Les emocions, clau en l’educació del segle XXI | Rac1

A la tercera secció del creador de sistemes pedagògics, comunicador i emprenedor Borja Vilaseca, dedicada a analitzar les necessitats del sistema educatiu del segle XXI, ens hem aturat en el paper protagonista que estan adquirint les emocions en aquest àmbit.

Tenint en compte que la realitat laboral ha canviat i que les consignes acadèmiques que s’han fet servir fins ara (estudiar molt, treure bones notes i obtenir un títol universitari) s’han convertit en un obstacle que limita les possibilitats professionals, Vilaseca està convençut que, en el marc del nou paradigma educatiu, està emergint amb força l’educació emocional. El nostre col·laborador defensa que aquesta educació emocional està compromesa a promoure entre els joves una sèrie de valors que els permetin aportar el millor d’ells mateixos al servei de la societat. Són aquests:

1. Autoconeixement: Coneixent-nos a nosaltres mateixos som al camí que ens porta a saber quines són les limitacions i els potencials que tenim. És la manera de convertir-se en la millor versió d’un mateix.

2. Responsabilitat: Cadascun de nosaltres és la causa del seu patiment i de la seva felicitat. Assumir la responsabilitat de fer-se càrrec d’un mateix en el terreny emocional i econòmic és el que ens permet aconseguir la maduresa com a éssers humans i fer possible el propòsit de vida que perseguim.

3. Autoestima: El món el veiem des de la nostra perspectiva i no com és en realitat. Estimar-se a un mateix és fonamental per construir una percepció més objectiva dels altres i de la vida. Per seguir un camí propi cal tenir confiança i valentia.

4. Felicitat: És la veritable naturalesa de les persones. No té res a veure amb el que tenim, amb el que fem o aconseguim. És un estat que floreix de manera natural quan s’aconsegueix recuperar el contacte de l’autèntica essència de cadascun.

5. Amor: És sinònim de tolerància, respecte, compassió, amabilitat i, en definitiva, donar el millor de nosaltres mateixos en cada moment i davant de qualsevol situació. Si ens estimem a nosaltres, de forma natural també estimem els altres tal com són i acceptem la vida tal com és.

6. Talent: Tots tenim un potencial i un talent innat per desenvolupar. Hem d’escoltar la veu interior i en el moment de posar-la en acció, es converteix en la nostra vocació. Són les qualitats, habilitats, fortaleses i capacitats que permeten emprendre una professió útil, creativa i amb sentit.

7. Bé comú: A les persones que han fet un profund procés d’autoconeixement se les reconeix perquè orienten les seves motivacions, decisions i accions al bé comú de la societat.

Amb Vilaseca, creador de sistemes pedagògics, també ens ha explicat quins són els 7 tipus d’educació que, segons ell, han d’estar presents en el nou paradigma educatiu. Aquí els teniu:

1. Emocional: Ens permet resoldre individualment els nostres problemes. Es basa en entendre que la veritable felicitat està dins nostre. Ens serveix per regular les nostres emocions i creences.

2. Espiritua l: Educació laica. Ens ensenya a adoptar complicitat amb la vida. Ens porta a créixer i desenvolupar-nos personalment.

3. Corporal: Aprenem a estimar el nostre cos i a estar sans física, mental i corporalment. També a comprendre que l’educació sexual és vital.

4. Emprenedora: Tenim mentalitat de treballadors i funcionaris. Hem d’entendre que la societat canviarà i aquests models de treball s’acabaran aviat. Ens caldrà una actitud emprenedora. Hem de ser creatius.

5. Financera: Ara mateix la nostra vida es regeix sobre el sistema monetari. Anem cap a la moneda digital i hem d’aprendre que l’important no són els diners, és saber com els guanyem i gastem.

6. Tecnològica: En un futur molt proper haurem de saber programar perquè així expandirem les nostres possibilitats de futur.

7. Ecològica: Hem d’aprendre a relacionar-nos amb la bioesfera.

El nostre col.laborador també ens ha parlat d’un nou projecte educatiu que està treballant.