Bon clima i molta gent a Igualada aquesta edició. I, diumenge, després de veure vàries coses, la sensació, compartida i comentada, de què ha estat una bona Mostra, amb un nivell artístic superior a les anteriors. Ens comenta l’Òscar Rodríguez, el director artístic, que finalment, i malgrat totes les dificultats -que no han estat poques, atès el moment econòmic de tot plegat- hem passat de 50 companyies de l’any passat a les 48 d’enguany. Tot un èxit mantenir-ho amb una inapreciable baixada.

El que potser no s’acaba d’entendre, és com s’ha deixat escapar la oportunitat de que una destacada entitat del sector muntés un espai propi (com el que GAAC va muntar durant vàries edicions passades) amb espectacles d’un grapat de companyies, moltes tan bones com les que sí que han estat programades, sense cap cost per a la Organització de la Mostra. En parlarem més endavant, quan en tinguem tota la informació, però llencem aquesta reflexió: com una Mostra, la més important del país, pot dir que no a una iniciativa en la línia, per altra banda, de la que les mateixes autoritats culturals apunten que serà el futur de la cultura del país: la col·laboració d’entitats del sector i de la iniciativa privada?

DISSABTE, 13 D’ABRIL DE 2013

Fitxa artística

Autor
Miquel Ollé
Adaptador
Toti Toronell
Director
Toti Toronell
Intèrprets
Miquel Ollé
Escenografia
Miquel Ollé i El Soldadet de Plom
Il•luminació
Martí Ollé
Producció
Produccions Trapa

Per coincidència d’horaris, només varem poder veure uns 25 minuts de l’espectacle. Aquells en què el Miquel busca el lloc on ha d’anar, demana ajut al públic per orientar-se, resol amb poca traça els problemes que se li presenten amb la roba, i troba un trombó que no es pot tocar, amb un niu d’ocell inclòs. Tot un repertori de gags silenciosos (si bé amb un circenc fons musical) tan característics del Miquel Ollé i el seu Circ Nick. Especialment recomanable per carrer.

Fitxa artística

Autor
Núria Olivé, Ruth Garcia i Mireia Fernàndez
Director
Engruna Teatre
Intèrprets
Maria Casellas, Ruth Garcia i Mireia Fernàndez
Escenografia
Toni Fernàndez i Engruna Teatre
Il•luminació
Jordi Berch
Producció
Engruna Teatre

Espectacle sense paraules (excepte les que les veus en off enregistrades pronuncien, en comptats moments de l’espectacle), on 3 actrius donen vida a les esforçades treballadores del servei postal, que cada dia porta notícies entre persones estimades, separades per la distància. Al seu favor, i molt d’agrair, que les diferents històries tinguessin poc a veure unes amb les altres, cosa que s’agraeix, i conforma un espectacle variat i ric. També la banda sonora és de primera. No totes les històries, però, tenien el mateix poder d’atracció sobre el públic: a destacar, però, la història de la dona africana que deixa el fill al poblat per anar-se’n a netejar cases a una ciutat del primer món (o això vaig interpretar), carregada de poesia i nostàlgia, i la força de l’amor materno-filial. També el moment divertit de les cartes de tres infants, incorporats per tres làmpares (‘flexos’) fent de titelles, en off. I especialment la història de la vídua recordant al seu estimat company, darrera de l’espectacle, i que va deixar un regust extraordinari. En l’altre lloc de la balança, alguns moments no acabaven d’explicar cap història, i especialment la poc justificada participació d’infants en moments que tampoc aportava res.
En conjunt, un espectacle molt ben treballar plàsticament (boníssima la escenografia), i amb moments brillants i alguns que poden millorar-se, però un projecte molt valorable i que va causar bones sensacions al públic.

Fitxa artística

Autor
Marcel Gros Pueyo
Director
Marcel Gros
Intèrprets
Marcel Gros
Escenografia
Ma a Ma
Il•luminació
Pere Montoro
Producció
Marcel Gros

Seguint l’estela de la Gran A…. ventura, Marcel Gros ens proposa un espectacle que parla bàsicament dels somnis, amb el seu segell personal i amb moments realment bons, però amb la sensació d’estar encara ‘en cocció’, sense els acabats a què ens té acostumats. Una mostra d’això és que el delicat equilibri de lucidesa, poesia, malenconia i humor (destraler i intel·ligent, diria jo) que caracteritza els seus muntatges, en aquest cas encara es decanta massa cap a la part melancòlica, fent que el resultat del conjunt encara resulti una mica massa ‘seriós’. En la fitxa artística del següent espectacle, però, podem trobar la resposta a aquesta incògnita: també estrena i també dirigida pel Marcel Gros, Sense Solta de Teatre Mòbil podria ser, potser, la causa que no s’hagi pogut dedicar totalment al seu propi espectacle. Estem segurs, però, que el seu rodatge li donarà els acabats necessaris, i que, malgrat tot, el públic va gaudir d’un bon espectacle a l’Ateneu.

Fitxa artística

Autor
Marcel Gros , Atilà Puig, Jordi Girabal i Marc Fonts
Director
Marcel Gros
Intèrprets
Atilà Puig, Jordi Girabal i Marc Fonts
Escenografia
Txema Rico
Il•luminació
Pep Maria Martínez
Producció
Teatre Mòbil S.L

Poca cosa a dir d’aquest espectacle més que: FANTÀSTIC! Els tres membres de Teatre Mòbil, portats per una energia que sembla no tenir fi, ens van portant per moments divertits i dinàmics, gags fets amb els mínims elements, l’absurd més tendre i la millor versió del clown. Tant en els trossos muts com en els parlats, la fina (o gruixuda, segons toqui) ironia es destina per igual a grans i petits, fent un espectacle apte per a tots. Cosa que no es pot dir sinó en una minoria d’espectacles. Fins i tot s’atreveixen amb una escena sencera en anglès!! Per riure i passar-ho bé de principi a fi.

Fitxa artística

Autor
Joan-Andreu Vallvé
Director
Joan-Andreu Vallvé
Intèrprets
Mireia Perna (actriu titellaire) i Olaf Ferigni (músic)
Escenografia
Joan-Andreu Vallvé
Producció
Centre de Titelles de Lleida

Una actriu-manipuladora i un music que toca en directe varis instruments, ens expliquen la història del Xim, un bebe ximpanzé, que busca als seus pares perduts, i entre tots l’ajuden a buscar-lo, inclosa una simpàtica rateta. De seguida, els més petits, empatitzen amb el petit mico, identificant-se amb algunes activitats quotidianes, com el menjar, banyar-se, rentar-se les dents i dormir. Compta amb cançons molt senzilles que els nens i nenes han d’aprendre i cantar amb els protagonistes. Un espectacle molt tendre i de ritme pausat, totalment adient per a infants entre 1 i 4 anys (com a molt). És ideal per a escoles bressol i sessions de 0-3 anys, per la seva dolçor, responsabilitat, sobre tot, de l’actriu-manipuladora, plena d’encís i que ‘riu amb tota la cara’ quan parla amb els petitíssims espectadors. A diferència d’altres espectacles per a públic tan jove, podríem dir que és de mitjà format, i per tant per a audiències de més de 50 espectadors.

Fitxa artística

Autor
Mary Shelley
Adaptador
Josep R. Cerdà
Director
Josep R. Cerdà
Intèrprets
Elena Gómez i Anna Roca
Escenografia
Assumpta Capellà, Nacho Gómez i Agustín Pardo
Il•luminació
Incorporat a l’escenografia
Producció
Producció de Ferro, Esencia Producciones i Companyia de Teatre Anna Roca

Dues actrius-manipuladores que alternen dos plans narratius diferents:

El fil conductor -teatre d’actrius- són les 2 amigues que fan una festa a casa d’una d’elles (la que convida a l’altre, sense explicar-li que només seran elles), que està marginada per les amigues de la primera.

La història de Victor Frankenstein -en titelles- i els seus personatges: ell mateix, la seva germanastre i posterior promesa, el seu germà, la criatura i la seva -no arribada a crear- companya, també criatura.

Es van alternant aquests dos plans narratius, el moment present de les nenes i la història. Espectacle sorprenent per la seva fidelitat al text de Shelley, el seu clima gòtic-romàntic, i que sembla al principi que serà ‘un rotllo’ per als infants. Però la realitat és que va regnar un silenci ‘sepulcral’ durant la representació, i que varem poder comprovar com, a partir dels 8-10 anys, els espectadors van assistir amb interès l’argument, atrapats per la bona interpretació de les actrius, per la dramatúrgia i direcció força correctes, i per un argument que no ens estalvia les pors, patiments i morts dels personatges. Un bon espectacle de terror -tan difícil de fer en teatre-, idoni per a preadolescents i adolescents, que encaixarà millor, segurament, en programacions escolars que no pas amb familiars, on és difícil (molt) triar les edats del públic.

DIUMENGE, 14 D’ABRIL DE 2013

Fitxa artística

Autor
Quique Alcàntara
Director
Artristras
Intèrprets
Jordina Font i Quique Alcàntara
Escenografia
Carles Guardis
Il•luminació
Jep Vergés
Producció
Artristras/Ambidees

Espectacle representat al carrer, però amb clara vocació de sala. Com ahir, només hem pogut veure un fragment d’uns 20 minuts, suficient per a apreciar que, efectivament, funcionarà molt millor en un escenari interior. Actor i actriu, que fan de manipuladors alhora, amb un decorat senzill però funcional, ens expliquen en un to molt didàctic, com és la vida dels insectes, les flors i les plantes, i sobretot, dels seus cicles vitals. Molt per a públics entre els 3 i els 7-8 anys. Potser no per un argument i una acció teatral molt potent (els petits requereixen més pausa), però sí com a il·lustrador de la vida d’aquests petits habitants del bosc.

Fitxa artística

Autor
Pere Calders
Adaptador
Teatre Nu
Director
Víctor Borràs
Intèrprets
Maria Hervàs i Francesc Mas
Escenografia
Carme Solé Vendrell
Il•luminació
Víctor Borràs
Producció
Maria Hervàs

Una actriu i un actor, força bé en els seus papers, posen en escena una versió d’aquest conte de Calders. Amb la seva excepcional imaginació, l’autor ens proposa una història on, sobretot, s’exalta el dret a la fantasia de tot infant, el poder de la voluntat i el respecte que cal tenir pel món interior de les persones, siguin grans o petites. Cal destacar, sobretot, el treball excepcional de Víctor Borràs, que signa la dramatúrgia i direcció. Pel que fa a la primera, pel gran respecte el llenguatge literari de Calders, i per la segona, com ha dosificat aquest text -l’espectacle és sobretot visual, i d’onomatopeies, lladrucs i altres sons- potenciant molt la plasticitat i la pantomima, a més d’una acurada banda sonora. Aconsegueix, amb tot això, transmetre el missatge a tota mena d’edats, amb un bon ritme (potser en alguns moments més baix, cap al mig de l’espectacle), moments i jocs força divertits, i una poètica indiscutible. Especialment divertit és el sopar dels pares, i com després es converteixen en defensors, davant dels periodistes, del dret del seu fill a creure en les seves fantasies. La proposta es completa amb una bona il·luminació i una escenografia buida -fidel al nom de la companyia-, que va emplenant-se i buidant-se d’elements i, sobretot, de les bones interpretacions de la Maria Hervàs i del Francesc Mas.

En versió castellana, representaria amb tots els honors no només el millor teatre per a infants que pot oferir el panorama artístic català, sinó, alhora, l’obra d’un dels nostres millors autors del segle XX. Posem per cas, a FETEN 2014.

Fitxa artística

Autor
Dani Cherta
Director
Dani Cherta
Intèrprets
Roser Colillas, Jordi Gonzàlez, Magda Puig, Anna Ventura i Ivan Padilla
Il•luminació
Ramsès Moraleda
Producció
La Roda Produccions

No es cansen de superar-se, els amics de La Roda Produccions. Ja van fer un pas de gegant al passar, fa poc més d’un any i mig, de les seves produccions de 2-3 actors al monumental i divertit ‘La Ventafocs, un musical amb ritme dels 50’, una aposta que ja va confirmar que són dels pocs que poden passar amb solvència del petit al gran format, en el panorama de l’espectacle familiar a Catalunya.

Ni més ni menys que 11 actors i actrius, en un musical de gran format (que ens recordava a ‘Les Miserables’ al principi), que fa una versió força ocurrent d’un conte que, en realitat, dóna molt poc de sí per a fer una obra de 70 minuts. Però heus ací que amb unes cançons molt ben composades (i molt ben cantades), una producció de vestuari i elements treballadíssima, una utilització força encertada del vídeo com a decorat de fons, i unes interpretacions que alternen el realisme romàntic dels protagonistes i l’arquetip més estripat dels reis, donen com a resultat un espectacle gran, emocionant i molt adient per tota la família, que agradarà a petits i grans. Si voleu saber l’argument, es tracta de la història tòpica i típica de príncep i princesa que es coneixen quan en realitat no volien, perquè són uns ‘rebel’s que pretenen casar-se per amor amb qui ells vulguin, passant de les obligacions del càrrec… però, inexorable destí, la casualitat vol que es coneguin abans de saber qui són, un i altre, fent que l’amor espontani aboni els interessos de les seves respectives pàtries. El públic sortia de l’Ateneu amb la sensació -i els comentaris- típics de les grans estrenes, que auguren una gira llarga i exitosa. En l’apartat dels peròs, caldria posar que s’haurà de matisar una mica el procés d’enamorament dels dos joves futurs monarques, que queda una mica ocult entre tanta èpica i diversió, i sobretot, l’apartat de so, degut en molta part a la sonoritat del propi Ateneu, i al fet -digueu-me perepunyetes- que a dia d’avui, molts pocs teatres al país disposen d’un equip de so veritablement adient per a muntatges musicals d’aquesta envergadura, cosa que ens deixa dues alternatives: o resignar-nos a dependre en cada sala de la qualitat del seu equip, o forçar a les companyies que s’embarquen en aquestes aventures, a portar uns bons equips propis que, inevitablement, encaririen el caixet fins a nivells poc assumibles per a molts programadors potencials. Tot un dilema. De tota manera, amb la picardia i saviesa que els caracteritza, els de La Roda ja avisen per megafonia, a la presentació de l’espectacle a l’Ateneu (molts programadors a platea i amfiteatre) que l’espectacle disposa també d’una versió ‘reduïda’, per a fer-lo accessible a tothom. No se’ls escapa una, al Dani i al Jordi!