DIJOUS, 16 D’ABRIL DE 2015

Crònica de la Taula Rodona: Per què els joves no van al teatre?
15:30 h. – Biblioteca Central – Pl. de Cal Font (Igualada)

Ben aviat la publicarem!

I aquí teniu una crònica de la Teresa Bruna, de Teatral.net, sobre el divendres dia 17.

http://www.teatral.net/ca/noticies/fitxa_noticies/16575#.VTS-L5Mf1P0

 

DISSABTE, 18 D’ABRIL DE 2015

 
11:45
Cia. Oliveira Salcedo
El flautista d’Hamelín

• Gènere: Titelles i ombres
• Edat: 6-12
• Durada: 45′
• Idioma: Cat
• Espai: Museu de la Pell d’Igualada

El punt de partida és la llegenda popular medieval alemanya que conta com un flautista, amb la música de la seva flauta, allibera d’una plaga de rates la ciutat d’Hamelín i com, més tard, s’enduu els nens de la localitat per allunyar-los d’uns adults que s’han negat a complir la promesa de recompensar-li la feina. Una història que suggereix una societat putrefacta i decadent que necessita un canvi. En aquesta versió, a més, per reforçar aquesta idea, els nens són acusats injustament dels delictes comesos per les rates.

Un espectacle d’ombres xineses, basat en el conte popular, però que en realitat només explica algunes parts del mateix, fent molt d’èmfasi en la vida dels habitants d’Hamelin, i també en la ineptitud i despreocupació del seu mandatari principal. Inexplicablement -per a mi-, introdueix al Hansel i la Gretel, d’un altre conte famós, mentre que dos moments molt importants de la història del flautista són passats de forma vaga (quan s’endú les rates) o directament obviats, com és el cas del segrest, flauta en mà, dels infants de la vila, acabant-se de cop abans de que els ciutadans es plantegin com solucionar-lo. En els gairebé 40 minuts, podem apreciar, però, dues coses molt positives, com són la voluntat de fer-lo en català dels dos actors-manipuladors (Olga Oliveiro i Juvenal Salcedo), no nascuts a casa nostra. L’altra seria una mena de visió ‘cinematogràfica’ dels escenaris on passa l’acció, i especialment com passem d’un a l’altre, com si d’un moviment de càmera es tractés. Una perspectiva que em sembla que d’altres companyies d’ombres podrien explorar: ignoro si ja ha estat així, no en els comptats espectacles d’aquesta tècnica de titelles que jo hagi vist. També em va suggerir que en les ombres, encara no hi ha entrat el vídeo, com sí que ho ha fet en el teatre o en la dansa. Veia l’espectacle i m’imaginava que, efectivament, els escenaris d’un espectacle d’ombres, i el seu moviment, podrien ser filmats, mentre l’evolució i interpretació dels personatges haurien de continuar sent, necessàriament, en viu.

13:15
Festuc Teatre
La mongetera màgica

• Gènere: Titelles
• Edat: 3-9
• Durada: 55′
• Idioma: Cat
• Espai: L’Escorxador

La Lina i la seva família es veuran obligats a marxar de casa per problemes econòmics. Aquesta crua realitat farà que la Lina s’ompli de valentia per emprendre un viatge a la cerca d’una mongetera màgica que puja fins més enllà del cel on hi viu un ogre i el seu tresor… Els ajudarà a que no perdin la llar? Festuc Teatre ens presenta una adaptació del conegut conte ‘Jack i La Mongetera Màgica’, un espectacle de titelles per a tots els públics.

Un espectacle rodó. Per a mi el millor que vaig veure a la Mostra, i segurament entre els millors finalment. Una mostra de com es pot fer un espectacle totalment poètic, combinant drama, humor, aventura, por, bons diàlegs, misteri, circ, valors, emocions, crítica social (hi surten els desnonaments), música en directe… Com ja vaig apuntar quan la vaig veure a FETEN, l’argument mateix ja és una petita meravella:

“Una versió lliure del conte popular, la versió literal (o tradicional) del qual, els mateixos personatges s’encarreguen d’explicar, com si d’una rondalla es tractés, a uns 10 minuts del començament de l’espectacle. En aquest cas, els titelles de taula de Festuc expliquen la trista història d’un pare i 3 fills, que són a punt d’haver de deixar casa seva, doncs el pare no té prou diners per pagar allò que entenem que és el lloguer o la lletra del préstec, i anar-se’n a viure amb els avis. Sentint la història del Jack i les mongetes màgiques, la Lina, la filla més gran, s’inspira, i sense encomanar-se a ningú, puja de polissó a un vaixell, per arribar mar enllà, on li han dit que trobarà les famoses llavors dins d’un bosc encantat. El viatge, sorprenentment, la farà trobar uns nous amics, una petita companyia de circ, i en arribar al famós bosc, i després de moltes penes i treballs (i lluitar contra una bruixa malvada), arriba a la casa del gegant del conte, que com la seva família, resulta que ha quedat arruïnat per culpa del famós Jack del conte. I ara, què passarà? Només teniu una forma de saber-ho, i és anant a veure l’espectacle, ben ideat i interpretat pels membres de Festuc, a més d’un pianista que interpreta la música en directe. Una història plena de lliçons de vida.”

 
15:30
Companyia de teatre Anna Roca
ESTRENA!  Momo

• Gènere: Teatre
• Edat: 6-12
• Durada: 60′
• Idioma: Cat
• Espai: Cal Monets

Tres personatges que viuen dins un jardí botànic abandonat, ens esperen per explicar-nos una història, la història de la nena Momo. Momo posseeix la meravellosa qualitat de saber escoltar els altres i desitja ajudar la gent a humanitzar les seves vides, sobretot quan els homes grisos decideixen apoderar-se d’un dels béns més preuats de les persones: el seu temps. Perquè el temps és vida. I la vida resideix al cor.

La mateixa Anna Roca i en Jordi Gilabert, acompanyats per l’acordió de la Marta Rius, interpreten els personatges d’aquesta fidedigna versió de la novel·la de Michael Ende. En els actius d’aquesta proposta, estan la magnifica interpretació del Jordi, fent un grapat de personatges, tant actorals com de titelles, les sòbries i ajustades interpretacions de l’Anna i la Marta (quan no estava interpretant, per cert molt bé, la música en directe durant tota l’obra), i finalment l’espai escènic. La companyia ens ofereix un decorat singular, que alhora fa de platea pel públic: un vell hivernacle abandonat, on s’instal·la el nen Momo, on la resta de personatges venen a visitar-lo i des d’on expliquen les seves vicissituds. El públic, disposat de forma circular dins de l’hivernacle, en dues fileres interiors de bancs, té la sensació de ‘tocar’ -i de vegades és un fet- als diferents personatges. La il·luminació, volgudament fosca, preserva el misteri de si estem en unes ruïnes reals o en un ‘set’ teatral, degut a les característiques de l’espai on es va programar. Del que no es pot tenir cap dubte, és de que ens arriba de forma clara i contundent l’essència de la novel·la original.

Per contra, teníem que l’espai triat per a la Mostra, estant com estava en consonància amb l’espectacle, va resultar, potser, massa fred i humit, doncs es tractava d’una vella casa abandonada del casc antic d’Igualada, habilitada, però poc, per a l’ocasió. També comentar que la petita platea (60-70 espectadors, potser?) per als espectadors resultava una mica incòmode, per la duresa dels bancs i l’oberbooking que hi va haver, obligant-nos a estar atapeïts. Tots problemes resolubles, i que no tenen perquè tornar-se a donar. Finalment però, tot i que és un espectacle que em consta que va agradar molt, per a mi el ritme resultava una mica lent, perdent la tensió dramàtica que en moments puntuals els tres intèrprets sabien crear, i que va millorar cap al final de la funció.

 
18:00
L’Estaquirot teatre
ESTRENA!   En Jan Totlifan

• Gènere: Titelles
• Edat: 3-9
• Durada: 55′
• Idioma: Cat
• Espai: Teatre de l’Aurora

Aquesta és la història d’en Jan, un nen a qui, de petit, a casa seva li feien tot, i no li calia aprendre a fer res si ell no ho volia; des de cordar-se les sabates, a vestir-se o que li tallessin el menjar. I no va ser fins que va marxar en un llarg viatge que va aprendre a fer moltes coses… Fins i tot el famós gelat de fruita!

Un espectacle en la línia habitual de l’Estaquirot: divertit, dinàmic i molt ben interpretat, amb un ritme que mai no decau, i on sempre hi ha lloc a la sorpresa de com es van construint els decorats i la mateixa història. I sobretot, molt educatiu per als infants.

Ens explica la història d’un noi que no ha sortit de la infància, a qui el seu servent ‘Nicolau’ li fa absolutament tot: el menjar, vestir-lo, tapar-lo al llit, cordar-li les sabates, dur-lo a passejar… una mena de petit aristòcrata que sempre ha tingut criats i mai no aprèn (perquè no li cal) a fer-se res. Una metàfora exagerada, si voleu, del malcriament que sovinteja avui dia entre els més joves.

El cas és que en Nicolau un dia decideix retirar-se i anar-se’n lluny, i com que en Jan no pot viure sense criats, se’n va a buscar-lo, trobant en el viatge la superació de les seves mancances, i descobrint que és perfectament capaç de valer-se per sí mateix. Un espectacle molt recomanable, per tot el dit, per a programacions familiars.

 
19:30
Teatre Mòbil
ESTRENA!   Tot Plegat

• Gènere: Clown
• Edat: TP
• Durada: 60′
• Idioma: Cat
• Espai: L’Escorxador

En un espai mòbil que es plega i es desplega, s’hi apleguen tres comediants ​que volen presentar l’espectacle. Però ai, no se’n surten!

Una taca perillosa al terra, uns cubells i fregadores multiusos​, un ninot desobedient, un presentador que perd el cos i l’enteniment, uns cantants descoordinats, unes escombraries rebels, i un mag a qui prenen el pèl, els trucs i tot el que es pugui arreplegar! fan que ​‘Tot P​legat’ sigui​ l’​espectacle que mostra el desplegament més esbojarrat de Teatre Mòbil.

No us el podeu perdre! ​Quedareu plegats de riure!​

Si ja coneixeu algun o varis dels espectacles de Teatre Mòbil, poca cosa us puc explicar de ‘Tot plegat’ que ja no us imagineu. Aquest cop, dirigits per Jordi Vilà, que també intervé en el guió. Buscava diferències entre l’anterior muntatge, ‘Sense Solta’, amb aquesta nova direcció, però no en hi ha.

Si mai heu vist aquesta companyia de 3 divertits i pintorescs membres, us animo a fer-ho: Absurd i despropòsits en clau de l’art del clown, traient suc a les situacions i objectes més inimaginables, com per exemple 3 motxos que donen molt de sí! Playbacks, paròdies, jocs, participació dels espectadors…

Tot Plegat és per a tots, per a riure i passar una bona estona amb un humor fresc construït amb mil històries… totes plegades, sense que vinguin ‘a cuentu’.