Naïf és un espectacle de pallasso(s), teòricament per a adults, però que poden veure perfectament infants a partir dels 5-6 anys, quan ja podran passar-s’ho bé amb la proposta que el Toti Toronell ens ofereix al llarg de gairebé 80 minuts.
I no està sol, l’acompanya un músic, l’Albert Dondarza, que interpreta instruments ‘impossibles’, com ara una serra (sona tan bé que li vaig haver de preguntar si no era un playback, i no ho és, és una serra feta expressament per a fer música), un pianet que sembla de joguina, un sintentitzador… i en un dels números, se’ns posa en versió masculina d’una ‘Carmen Miranda’ qualsevol i es marca una cançó ballada ‘que pa qué’.
Destaco d’aquesta manera la feina, en segon pla, tret d’alguns moments solistes i alguna interacció amb el pallasso, que fa aquest músic, i que dóna bona part del seu encant a l’espectacle.
Sobre aquest, dir que són un seguit de ‘números’ de pallasso, la majoria sorgits de l’art tradicional, d’altres renovats i recolzats amb elements més tècnics, com ara els sons (que en Toti ‘mima’ per a goig i diversió del públic), o la interacció amb unes projeccions de vídeo. Un gran repertori de recursos pels gags, que en alguns moments semblen no tenir fi, i que en altres moments baixen fins a la quietud aparent dels moments més tendres i pausats. I és clar, no falta la interacció amb el públic, des de fer una veritable excursió (literal) per la platea, fins a fer pujar espectadors a ajudar-lo amb unes ‘mesures’.
En resum, un espectacle amb moments molt bons, altres molt tendres, i que es posa el públic a la butxaca, de totes les edats.
Altres crítiques
“La narrativitat, el clima, la tensió, els tempos, l’expressivitat, tot l’univers interior que el pallasso olotí aporta a aquesta entrada avui ja clàssica, converteixen la seva versió en una petita, delicada, gran obra d’art.”
(JORDI JANÉ)
—
“Això és el que traspua aquest espectacle: tendresa. És poètic, amable, innocent… però especialment tendre. Toti Toronell ens transporta a un món oníric que ens fa sentir millor. […] De tant en tant anar a veure un bon pallasso és cosa que recomanen tots els metges.”
(JOSEP MARIA RIBAUDÍ)
—
“Jo no acostumo a veure massa espectacles de pallassos però aquest m’ha semblat exquisit. Parlo des de la total ignorància però des de la franquesa més absoluta: vaig riure i molt (i els que éreu amb mi veient-lo també. Que us sentia!)”
(LLUÍS MAYENCH PIERRE)
“Naïf” a càrrec de la Cia. Toti Toronell
Les màquines a poc a poc van deixar de cantar. De mica en mica la fàbrica, abandonada, es va anar adormint. No obstant això, en Toti, el pallasso, seguia allà, amb el lliri a la mà i la flor al cul, buscant on havia anat tothom. Arrossegava la bossa de deixalles que el lligava a aquells temps en què la fàbrica encara estava impregnada de sorolls i engranatges.
Ell, el seu alter ego, una mosca i una ànima atrapada en els compassos de les màquines eren els únics supervivents d’un temps en el qual les emocions es vivien a flor de pell.”
Idea original: TOTI TORONELL
Pallasso: TOTI TORONELL
Música: ALBERT DONDARZA
Llum i so: NINO COSTA
Regidoria: JORDI BORRÀS
Animacions: DAVID CID
Escenografia: EL SOLDADET DE PLOM
Vestuari: CARLES SOLÉ, EL SOLDADET DE PLOM
Producció executiva: PRODUCCIONS TRAPA
Deixa un comentari