Vist a la Sala Muntaner de Barcelona, dimecres 14 de desembre de 2016.
EL TEST
SINOPSI
Així de simple, així de difícil.
Aquest és el dilema al que s’enfronten l’Hèctor i la Paula —un matrimoni amb problemes econòmics— quan el Toni, un bon amic de la parella, els planteja el test de personalitat que ha elaborat la Berta, la seva actual companya, una psicòloga molt exitosa i mediàtica.
La decisió que ha de prendre el nostre matrimoni sembla ben senzilla: conformar-se amb una petita fortuna a l’instant, o esperar deu interminables anys per guanyar deu cops més. El que comença sent un supòsit teòric, un simple test de personalitat, anirà poc a poc despullant les personalitats i els secrets més profunds dels nostres personatges, els obligarà a posar preu als seus principis i, finalment, els empenyerà a prendre una decisió que els canviarà la vida. Qui sap si per sempre.
FITXA ARTÍSTICA
Direcció: Cristina Clemente
Autor: Jordi Vallejo
Intèrprets:
Sergio Caballero, Dolo Beltran, Clàudia Costas i David Vert
Ajudant direcció/producció: Sílvia Navarro
Vestuari: Irantzu Ortiz
Caracterització: Lucho Soriano
Direccio Producció: Carles Manrique (Velvet Events)
Cap tècnic: Xavier Xipell
Imatge: David Ruano
Premsa i comunicació: Joan Estrada
Distribució: Elena Blanco (Magnetica Management)
Data estrena: 14 de Desembre del 2016
Dilemes i contradiccions
El que comença con un sopar entre amics (un punt de partida que ens pot recordar moltes altres obres teatrals modernes) es converteix en una dissecció (gairebé una autòpsia) de les relacions personals (la parella, els amics) i de les persones mateix.
Quatre personatges que encarnen 4 actituds davant de la vida:
El Toni, el triomfador amb sort i diners, que no vol ni sentir parlar de casar-se, però amb una ‘novia’ jove i bonica. No pot oblidar dues coses importants a la seva vida: la bona amistat que l’uneix amb l’Hèctor, amb qui va compartir pis i moltes altres coses quan eren joves i pobres; i la inclinació cap a la Paula, que va acabar sent la dona del seu millor amic.
La Paula, una idealista-progressista-ecologista-coherentíssima dona, filla d’un consultor també exitós, que va triar unir-se a l’Hèctor -i se l’estima de debò- i no acceptar una vida regalada, però força previsible. Encara que, com tothom, té les seves contradiccions.
L’Hèctor, amic de joventut del Toni i marit de la Paula, que conserva en estat pur tots els seus encants i també defectes i frustracions, i que no ha aconseguit tirar endavant amb èxit el seu petit negoci ‘per culpa’ de a competència.
La Berta, una jove psicòloga d’èxit -sobretot perquè el Toni li va posar consulta al Passeig de Gràcia- que pensa que ho sap tot sobre la naturalesa humana, d’una forma especialment maniquea, especialment a través d’un text que ha creat, basat en un experiment real sobre la satisfacció immediata o bé la paciència de saber esperar per a obtenir una recompensa major.
es troben una nit a casa del Toni. La Berta arribarà aviat. La falta de recursos elementals de la parella de l’Hèctor i la Paula fa que el Toni els plantegi (com un joc, probablement sense pensar en que arribi a fer-se realitat) un test que la Berta posa en pràctica: què t’estimaries més, que et doni 100.000€ ara, o un milió d’aquí a 10 anys? L’Hèctor, que no acaba d’entendre d’abstraccions, comença a fabular en els pros i contres de la oferta (qui no ha parlat o fins i tot discutit amb la família o la parella sobre què farien si els toqués un premi?), deixant en evidència les diferències amb la Paula. Aquí aflora la situació real de tots dos, que a més tenen una filla.
Tota la trama va destinada a descobrir-nos com són i com pensen tots quatre personatges, potser amb un dibuix més simple del Toni i, sobretot de la Berta. Però destaca la profunda humanitat de la parella de la Paula i l’Hèctor, tan diferents però complementaris.
Però la perspectiva d’un futur millor (o amb més diners, que no és el mateix) també treu el pitjor de cadascú…
Trama molt estimulant, que comença (i no abandona mai del tot) la comèdia, però que aprofundeix sense embuts la vida mateixa, i ens dóna moments de drama. Un guió molt ben trenat (potser al final un pèl ‘culebrot’, però en tot cas de primera) una direcció precisa i unes interpretacions molts ben matisades poden fer d’aquesta obra, que pot satisfer les necessitats dels espectadors, que van de l’entreteniment a l’anàlisi psicològic de l’època que ens ha tocat viure, fan de EL TEST un possible èxit, que només el temps ens dirà si reeixit o no.
En tot cas, destacar la profunda humanitat de l’Hèctor, amb totes les seves contradiccions i dilemes. Al capdavall, l’obra va d’això…
