No he pogut evitar fer un comentari al mateix editorial de l’Ara. M’ha fet gràcia el del Joan Lluís Bozzo.
Llàstima que això es faci/escrigui quan algú que habitualment fa teatre per a adults té la pensada de fer un ‘familiar’ o ‘infantil’. Sabeu la quantitat de gent que s’hi dedica de forma permanent i completa des de fa anys, fent, en alguns casos, veritables joies per al públic menut? Aquí en teniu una petita mostra www.jovespectacle.cat/cartellerajove
I que consti que ‘El petit príncep’ és un gran espectacle, del qual en vaig fer una gran crítica, perquè s’ho mereix. Però sap greu comprovar que has de ser conegut per altres coses, quan ser bo en l’espectacle per a joves espectadors hauria de ser, com a mínim, tan meritori com fer-los per als adults. I més important pel nostre futur públic teatral.
Gràcies per fer planter de públic teatral
CARLES CAPDEVILA | Actualitzada el 22/02/2015 21:34
HE ANAT A VEURE per segon cop El Petit Príncep adaptat en forma de musical per Àngel Llàcer i Manu Guix i produït per La Perla 29. Tinc excusa, als nens els agrada repetir. Però ho hauria fet sol amb molt de gust. És un espectacle del qual surts amb bon rotllo, feliç com a espectador i orgullós de la nova vida que li han sabut donar al clàssic de Saint-Exupéry. El primer cop, tornant a casa, em vaig fer soci d’Amics de La Perla 29. Necessitava fer un gest, agrair que aquesta companyia que m’ha donat nits recents tan intenses ( Incendis, L’orfe del clan dels Zhao, Translations ) també arrisqui per crear un gran espectacle familiar, generar nou públic, fer planter. I també perquè em sembla una gran idea que els espectadors s’assocïin per fer activitats i donar suport i promoció a companyies com la d’Oriol Broggi, que fan feina artesanal i independent. Malgrat l’IVA i la crisi salvarem el teatre, esclar, perquè hi tenim dirigint des del gran Josep Maria Pou fins a Jordi Casanovas (quina enveja els que ja han vist Vilafranca ). Perquè tenim la Beckett, i el Lliure, i el TNC, i Focus… I el brillant Jordi Galceran triomfant a mig món i amb ganes d’arriscar portant una sala pròpia. I no dic més noms, que sempre te’n descuides, però hi ha noves veus increïbles. M’ho deia fa poc Toni Casares, tenim diverses generacions simultàniament, els relleus funcionen i conviuen. I el talent crida talent i posa el llistó més alt. I l’emoció que sents a la butaca veient com als petits els brillen els ulls, quan saps que l’experiència tan gratificant els portarà segur a veure més teatre, s’ha de transmetre i encomanar. I aplaudir ben fort els que la generen, i donar-los el suport que puguem.
Gràcies per fer planter de públic teatral (Carles Capdevila).
