Vist el dissabte, 1 d’abril de 2017 a la Mostra d’Igualada (Estrena)
El col•leccionista de pors
L’estenedor Teatre (Catalunya)
Sinopsi
Les pors ens fan companyia tota la vida, i a vegades és una convivència ben difícil. Dani Vidal és col·leccionista de ports des de petit. Ara en te una bona col·lecció, les te endreçades en capses, bosses, o gàbies, cada por te el seu recipient adequat. N’hi ha que estan seques i ja no li fan mal, d’altres és belluguen de tant en tant i algunes fins i tot no es deixen atrapar. Per sort cada cop son més les que estan ben tancades. En Dani ens ensenyarà la seva col·lecció de pors, i ens explicarà com van néixer i com el seu pare el va ajudar a superar aquestes pors que tant el feien patir. EL COL-LECCIONISTA DE PORS parla de viure sensacions, de fer-se gran, i d’estimar.
Fitxa artística
- Autor: Jordi Farrés
- Direcció: Jordi Farrés
- Intèrprets: David Laín
- Música: Pep Pascual
- Escenografia: David Laín i Marga Carbonell
- Il·luminació: Roc Laín
- Producció: L’Estenedor Teatre
- Idea: David Laín
- Creació: Jordi Farrés i David Laín
- Titelles: David Laín i Marga Carbonell
David Lain, o el que és el mateix, l’Estenedor Teatre, porta més de 30 espectacles i (molt aviat) 40 anys a la professió, que no és altra que la de titellaire. La formació de mestre l’ha ajudat molt a crear sempre espectacles amb contingut i amb intenció.
I en aquest cas, amb tot el bagatge acumulat, surt del darrere dels titelles (no és la primera vegada, però mai de forma tan protagonista) i fa bàsicament d’actor. I ho fa molt bé, per cert. Ell és un senyor que a casa seva (l’escenografia molt encertada, ens recorda l’atapeïda llar d’un col·leccionista, on tot sembla desordre, però cada cosa té el seu lloc) hi té un veritable museu de pors. Les pors que ha anat acumulant durant tots els anys de la seva vida. Des de les primeres que recorda quan era nen, fins a les que ha general el els darrers mesos. I la seva relació amb elles, potser el més sorprenent de la proposta, és que no és distant, d’intentar ignorar-les, de veure-les com alguna cosa negativa. Ben al contrari, ens les va presentant (en són més d’un miler, només ens ensenyarà unes quantes) com qui presenta un amic, el vell/bell record d’un viatge o la prenda d’un amic o amiga estimats.
El missatge és molt clar: Ja que hem de conviure amb les nostres pors, millor conèixer-les i tenir-hi una bona relació. Al capdavall, saber-ho reconèixer sempre és saludable, ni que sigui perquè no ens facin tan de mal.
L’encant personal i escènic del David, molt ben acompanyat en la part de llums i so, fa que aquesta mena de sessió terapèutica ens arribi a petits i grans. I també salva alguns moments que -probablement perquè era l’estrena- el ritme dequeia una mica.
Però l’impagable final, amb ell cantant i ballant una cançó per a vèncer -com no- la por al ridícul, ens reconcilia amb el fil emocional que travessa tot l’espectacle. Em consta que en general, va agradar molt a tot el públic del passi de la Mostra d’Igualada al qual vaig assistir.
Deixa un comentari