Jove Espectacle

  • Inici
    • Què és…?
    • Termes Legals
    • Mapa del web
    • El butlletí
    • Publicar notícies
    • Publicitar-se
  • Escoles
    • Tallers i Espectacles
      • Per Cicles Educatius
        • Educació Infantil – 0-3 anys
        • Educació Infantil – 3-5 anys
        • Cicle Inicial de Primària
        • Cicle Mitjà de Primària
        • Cicle Superior de Primària
        • ESO 1r. Cicle
        • ESO 2n. Cicle
        • Batxillerat i Cicles Formatius
      • Per Àrees/Temes
        • Activitats de ciències
        • Activitats d’Anglès
        • Festa a la Granja – Educació emocional a través del teatre
        • Activitats de dansa
        • Activitats de Música
        • Activitats per als més petits
        • Espectacles de titelles
        • Espectacles teatrals (i de màgia, i de contes, i de…)
    • Serveis que us oferim
    • Jove Cartellera
    • Ciència Melquíades
    • Valoració de l’activitat
  • Melquíades
    • MELQUÍADES, EN REMOT
    • Sobre nosaltres
      • Qui és Melquíades?
      • Josep Maria Viaplana
      • Dossier de premsa
    • Què oferim?
      • Tallers de ciències
      • Tallers participatius
      • Tallers per a mestres
    • Com ho fem?
      • Calendari de disponibilitat
      • Preu
      • Sistemes de pagament
      • Com podeu fer la comanda?
      • Comanda ‘Melquíades’
      • Contacte Escoles
    • Materials
      • Guies didàctiques
      • Fotografies
      • Vídeos
      • Valoració de l’activitat
  • Notícies del nostre portal
    • Crítiques d’Espectacles
    • Cròniques
    • Món Educatiu
      • Educació i ciències
      • Educació i arts escèniques
      • Educació emocional
    • Públic familiar
    • Públic jove
      • Joves Intèrprets
    • Fires i festivals
    • Notícies professionals
      • Entrevistes, articles i reflexions
    • El nostre butlletí (històric)
    • Notícíes Històriques (2011-2019)
  • Contacte

Crítiques: ‘A 2,50 la Cuba libre’ de Dar Arte Producciones

22 de juliol de 2016 per JMViaplana Deixa un comentari

Vist el dijous, 30 de juny de 2016 al restaurant ‘Bananas’ del Born de Barcelona.

Adults (tot i que no estaria malament per a majors de 14-15 anys)

A250laCubalibre-alternando

SOBRE L’OBRA:

Original de Ibrahim Guerra,  “A 2,50 la Cuba libre” es la primera obra de teatro hiperrealista de Venezuela, estrenada por primera vez en Caracas en 1982. Ha sido representada en diversos países de América, como Colombia, República Dominicana, Estados Unidos y por supuesto Venezuela.

“La Cubalibre” como le llaman, se desarrolla en un bar “El Acuario”, los personajes están distribuidos por todo el bar, a diferencia de una obra de teatro convencional, el público forma parte fundamental de la obra. Cinco mujeres que cuentan sus historias al ritmo del recurso musical proveniente de una vieja rockola (jukebox). Pasión, miseria, desventura, sueños, conflictos, amores y desamores son los ingredientes de “La Cubalibre”, una pieza controversial de la dramaturgia latinoamericana que por primera vez se representa en Europa de la mano de Robert Chacón y Dar Arte producciones, siendo el Restaurante Bananas de El Born, el primer escenario para su representación.
A250laCubalibre-rayadaA250laCubalibre-caimana-sabrosa
REPARTIMENT I FITXA ARTÍSTICA:
 
Estrenada el pasado 02 de Junio,  “A 2,50 la Cubalibre”  Cuenta con las actuaciones de Aileen Celeste como “La Sabrosa” una mujer que se siente superior al resto por estar liada con un policía. Ana Alicia Pérez como “La Rayada” que no sabe si es más importante la polla o la pasta, Nathalia Paolini como “La Gilipollas” una prostituta embarazada que trabaja en este bar y no sabe a ciencia cierta quién es el padre de su hijo,  Anna Karina Gil es “Blanca Rosa” personaje inspirado en la famosa cantante cubana Blanca Rosa Gil, ella sufre por la muerte de su pequeño hijo y Robert Chacón interpreta a “La Caimana”, la dueña del bar, una empresaria que ha hecho de los placeres sexuales su principal negocio. A su vez, Robert Chacón es el director del montaje, y Aileen Celeste la encargada de la producción.
A250laCubalibre-blancarosaA250laCubalibre-gilipollas

Ens trobem davant d’una obra a mig camí entre el cabaret eròtic i els monòlegs dramàtics (tot i els seus innegables moments còmics), profundament inspirada en les penúries de 5 professionals del sexe, però amb l’estigma afegit de treballar a un local ‘low cost’ per dir-ho finament.

Tot comença amb una primera part on quatre de les cinc protagonistes es dediquen a alternar amb els clients que han vingut a veure l’espectacle (llegeixi’s a demandar els seus serveis). Aquí ja tenim una primera dramatúrgia diferent, on cadascuna d’elles es presenta, busca connectar amb, sobretot, el públic masculí, intentar que els paguin una copa… Segurament els personatges tenen algun pre-text assignat, però la interacció amb els espectadors les obliga a haver d’improvisar. I, molt intel·ligentment per par de la direcció, connectar amb les sensacions que aquestes dones han de tenir en el seu buscar-se la vida.

Passada una bona estona, comença l’obra en sí, que es representa de forma que recorda també l’espectacle de carrer, on cadascuna de les actrius, des del seu espai (a voltes movent-se d’un punt a l’altre) narra la seva història: com va arribar a ser prostituta, uns cops per una família molt problemàtica i faltada d’amor, altres per deixar-se entabanar per un noi que al final les deixa plantades, no sense abans deixar-les prenyades, i un llarg etcètera. Recorrem aquestes petites i sentides històries, cadascuna en dos trams, que s’alternen entre elles. Bàsicament són monòlegs que alguna vegada es comuniquen, però poc, i generalment per donar-se pas l’una a l’altra. A una estona d’haver començat aquest torn d’amargues confessions, apareix la Madame (amb sorpresa), obsessionada perquè les noies treballin i facin beure als clients, però que també té coses per confessar… El vestuari és impecable, i el moviment escènic de totes (potser amb l’excepció, segurament volguda, de la Blanca Rosa, sempre prop de la barra), molt indicat perquè el text arribi a tot el públic distribuït en taules del local. Aquest espai escènic tan peculiar les obliga a projectar la veu de manera potent, la qual cosa no és problema per a cap d’elles. En aquest capítol, dir que el fet que la Blanca Rosa no es mogui gaire (i que sigui la que menys crida) fa que potser el text no arribi tan nítid, però al seu favor té una bona dicció (imprescindible ja que el seu personatge està molt begut) i una interpretació esfereïdora, de la dona de més edat i més derrotada de les totes les que habiten aquell local. Però en general, totes interpreten de forma molt convincent els seus personatges. Això sí, l’espectacle, tal i com el vaig veure, té dos handicaps principals: l’espai del restaurant on es representava, sobretot pel que fa als sorolls que venien d’altres sales i el transitar de clients pel mig de la sala, que anaven de l’entrada als diversos menjadors, aliens al drama que estàvem contemplant. I per damunt de tot, una adaptació dramatúrgica no ben acabada de resoldre. La mateixa companyia m’explicava que el text original és en ‘venezolano’, cosa que el fa inintel·ligible per aquestes latituds (i longituds). Aquesta obligada adaptació, però, cau en un seguit de reiteracions que li treuen la frescor que podríem suposar-li a uns personatges tan reals, i el fet que els monòlegs es divideixin en dues parts per a cada personatge va donar un punt de cansament, en un espectacle que entre t0t dura dues hores, aproximadament.

Ara bé, això no desmereix el valor de la proposta, interessant en molts aspectes, que busca un nou espai on representar-se, que per poc que sigui encertat el farà millorar. Per un casual vaig seure al costat d’un espectador colombià que va veure-la en el seu moment, i que em va explicar les diferències entre l’original i aquesta versió, especialment una durada més curta, i una intensitat major, en un bar molt més propi de la història contada. No estaria malament.

Ah, tot i que pugui no semblar-ho, a partir de certa edat, pot ser recomanable per a adolescents, que en general volen saber de què va la vida… i aquest és un exponent que pot tenir parts divertides, però innegablement ens remet a parts molt fosques de l’ésser humà.

Comparteix això:

  • Click to share on Twitter (Opens in new window)
  • Click to share on Facebook (Opens in new window)

Related

Arxivat com a: Crítiques

Entrades recents

  • Crítiques: “La nostra parcel·la” de Lara Díez Quintanilla
  • Crítiques: “El meravellós viatge de la Lea” de Cia. La Banda
  • Crìtiques: “Audioguia per a supermercats en temps de pandèmia” de Cabosanroque, dins del Temporada Alta 2020
  • Crítiques: “T’estimo si he begut” de David Selvas i Empar Moliner
  • Crítiques: “Un tal Shakespeare” de Cascai Teatre-Marcel Tomàs

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Cerca per paraula clau

Aneu al bloc històric Tallers i Espectacles per a Escolars Tallers de ciències Melquíades Vine al Teatre amb Jove Espectacle

SEGUEIX-NOS A

Quina categoria de notícies?

Les darreres notícies

Crítiques

Crítiques: “La nostra parcel·la” de Lara Díez Quintanilla

Crítiques

Crítiques: “El meravellós viatge de la Lea” de Cia. La Banda

Crítiques

Crìtiques: “Audioguia per a supermercats en temps de pandèmia” de Cabosanroque, dins del Temporada Alta 2020

Crítiques

Crítiques: “T’estimo si he begut” de David Selvas i Empar Moliner

Crítiques

Crítiques: “Un tal Shakespeare” de Cascai Teatre-Marcel Tomàs

Crítiques, Cròniques

Crònica/crítica del X Torneig de Dramatúrgia Contemporània, al Festival Temporada Alta 2020

Crítiques

Crítiques: “Mon petit souvenir” de La Bleda

Crítiques

Crítiques: “Gran Reserva” de Rhum & Cia.

Crítiques

Crítiques: “Jaleiu” de Guillem Albà i la Marabunta

Crítiques

Crítiques: “Una nit amb el Mag Lari”

US RECOMANEM QUE ENTREU A:

Recomana.cat

Núvol.com

Tornaveu.cat

Viulafesta.cat

Darreres notícies

VES DIRECTAMENT A

Inici - Mapa web - Termes legals - Quim som - Notícies - El butlletí (històric) - Publicitar-se - Activitats Escolars - Melquíades - Contacte

SEGUEIX-NOS A

@ Copyright - All rights reserved - Jove Espectacle, s.l. 2011-2019 - Josep Maria Viaplana

TROBAN’S A

Jove Espectacle, s.l.
Josep Maria Viaplana
Lloret de Mar
info@jovespectacle.cat
Tel. 609 31 35 01 De 9 a 18 h.
logo whatsapp
Clica a sobre si navegues des d'un smartphone

Fem servir cookies (galetes, en anglès) per a assegurar que donem la millor experiència a l'usuari del nostre lloc web. Si segueixes a la nostra web, entenem que acceptes i hi estàs d'acord.Estic d'acord