Entrevista amb Jordi Gilabert, d’Argot Teatre

Entrevista a Jordi Gilabert, d’Argot Teatre, amb motiu del tancament de la companyia, el proper desembre.

30/05/2015

Ens trobem a Montmeló, amb motiu del FITKAM 2015, i aprofitem per trobar-nos amb en Jordi Gilabert, d’Argot Teatre. El motiu és una comunicació, que aquesta històrica companyia de teatre familiar (recordeu que fins fa pocs anys, es deia Clownx Teatre) ha fet a diverses entitats, programadors i companyies del nostre sector, de que finalitzarà la seva activitat a finals del 2015. No deixa de ser una excepció en aquest sector nostre, que malgrat la crisi, i la consegüent baixada general de feina, gairebé no ha conegut tancament de companyies, i menys anunciades. Per tant, la nostra primera pregunta és obligada:

Hola, Jordi, com ha anat això de que decidiu tancar la companyia?

Bé, hem decidit tancar una etapa. Ja són molts anys, 16. Uns anys molt profitosos, on hem fet molta feina i molts espectacles, on ens ho hem passat molt bé (i alguna vegada malament, és clar) fent la nostra feina. Però entenem que ha arribat el moment de deixar de dur una companyia. Amb Clownx varem començar amb ‘Ot, el Quixot’, i ara clourem amb el mateix espectacle, el desembre d’aquest any amb una última funció a Montmeló, el nostre poble.

Per tant, tanqueu tots els espectacles de la companyia? No es tornaran a representar?

En principi no (és prudent), però ara per ara ni els tenim disponibles per a més enllà, ni hi ha intenció de fer-los. A més cadascú tenim altres projectes…

Això vol dir que, potser sí que tanca la companyia, però seguiu en l’activitat artística?

Sí, sí, jo continuaré d’actor freelance. Estic obert a participar en altres projectes.

És el cas de Momo, que t’hem vist recentment, oi?

Exacte, he tingut l’oportunitat de col·laborar en el Momo de la Cia. Anna Roca on m’ho passo molt bé treballant amb ella i amb la Marta Rius (jo mateix l’he vist a la Mostra d’Igualada, on vaig fer una crítica especialment positiva de la seva intervenció)  La meva idea, personalment, és la de seguir col·laborant en projectes i companyies, és clar. Pujar a l’escenari és el que més m’agrada, m’apassiona. Però ja no com a director o copropietari d’una companyia.

O sigui que et centraràs en la part artística. Pesa massa tenir una companyia pròpia?

Mira, no me’n penedeixo. Com et deia abans, han estat uns anys molt bons, interessants i hem après molt tots plegats. Però la veritat és que quan tens la teva pròpia companyia, el percentatge de feina artística, la que realment t’ha portat a fer aquesta professió, és molt petita, comparat amb tota la feina de gestió, números, venda… Com et dic, ara vull que tota la meva feina sigui dalt de l’escenari.

Comentava abans que és estrany que una companyia d’espectacles familiars plegui, sobretot anunciant-ho. Hi ha menys feina, però la gent va trampejant. I no només això, és que van sorgint noves companyies…

Sí, el nostre sector ha evolucionat molt en aquests darrers 10-15 anys. Es fan molt bons espectacles, en això hem millorat. Ara bé, ens faltaria més col·laboració de les administracions públiques. Que s’adonin que la nostra feina és molt important. Som el primer teatre que veuen els infants. Els ajudem a créixer estimant el teatre! Però sembla que els governs de torn no s’ho acaben de prendre seriosament…

Totalment d’acord, però… potser pot semblar una contradicció, però de vegades penso que precisament nosaltres, que no estem acostumats a rebre subvencions, hem sobreviscut millor a la crisi que els ‘germanets grans’ del teatre per a adults (dit amb tota la ironia):

Sí, també és veritat. Ens hem acostumat tots aquests anys a malviure, o sobreviure (rectifica, per raons obvies), perquè hem sabut fer un bon teatre amb pocs mitjans. Hi ha gent molt bona en aquest sector, però això no treu que amb més ajudes… mira, abans hi havia més feina, tots anàvem fent prou bé, però han vingut les retallades, i no només públiques. La gent, en general, té menys diners, i és clar, gasta menys. Però com dèiem abans, estem acostumats als temps de crisi. Segur que ens en sortim!

Li dono les gràcies a en Jordi per la seva deferència al atendre’ns. Em consta que avui té un dia d’anar d’aquí cap allà, amb la seva filla Margot, per cert. 

Li desitgem molta sort en aquesta nova etapa de la seva carrera artística.