Entrevista amb Lluís Juanet, president de Kacu Mensi, associació impulsora del FITKAM, nou festival d’espectacles infantils a Montmeló

En Lluís Juanet és un tipus dels d’abans. Barceloní de soca-rel, enamorat militant del món de l’espectacle, ha fet del teatre el seu modus vivendi des de que té ús de raó. Fa poc va celebrar el seu 60è. aniversari a la carpa del Circ Raluy, envoltat d’amics, familiars i companys de professió. Posseïdor d’un amplíssim currículum professional en l’espectacle, on per no faltar, no hi falta una època en què ho va deixar, fa 10 anys va embarcar-se en l’aventura de Viu el Teatre, al Poliorama de Barcelona: una història de com la feina ben feta i incansable dóna els seus fruits, encara en una època de vaques magres. Paral·lelament, fundava Únics Produccions, amb la insubstituïble col·laboració de la Gisela, la seva filla i puntal d’aquesta nova ‘època Juanet’. Fa pocs anys, en unes jornades que organitzava a Peralada, va decidir impulsar amb d’altres companys de professió una associació de professionals de l’espectacle per a infants anomenada Kacu Mensi. Aquesta associació, per motius que s’expliquen a l’entrevista, ha organitzat un festival d’espectacles per a famílies a Montmeló els propers dies 18 i 19 de maig. Em rep al seu despatx del Passatge Toledo. Aquest és el resum del que varem parlar. Difícil fer un resum de qualsevol conversa que es mantingui amb aquest conversador incansable i apassionat de la seva feina.

Josep Maria Viaplana

Explica’ns com neix, i per què la idea d’aquest festival de Montmeló:

Davant de la situació general que es viu en el món de l’espectacle per a infants, i de l’espectacle i la cultura en general, des de Kacu Mensi, ens varem plantejar quines accions podíem fer per tal de donar a conèixer i donar visibilitat als espectacles de les companyies associades. Va sortir una idea en una de les reunions, de fer una mostra d’aquests espectacles durant un cap de setmana, organitzat per l’Associació, perquè poguessin venir programadors i persones interessades.

I públic?

També, i a més, ho organitzarem de forma que les entrades siguin gratuïtes, i pugui venir tothom que vulgui amb els seus fills, nebots, etc… El que volem és que es vegin els espectacles i es pugui apreciar la qualitat artística de cadascun.

A partir d’aquí, surt la proposta d’un associat de fer-ho a Montmeló. Es va parlar amb l’Ajuntament, i varem trobar bona disposició. Es va crear una comissió de treball, i… fins a dia d’avui, en que ja podem anunciar les dates, el 18 i 19 de maig, dissabte i diumenge.

Quants espais ocuparà?

Cinc de diferents. Montmeló és idoni per a acollir un esdeveniment d’aquestes característiques, doncs hi ha cinc espais molt adients per a fer-hi un festival d’aquestes característiques: el principal és ‘La Torreta’, una antiga torre d’estiueig, amb uns grans jardins, que acull una Sala Polivalent amb tota la infraestructura d’un teatre, i també un auditori a l’aire lliure, molt ben condicionat. Molt a prop d’allà es troba l’Agrupa, un teatre de dimensions mitjanes, d’una entitat del poble. Al mateix Ajuntament, i ha la Sala La Concòrdia, de més de cent localitats. Per acabar, dos espais exteriors: La Quintana, amb un escenari fix, i la Plaça de la Vila, molt adient per a fer-hi espectacles a l’exterior.

Vaja, això vol dir moltes obres en un cap de setmana:

Estem pensant en uns 20 espectacles repartits en aquests cinc espais, i a més, algun cercavila… i possiblement algunes instal·lacions, tipus jocs, perquè els infants hi vagin passant.

Tot socis de Kacu Mensi?

En principi sí, tot i que alguna de les companyies no són sòcies, però si que estan representades per empreses associades a Kacu Mensi. Només amb els espectacles dels nostres socis, podríem fer més de dos caps de setmana! Pensa que ara mateix som 18 companyies, productores, teatres i empreses.

Parla’m una mica d’aquesta Associació… d’on ve el nom de ‘Kacu Mensi’?

Va sortir de la reunió constituent. Tots anàvem dient noms, i el Jordi Andújar, de Teatre Obligatori, va proposar aquesta típica frase que els nens entonen abans de començar, sobretot si hi ha retard: Que comenci, Que comenci!!

Varem reunir-nos 14 o 15 companyies, ara fa 2 anys i mig, aproximadament. Va sorgir d’una trobada que Únics Produccions varem organitzar a Peralada, l’estiu abans, amb motiu d’una jornada de debat sobre el Pla Integral de les arts escèniques per a tots els públics.

I per què vareu crear l’associació?

Perquè l’Eduard Voltes, que representava el Departament de Cultura en aquesta trobada, davant de la nostra queixa, de que moltes (la majoria) de companyies i empreses no havien participat en el redactat, ens va dir que només volia parlar amb associacions. En aquell moment, del nostre sector, només hi va intervenir la TTP. Per això aquell dia hi van assistir un munt d’associacions d’altres àmbits de les arts escèniques, com ara els animadors, circ, dansa, etc…

I vosaltres no us consideràveu representats per la TTP?

No, bàsicament, perquè moltes empreses i companyies que coneixem, algunes d’elles rellevants, i nosaltres mateixos, havíem demanat d’integrar-nos-hi, i ens ho varen denegar.

M’estàs dient que l’associació de companyies TTP, subvencionada pel Departament de Cultura, no representa, o aspira a representar, a tota la professió?

Es veu que no. En el nostre cas varen al·legar que no érem una companyia, sinó una productora. Però molts socis de Kacu Mensi, ens han explicat que, sent una companyia indiscutiblement, tampoc els varen acceptar. De fet, amb una excusa o altre, sabem que molta gent ha estat rebutjada.

Això no passa a Kecu Mensi?

És clar que no, des d’un primer moment, varem tenir molt clar que podria entrar tothom que acredités ser professional, sigui companyia, productora, teatre, empresa, o qualsevol relacionat amb el sector.

I vosaltres, teniu subvenció?

De moment, no, durant aquests primers dos anys i mig. I com tots sabem, aquest any encara no ha sortit la convocatòria de les subvencions de Cultura.

Tornem al tema del Festival. Parlant de tot això de Kacu Mensi, em ve la pregunta: no hi ha prou festivals i fires d’espectacles infantils a Catalunya?

Jo diria que masses i tot! El què passa, que la més important, i que concentra més públic i programadors (veritable raó de que les companyies vagin a fires) com és la Mostra d’Igualada, ens ha denegat un espai propi per a exhibir-hi els nostres espectacles (parlo dels dels socis de Kacu Mensi) que havíem demanat. Un espai cedit per la Mostra, però gestionat per l’Associació, sense cap cost econòmic per a la organització.  El que no entenc és que, amb els problemes econòmics que ens consta que té la Mostra, que no pot oferir tants espectacles com en edicions anteriors, denegui una cosa que enriquiria la oferta, i no costaria res al pressupostos públics, que ja sabem que van molt escassos.

I us ho varen denegar d’entrada?

No, i ara! I això és el pitjor. Quan varem presentar la idea, els va semblar bé als directors de la Mostra, i només ens van dir que ho havien de consultar. Al cap de dos mesos ens varen contestar afirmativament. Varem negociar els espais, amb planells i fotografies, varem rebre un esborrany de contracte, i els de l’Associació ens varem posar en marxa. En una assemblea extraordinària, ens varem organitzar, varem aprovar una derrama extraordinària per sufragar les despeses, i quan ja estàvem a la recta final, només tres setmanes abans de la Mostra, ens varen trucar per dir-nos que s’havia reunit la Comissió Assessora de la Mostra (aquest nom em varen donar), formada per Xarxa, Rialles, Generalitat, Ajuntament d’Igualada, la TTP i la Direcció de la Mostra, i que finalment havien decidit denegar-nos l’espai.

I per quina raó?

No ho sabem, estem esperant que algú ens doni una explicació. Que en una reunió es decideixi que no, em sembla una raó molt pobra, sobretot quan tanta gent portava temps treballant-hi, doncs ens havien dit verbalment que sí. Evidentment, hem adreçat un comunicat formal a cadascun dels participants d’aquella reunió, en busca d’aquesta explicació que no arriba. No hem rebut cap resposta, i en la propera reunió de junta, decidirem si fem aquest comunicat públic.

I quina creus que és la veritable raó?

Puc pensar en moltes coses, però la veritat és que no ho entenem. Suposo que alguna opinió personal de persones rellevants, gent a qui no li agradi el nostre tarannà… però la realitat és que estem aquí per quedar-nos-hi, especialment mentre no hi hagi una única Associació que aculli a tota la professió, que és el que hauria de ser.

 

Acabem la reunió amb el Lluís. Com sempre que hi parlem, queden moltes coses al tinter. Temps hi haurà de seguir-ne parlant. Amb ell, i amb un grapat de professionals i emprenedors del món de la cultura als quals Jove Espectacle anirà entrevistant en el futur, per tal de conèixer les seves trajectòries, la seva feina, la seva forma de pensar i treballar, i finalment, els seus projectes de futur.