Vist el 27/04/2014 a la XXV Mostra d’Igualda
Certament, el principal valor d’aquesta espectacle és la seva originalitat. Ja des de que entrem, ens estan preparant per a fer una cosa diferent dins de l’espai (perquè no és una sala) on assistirem, o millor dit, participarem en un viatge. Un, que no sabia exactament de què anava l’espectacle (de vegades és saludable no mirar la documentació prèvia, per no crear expectatives i deixar-se sorprendre), va pensar que allò era el que moltes vegades ja s’ha vist: molt soroll per a no res. Fins i tot quan érem dins i els dos intèrprets ens van començar a explicar que anàvem a fer un viatge, ens varen posar en antecedents sobre la navegació aerostàtica i ens explicaven que el nosaltres en faríem una de ‘estàtica’, un no ho acaba de percebre. Només quan estenen l’immens globus (perquè en fa tota la pinta) i comencen a inflar-lo, un s’ho comença a creure. Continua la parafernàlia preparatòria fent que ens descalcem, i finalment ens donen unes cadiretes plegables, i quan el globus està inflat, ens conviden a entrar. És bastant impressionant entrar dins d’un globus, que per descomptat no s’aixeca del terre, i assistir a dins a un espectacle-acció. I ho qualifico així, perquè si no fos per la sorpresa del com i l’on, l’espectacle que veurem a dins tampoc és gaire cosa. Com he dit al principi, el veritable valor és tot el conjunt d’experiències que significa trobar-se enmig d’aquest viatge ‘virtual’, dins d’un globus de veritat. Anem fent girs, veiem unes ombres xineses que ens expliquen algunes curiositats de com l’home es va proposar volar, tant sí com no, fins que va inventar el globus, alguns espectadors joves ajudaran a mantenir el rumb, sent anomenats ‘pilots automàtics’, veurem els estels que un llum i una mena de colador creen, com si fóssim a un planetari… i com ha començat, el nostre viatge s’acaba. L’estada del públic dins del globus, veritable nucli d’aquest espectacle, es de no més de 30 minuts, finalment.
Cal dir que l’espectacle té alguns temes pendents de resoldre -o no-, com són:
– On es fa? A Igualada ho varen poder fer a una nau bastant gran, al costat del Museu de la Pell. Però no a tot arreu en tenen, d’aquests espais. Perquè parlem de que el globus, estirat al terre, és força gran, necessitant uns 20 metres d’allargada, i no menys de 15 d’amplada. En teatres amb cadires fixes no hi cap, a platea, ni tampoc en tots els escenaris, tot i que aquell dia em va semblar fins i tot més gran. I al carrer, sospito que pot haver-hi problemes amb el sol i el vent. De tota manera, parlant amb la companyia, sabem que estan mirant la manera d’adaptar-se a espais més petits, la qual cosa els permetrà tenir més possibilitats.
– Hi entren un màxim d’uns 80 espectadors. Això en si no és un problema en espectacles de petit format, però evidentment aquest no ho és. Tampoc hi poden passar molts espectadors en varis passis de forma seguida, ja que tota la funció, entre la preparació i el viatge en sí, dura gairebé una hora (o això va durar la que jo vaig veure), i si es vol fer de la manera que us he descrit, cal desinflar i plegar bé el globus abans de fer una altra funció. Suposem, ja que es diu en la fitxa tècnica de l’espectacle, que la durada real serà de 40 minuts i que cada hora, fet i fet, podrà fer-se un passi.
– Durant l’estona que s’està dins del globus, els espectadors no poden entrar ni sortir de l’espai, donat que per mantenir el globus inflat, cal tancar tota sortida possible d’aire. En aquest sentit, un membre de la companyia em va informar de que d’aquest tema en són conscients i estan estudiant possibles solucions.
– Precisament per mantenir aquest globus inflat, hi ha una entrada constant d’aire, que aquell dia era fred. Si t’han fet descalçar, i et poses a la part del darrera d’aquesta original platea (o espai pels viatgers), resulta que reps l’aire que va entrant. I com que era fred, i tu estàs descalç -i alguns fins i tot van deixar la jaqueta fora, tot ignorant com anava ben bé tot això- tenim que hi ha un problema real de sensació tèrmica, que segur que ben aviat resoldrà la companyia.
Malgrat tot el dit, l’espectacle-acció va sorprendre i agradar al públic, que va valorar molt la originalitat de la proposta, i sobretot, el fet de participar d’una ‘experiència‘ diferent, i que els implicava en un espai. També remarcar que la millor intervenció actoral d’aquest invent (en el millor dels sentits) va ser d’algú que no hi era present: la veu enregistrada del comandant de la nau (la del Pere Arquillué) va resultar ser la més valorable i agraïda, per la seva calidesa, claredat i matisos interpretatius.
Deixa un comentari