El primer TNC genuïnament per a joves
Surto de la sessió escolar (per a instituts) que avui el TNC ha programat del Tirant lo Blanc, amb la Jove Companyia de la Sala. Una hora i tres quarts de teatre de text, nu pel que fa a la proposta escenogràfica, que consisteix (a banda d’una correcta il·luminació, que no és poc) amb una grada, on sense dubte hi podrien ser els espectadors, en lloc dels intèrprets. Del vestuari, dir que és efectiu, senzill i desproveït d’excessos, com correspondria a una companyia de teatre independent, posem per cas.
Si te les has vist amb públics d’aquestes edats, saps el complicat que és que s’estiguin tanta estona en actitud atenta, fins i tot estirada, ja que reconec que jo he rigut més cops que ells i elles de les aclucades d’ull de la història.
8 joves actrius i un jove actor. Deu ser que la collita d’enguany s’inclina escandalosament per les noies, com ja passa a la majoria de facultats d’estudis superiors. I he de dit que l’actor i les actrius estan, malgrat la jovenesa, força bé. M’assabento que ja gairebé tots/es han participat en projectes professionals. I no m’estranya.
De l’obra, dir que ens explica tota una part de la novel·la original (i amb una fidelitat prou gran) a partir de l’arribada de Tirant a Constantinoble, capital de l’Imperi Romà d’Orient, o com ells diuen, Grècia. Aquí, l’essència dual d’aquest heroi (tan ben valorat pel mateix Quixot, és a dir, Cervantes) en els camps de batalla de les aventures amoroses i de la guerra, s’inclina escandalosament per la primera. En teatre, ja és comprensible, funciona més el primer que el segon, sobretot si el públic és adolescent, tot i que no es pot entendre un Tirant sense l’altre.
Potser, tot i la fidelitat a l’original que he destacat, els triangles i intrigues amoroses de tots els protagonistes (Tirant i els seus dos amics i germans d’armes, la princesa Carmesina i les seves dues dames, i fins el Rei, la Reina i la Vídua Reposada, dida de la princesa) es van entortolligant tant, que arriba un moment que semblen reiteratius, com si no hi hagués una manera una mica més àgil d’explicar la història. Però tret d’això, una durada de la qual se’n podrien haver extret uns 15-20 minuts (si dividíssim la peça en quatre parts, seria més o menys la tercera), que no s’haguessin trobat a faltar, sinó tot el contrari, ens trobem davant d’una preciosa obra ben construïda, ben dita, amb un ritme prou ben portat i interpretada sense excepció amb bon to pels joves actor i actrius. I l’encert més gran és que és, realment, per a joves. La única que he vist fins ara a la Sala Pública per a excel·lència al nostre país. I em sembla perfecte. Els joves demanen, molts de cops, obres que estiguin pensades per a ells principalment. I aquesta versió del gran clàssic de la literatura medieval en llengua catalana, a més d’acomplir la seva funció divulgativa i pedagògica, emociona i es segueix amb interès. I com no, també és mèrit de la direcció, neta i construïnt molt bé els personatges, dels quals (com en moltes obres escolars i per a joves) la majoria dels intèrprets en fan 2 ó 3, marcant prou les diferències, fins a fer-ne alguns difícils d’associar amb una actriu (l’únic actor només fa de Tirant) que abans havíem vist fent-ne un altre.
En conjunt, doncs, una història ben explicada i, cosa que jo personalment valoro molt, molt adient al públic al qual s’adreça. Ara bé, tot i que les comparacions són odioses, no puc deixar de destacar les dues actrius que han fet permanentment dels amics i companys de Tirant, especialment la construcció de Mar Casas, i les dues dames de la princesa, totes dues de nom Laura, Fité i Pau de cognom, amb aquell puntet de picardia tan necessari en els seus personatges. O Jèssica Pérez Casas, amb el seu rei (i durant uns moments, mariner) amb una vis còmica innegable. Però és un destacat lleuger, ja que en conjunt tothom ho ha fet molt bé, sent-me impossible trobar alguna gran mancança (sí potser un Tirant amb més gallardia), més enllà d’aquest probable excés de minutatge i entortolligament argumental.
Valorar-lo com es faria amb una obra de les d’adults, d’aquesta o qualsevol sala, seria un error. I es pot fer una llarga llista d’obres vistes els darrers mesos, que ja voldrien resultar de visió tan agradable.
Bona gira per diverses poblacions de Catalunya del muntatge, i recomano que més programadors es plantegin portar-lo als joves de la seva vila o comarca.
Deixa un comentari