3 microespectacles del primer festival ‘Píndoles’ de Barcelona 2015

Espectacles vistos al Teatre Atrium de Viladecans, el 26 de febrer de 2016, per a públic escolar de Secundària.

Consulta la resta d’espectacles del 2015 aquí.

Missatge Terra Lluna

Des de que l’ésser humà camina per la terra ha mirat sovint el cel per trobar respostes, esperant senyals. Avui ell i ella contemplen la volta celeste per la mateixa raó, a la falda d’una muntanya, de nit. Sabran interpretar els senyals?

Autor: Marc Torrecillas
Direcció: Marc Torrecillas
Interpretació: Estefi García i Pere Costa (Actualment Roger Batalla).

Dos joves, noi i noia, que estan d’excursió, es troben en una clariana del bosc en plena nit, observant les estrelles, i mentre ell desplega tots els seus coneixements sobre cossos celestes, ella el segueix atentament, tot i que sense dir res, està pensant en una altra mena de cossos… els de tots dos abraçant-se i fent l’amor -interpretem-. Passa com sovint amb les persones que s’agraden, que tots dos s’agraden, però un d’ells vol ser tan ‘indirecte’ que no acaba mai de trobar la forma de dir-ho, ni tampoc percep els missatges de l’altre ‘cos celeste’. Un tema molt apte per a adolescents (i adolescentes, que diria aquell), el principal valor del qual és que entenem tot un subtext en base al llenguatge no verbal d’ambdós actors, i també gràcies a les tonalitats de la veu, que ens diuen el que no gosen dir les paraules. Bona direcció i interpretació.

 

Que algú apagui el llum

Ell té TOC. Ens explica com és la seva vida amb el TOC, el seu dia a dia, les seves obsessions. I com el dia que la va conèixer a ella, el seu cervell va callar per un moment per deixar pas al cor, a escoltar els batecs del seu cor per primera vegada. El silenci dins del soroll. Com un llum. Un llum enmig de la foscor. Una foscor massa poblada de monstres i de pors. En el fons és una història d’amor. Una història d’amor amb monstres. Com totes les històries d’amor.

 

Autora: Sílvia Navarro
Direcció: Sílvia Navarro i Lluís Garrido
Interpretació: Júlia Santacana i Lluís Marquès

També en el món de la parella, aquí ens trobem amb un cas extrem: ella coneix un tipus ‘friki’ (que ens recorda una mica al Jack Nicholson de ‘Millor, impossible’) mostrant-nos com de vegades preferim algú ‘diferent’ precisament perquè no és convencional, però també que massa rareses i obsessions poden molt bé malmetre una parella amb el pas dels anys. Per a públic jove pot tenir sentit com a avís sobre com poden esdevenir les relacions amb gent excessivament original (eufemisme), i té al seu favor el tractament alhora humorístic però sens frivolitzar.

 

Moro

20:30 h Posa les notícies.
20:31 h Alguna cosa ha canviat.
20:32 h No sé qui ets.
20:33 h No sé qui som.
20:34 h De qui és l’ombra que et tapa mitja cara?
20:35 h Besa’m, toca’m el cul, estira’m els cabells.
20:37 h …

Autor: Jumon Erra
Direcció: Jumon Erra
Interpretació: Gloria Rodrigo i Jaume Casals

Com a text, sense cap mena de dubte, el més interessant i reeixit. En pocs minuts, veiem la parella protagonista (també parella, però en aquest cas és la situació de partida i circumstancial, no el centre argumental) formada per un polític en campanya i la seva dona, on un sobtat fantasma del passat d’ella, fa esclatar un conflicte que treu de dins la veritat de cadascú. Sembla mentida que un text de 15 minuts pugui concentrar vàries reflexions sobre la vida pública, la privada, els prejudicis, el rastre que totes les relacions deixen dins nostre, la mala consciència, la tirania de la imatge social, etc… tota una fita!