Entrevista amb Isabel Arias, nova presidenta de la Fundació Xarxa

Va ser el passat 22 de març. Després d’un procés intern de consultes i propostes, finalment la junta que va ser elegida en el moment del naixement de La Xarxa (escindida del Moviment Rialles) fa 20 anys, ha sotmès a l’aprovació de l’Assemblea de Patrons (òrgan de govern de la Fundació) celebrada el passat 22 de març la proposta de relleu dels càrrecs de presidència i vicepresidència, les quals ha estat aprovats, donant pas a noves persones, que ja venien treballant a la Comissió Permanent, màxim òrgan de gestió de la Fundació. Ara, quan han passat uns dies, ens trobem amb la Isabel, sobretot per (com dèiem a l’article amb la notícia del seu nomenament) “conèixer més de prop a la nova Presidenta, tenir més detalls del relleu, i sobretot per conèixer les seves inquietuds i els primers objectius que s’ha marcat en la nova etapa”. Donem fe que és una persona que creu molt en el que fa, des de fa anys, a La Xarxa de Corbera de Llobregat. La millor garantia.

Qui és Isabel Arias?

Una voluntària de la Xarxa, des de fa 13 anys al grup local de Corbera de Llobregat, que ha treballat intensament amb d’altres entitats del seu poble per potenciar la temporada estable de teatre de La Xarxa, que compleix 20 anys al poble ben aviat. Una persona que creu fermament en la feina que fa la societat civil, en tots els àmbits, i molt especialment en la cultura, ja que, sobretot, La Xarxa fa una feina cultural. La meva experiència dins el grup local a Corbera no ha estat només la programació d’espectacles, tot i ser la seva raó de ser, sinó tot el que pot aportar el grup Xarxa al poble, com són relacions amb d’altres entitats, organització d’esdeveniments, com ajudar a estructurar la gent del poble, fins i tot potenciant la creació d’associacions, no necessàriament en l’àmbit cultural. D’aquesta manera, vas creant ‘xarxa’ en el teu àmbit local.

I com ha arribat aquesta presidència? T’ho veies venir? Ha estat una sorpresa?

Una sorpresa en part, sí que ho ha estat… però no tant. De fet, els càrrecs principals de la Fundació estaven demanant des de fa temps un relleu. President, vicepresident i secretari, tots tres portaven en els càrrecs… VINT ANYS! Ells formaven part del grup inicial de persones que van desenvolupar el projecte quan La Xarxa es va escindir de Rialles.

I per què jo, em preguntes? Doncs perquè en els darrers temps, qualsevol persona de la Comissió Permanent estava plenament capacitada per a assolir la presidència, però no tothom estava en un moment personal o professional on li fos possible acomplir tot el que comporta el càrrec. Deixa’m dir-te, que me n’he descuidat, que jo ja fa 1 any que pertanyo a oficialment a aquesta comissió, però ja fa temps que col·laborava estretament amb alguns dels seus membres. Així, de mica en mica, vaig anar entenent la dimensió d’aquesta gran estructura de voluntaris i seccions locals, coneixent la gent, i desenvolupant algunes idees per a afrontar els reptes del futur… que no són pocs.

Tu mateixa m’has formulat la tercera pregunta: quins són aquests reptes? Quines accions té pensades Isabel Arias per als propers temps?

Bé, no la Isabel Arias, això no és una entitat presidencialista. Aquest és un projecte de molta gent voluntària, i també molt motivada pel que fa. Tampoc ens oblidem que el fins fa poc president, Jaume Amigó, resta com a vicepresident, per garantir una transició tranquil·la i endreçada.

I sobre el que em preguntes, podríem dir que hi ha dues coses que són millorables ara mateix, després d’aquests 20 anys de recorregut, i posats en els temps actuals: una d’ordre extern i una altra d’ordre intern. Ambdues ajudaran a garantir la continuïtat i el futur de la Fundació i la feina que fa.

En l’ordre extern, penso que cal millorar la comunicació que emetem a la resta de la societat sobre la nostra feina, sobre el que fem i el que signifiquem a nivell global i en cadascuna de les poblacions i comarques on tenim presència. Serà tasca de cada grup Xarxa donar-se a conèixer en el seu entorn i connectar-se amb les entitats i persones, per tal de fer-se ‘imprescindible’. Però tots sabem que cal una bona comunicació a escala més gran, nacional, diria jo. El conjunt de la societat catalana, inclosos aquells que no tenen infants en edat d’assistir als nostres espectacles, han de saber el paper tan important que juguem, estructurant activitats en família, creant vincles, i també molt important, ajudant al sector dels espectacles familiars a sobreviure -i a millorar- en moments de crisi econòmica. El bon criteri dels nostres voluntaris fa que al nostre circuit es vegin els millors espectacles que es produeixen a Catalunya, no només en nivell de producció (als quals de vegades costa molt arribar, sobretot en poblacions petites) sinó els que fan passar una millor estona a tots els membres de la família.

Això em fa pensar amb les converses que de vegades mantinc amb periodistes i sobretot crítics, coneixedors del teatre per a adults, que una diferència molt positiva entre aquest i el teatre familiar, és que el familiar es crea i s’exhibeix més a fora de Barcelona que a la capital. I en tot això hi teniu molt a veure. I continuem, quin repte teniu en l’ordre intern?

Doncs una cosa que està molt de moda ara mateix… el moviment ‘de baix a dalt’. Hi ha molta gent de l’estructura bàsica de la Fundació amb idees i empenta. Les seves iniciatives i propostes, serà responsabilitat nostra que arribin fins a la Comissió Permanent, que es valorin i es duguin a terme les més interessants. Està demostrat que els moviments que tenen molt en compte als seus membres i n’aprofiten els seus potencials, seran els que tinguin més futur. I no només les idees, és clar, també haurem de comptar amb les persones que de mica en mica aniran arribant a llocs de responsabilitat i donaran un aire nou a la Fundació.

Molt bé, però si parlem de millores necessàries és perquè… creus que hi ha alguna amenaça de futur per a aquest model de programació cultural duta per voluntaris?

De cap manera, ans al contrari. Com ja hem dit abans, els moviments socials que estem vivint actualment són la base dels canvis de la nostra societat i els protagonistes, precisament, són els membres de la societat civil. Ho estem veient contínuament, des de la defensa dels drets socials fins a l’àmbit del desenvolupament de projectes més ambiciosos en clau de país. I penso que hem d’aprofitar aquest moment, jo diria que històric, per incrementar el suport als voluntaris que han desenvolupat una tasca impecable durant aquests anys, arribant a consolidar el projecte inicial de la fundació. Les persones que formen els grups locals de La Xarxa són ‘professionals’ de la programació que van a veure espectacles contínuament, que assisteixen a fires i festivals, que estan permanentment informats de les novetats i que, a més a més, tot això ho fan de forma voluntària, la qual cosa vol dir que ha d’haver, necessàriament, un component d’il·lusió en el que fan.

Molt interessant. Més que una darrera pregunta, et demanaria que diguis allò que consideris que t’has deixat al tinter.

Bé, hem parlat del moviment que genera el voluntariat i la seva gran aportació a la societat, doncs ara podria aprofitar per fer la carta als reis mags i demanar que les institucions públiques incrementin el seu suport a les entitats que, com la Fundació Xarxa, treballen incentivant aquests moviments per tal que els espectacles adreçats al públic familiar vagi guanyant consideració dins l’àmbit cultural del nostre país. Penso que cal fer més visible públicament aquesta tasca al conjunt de la societat i estic convençuda que serà així en el futur.