Jove Espectacle

  • Inici
    • Què és…?
    • Termes Legals
    • Mapa del web
    • El butlletí
    • Publicar notícies
    • Publicitar-se
  • Escoles
    • Tallers i Espectacles
      • Per Cicles Educatius
        • Educació Infantil – 0-3 anys
        • Educació Infantil – 3-5 anys
        • Cicle Inicial de Primària
        • Cicle Mitjà de Primària
        • Cicle Superior de Primària
        • ESO 1r. Cicle
        • ESO 2n. Cicle
        • Batxillerat i Cicles Formatius
      • Per Àrees/Temes
        • Activitats de ciències
        • Activitats d’Anglès
        • Festa a la Granja – Educació emocional a través del teatre
        • Activitats de dansa
        • Activitats de Música
        • Activitats per als més petits
        • Espectacles de titelles
        • Espectacles teatrals (i de màgia, i de contes, i de…)
    • Serveis que us oferim
    • Jove Cartellera
    • Ciència Melquíades
    • Valoració de l’activitat
  • Melquíades
    • MELQUÍADES, EN REMOT
    • Sobre nosaltres
      • Qui és Melquíades?
      • Josep Maria Viaplana
      • Dossier de premsa
    • Què oferim?
      • Tallers de ciències
      • Tallers participatius
      • Tallers per a mestres
    • Com ho fem?
      • Calendari de disponibilitat
      • Preu
      • Sistemes de pagament
      • Com podeu fer la comanda?
      • Comanda ‘Melquíades’
      • Contacte Escoles
    • Materials
      • Guies didàctiques
      • Fotografies
      • Vídeos
      • Valoració de l’activitat
  • Notícies del nostre portal
    • Crítiques d’Espectacles
    • Cròniques
    • Món Educatiu
      • Educació i ciències
      • Educació i arts escèniques
      • Educació emocional
    • Públic familiar
    • Públic jove
      • Joves Intèrprets
    • Fires i festivals
    • Notícies professionals
      • Entrevistes, articles i reflexions
    • El nostre butlletí (històric)
    • Notícíes Històriques (2011-2019)
  • Contacte

Crítiques: ‘Fang i Setge’, monumental, èpic, i potser massa gran…

17 de desembre de 2014 per JMViaplana Deixa un comentari

fang-i-setge-olesa

He de confessar que des de que vaig sentir el títol fa uns mesos (ja se’n venia parlant), em va semblar que al darrera hi havia enginy, per tan reeixit joc de paraules, i referint-se sobretot al setge de la Barcelona del 1714.

Bé, darrera traca, sembla ser, del tricentenari, pel que sembla. I sonada. El dissabte dia 13 al vespre, un Teatre de la Passió d’Olesa es veia ple a vessar, entre d’altres, de les patums del país, com ara el mateix comissari del Tricentenari, i moooltes cares conegudes.

I val a dir que s’ha encarregat la feina a notables professionals, com ara Joan Font (direcció), Marc Rosich (dramatúrgia), Salvador Brotons (música) i Josep Pedrals (lletres de les cançons).

Tot plegat, per aixecar un monumental musical sobre el 1714, episodi històric que difícilment en aquest país ningú no podrà dir que no se n’ha assabentat o no n’ha sentit parlar, després d’aquest any… Un musical dotat de tota la èpica dels fets, que ningú no pot negar, i menys els llibres d’història, protagonitzada pels habitants del Principat, i sobretot pels barcelonins de fa 300 anys.

L’aposta, a banda dels qualificats responsables de l’esquelet dramatúrgic i musical, era fer un gran (però gran, gran) espectacle, amb molta gent a l’escenari, a mig camí dels ‘Misérables’ i la mateixa ‘Passió’ que els olesans representen cada any al teatre que tan els enorgulleix.

Perquè Fang i Setge combina un elenc de primers actors professionals, la majoria també cantants solvents, amb un nombre ingent dels mateixos actors d’aquella passió. Així, resulta que no és només un honor per a ells que aquest gran musical hagi vingut a Olesa: És que no hi cap, pràcticament, a cap altre teatre d’arreu!

La dramatúrgia ens proposa un seguit d’històries, petites, personals, versemblants, d’aquells barcelonins (els de vocació i els sobrevinguts per la guerra) que decidiren fer front a una força militar professional, deu vegades major en nombre, per defensar els seus ideals, els seus drets i el seu país. De fet, com d’altres versions que ja hem vist en aquest any, si no per la grandària, sí per la filosofia bastant semblants, fins i tot en la proposta de fer un musical.

Valoració? Doncs ni bona ni dolenta. Sobretot al principi, semblava que la maquinària tan enorme de l’invent sobrepassava la capacitat dels que l’han posat en peu. Massa gent, i la majoria no professionals, amb tots els respectes, mostraven una certa deriva, on molts dels diàlegs, i especialment les cançons, no arribaven a ser intel·ligibles. I, al menys el dia de l’estrena, alguns problemes de so, amb la microfonia. És que controlar tants i tants micròfons ha de ser complicat, no hi ha espectacles d’aquestes dimensions, al país!

Afortunadament, a banda de què la música està molt bé, i molt ben interpretada per la orquestra en directe (sí, sí, no hi faltava de res), aquestes aparicions del ‘poble’ van en decreixement, i la història es va teixint a l’entorn dels personatges més protagonistes, els interpretats per sòlids actors, que de mica en mica et fan entrar en el seu món, fent la història, si no molt interessant (bàsicament, ens l’han explicada molts de cops, i ja hi ha poc marge per a la sorpresa), sí farcida de petites vivències personals, amb personatges problemàtics, com aquells que miren només pels seus interessos -esplèndida Lloll Bertran, tot s’ha de dir-, els botiflers de sempre, i per contra, un anglès perdut per allà, que després sospitem que es queda per una noia (no em dieu que no és un argument original!), i un Villarroel molt ben encarnat per Ferran Frauca, que com tants d’altres gents vingudes d’arreu de la península, veien en la lluita de Barcelona la lluita per la seva pròpia llibertat. Històries d’amor, entre home i dona, entre filla i pare -molt bé l’Aina Agustí, interpretant la Joana, de 10 anys-, i tota la resta de personatges que hi sobresurten.

Ara bé, tres hores -inclòs un entreacte- potser són masses, i una mica d’economia a tots nivells, potser hagués resultat molt agraïda.

De la direcció de Joan Font al qual, tot i que a priori no considero el més adient per a aquesta mena de monuments dramàtics, cal valorar-li la feinada que segur que ha hagut de fer, destacar un moment ‘comediants’, en la festa que s’esdevé a la ciutat esgotada pel setge però amb ganes de viure, sobretot en unes ombres corporals i xineses que porten sense dubte la seva signatura.

Fang-i-Setge

En resum, potser massa gran, no aconsegueix ben bé allò que -segur que- els seus promotors i creadors tenien en ment, però tampoc ha resultat decepcionant, tenint en compte les dificultats i la magnitud de l’empresa. I especialment per a aquells que li tenen gust a aquests grans espectacles amb llum, color, molta gent, efectes, cançons i grans èpiques, resultarà una experiència agradable, i ho podran gaudir en família, sense cap dubte.

Només una darrera cosa, per anar una mica més enllà: tant d’esforç, en el moment en què ho veia, mereixeria un destí a més llarg termini. No deixava de pensar que, per a la gent d’Olesa, poder fer cada any en unes dates determinades un espectacle que arribi a convertir-se en tan clàssic com ho és la passió, com en d’altres llocs els pastorets i similars, podria ser una perspectiva valorable. Tot i les innegables dificultats de tornar a repetir tot el que coincidirà aquestes festes al Teatre de la Passió d’Olesa.

 

Comparteix això:

  • Click to share on Twitter (Opens in new window)
  • Click to share on Facebook (Opens in new window)

Related

Arxivat com a: Crítiques

Entrades recents

  • Crítiques: “El meravellós viatge de la Lea” de Cia. La Banda
  • Crìtiques: “Audioguia per a supermercats en temps de pandèmia” de Cabosanroque, dins del Temporada Alta 2020
  • Crítiques: “T’estimo si he begut” de David Selvas i Empar Moliner
  • Crítiques: “Un tal Shakespeare” de Cascai Teatre-Marcel Tomàs
  • Crònica/crítica del X Torneig de Dramatúrgia Contemporània, al Festival Temporada Alta 2020

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Cerca per paraula clau

Aneu al bloc històric Tallers i Espectacles per a Escolars Tallers de ciències Melquíades Vine al Teatre amb Jove Espectacle

SEGUEIX-NOS A

Quina categoria de notícies?

Les darreres notícies

Crítiques

Crítiques: “El meravellós viatge de la Lea” de Cia. La Banda

Crítiques

Crìtiques: “Audioguia per a supermercats en temps de pandèmia” de Cabosanroque, dins del Temporada Alta 2020

Crítiques

Crítiques: “T’estimo si he begut” de David Selvas i Empar Moliner

Crítiques

Crítiques: “Un tal Shakespeare” de Cascai Teatre-Marcel Tomàs

Crítiques, Cròniques

Crònica/crítica del X Torneig de Dramatúrgia Contemporània, al Festival Temporada Alta 2020

Crítiques

Crítiques: “Mon petit souvenir” de La Bleda

Crítiques

Crítiques: “Gran Reserva” de Rhum & Cia.

Crítiques

Crítiques: “Jaleiu” de Guillem Albà i la Marabunta

Crítiques

Crítiques: “Una nit amb el Mag Lari”

Crítiques

Crítiques: “Les aventures del lleó vergonyós” de El Pot Petit

US RECOMANEM QUE ENTREU A:

Recomana.cat

Núvol.com

Tornaveu.cat

Viulafesta.cat

Darreres notícies

VES DIRECTAMENT A

Inici - Mapa web - Termes legals - Quim som - Notícies - El butlletí (històric) - Publicitar-se - Activitats Escolars - Melquíades - Contacte

SEGUEIX-NOS A

@ Copyright - All rights reserved - Jove Espectacle, s.l. 2011-2019 - Josep Maria Viaplana

TROBAN’S A

Jove Espectacle, s.l.
Josep Maria Viaplana
Lloret de Mar
info@jovespectacle.cat
Tel. 609 31 35 01 De 9 a 18 h.
logo whatsapp
Clica a sobre si navegues des d'un smartphone

Fem servir cookies (galetes, en anglès) per a assegurar que donem la millor experiència a l'usuari del nostre lloc web. Si segueixes a la nostra web, entenem que acceptes i hi estàs d'acord.Estic d'acord