Vist el 27/02/2013 a FETEN 2013
A la D3 és la història d’un viatge, un viatge a través de la diversió i el plaer del joc. Quin és l’univers secret dels nens quan juguen? Amb quina dimensió limiten les seves regles del joc? Intentarem esbrinar-ho a través de tres nenes que aconsegueixen entrar en un videojoc i juntes exploren les diverses habitacions d’una casa fantàstica, plena de sorpreses, formes i colors. Amb elles ens endinsarem al món de la fantasia i la imaginació, un món on les percepcions, les sensacions i el valors s’expressen a través de la música i el moviment.
Durada: 42 min
Espectacle de dansa, on veiem 3 ballarines que es posen a jugar de diferents maneres , amb un grapats de cubs i caixes de colors (els del parxís) que hi ha a escena. També amb els seus vestits, que es treuen i es posen com a part del joc, i per a fer-nos entrar en un altre entorn, per exemple quan llueixen uns banyadors (que recorden les fotografies de les platges de principis del segle XX, però molt més alegres), perquè entenguem que estem a la platja.
En l’aspecte audiovisual, remarcar que les seves evolucions, majoritàriament, es fan sobre peces molt conegudes de la dansa clàssica, com poden ser el Trencanous o la Carmen, però amb coreografies que no hi tenen res a veure.
També destacar una cosa ben estranya. Hi havia vídeo de fons, però al contrari de la resta d’espectacles que un ha vist, no es projectava, sinó que apareixia en una pantalla física (vaja, una tele) gran, però lògicament molt petita pel que estem acostumats a veure en teatre o dansa.
En conclusió, un espectacle adreçat clarament a un públic infantil, al qual, en la meva opinió, li falta força i dinamisme, i potser crear un relat en consonància amb les intencions de la companyia al crear-lo.
Deixa un comentari