Vist el 30/05/2015 al Fitkam Montmeló
Una versió creada per al circuit escolar, bàsicament, la qual cosa mai no hauria de ser un inconvenient. Per desgràcia, espectacles com aquest troben més acomodament en aquest circuit, tret d’honorables excepcions, que en el familiar, degut a la progressiva ‘infantilització’ del públic que hi acudeix. Bàsicament és una adaptació de la novel·la de Jules Verne que intenta (i en certa mesura, aconsegueix) donar a conèixer als infants -jo diria que fins als 12 anys- els principals moments i situacions de l’original, en un temps sempre escàs quan es tracta d’adaptar obres literàries: 1 hora. Entre els encerts de la proposta, el fons amb un mapamundi, que permet no haver de canviar-lo en tota la obra, cosa que hagués disminuït el ritme, i els diferents elements corporis que ens situen en una vintena d’escenaris. El treball dels actors no està malament, tot i que una mica pla, fins a fer-se un pèl monòton. I diria que la causa principal -o una d’elles- és la condició acústica de la Sala Polivalent, on diversos professionals m’han explicat que és molt complicat sonoritzar els espectacles, degut a que a la cabina tècnica el so que hi arriba és ben diferent del que rep el públic. I segurament hi tenen molt a veure els altaveus principals i la seva col·locació, dalt de tot de l’escenari, i orientats a la platea. El resultat va ser (i sembla ser que és una constant a la sala) que quan el tècnic escolta bé l’espectacle, el públic està poc menys que ‘ametrallat’, i així és difícil assaborir un espectacle, especialment un de molt basat en el text. Definir-lo, d’altra banda, com a teatre musical em sembla una mica exagerat. És una obra de teatre on es canten, si no recordo malament, 4 o com a molt 5 temes. Ben cantants, per cert. Molt apreciable, però diria que per a ser considerat Teatre Musical, cal una proporció bastant més alta.
Per la resta, i per la raó tècnica explicada, es fa difícil fer una valoració acurada de l’obra, a la qual, potser sí, li trobo a faltar una mica més de direcció del gest i la corporalitat dels personatges, per a fer-los més intensos. I potser alguna proposta sorprenent, al tractar-se d’una obra ja molt versionada per a tan joves espectadors. La qual cosa no treu que acompleixi la funció per a la qual va ser creada.
Deixa un comentari