Si alguna cosa resulta destacable de ‘4 minuts, 12 segons‘ és el text, del joveníssim londinenc James Fritz: Força ben escrit, amb un pols dramàtic que ens va descobrint, per capes i en cada moment, les diverses pells dels dos personatges principals, sobretot.

A partir d’un incident ‘entre joves’, descobrim que en Jack ha plegat amb la seva xicota, la Cara, amb qui havia filmat un vídeo bastant comprometedor (per als dos) en la intimitat. Vaja, com fan molts/es joves d’avui dia. El tema és que aquest vídeo ara és de domini públic (vaja, com els passa a molts/es joves d’avui dia) i algú n’ha de pagar les conseqüències. Els seus pares, endevinem que de classe mitjana, socioculturalment benestants, en el procés de defensar el seu fill de les amenaces, es van descobrint tal i com són. Tota la fragilitat i la misèria humana queden al descobert, però també la necessitat de la veritat i de tot el que som capaços per a protegir els nostres fills, tot i que no ens porti cap a un final sorprenent. O sí?

Una obra indicadíssima per als joves espectadors del nostre temps, i per als seus pares. Entre altres temes, ens fa viure l’angoixa i el perill de quan la tecnologia i les xarxes ja no ens permeten tenir el control de la nostra intimitat. I ens descobreix que no tots el que en són víctimes són, precisament, els/les joves. Probablement, una experiència que ens transformarà, com si haguéssim viscut en primera persona aquest drama contemporani. Gaire més no se li pot demanar a una obra teatral.

Pel que fa a la proposta escènica, l’espai i la producció (tant tècnica com artística) cobreixen sense problemes les necessitats d’aquesta història, en la qual els actors van de la correcció del pare (Jordi Cadellans) la destacable frescor i credibilitat dels dos joves (Carles Pulido i Judith Aguilar), malgrat tenir poc espai en el text, i la profunda commoció d’una mare, Sílvia Sabaté, descobrint veritats que mai no hagués volgut conèixer, i a la que segurament sobra una mica de precipitació a l’hora de parlar.

En resum, com ja he dit, recomanable de forma indiscutible per als adolescents i les seves famílies, molt ben escrita i prou ben servida com per a deixar petjada dins nostre.