Vist el diumenge, 27 de novembre de 2016 al Teatre Tantarantana de Barcelona
EL BOSC COM BALLA – Cal Teatre
Sinopsi:
Fitxa Artística
Idea original: Sergio Escalona
Direcció escènica: Laura Batllori
Dramaturgia: Laura Batllori i CAL Teatre
Interpretació i manipulació: Jordi Font i Carlos Gallardo
Música en directa: Aloma Ruiz
Assistència de manipulació: Clara Algaba
Vestuari: Paulette “La Sombrerera Loca”
Escenografia: CAL Teatre
Construcció de titelles: Sergio Escalona i Carlos Gallardo
Il·luminació
Disseny: Laura Gutiérrez
Tècnic: Mario Andrés Gómez
Fotografia i vídeo: Judith Rodríguez i Nina Solà
El primer espectacle de la nova companyia teatral ‘Cal Teatre’ ens explica la història de Lukas, a partir d’una llegenda africana, que diu que tots els nens i nenes quan neixen, tenen una cançó única per a ells, que cada arbre (posseïdor cadascun d’aquesta singular melodia) transmet a la mare del nadó corresponent.
Punt de partida màgic, profundament arrelat en la rondallística oral que, per molt que identifiquem l’origen geogràfic, no deixa de recordar-nos l’aire que tenen les històries tradicionals.
La resta de l’argument és de la companyia, i ens posa al davant una mare muda, que pot sentir la cançó que un arbre li regala pel seu fill, però que no li pot cantar. Pels prejudicis de la resta de la tribu, tots dos han de marxar i viure sols al bosc. Lukas creix, i té un sentit innat per a la música, que sempre ha d’amagar a la mare, que li té prohibit cantar. L’arribada d’un personatge sense gaire escrúpols en tot allò que sigui fer-se ric, produirà la casualitat que nen i arbre -i per tant cançó- es trobin.
Cal destacar la posada en escena, i especialment la presència en tot moment de la violinista (Aloma Ruiz) que posa la banda sonora al conte, interpretant les diverses melodies sobre els loops que ella mateixa va enregistrant en directe des del principi del conte. La producció, molt especialment tot el referit a vestuari i sobretot titelles, manipulats amb una tija des del darrere del cap de cadascun, està molt ben acabada, i l’escenografia evoca un bosc, en obrir-se i tancar-se per tal de donar-nos la sensació d’anar a llocs nous que, al capdavall, són plens d’arbres.
La interpretació dels dos actors-manipuladors (Jordi Font i Carlos Gallardo) és correcta, tot i que com passa altres vegades, és evident que és el seu primer treball per a infants, però és molt d’agrair la dicció i moviments clars i tranquils. On potser trobaríem un problema és en el desenvolupament dramatúrgic, i sobretot les derives poc explicades dels personatges adults cap a actituds i comportaments que, ben segur, poc o res tenen a veure amb l’esperit original de la llegenda, creant la sensació que ens trobem davant de dues històries empeltades, i mirades d’encaixar, però a les quals encara els falta una bona afinació per a resultar coherents entre sí. No en va, comenten els intèrprets que no deixa de ser una estrena -la del Tantarantana- a l’espera de rodar l’espectacle en escenaris i amb públics diferents.
Amb tot, una proposta interessant d’una nova companyia, arribada fa poc al circuit familiar, que mereix l’atenció del públic i que, en general, agrada a petits i grans.
