FUSELLS
Autor Bertolt Brecht
Direcció Daniel J. Meyer
Una producció de Descartable Teatre
Espectacle en residència Nau Ivanow
Adient per a públics joves a partir de 16 anys
SINOPSI
Tot transcorre en un dia. Teresa Carrar, que en la nostra versió és la més gran de tres germans, no permet, per raons morals i religioses, que els seus germans petits participin en la lluita armada. Però, mentre aquest dia transcorre normalment, els fets immediats, la mort d’un dels seus, fa que Teresa Carrar es submergeixi en l’espiral de violència que la conduirà al front de batalla al costat del seu germà menor i del que ,en aquesta versió, és el seu cosí.
Basat en Els fusells de la senyora Carrar, l’obra planteja que la guerra, la política i fins i tot les idees no admeten la neutralitat ja que implicar-se ja és per se un posicionament. I és que hi ha moments a la història en què no es pot ser neutral.
La tragèdia de la guerra
L’obra ‘Fusells’, d’una hora de durada, en un sol espai, per a 6 intèrprets (tot i que en realitat són 5, doncs un d’ells dobla paper), és una adaptació de l’original de Bertolt Brecht, Die Gewehre der Frau Carrar, sembla ser que també està inspirada en una obra anterior, Riders to the sea, de l’irlandès John Millington Synge.
Brecht la va escriure a l’assabentar-se d’uns fets de la guerra civil espanyola, en un èxode de civils entre Màlaga (la roja, li deien) i Almeria, en el qual molts no van sobreviure. La imporessió de les cròniques d’aquell fet van impressionar tant el dramaturg, que la va escriure amb força celeritat, tenint-la enllestida el 1937. Centrant-se en la lluita entre una mare, Teresa Carrar, amb profundes conviccions religioses i mirant de protegir la seva família de l’horror i la mort que tota guerra porta, mira de frenar els impulsos del seu fill petit d’anar-hi a defensar les seves idees, empès pel germà de la Teresa, aquí transformat en un cosí, i ella en una germana gran que actua com una marassa. En realitat, el cosí ha vingut a cercar tres fusells que sap que són a la casa, i que tanta falta fan al front.
Diversos personatges passen per la casa, entre els quals destaca el mossèn, que dóna peu a una de les escenes més interessants, doncs enfronta les seves conviccions (semblants a les de la Teresa) i el seu esperit de socórrer a tots els damnificats, de tots dos bàndols, amb el ‘cosí’, que no veu altra solució que decantar-se per un bàndol, en aquest cas clarament l’antifranquista.
El final (que en no saber el final de la guerra, Brecht va deixar obert) us el deixo als qui aneu a veure-la, tot sabent que el centre d’aquesta peça que principalment qüestiona quins posicionaments prenem davant d’un conflicte on mor i mata gent, i que es pregunta si pot existir neutralitat, i si aquest no acaba sent complicitat amb el més fort.
Dit això, la proposta em va semblar fluixa, tant de direcció com d’interpretació, amb més postures i moviments potenciant la plasticitat que d’interpretació profunda, que servir de forma acurada les contradiccions, mòbils i emocions dels personatges, i especialment la seva evolució d’una posició a l’altra, veritable raó de ser del text.
Segurament el millor moment és l’enfrontament entre el cosí soldat i el capellà, moment pel qual passen moltes de les idees centrals que Brecht va voler reflectir.
Deixa un comentari