Divendres, 25 d’abril

11:30 h.

Tut-Turutut la princesa!

Cia. La Bleda (Catalunya)

La ‘Bleda’, és una nena que avui viurà el seu primer dia com a princesa. Presumida, nerviosa, i no cabent en ella de goig, ens va ensenyant totes les coses que s’ha posat (vestit, sabates, pentinat…) per un dia tan especial. També ens ensenya el seu armari, que conté els seus preuats tresors… i no és una metàfora, és a punt d’ensenyar-nos un tresor que té en un bagul i… puff, no hi és! En un moment, com podria passar-li a qualsevol nena, la delicada nimfa es converteix en una sagaç detectiu, gavardina inclosa, que primer reconstrueix els fets d’aquell dia, i posteriorment es llença a seguir les pistes deixades pel lladre, que de moment sembla que és de color blau. Finalment, després de molt voltar-la, el bagul s’ha omplert d’un bon grapat d’objectes, records de les seves troballes, fantasies i jocs. Això constitueix, en darrer terme, el seu més preuat tresor.

En aquesta sessió amb escolars, es podia comprovar com, a través de la tècnica de clown (en què basa els seus espectacles La Bleda) la petita princesa-nena va mantenir l’atenció dels nens i nenes, que sense cap problema participaven dient o avisant la protagonista de coses que anaven passant, l’ajudaven, i reien les seves equivocacions.

A destacar moments molt divertits (de vegades pels infants, de vegades pels adults, sovint per a tots dos) com quan fa de soldat, i altres molt teatrals, dit sigui de pas, molt necessaris per a mantenir l’atenció en un espectacle unipersonal, que, amb tot, se’n surt prou bé, i especialment veient la reacció dels petits espectadors. I a destacar la acuradíssima producció de l’espectacle, protagonitzada per un armari que, l’experiència és un grau en els familiars, tan pot enquibir-se en petits escenaris com omplir raonablement els grans. Un espectacle plenament recomanable.

Sinopsi

La Princesa Bleda ha perdut el seu tresor. Avui, que ha vingut tanta gent a veure-la, i no els el pot ensenyar! Amb la il·lusió que li feia! Ep: l’ha perdut… o li han pres? Potser li ha robat el gripau engripat? La Princesa Bleda emprèn un viatge per recuperar el seu tresor. El trobarà. I és que el seu tresor és ben diferent a com ens l’havíem imaginat…

Fitxa artística

• Autor: Jordi Palet
• Direcció: Pere Hosta
• Intèrprets: Helena Escobar
• Música: Pep Pascual
• Escenografia: Martí Doy
• Vestuari: CarmePuigdevlliPlantés
• Il•luminació: Marc Martín
• Producció: Cia.La Bleda
• Observacions: Espectacle disponible en castellà.

www.lableda.com

• Gènere: Clown
• Edat: 3-9/TP
• Durada: 50′
• Idioma: Cat

 

De 12:45 a 14:15 h.

5È MERCAT DE PROJECTES D’ESPECTACLES

Dia: Divendres 25 d’abril de 2014

Hora: De 12:45 a 14:15 h

Lloc: Sala de presentacions de La Llotja

La Mostra d’Igualada organitza un any més el 5è Mercat de projectes d’espectacles, una iniciativa dirigida a possibilitar la producció de projectes d’espectacles professionals per a tots els públics.

El Mercat consisteix en la presentació oral pública d’una selecció de projectes d’espectacles familiars realitzada per La Mostra, per tal de donar-los a conèixer a programadors i/o productors. Per tant, la sessió està oberta a tots els professionals del sector.

L’objectiu és possibilitar la producció d’aquests projectes a través de diverses fórmules: des de la contractació prèvia de l’espectacle abans de ser estrenat, passant per la inversió econòmica en la producció, la cessió d’un espai escènic per assajar o altres modalitats de suport que puguin sorgir.

Programa

12:45 – 13:30 h. Presentació oral dels sis projectes d’espectacles seleccionats a càrrec d’un representant de cadascun dels projectes (7 minuts per projecte).

Moderador: Òscar Balcells, gerent de La Mostra d’Igualada.

Companyia	Projecte
Thomas Noone Dance	Alice
Clara Xuclà	Yum Yum!
Cia de Teatre Anna Roca	On tens el temps?
Gaia Contes	La Caputxeta
Companyia Terranegra	Ni piu al bosc
Companyia de Comediants La Baldufa	Pinocchio

13:30 – 14:15 h. Trobades “face to face” entre els responsables de cada projecte i els professionals que hi estiguin interessats.

Hi col·labora: Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE) de l’Institut Català de les Empreses Culturals del Departament de Cultura.

Interessant sessió, on l’objectiu és la trobada entre artistes i promotors dels espectacles, d’una banda, i de l’altra, els possibles col·laboradors de tota mena, des d’inversors fins a sales que ofereixin residències, interessats a comprar actuacions a l’avançada (una forma com una altra de finançament), i un llarg etètera de possibilitats, només limitat a la imaginació dels que se les empesquen en temps tan difícils, per tirar endavant els seus projectes. Aquesta mena de ‘mercats’ complementen perfectament les Fires, Festivals i Mostres de qualsevol mena en el terreny artístic. Aquí s’estrenen els resultats del procés creatiu i de producció… per què no iniciar-lo aquí? De la mateixa manera que a molts casaments comencen i acaben històries d’amor…

 

17:30 h.

El Baró dels Arbres

Taaroa Teatre i Bufa&Sons (Catalunya)

Un dels espectacles que millors crítiques i comentaris ha rebut a la Mostra, segons hem copsat*. I això perquè, a banda de la impecable factura escènica (no tant per la parafernàlia escenogràfica, sinó pel talent dels intèrprets i la direcció), destaca la potència de la història, que en cap cas tracta als espectadors, petits o grans, com a menors d’edat.

Cosimo, un noi una mica rebel, s’enfada un dia amb la seva família perquè no vol menjar cargols. Decideix pujar-se a un arbre en senyal de protesta, però per algunes circumstàncies (com el caprici juvenil d’una nena anomenada Viola, de la qual Cosimo queda corprès) fan que aquesta situació s’allargui, fins a arribar a ser la seva forma de vida, el seu ‘lloc en el món’ com bé es diu al principi per part del narrador. Amb ell viurem un seguit d’aventures i coneixerem personatges singulars, com uns nens robafruites, un bandoler i un soldat poeta, i és clar, la mateixa Viola, a la qual Cosimo renuncia conscientment, per tal de preservar el seu somni, o més aviat, el seu camí vital.

Com irònicament vaig comentar amb el mateix director, Joan Arqué, podria anomenar-se ‘Joan Salvador Cosimo’ a aquesta peripècia del protagonista, en busca del seu lloc al món i d’ell mateix, com aquella gavina que a molts de nosaltres ens va inspirar en la nostra joventut. I si la història destaca en aquest espectacle, enfront d’altres als quals els falla precisament això, no és menys important la qualitat sorprenent dels seus intèrprets, tots ells actuant (si bé un d’ells de forma protagonista) sinó tocant impecablement un o varis instruments, en una barreja de música, narració, titelles, acrobàcies i teatre físic (caminar dalt dels ‘arbres’ no és senzill) que no és teatre musical, ja que gairebé no es canta, i que recorda més a un grup de joglars explicant una llarga faula amb tots els recursos de l’ofici.

Si alguna -petita- pega se li pot trobar a aquest esplèndid muntatge, és que les edats a les quals s’adreça no són els petits precisament, públic majoritari dels familiars, podent començar a ser gaudit a partir dels 8-9 anys, fins a adults ben bé, cosa que vaig suggerir al teatre que més avall us refereixo, per a la seva programació d’adults. I també, per filar prim, que l’excusa del menjar i la cuina que dóna el punt de partida a la història, podria perfectament ser qualsevol altra o no ser-hi, ja que l’important d’aquesta obra és la història en sí i lo ben explicada que està.

*De fet, al meu davant, un important teatre de Barcelona especialitzat en l’espectacle familiar, ja estava parlant amb ells al finalitzar la sessió per programar-los la temporada vinent.

Sinopsi

En Cosimo, amb només 12 anys, s’enfila dalt d’un arbre amb la intenció de no baixar-ne mai més. Com un petit heroi, s’allunya d’un món que no li agrada per a poder canviar-lo. Rebel i inconformista, s’aparta de les normes dels adults per a poder millorar el que l’envolta. Des de l’arbre viurà grans aventures amb els nens Robatruites, el temut bandoler Gian Dei Brughi, el tinent poeta Agrippa Papillon, i s’enamorarà perdudament de la Viola.

Fitxa artística

• Adaptador: Núria Vizcarro Boix
• Direcció: Joan Arqué
• Intèrprets: Irineu Tranis
• Música: Bufa&Sons (Xavi Lozano, Guillem Aguilar i Marc Vila)
• Escenografia: Roger Orra i Titeller de Zipit Company
• Vestuari: Rosa Luho i Núria Fabregàs
• Il•luminació: Aleix Ramisa
• Producció: Tamara Rentom

www.escenapart.cat

• Gènere: Teatre musical
• Edat: 6-16/TP
• Durada: 60′
• Idioma: Cat

 

Dissabte, 26 d’abril

11:30 h.

El vestit nou de la Caputxeta amb botes

Cia. d’Espectacles Pa Sucat (Catalunya)

En Jordi Cartanyà, ànima fundacional de Pa Sucat, enceta l’aventura de fer un espectacle en solitari, a dues mans. En aquest cas, que el títol no ens enganyi: amb bon criteri, no fa un ‘refregit’ dels tres contes que albira el títol, El vestit nou de l’emperador, El gat amb botes i la Caputxeta Vermella, sinó que ens els explica un darrera l’altre, en aquest ordre. Vagi per davant que en el cas d’aquest espectacle, i degut a les servituds de voler assistir a més coses de la Mostra dels que els horaris permetrien en principi, només vaig poder veure els dos primers. L’avantatge d’un muntatge així és que les històries que veus, les comences i acabes. Doncs bé, en el primer conte, la proposta és de titelles de taula, però no d’una taula qualsevol, sinó la d’una cuina, i tots els personatges es construeixen a partir dels estris que s’hi poden trobar i de diferents menjars. Curiós, i fins a cert punt original. En el segon, el gat amb botes, un cop apartada la taula, el Jordi ens ofereix una narració més basada en la paraula i el moviment del seu propi cos, a partir del record del seu avi quan li explicava contes.

Cal dir que la narrativa dels dos contes, obligatòriament, i per enquibir tres contes en 50 minuts, es salta molts detalls que, per ser històries tan conegudes, alguns trobaran a faltar. De tota manera, sempre serà millor això que altres muntatges que volen fer un espectacle sencer d’un sol conte, que si no el farceixes amb molt d’enginy, aviat s’esgoten. En l’apartat interpretatiu, vaig trobar a faltar una mica més de ‘xispa’, i una ironia més fresca i desenfadada, ja que al final del primer conte (amb una recreació del NO-DO que va fer-me fredar amb records d’altres temps, pitjors certament) i sobretot amb l’adaptació del segon conte, ple de referències innecessàries (per no dir contraproduents) als temps moderns, va fer decaure força l’interès de la proposta. Així, aquestes ‘contextualitzacions modernes’ del text, no generen l’efecte desitjat de divertiment i d’identificació dels espectadors d’avui, sinó que fan preguntar-se el perquè de voler afegir-les, si no ajuden a gaudir d’històries que han sobreviscut esplèndidament, tal i com són, els anys i els segles, i que agraden tant als nens d’avui com els d’ahir. Com sempre, és una visió personal i intransferible.

Sinopsi

T’imagines una noia que porta posada una caputxa vermella per veure millor la pantalla del mòbil mentre juga? O un gat amb botes que ajuda el fill d’un constructor arruïnat?  I si és un emperador que vol omplir el seu armari de vestits nous? Si vols ens ho podem inventar junts mentre ens donen el sopar a taula, o asseguts a la falda de l’avi al seu sofà preferit o al terrat jugant entre la roba estesa. I quan surtis del teatre pots continuar imaginant què fan el llop, la caputxeta, el gat o l’emperador a casa amb tu.

Fitxa artística

• Autor: Roger Roig
• Direcció: Rosa Diaz, Ramon Molins i Jordi Purtí
• Intèrprets: Jordi Cartanyà
• Escenografia: Eudald Ferré
• Producció: Jordi Cartanyà

www.pasucat.cat

• Gènere: Teatre i titelles
• Edat: 3-9
• Durada: 50′
• Idioma: Cat

11:45 h.

Cabaret Patufet

Samfaina de Colors (Catalunya)

Poques vegades he assistit a un espectacle més ple d’encant i tendresa, que el Cabaret Patufet que ens ofereixen el Xavi Múrcia i la Mirna Vilasis, els Samfaina de Colors, professionals de talla de la música per a tots els públics (incloent l’adult) i de l’animació, des de fa molts anys. És un luxe tenir músics i cantants d’aquest nivell, en aquest ‘cabaret’ que comença fent de dos contes populars, En Patufet i la Rateta que escombrava l’escaleta, una sola narració. I en acabar-lo, ens sorprèn cada cop amb nous girs i escenes, entre les quals destacaria les endevinalles, delicioses, i una versió de la llegenda de Sant Jordi, que per acabar de reblar el clau, acaba cantant una tonada sobre les notes dels Segadors en haver vençut i mort el drac. Però no us espanteu, no es llença cap mena de missatge estrany. És que l’espectacle es basa en tonades, històries i ‘aires’ tradicionals de la terra, adobades amb textos i poemes originals d’ells mateixos, com ara el poema-cançó del sol i la lluna, que no vaig poder-me resistir a preguntar-los de quin poeta era, per la seva qualitat, i resulta que és d’ells.

La clau, a banda del talent i de la impecable interpretació musical de tots dos, és la llarga experiència de Samfaina de Colors per a públic infantil. Tanta, que es permeten fer un moment en què un va pensar que els més petitons s’espantarien, de bé que el Xavi interpreta al malvat drac que es menja la resta d’animalons. Però ells mateixos em confessen que, malgrat esperar-s’ho, ha resultat que aquesta mena de ‘sal i pebre’ en un moment de la funció, ha tingut un gran atractiu en les moltes actuacions que ha tingut ja l’espectacle, majoritàriament per a públic escolar.

No vull deixar-me de dir que, entre els animals que pretenen la rateta, hi ha alguns clarament de dibuixos animats (com ara Nemo, Dumbo, o l’esquirol d’Ice Age), cosa sorprenent i divertida, que un no sap si és degut a una aposta original de la companyia, o al protagonisme que aquests tenen en les botigues de ninos per a infants.

Això sí, és un espectacle clarament per a públic de molt curta edat, que jo xifraria entre un any i sis-set com a molt, tot i que em comenten que per a escoles ha funcional per a una mica més grans, fins als 9.

Sinopsi

Aconseguirà la Rateta Presumida trobar l’amor de la seva vida? I la Lluna, podrà enredar el Sol? Per què vol la nina Marta anar a la platja? Quin és l’ocell que dorm a la palla i que pon un ou cada setmana? El drac ens vol espatllar la festa. Se’n sortirà? I en Patufet, què hi té a veure en tot plegat? Totes aquestes preguntes tenen resposta al Cabaret Patufet. Un cabaret petit com un granet d’anís. Cabaret Patufet és material sensible: un espectacle de música, cançó, conte, poesia i endevinalles per als més petits. Creatiu, emotiu, delicat, divertit i participatiu.

Fitxa artística

• Autor: Xavi Múrcia
• Direcció: Mirna Vilasís
• Intèrprets: Xavi Múrcia i Mirna Vilasís
• Música: Xavi Múrcia
• Escenografia: Berta Vidal i Raül Vilasís
• Vestuari: Berta Vidal
• Il•luminació: Rafel Roca
• Producció: Samfaina de Colors

www.samfainadecolors.cat

• Gènere: Música
• Edat: 0-6
• Durada: 55′
• Idioma: Cat

 

13:00 h.

Tom Sawyer detectiu

Companyia Lazzigags (Catalunya)

Un Teatre Ateneu ple a vessar (fins al tercer pis) esperava aquest nou lliurament de Lazzigags, un musical sobre un llibre original de Mark Twain, seqüela de Les aventures de Tom Sawyer, un dels seus títols més celebrats de l’escriptor nord-americà. Aquest cop, en companyia de Huckleberry Finn, el seu gran amic, apareix amb la seva maleta de detectiu en un vaixell que els porta de camí a casa de la tieta Sally a passar les vacances. Allà, però, uns lladregots els fiquen en una complexa aventura, on uns diamants i uns germans bessons donen lloc a una trama complexa, i no sempre prou ben explicada (ja en el text original) que posa a prova les dots i l’esperit del jove Tom. Tots els personatges estan encarnats per 5 intèrprets dalt de l’escenari, que va creant els múltiples espais on passa tot, a base de caixes velles de fusta, que van movent-se i canviant de posició. La resta la deixo al visionat de l’espectacle sencer, una mica llarg (més d’una hora i vint, al menys aquella funció) per al circuit habitual dels familiars, però que també pot ser perfectament un espectacle per a joves.

La valoració global vindria de la mà de la reflexió que em va venir al cap mentre anava veient l’obra, i és que, de vegades, en el teatre musical, les parts actuades -sense cantar- s’encomanen del ritme ‘metronòmic’ que tenen les parts que sí que estan cantades, com si per sota la música anés corrent entre un i altre tema, i calgués no ‘perdre el ritme’ entre cançó i cançó. Això fa dels diàlegs i les cançons una ‘passada de text’ una mica precipitada i sense espai per a la parada i el silenci que de vegades ajuden a fer arribar el veritable estat d’ànim dels personatges. Per a mi, i en aquest passi, aquest va ser un dels factors que van fer difícil seguir la trama, que potser s’entenia, però difícilment es sentia. A banda, i això passa en molts musicals, sovint les lletres de les cançons no s’acaben d’entendre en la seva totalitat. Per tant, i com a reflexió general, una trama massa complexa no sé si és la millor proposta per a un musical, que d’altra banda varen interpretar amb professionalitat tots els actors-cantants, fent especial esment del Xavi Duch i la Belén Alonso, única actriu del muntatge.

Amb tot, l’ovació final del públic assistent va ser monumental, i em consta que l’espectacle va ser un èxit en el seu pas pel Jove Teatre Regina de Barcelona, i sobre el qual us refereixo una crítica publicada, perquè no sigui dit. 😉

Sinopsi

Tom s’acaba de comprar per correu un kit de detectiu, i ja té ganes d’estrenar-lo. La tieta Sally el convida a la seva granja. L’ocasió doncs, és immillorable. Una desaparició inesperada, un assassinat misteriós i un robatori de diamants constitueixen els ingredients bàsics d’aquest còctel intrigant que ens relata Huckleberry Finn, el braç dret de Tom Sawyer, que ens podrà demostrar les seves capacitats detectivesques, jugant amb l’observació, la deducció i la intel·ligència.

Fitxa artística

• Autor: Mark Twain
• Adaptador: Miquel Agell, Marc Sambola i Lídia Linuesa
• Direcció: Miquel Agell i Ester Bartomeu
• Intèrprets: Marc Andurell, Marc Udina, Ferran Castells, Xavi Duch i Belén Alonso
• Música: Marc Sambola
• Escenografia: Eloi Linuesa
• Vestuari: Leo Quintana
• Il•luminació: Roger Blasco
• Producció: Lídia Linuesa

www.lazzigas.cat

• Preu: 8€ / 5€
• Gènere: Teatre musical
• Edat: 6-12/TP
• Durada: 80′
• Idioma: Cat
• Espai: Teatre Municipal l’Ateneu