Vist el 27/04/2014 a la XXV Mostra d’Igualda
Basada en un conte de Michael Ende, l’Endrapasomnis ens explica com un rei i una reina estan força preocupats per un problema que té la seva petita filla Dormisona: no pot dormir de cap de les maneres. Plegats buscaran la solució, fins que el rei decideix anar pel món per trobar una forma de què la seva filla pugui dormir, costi el que costi, fins que, inesperadament, troba un simpàtic personatge anomenat Endrapasomnis.
En realitat, el fet que pares i filla pertanyin a la reialesa, és el més intranscendent de tot plegat. Des del tercer minut de l’obra, el que veiem és a un pare i una mare preocupats pels problemes de la seva petita filla, i buscant una solució. Txell Botey i Xavi Idàñez, els dos intèrprets de la part teatral i de facto, els dos membres de Teatre al Detall, interpreten aquesta humana història, amb ràfegues d’un humor fantàstic i extravertit, que s’encomana a petits i grans, i farcit de moments de teatre dins del teatre. En altres, però, baixa una mica el ritme, i volent llençar un missatge als adults assistents, es troben amb que els més petits desconnecten, no tant pel que es diu, sinó per com es diu, ja que el llenguatge és una mica complicat i els conceptes se’ls escapen. Era l’estrena, i el moment per confrontar el treball dels assaigs amb el públic, que va aplaudir amb força la proposta, que és una molt bona història, a la qual caldrà donar uns bons acabats, i que segur que funciona de meravella. Acompanyant-los, 4 músics de la Tresca i la Verdesca, que donen el to luxós, i l’ambientació sonora, fent la música i les cançons en directe. Ens informen, però, que tindrà una versió amb música enregistrada, per a fer-lo assequible a tots els circuits i butxaques. Un encert, perquè aquest espectacle, molt ben il·luminat i actuat, amb una esplèndida producció -amb dos llits que es separen i s’ajunten quan convé- i uns vestuaris brillants, està basada en un magnífic conte (sempre insistiré en què els espectacles han de basar-se en una bona història), i té, malgrat ser interpretat per dos actors, aires de gran muntatge, que pot omplir, per exemple, un Ateneu d’Igualada sense cap problema.
Deixa un comentari