9.30h. Sala 1. CCAI

Cía. Roberto G. Alonso (Cataluña) – www.ciarobertogalonso.com

Almazuela (bajo las sábanas)

Bajo las sábanas… Ahora saco un pie, ahora una mano, ahora la cabeza… ahora hace frío, ahora calor… ¿Dónde está el sol? ¡Se lo ha tragado una nube!… Veo una valla juguetona que me ha guiñado un ojo, un árbol llorón lleno de flores que sonríen y un banco perezoso que me llama a gritos para que me siente. Abro los ojos. ¿Estoy soñando? Oigo un grillo haciendo cric-cric… Recortes de un mundo onírico que confluyen en escena.

Recomendado: de 1 a 5 años

Duración: 45 minutos

Una peça entranyable de dansa, on dues nenes, entenem de germanes, exploren l’espai de la seva habitació al llevar-se pel matí, inventant mil jocs i aventures amb els elements que tenen a mà. Cal destacar que les dues intèrprets, joveníssimes i menudes, semblen nenes de debò, facilitat la identificació per part del públic infantil. I com varem poder comprovar, unes ballarines expertes i molt professionals. Tot l’entorn, en colors i decoracions infantils, conforma un espectacle blanc i encisador. Ben ballat, explícit plantejant-nos els jocs i ocurrències de les nenes, i artísticament brillant. Si hem de veure-li peròs, serien més referits a la durada, potser excessiva per a aquestes edats, però en realitat ho és dels destinataris de l’espectacle: al meu criteri personal és un espectacle excel·lent entre els 2-3 anys com a mínim, i que pot arribar perfectament als 7. Corregit això, tota la resta encaixa com un guant. I un comentari final: L’amic Roberto va tenir mala sort en el primer passi, per una dificultat tècnica amb la banda sonora. Però de vegades aquests accidents posen de relleu la gran professionalitat de les dues joves ballarines, que van estar improvisant, fent que el públic no s’adonés de res fins que, quan ja eren evidents els salts de pista de la música, es va parar un moment. Aquest accident va fer palès allò que d’altra forma seria difícil de copsar pel que fa a les joves artistes. I també va ser evident que molts professionals, a una i altra banda del sector (programadors i companyies) que assistien a la funció, no van posar massa de la seva part per ajudar a la companyia en un moment difícil, totalment accidental per altre part, marxant sense acabar de veure la funció, fent que es perdessin un dels millors moments, quan les petites ballarines munten un arbre amb les peces dels seus llits i unes troques de fil.

 

11.15 h. Teatro Jovellanos

Trencadísproduccions (Comunidad Valenciana) – www.comolaseda.com

Aladín, un musical genial

Aladín, un musical genial, es la combinación perfecta entre la magia del cuento y la espectacularidad del musical con el encanto de las aventuras de “Las mil y una noches”, con sus lujosos palacios y bulliciosos bazares… Todo impregnado e invadido por ese aroma oriental de cuento. Un espectáculo con el más puro lenguaje musical que sorprenderá al público con números inesperados.

Recomendado: todos los públicos

Duración: 90 minutos

Aquest Aladí és un producte purament comercial, tot i no caure en la pura imitació de la pel·lícula de Disney, en són evidents les referències. I que ningú entengui que, com sol passar, aquest qualificatiu ‘comercial’ sigui automàticament sinònim de dolent, porqueria, o coses per l’estil. No, si he de ser sincer és un espectacle que en certs moments em va semblar molt tòpic i faltat d’idees una mica originals, però amb algunes coses al seu favor: és un musical de gran format on, al contrari del que passa massa sovint en l’espectacle familiar, disposar de més mitjans dels habituals no ha significat un malbaratament ‘exhibicionista’ de mitjans per a un resultat pobre. Es nota que al darrera hi ha una productora habituada a aquestes dimensions d’espectacle, com podia passar en el Geronimo Stilton de Focus (incomparablement millor, aquest últim). I és d’agrair. Perquè juntament amb moments terriblement convencionals, també hi ha moments divertits i carregats d’ironia i saludable bon humor. El personatge que més ho encarna és el geni (en això sí que es sembla a la versió Disney), que ens allunya dels tòpics ‘princesa que vol ser lliure fora dels murs de palau-rei calçasses que adora la seva filla però deixa tots assumptes d’estat al gran visir-malvat Jaffar, que per semblar sofisticadament dolent té una gastadíssima tendència a l’amanerament’…. en què sovint cau la resta de l’espectacle. Com a contrapunt un bon vestuari, escenografia, alguns efectes escènics sorprenents, com la catifa voladora, i uns números de cant i ball suficients per a encantar a un públic joveníssim que, em consta pel que vaig veure al teatre, va gaudir absolutament, i ho va demostrar aplaudint efusivament  a cada número musical.  En definitiva un espectacle que, malgrat alguns defectes, no et feia agafar ganes de sortir corrents de la sala, com sí fan alguns intents en la mateixa línia vistos anteriorment. Segurament la presència d’un protagonista sortit d’OT no deixa de col·laborar a la bona acceptació popular de l’invent.

 

13.00 h. Centro Municipal Integrado Pumarín Gijón Sur

L’HortaTeatre (Comunidad Valenciana) – www.lhortateatre.com

Martina y el bosque de papel

Martina es una niña de papel que vive en una casa de cartón. Un día, siguiendo una mariposa, se pierde en el bosque, donde encontrará unos compañeros muy especiales que la acompañarán en un viaje lleno de emociones. Una propuesta muy visual con manipulación de objetos y títeres que nos adentran en el mundo de la naturaleza y nos enseñan a amarla.

Recomendado: de 3 a 8 años

Duración: 50 minutos

El plantejament d’aquest nou espectacle d’Horta Teatre, un clàssic de l’espectacle infantil a València, amb títols tan reeixits com ‘Pelussa la intrusa’*, en aquesta ocasió és una senzillíssima història, d’una nena que s’interna en un bosc, atreta pel vol d’un ocell i una papallona, que es troba animals tan fantàstics com un elefant i una girafa sense taques, a qui acaba decorant amb les flors del mateix bosc. En realitat no passa gaire res, sinó és aquest viatge, blanc, innocent, pacífic, d’una nena petita que descobreix coses sorprenents, tot i estar una mica preocupada perquè s’ha allunyat de casa i no sap tornar. Tot acaba bé, però. Dos actors-manipuladors s’encarreguen de donar vida als personatges, amb una certa dificultat de manipulació: tots ells, a més dels arbres, i la mateixa casa, són de cartró, i de vegades s’havien de muntar a ulls vista. Si el ritme ja és pausat, això afegia un plus d’alentiment, que als adults ens resultava excessiu. Ara bé, es podia observar que per als petits espectadors això no semblava significar-los cap problema, resultant ser un espectacle bastant correcte per als més petits, sense cap element que pugui espantar-los o sobresaltar-los.

 

18.30 h. Sala 2B. CCAI

TeatreMòbil (Cataluña) – www.teatremobil.com

Al tun tun

Al tun tun o un mundo donde todo es posible. Un espacio propio donde nada es lo que parece y donde todo es un juego. Un mundo a la medida de Teatre Mòbil. Una escalera, un atril, un restaurante, un rodaje de cine, una leyenda irlandesa… En su mundo, estos tres comediantes nos harán viajar con imágenes y situaciones inauditas. Un abanico de sorpresas que aparecerán a lo largo de un espectáculo divertido, cargado de un humor exquisito, absurdo, y con un surrealismo delicioso que os dejará boquiabiertos.

Recomendado: a partir de 4 años

Duración: 60 minutos

Tal i com vaig comentar anteriorment, en l’estrena en català a la Mostra d’Igualada 2013, un espectacle magnífic. I la versió castellana, força ben treballada (inclosa una més que correcta traducció d’expressions força catalanes de l’original), i a més amb detalls d’humor barrejant fugaçment expressions catalanes, aquestes sí, sense traducció. Un espectacle dinàmic, divertit, on tots tres membres de Teatre Mòbil acaben, literalment, suant la camisa. Com en l’estrena a la Mostra, el públic va riure sense parar amb les ocurrències dels tres personatges que igual es plantejaven un concert, com el rodatge d’una pel·lícula, com un restaurant de luxe, un número de pallassos com, al final, un ball celta per il·lustrar un conte en anglès, i una transformació final en titelles. Una bogeria divertida que arriba a grans i petits.

 

20.00 h. Calle Tomás y Valiente (al lado del Antiguo Instituto)

Adrián Conde (Asturias) – http://www.adrianconde.com

La petite caravane

Cansado de que lo rechacen de todos los teatros, el artista de variedades más pequeño del mundo decide montar el suyo propio, y no solo lo hace acorde a sus medidas sino que también le pone ruedas para llevarlo a todos los rincones del mundo. Feliz de poder mostrarnos sus habilidades esté diminuto artista nos invita a sumergirnos en una atmósfera mágica confirmando, una vez más, que lo bueno viene en frascos pequeños. Sin duda un espectáculo que nunca olvidarás.

Recomendado: todos los públicos

Duración: pases de 12 minutos

Al bellmig de la plaça que hi ha al costat de l’Antiguo Instituto, es va plantar un parell de dies la petitíssima companyia d’Adrián Conde, formada bàsicament per ell mateix i un ajudant grum (mireu al diccionari, jo tampoc sabia que es deia així) que s’encarrega, entre sessió i sessió, de començar el show a fora al carrer, organitzant la cua d’espectadors (en aquest cas les cues, doncs premsa i programadors fèiem una cua ‘especial’), donant-nos entrada i organitzant-nos dins del diminut auditori ambulant, on amb penes i treballs hi deuen caber uns 25 espectadors, i això si entre ells hi ha infants. I després d’assabentar-nos d’un seguit de normes a seguir, el grum s’asseu entre el públic, al seient que ell mateix s’ha reservat. Adrián Conde, el mag més petit del món, ens ofereix durant els 12 minuts que dura el passi, un espectacle de màgia de prop, prou reeixit, tot i que amb poques novetats pel que fa a d’altres que haguem vist. Però és que aquesta és la intenció de l’espectacle, reviure els comediants i artistes que anaven de poble en poble oferint el seu art d’entreteniment, en èpoques on no hi havia d’altres formes de diversió com ara el cinema o la televisió. Interessant va ser la conversa posterior, on el mateix Adrián em va fer saber que anirà tenint un repertori d’altres tipus d’espectacles, com ara ombres xineses o projeccions de curtmetratges. Un argentí establert a Astúries amb força idees i al qual podem imaginar-li un futur prometedor.

 

22.00 h. Taller de teatro. CCAI

Compañía Pendiente / Ana Eulate (Cataluña) /

De un papel blanco

Un viejo pintor, de cualidades humanas y talento artístico extraordinarios, se salva con su discípulo de la rabia del Emperador huyendo a través de su propia obra. La mirada minuciosa del artista, libre y fascinado por el mundo en todas sus formas, permite descubrir el valor del arte en cada uno de nosotros. El cuento se narra desde una transversalidad poética de lenguajes.

Recomendado: a partir de 5 años

Duración: 52 minutos

És estrany trobar-se un espectacle on cap dels seus elements lligui amb l’altre, de forma tan contundent com en aquest, que un ja dubta de si, en ple deliri creatiu, ho van fer expressament els seus artífex. Fins i tot la sinopsi descriu en una paraula el que va ser la major part de la funció, i amb la resta, el que en l’espectacle va ser un instant. M’explico. Hi ha diversos plans en l’espectacle: per un costat, la narració del conte, per un altre, els moviments de les ballarines, clarament contemporanis (no sabria definir-ho d’una altra forma), i al fons unes projeccions, en molta part dels tallers, dono per suposat, que els artistes van fer als seus ‘stage’ a França i Catalunya. Res tenia a veure amb res, i molts menys s’ajudaven o complementaven per a explicar-nos una història. Total que ens van explicar un conte de paraula (una de les dues ballarines era la narradora), que només en comptades ocasions es veia reflectit en la pantalla del fons, enmig d’una coreografia que tampoc ens acabava d’explicar res de la història. Un sospita que és que tampoc hi havia gaire cosa a dir.