Les emocions també s’aprenen a l’aula

Nati Bergada és mestra, fa molts anys que s’hi dedica i ha treballat en diverses escoles. El seu dia a dia envoltada de criatures li ha fet veure que, per culpa de la manera com vivim -corrent tot el dia i sense gaire temps per dedicar als nanos-, els nens cada vegada “tenen menys tolerància a la frustració, estan irritables i no saben escoltar, ni esperar el seu torn”, explica. Són els nens i nenes del segle XXI: hiperregalats, hiperprotegits, hiperformats… Aprenen de tot -anglès, robòtica, dansa, futbol-, però sovint es deixa de banda un aspecte molt més important: la seva educació emocional.

I com afecta aquest panorama a les aules? La Nati reconeix que no facilita ni la feina del mestre ni l’aprenentatge dels alumnes. I és precisament perquè ha pres consciència de “la importància i la necessitat tan gran que hi ha de treballar el vessant emocional, social i afectiu dels alumnes” que ha creat una plataforma multimèdia que ajudi els mestres a treballar l’educació emocional a l’aula. Es diu ‘El Bosc de Lem‘, té una estètica de videojoc i està protagonitzat per sis personatges que van evolucionant i creixent amb els alumnes. Aquest recurs educatiu, que es pot comprar per internet, facilita als mestres tot el que necessiten per dur a terme cadascuna de les 30 sessions que hi ha programades per curs, si en fan una cada setmana. En total són 180 sessions des de primer a sisè de primària.

Les escoles tenen una hora a la setmana per treballar l’educació en valors i, en general, explica la Nati, el contingut d’aquestes sessions no està gaire definit i, per tant, els mestres no saben com abordar-les. Sovint en comptes de treballar l’educació en valors, s’acaba invertint aquesta hora setmanal per fer deures. La proposta de la Nati consisteix a utilitzar ‘El Bosc de Lem’ en aquestes hores d’educació en valors però evidentment es pot fer quan el mestre ho consideri més oportú.

SESSIONS VIVENCIALS

Els alumnes de quart de l’Escola Valldaura de Barcelona van haver de posar a prova la seva confiança. Van jugar a ‘Els animals cecs a la granja’. Per parelles un dels dos va amb els ulls tapats i l’altre l’ha de guiar. “Es tracta d’un joc cooperatiu a partir del qual els nanos poden prendre consciència que quan no sentim confiança ens costa molt avançar; entendre que és important confiar en un mateix per assolir els nostres propòsits i reconèixer que l’actitud dels altres repercuteix en la nostra confiança”, explica la Nati.

Aquesta activitat s’emmarca en la part vivencial d’una de les sessions d’ ‘El Bosc de Lem’, que sempre segueixen la mateixa estructura. Comencen a l’aula amb el plantejament d’una situació a partir d’una animació, un còmic o una il·lustració. Després reflexionen i parlen sobre el que deu estar passant i sobre com se senten els personatges. “No intentem adoctrinar ni alliçonar -assegura Nati Bergada-; el que busquem és donar molta importància al diàleg”.

“No intentem adoctrinar ni alliçonar; el que busquem és donar molta importància al diàleg”.

El pas següent és posar nom a l’emoció. Aquesta part és importantíssima perquè sense identificar el que senten, difícilment podran treballar correctament les emocions. Amb els més petits de l’escola es treballen emocions més bàsiques com la tristesa o la ira i amb els grans conceptes més complexos com l’assertivitat o la cooperació. Hi ha alguns valors o competències, com l’empatia, que es consideren prou importants per treballar-los al llarg de tots els cursos.

Després ve l’activitat vivencial, que normalment es fa al pati o al gimnàs, i solen ser jocs cooperatius, jocs de rol, dramatitzacions… La sessió es tanca a l’aula amb una nova reflexió sobre si han entès l’emoció que han treballat sobre la seva conducta durant la sessió.

‘El Bosc de Lem’ és un recurs didàctic molt pautat perquè, segons Bergada, cada vegada hi ha més mestres que tenen més clar que s’ha de treballar l’educació emocional dins de l’aula però no acaben de saber com fer-ho.