Vist el 25/10/2014 a la IX Mostra Butaka Jove 2014
Obra molt enfocada a joves. L’escena representada ens mostra dos joves, en una primera cita. Ens avisen que els aparts en veu alta que fa l’actor, són els seus pensaments, i que la noia no ho sent. Ell és el típic adolescent tímid, que intenta buscar la manera de ‘lligar-se’ la noia, però aquesta resulta tenir una bona disposició, ser natural i directa dient el que vol i no vol, i això el descol·loca una mica. Sobretot perquè es tracta d’un noi molt racional, massa. Fins i tot acut a determinats malentesos, i una escena de ‘sal grossa’ però divertida, sobre la incontinència erèctil dels adolescents. El text recorda molt a determinats moments -molt bons- de Play it again, Sam, de Woody Allen. En realitat l’obra és de Benjamin Bradford un autor nord-americà, i com a mínim, s’ha muntat en un parell d’ocasions a Casa Nostra: La primera, cap als 1989, dirigida per Manuel Lillo i protagonitzada per un jove Miquel Agell (precisament responsable de Lazzigats i la seva jove companyia), que va fer algunes actuacions del circuit de teatre juvenil, i l’altra, el 1992, dirigida pel Pep Pla, estrenada a la sala Maria Plans de Terrassa, que va fer temporada al Jove Teatre Regina i una exitosa gira, segons ens recorda l’Agustina Solé, directora aleshores de la sala.
Deixa un comentari