Vist el 5/10/2013 a Mostra Butaka Jove
El Guido
En el Guido, un bufó presenta l’aventura d’un cuiner trapella i afamat que es cruspeix unes aus que li ha encarregat de rostir la senyora Semproniana, la mestressa de la casa, per obsequiar a l’Amadeo a qui ha convidat a sopar.
Temorós de les conseqüències, Guido fa creure a l’Amadeo que la Semproniana l’ha convidat a sopar amb el desig de tallar-li les orelles, mentre que a la mestressa li diu que el convidat s’ha cruspit les dues aus.
El romanço s’acaba amb una persecució embogida que involucra els tres personatges.
Tots volen manar
El bufó lliga una transició que introdueix el Tots volen manar.
Tres actors escenifiquen un teatre de titelles en que dos germans es disputen el tron del seu pare, el rei, que està agonitzant.
Els personatges evolucionen darrera una pantalla de la que sobresurten el cap i les mans imitant els titelles d’un teatre de putxinel·lis.
L’aigua de les set virtuts
Una nova transició ens porta a la tercera història ,L’aigua de les set virtuts, En que s’explica el romanço d’un pastor camatort i bocarrut enamorat de la noia del mas de la Guimbarda.
Per tal de fer-se passar la lletjor el pastor empren un recorregut iniciàtic en que es trobarà una galeria de personatges estrafolaris i màgics que el conduiran a la font on brolla l’aigua curativa.
Públic familiar
Un espectacle de màscares, amb un vestuari i utilleria molt treballats, amb un tractament d’època-tradicional. Es tracta d’una faula rural, un d’aquests contes de proves per aconseguir objectes, i on cada objecte requereix a l’hora, per a ser aconseguit, d’un objecte previ. Dos actors i una actriu donen vida als diversos personatges que van intervenint. La idea és més vàlida per a infants-joves de 7-8 fins als 12 anys, que per a més grans, i en qualsevol cas, faltaria ritme, ja que juga amb la reiteració de les proves i objectes, però ho fa d’una forma lenta i repetitiva.
Deixa un comentari