Bé, FETEN 2014 ja queda enrere.

Cal posar l’èmfasi en què aquesta és la fira de referència de tot l’estat pel sector de les arts escèniques per a infants. No per a joves, ja que ells mateixos admeten que no programen espectacles per a aquest segment.

Una cosa que crec que distingeix aquesta fira, seria que procuren anar millorant cada any en tots els aspectes, tot i que en la part artística, probablement sigui inevitable que s’assumeixin riscos de portar coses (especialment si són estrenes) que finalment no són el que semblaven o el que volien ser. Però a quina fira no li passa? Ens els aspectes organitzatius, dono fe de que han anat recollint suggeriments al llarg dels anys, que ‘escolten’ el que els vas comentant, i això és molt d’agrair, i potser una de les claus de la seva llarga i fructífera vida com a Fira. I també, per què no dir-ho, el fet que facilitin econòmicament que durant una setmana (els que poden) els principals operadors del sector s’estableixin a Gijón per trobar-se d’una forma que resulta gairebé impossible durant la resta de l’any. Fins i tot tens més temps de parlar amb gent del teu propi lloc d’origen (uns li diuen comunitat, altres país) al passar-se aquests dies dinant, sopant i veien espectacles plegats. O fins i tot anant de copes, un complement imprescindible per a fer això que ara en diem ‘networking’.

Del que m’han semblat els espectacles, en teniu la crònica aquí:

https://www.jovespectacle.cat/noticies/2014/02/21/feten-2014-cronica-dels-dos-primers-dies-diumenge-i-dilluns-a-peu-descenari/

https://www.jovespectacle.cat/noticies/2014/02/23/feten-2014-cronica-dels-dies-tercer-i-quart-dimarts-i-dimecres/

https://www.jovespectacle.cat/noticies/2014/02/24/feten-2014-cinquena-jornada-dijous/

També teniu els premis que finalment s’han atorgat

https://www.jovespectacle.cat/noticies/2014/02/23/els-premis-feten-2014-al-complet/

Pot resultar un divertit exercici contrastar el que vaig dir de cada espectacle en els primers tres enllaços, i com han estat valorats pels premis després.

Evidentment, no es tracta d’esmenar la plana a ningú, els premis són justos i injustos alhora sempre, però no me’n vull estar de fer un parell de comentaris:

– El Marcel Gros és el segon cop que va a fer uns espectacles esplèndids, que triomfen ‘com la coca cola’ al sembre difícil escenari del Jovellanos. I encara mai no s’ha endut res.

– Si hi ha un actor (i que no és català, perquè no sigui dit) que hauria d’haver vist reconegut el seu treball a FETEN, si no comptem al que va fer de goril·la a ‘Kibubu’ de Marie de Jongh, seria Fernando Madrazo, l’actor de ‘El niño erizo’, que va diferenciar els diferents personatges que interpreta a l’obra com pocs actors són capaços de fer.

CONCLUSIONS:

Enguany, de tot el que he anat veient, escoltant i parlant, en trec aquestes conclusions:

• Referent a l’espai de 0-3 anys ( entrant al CCAI a la dreta ) ja vaig comentar altres anys que no afavoreix la visibilitat dels adults que assisteixen , generalment programadors i altres companyies. Crec que en el seu moment hi havia alguna tarima. En fi, que caldria mirar-s’ho, perquè en general els espais estan força bé, tots ells…
• …excepció feta del carrer: és cansat veure un espectacle de peu. Alguna companyia m’ha dit ( i crec que també a la organització) que unes cadires i unes grades, per exemple al carrer Tomás i Valiente, ajudarien molt a una grata experiència de públic i artistes.
• La ubicació dels espectacles pot arribar a ser determinant per al bon resultat d’aquests: en el pla artístic , crec que “Una niña’ de La Rose hagués estat millor en un espai més reduït que el Pumarín, on al meu entendre va brillar poc, en ser un espectacle amb elements molt petits. En l’aspecte logístic, crec que Marie de Jongh mereixia un espai més gran, per exemple el Pumarín, doncs havia bufetades per veure’ls, i no era per menys. No només Kibubu és un gran espectacle, com els que ja ens té acostumats: en ser premi FETEN fa dues edicions per ‘Querida HIja’, era previsible que poguessin omplir un espai més gran que la sala que van tenir al CCAI, tot i fer 3 passis.
• Horaris: suposo que hi va haver un debat, però és que endarrerir els horaris dels espectacles ‘grans ‘ , és a dir , Jovellanos, Pumarín i Patio del Antiguo Institut0 (11:15 i 19:15, 12:45 i 23:15 hores respectivament, totes elles s’han retardat 15 minuts de l’horari que venia fent-se de fa anys), pot haver facilitat alguna cosa, però també ha creat problemes, especialment a la sala de Pumarín, on hem començat, a la pràctica, a la 1 cada dia. En part per això, en part per la selecció d’espectacles (alguns ja parlem de la ‘maledicció del Pumarín’, per ser un lloc on poques vegades veuràs alguna cosa que valgui la pena), he vist molta migdiada al pati de butaques aquest any , incloent-ne alguna de meva. Al pati del Antiguo Instituto, es dóna la qüestió que portes tot el dia d’un teatre a l’altre, i si aquella nit vols alternar una mica, el millor és anar a veure aquesta sessió per després quedar amb la gent. He sentit comentaris que és molt molt tard. Per a mi, certament ho és: només vaig veure-hi dos espectacles, en els quals estava especialment interessat, perquè me’ls havien recomanat. Per cert, l’elecció ha estat esplèndida, pels que he vist i el que m’han explicat dels que no he vist. Però compte amb les hores , que disminueixen la bona percepció …
• Respecte d’això de la sessió de les 23:15 hores, se’m va acudir una cosa una mica absurda, potser, però que ofereixo com a idea: no sé si no fer espectacle , però en tot cas curtet, i donar peu a un ‘networking’ induït: quedar amb totes les companyies que han actuat durant el dia, que actors i directors ( i qui més vulguin ells) assisteixin de forma obligatòria, per posar-se a disposició de programadors , periodistes i fauna variada, perquè els comentin de primera mà què els ha semblat, intercanvi de targetes , en fi, ja sabeu . Això ja es fa més o menys, em consta, però de vegades has un timing que no et permet fer-ho amb certa calma, i això d’anar de bars em sembla complementari, no pas la forma correcta i professional de fer-ho.
• També respecte a les trobades i altres activitats per a professionals que es fan durant FETEN, i que s’intercal·len en l’horari dels espectgacles, estaria bé tenir-lo quan en envien el full per demanar entrades, més que res per tenir-ho en compte. Gent com jo, que reserva de seguida per obtenir les entrades que li interessen, ho agrairíem.
• I deixeu-me, per posar una nota humorística (tot i que a algú potser no li fa gràcia), dient que caldria crear una nova categoria d’espectacles, i no sé si de premis, que s’han vist en aquesta fira, i evidentment en d’altres edicions: serien els ‘Espectáculos-nana’ o ‘Espectacles-cançó-de-bressol’ (en català és una mica més complicat, ho sé), als espectacles que, sense ser necessàriament dolents, poden provocar fàcilment que un s’adormi a la butaca, especialment si aquesta és còmode, i a determinades hores del dia o de la nit. Es el cas de la major part dels espectacles del Pumarín (ja sabeu, la maledicció) i alguns del Jovellanos, com ara un dels dos espectacles dels quals no he fet crítica, per no haver resistit i haver marxat abans d’hora, i pensant que no és lògic fer crítica d’allò que no has vist sencer. Era d’una companyia catalana, per cert.

Espero que us sigui útil tota aquesta explicació. Espero els vostres comentaris.

Josep Maria Viaplana