Valoro molt positivament i recomano el muntatge, 1714. Crònica d´un setge, que es pot veure al Jove Teatre Regina. El recomano ja no tan sols per l´important esforç artístic i de producció que significa la seva posta en escena, si no també per l´honestitat i rigor en que s´ha treballat el text. Un text que il.lustra sobre la complexa realitat històrica en que es van desenvolupar els fets, que van portar a que Catalunya fos traïda pels seus aliats, abandonada a la seva sort i abocada a una inevitable derrota amb totes les conseqüències que el fet va comportar.
El text de Macià G. Olivella, alter ego de Maties Gimeno, és minuciós i rigorós amb la història, no manipula ni diu mitges veritats. Dona el protagonisme als qui realment el mereixen, els soferts ciutadans anònims que són els que pateixen (patim) tots els conflictes i són (som) els que fan (fem) que el dia a dia i els països rutllin, malgrat la majoria dels seus (nostres) governants, molts honestos sens dubte, però també molts altres massa ambiciosos i-o ineptes i-o corruptes.
L´espectacle manté un to realista, mentre, i penso que és un altre encert, les escenes en que apareixen els governants i generals estan tractades en elevat i sagnant to burlesc. La burla, la sàtira i la befa és l´únic consol que li queda al poble, sotmès sempre als poderosos. Hi ha una escena que fa homenatge de forma clara a l´excel.lent i actualíssima obra de Jordi Teixidor, “El Retaule del Flautiste”, de la que en Ricard Reguant en va fer, aquest any, una encertada versió televisiva, que es pot trobar en dvd. També hi ha moments que recorden, salvant les distàncies al musical “Los Miserables”).
“1714. Crònica d´un setge”, dura poc més d´una hora i mitja, sense descans, portada a bon ritme, emotiva, evitant caure en sensibleries i fàcils populismes, combinant les escenes de text amb les musicals (la música de Ferran González té forces encerts) i amb oportuns tocs d´humor que permeten respirar dins les dramàtiques circumstàncies que viuen els protagonistes, empresonats per la tragèdia dels fets.
Cal destacar també el cuidat vestuari i una interpretació coral conjuntada, entregada i solvent que combina actors molt joves com la Mariona Campos i en Xavi Soler, d´altres joves però amb més recorregut com Olga Fañamàs, Marc Miramunt i Esther Pérez-Ferrer (especialment intensa la seva interpretació), amb veterans com Marcel Clement, Maties Gimeno i Maria Agustina Solé.
Amb el mateix esperit pluri-generacional ha estat dirigit pel jove Gerard Nicasi (nascut el 1984 i director-autor entre d´altres de “Cel.lules-T”, que es va poder veure a l´espai Porta-4) i María Agustina Solé, co-fundadora de la companyia i del Jove Teatre Regina. Cal consignar també l´impecable labor tècnica d´un altre històric de la companyia, en Francesc Campos, director tècnic de La Trepa.
La Guerra de Successió i l´episodi del setge de Barcelona
El setge de Barcelona va ser un dels darrers episodis de la sagnant guerra de Successió que va enfrontar a les dues grans sagues monàrquiques, els Borbons i els Austriacistes (sota la vigilància bel.ligerant i canviant d´ Anglaterra), pel domini d´Europa. Una guerra que va començar el 1702 i va acabar el 1714.
De la complexitat, falses aliances, complicitats i traïdories, en fan l´evidència els fets que quan es va produir el setge de Barcelona (Aragó, en principi contraria, va acabar pactant amb el rei borbó, i València, Mallorca i la resta de Catalunya, ja havien caigut) i la ciutat era assetjada per tropes fonamentalment franceses (Felipe V, Felip d´Anjou, era nascut a Versalles i el candidat del rei de França per a governar Espanya). Les tropes navals van ser comandades pel francès Jean du Case i les de terra per l´ indigne noble napolità Duc de Pòpuli, àvid de celebritat, que va ser qui va ordenar els sagnants bombardejos sobre la població civil.
Quan va ser cessat el Duc de Populi, va ser un general anglès, el Duc de Berwick, qui va prendre el comandament i qui va conquerir la ciutat. Va ser el Duc de Berwick, desobeint les ordres del rei, qui va evitar que Barcelona fos saquejada (com ho va ser Xàtiva, el 1707, incendiada i exterminada, i d´altres poblacions valencianes). També gràcies al Duc de Berwick, es va assegurar la vida i les propietats dels seus ciutadans i inclús la vida dels seus governants, que van ser empresonats però no executats. El general que defensava Barcelona, Domingo de Villarroel, si bé nascut a Barcelona, era d´ origen gallec-asturià i figurava al cens com a “no català”.
Va haver polítics que van lluitar, com el conseller en cap Rafael de Casanova (responsable però, com la resta de consellers, de les abundants morts de la darrera i inútil batalla, en contra de l´opinió de Villarroel que aconsellava la rendició negociada). També, però, hi va haver polítics i negociants que es van enriquir i van especular amb la situació. Al final, com sempre, el poble, la gent del carrer, va ser qui va patir el pitjor (com a soldats a les trinxeres o a la reraguarda sota les bombes), i també la que acabada la guerra va seguir treballant i mantenint la seva identitat, malgrat la tirania borbònica. De fet, abans- ara i sempre, encara que no es reconegui als llibres d´història, és la gent del carrer, anònima en la seva major part o poc coneguda, qui fa que els pobles, els països i la civilització avanci.
Reconeixement a una Companyia i un teatre que han fet i fan Història
Recomano també aquest muntatge, interessant, emocionant, entretingut, didàctic i necessari, per que anar al Jove Teatre Regina és a més retre homenatge a una de les companyies que més ha fet pel teatre i en especial pel teatre per a infants i joves a Catalunya.
Forma part indispensable de la Història del Teatre a Catalunya.
De la mà d´Agustina Solé i Maties Gimeno, la Companyia La Trepa va néixer el 1977. El seu primer estrena va ser al desaparegut Salón Diana (carrer Nou de la Rambla). Des de llavors més de 50 espectacles contemplen la seva continuada tasca, amb treballs històrics com “El país del Generalet” i “Les joguines oblidades”, del autor Jorge Díaz; “La rateta ja no escombra l´escaleta”, “Mixú, el gat que duia botes”, de Xesc Barceló; la fructífera col.laboració amb el director italià Carlo Formigoni (“El cercle de guix”, “Aladdí i la llàntia meravellosa”, “Blancaneus”, “Don Juan i el convidat de pedra”, de Molière, “El rei cérvol”, de Carlo Gozzi); la curta però intensa amb el director serbi Hadi Kuric i l´escenògraf Maja Jankovic (“La bella i la bèstia”), amb en Joan María Gual (“Les joguines oblidades”, “Misteri de dolor”), amb en Pep Anton Sànchez (“Guinyolades” i l´espectacular, “Els tres mosqueters”, amb 14 actors en escena, estrenat al Teatre Romea)…..
Han posat en escèna textos de Shakespeare, Cervantes, Darío Fo (“La millor marihuana la fa la mama”), Plaute, Volker Ludwig (“Max i Milli”), Mark Twain (“Les aventures de Tom Sawyer”), Lewis Carroll (“Alícia al país de les meravelles”), Carlo Col.lodi (“Pinotxo”), Charles Dickens (“Conte de Nadal”), “El cas de la torxa olímpica-Barcelona 92” de Macià G. Olivella, “Els Pastorets Superestel” de Ricard Reguant i contes de Perrault, Andersen i els germans Grimm.
Varen recuperar el Teatre Regina, rebatejant-lo com a Jove Teatre Regina, el 1988, i essent durant molts anys l´unic teatre dedicat integrament al teatre per a nois i noies i al teatre per a joves a Catalunya.
Gràcies als cicles que han organitzat hem pogut veure notables muntatges de les millors companyies de la resta de l´estat español com Laví e Bel de Granada (“A moco tendido”), Achiperre de Zamora (“Mowgli, la aventura de crecer”, “Lazarillo”, “Aladino”), Teatro Paraiso del País Basc (“Los zapatos rojos”), Suripanta de Badajoz (“La tragicomedia de Don Cristobal i la señá Rosita”), Zampanó de Madrid (“La gatomaquia” de Lope de Vega i “Con quien vengo, vengo”, de Calderón de la Barca), Contratiempo Flamenco Fusión de Madrid (“Cuentamelo como un cuneto”), Teatro de la Resisténcia del País Valencià (“Don Quijote de la Mancha” i “Robinson Crusoe”), i companyies belgues (La Galafronie-“Le piano sauvage”) i italianes (Aringa e Verdurini, Aida del Centro di Ragazzi di Verona-“Verso Oz”).
La Trepa és una de las poques, úniques, companyies que ha mantingut al llarg de tot aquests anys i de forma continuada un elenc estable d´actors i actrius. És a dir que ha estat continuadament donant treball a professionals del món del teatre.
A La Trepa s´han iniciat actors com Francesc Orella, Oriol Genís, Jep Sánchez, Marc Cartes, Lluis Graells, Oriol Tarrason, Jaume García, Manel Sans, Xavi Ricart, Pau Durà, Ada Cusidó, Núria Colàs, Alicia Serrat…..
Col.laboradors de la companyia han estat, entre molts d´altres, l´escenògraf i vestuarista Josep Massagué, els escenògrafs Tero Guzman, Lluc Castells i Pep Carol, els músics Joan Vives, Antoni Olaf, Toni Olivéel titellaire Eudald Farré,
Els coreògrafs Roberto G. Alonso i Eva Hernández, l´escriptor-actor Jordi Jané, l´actriu i directora Elisa Crehuet, l´actor Josep Mota, els directors i actors Ramón Molins i Eduard Muntada….i una llarga llista de noms significatius del teatre a Catalunya.
Ferran Baile, a www.recomana.cat
http://www.recomana.cat/RECCRI.ASP?IDOBRE=452&IDCRITI=29
Deixa un comentari