Vist el 20/02/2014 a FETEN 2014
És estrany trobar-se un espectacle on cap dels seus elements lligui amb l’altre, de forma tan contundent com en aquest, que un ja dubta de si, en ple deliri creatiu, ho van fer expressament els seus artífex. Fins i tot la sinopsi descriu en una paraula el que va ser la major part de la funció, i amb la resta, el que en l’espectacle va ser un instant. M’explico. Hi ha diversos plans en l’espectacle: per un costat, la narració del conte, per un altre, els moviments de les ballarines, clarament contemporanis (no sabria definir-ho d’una altra forma), i al fons unes projeccions, en molta part dels tallers, dono per suposat, que els artistes van fer als seus ‘stage’ a França i Catalunya. Res tenia a veure amb res, i molts menys s’ajudaven o complementaven per a explicar-nos una història. Total que ens van explicar un conte de paraula (una de les dues ballarines era la narradora), que només en comptades ocasions es veia reflectit en la pantalla del fons, enmig d’una coreografia que tampoc ens acabava d’explicar res de la història. Un sospita que és que tampoc hi havia gaire cosa a dir.
Deixa un comentari