INFERNO. La tragicómica historia de Tristano Martinelli, Arlecchino.
Vist a la Sala Fènix de Barcelona, el 16 de juny de 2016
Duració: 75 minuts. Espectacle en Castellà.
SINOPSI
INFERNO narra la vida d’Tristano Martinelli, el notable actor italià que va crear el personatge de Arlecchino al París de finals del cinquecento.
Amb diverses tècniques interpretatives com la recitació, la pantomima, l’acrobàcia i la commedia dell’arte, indaga en la teatralitat de la vida proposant una via d’escapament a la misèria humana a través de la creació artística, denunciant amb aquest riure intel·ligent, la vanitat, i l’ambició que sacsejaven la societat de llavors, per fer un paral·lel vigent amb la vida contemporània.
L’obra se centra en el procés creatiu de Martinelli, en una conservadora Europa renaixentista, plena de guerres, pesta i fam. Aquí, el nostre Martinelli reivindica al Primer Arlecchino. L’autèntic. La seva creació representa una joventut abandonada a la seva sort. Una joventut que ha de reinventar-se per sobreviure.
El Arlecchino de Martinelli no és un Arlecchino cursi i dolç de pastisseria cortesana, un ninot de caixeta de música, un servidor emmascarat desproveït del dolor que acompanya la misèria. És un pobre diable que ve de l’infern, que ha vist la fam i la misèria, i ara vol riure. Un ésser bufonesc i burleta que amb les seves rialles i piruetes el portarà al capdamunt. Martinelli li vendrà el seu cos i la seva ànima a canvi de fama i fortuna. I des del Inferno, etern i infinit, ens explicarà la seva història.
Una història terrenalment infernal.
FITXA ARTÍSTICA
Escrita i interpretada per Felipe Cabezas.
De la mateixa manera que a la seva ‘L’ultima notte del Capitano‘, Felipe Cabezas ens presenta un treball que té tant d’artístic com d’aprofundiment en el coneixement dels orígens i evolució de la Commedia Dell’Arte, a la Itàlia (i com en aquella, a l’Europa occidental) a cavall dels segles XVI-XVII. Si en aquella ens narrava la vida, aventures i desventures -com en qualsevol història real- de Francesco Andreini, aquí ens porta el que, segons la historiografia teatral, va ser creador del personatge de l’Arlecchino, Tristano Martinelli. El que va ser actor de fama a la cort del rei de França, tant que va ser nomenat el 1600 ‘capocomico’, ens narra la seva fugida de Mantova (ell va néixer a un poblet anomenat Marcaria, prop d’allà) quan la guerra i les notícies de la Pesta Negra van fer que la seva companyia de còmics (en realitat, del seu germà gran) fugís cap a França i s’instal·lés a la capital. Inferno, doncs, és allò que fa que durant anys porti les seves passes pels camins i les corts, la seva vida personal, la seva anada al Madrid d’aleshores, i la seva tornada final a Mantova, on (no se sap si fent-s’ho venir bé per tancar el cercle) viatja en rebre una carta de Francesco Andreini.
El personatge d’Arlecchino, el criat trapella i buscavides que tant va connectar amb els públics populars i les gens senzilles, no venia del no res, basant-se en tradicions que venien de personatges de les muntanyes, com explica el mateix Felipe, però Martinelli li ha donar la forma que ha arribat fins avui.
El monòleg, en primera persona del vell Tristano, va evolucionant de la consirosa narració d’un vell prop de la mort, per a posar-nos dempeus (figuradament) quan agafa la màscara, a qui aquesta proposta atribueix vida pròpia. Com en la pel·lícula de Jim Carrey (salvant diferències en tots els aspectes) és ella qui fa de l’aprenent d’actor un afamat personatge, que venç les reticències de la resta de la companyia, i la poca perspectiva del seu propi germà, convertint un vell palau en un teatre on cada dia es penja ‘no hi ha localitats’ i on s’hi escola d’incògnit el mateix rei Enric IV.
Com en altres ocasions, un molt estimable treball (ja ho hem dit, artístic i alhora d’investigació històrica) de Felipe Cabezas, on potser la única cosa a dir és la variabilitat de ritmes, que en ocasions fa que baixi en excés, però que quan se’ns posa darrera la màscara, dóna un recital.
Deixa un comentari