Dimarts pel matí, acudeixo a una sessió escolar que l’empresa Transeduca ha programat al Centre Catòlic de Sants de Barcelona.
Espectacle: La Ventafocs – Companyia Flic Flac
Horari, 10:30 hores. Alumnes d’Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària.
No hi ha sorpreses, com acostuma a passar a les programacions escolars. L’espectacle ens explica les aventures de La Ventafocs, la jove (cal tenir en compte que està en edat de casar-se) òrfena de mare, que viu amb la madrastra i les seves filles, és a dir, les seves germanastres, evidentment totes tres dolentes i antipàtiques, perquè tothom tingui clar que són les malvades de la història, i que la bona és la Ventafocs, i només ella.
A l’escenari, una escenografia pintada de fons, que representa alternativament el palau reial i el soterrani de la casa on viuen les quatre dones. El canvi d’un a l’altre espai es realitza mitjançant el gir de múltiples plafons que conformen aquest fons, pintats cadascun d’ells amb una part de cada escenari.
Tres actrius i un actor interpreten els diferents personatges que surten a l’obra, des del rei i el seu fill el príncep, els dos ratonlins amics de la jove, i que l’ajuden tant com poden i es transformen en lacais del seu carruatge, evidentment la noia, les germanastres i la madrastra (en temps de famílies tan variades i complexes com ara mateix, què malament, i què desfasats sonen aquests noms!), la inevitable fada i un afrancesadíssim perruquer.
El conte comença amb una presentació de dos personatges que recorden uns presentadors de circ, fent un seguit de persecucions, fins que s’adonen de la presència dels espectadors i els saluden. Tot l’espectacle compta amb aquesta participació volguda dels petitons, que parlen sense complexes amb els personatges. Un d’ells, en alguns moments, farà de narrador de la història, presentant-nos una bonica Ventafocs en la tristor del seu soterrani. Cal destacar la bona actuació de l’actriu que la interpreta, la Cristina Codina, que a més destaca de la resta de l’elenc per la seva bonica veu i bona tècnica vocal a les cançons. És d’agrair que tots sense excepció cantin en directe, això sí, amb resultats justets.
La família reial, a més, resulta divertida al combinar tradició amb rabiosa modernitat, ja que convoquen el ball pel facebook i twitter de palau. També resulten molt divertides les germanastres, amb les seves baralles, les seves enveges i els seus aires de grandesa.
Per la resta, la història es desenvolupa pels camins que tots coneixem, combinant cançons, alguns efectes sorprenents (com l’aparició de la fada i alguns efectes lumínics) i uns elements i vestuaris prou ‘resultons’ i treballats, al contrari que l’escenografia de fons, en alguns moments falta de color i profunditat. Cal destacar la joventut de la fada i l’actriu que la interpreta, donant un aire realment nou al personatge. Hem vist tantes versions que s’agraeix alguna cosa així.
En conjunt, però, diríem que l’espectacle coneix molt bé el públic al qual s’adreça, el fa viure la història (en tot moment els nens i nenes estan atents i responen immediatament a les preguntes i problemàtiques que se li plantegen a la Ventafocs), i té un ritme i un nivell interpretatiu força correcte.
Moltes ventafocs (fins i tot una en clau de ‘Grease’) corren per la nostra cartellera, i aquesta pot ser una alternativa, especialment per al públic escolar més infantil, ja que em confirmen que també acudeixen escoles bressol. No tothom pot tenir aquest públic i sortir-se’n tan bé com Flic Flac.
Més informació: www.transeduca.com
Deixa un comentari