Vist el dissabte 17 de març de 2018 a la Sala Cincómonos* de Barcelona
Espectacle en català. Durada, 55 minuts aprox. Recomanable a partir dels 3 anys i fins als 9-10.
SINOPSI
La Meri i la Berta són dues germanes que tenen poques coses en comú. La Meri treu molt bones notes, li agrada molt ballar i sempre vol ser la millor en tot. La Berta és aventurera, valenta, el que més li agrada són les històries de pirates i jugar amb la tauleta electrònica dels seus pares. Entre elles no es porten gaire bé i per això es barallen molt sovint.
Una nit, sense que cap de les dues s’ho esperi, es troben dins d’Un Somni Pirata. S’embarcaran en una trepidant aventura en la qual es necessitaran l’una a l’altra per salvar als nens i les nenes de Piratèlia. No els serà fàcil! Es trobaran entrebancs, perills, trampes que el malvat Pirata WiFi els ha posat pel camí. L’ajuda dels nens i les nenes del públic serà imprescindible per complir la seva missió.
FITXA ARTÍSTICA
Autor- Mima Teatre
Actrius- Laura Bernis, Montse Penas / Ivette Novell
Direcció- Mima Teatre
Escenografia- Mima Teatre
Disseny i Imatge- Mima Teatre
Grata, gratíssima sorpresa la meva darrera visita (previsiblement) a la Sala Cincómonos de Barcelona, no per altra raó que el seu proper trasllat de la ubicació actual al carrer Roger de Llúria número 128 de la ciutat comtal, que presumiblement, i segons m’expliquen, comptarà amb més espai tant per la seva galeria d’art, com per als espectadors i els mateixos espectacles.
Mima Teatre el formen tres actrius (que fan de tot a la companyia): la Laura Bernis, la Montse Penas i la Ivette Novell. En aquesta ocasió oficiaven les dues primeres. Un guió molt ben trenat i força adient per a un ampli ventall d’edats (sempre ho han tingut això, les històries de pirates) ens posa, literalment, a dins d’una història, millor dit, un somni que té una de les germanes protagonistes, que cada nit se’n va a viure aventures fantàstiques, buscant un tresor i encarant els perills de la vida filibustera. Sense donar-nos un instant de treva -és molt destacable el ritme àgil, mai excessiu-, ens adonem de la bona relació i complicitat de les dues germanes tan quan estan despertes com dormides, i anirem al rescat dels nens i nenes de Piratèlia. La història té constantment girs inesperats que ens mantenen a dins, pendents del que els passa i, com ja he dit de forma que tan grans com petits ens hi podem sentir implicats. Hi ha cançons i coreografies, i es demana ajuda per a les valentes noies pirata. Cal destacar la poètica (i que funciona!) manera en què impliquen de forma regular als espectadors dins la història. Tampoc puc deixar d’observar que, malgrat ser un espectacle de text, la utilització de tècniques de clown i corporals enriqueix el resultat final.
Tot això en un espectacle de petit format, sense grans pretensions que, com m’avisen elles mateixes, s’engrandirà, pel que fa a la producció, a la nova seu de la sala. Però… quina major pretensió pot haver-hi que fer passar una bona estona al respectable, tot fent-lo deixar penes i cabòries a la porta del teatre, i segrestar-los durant gairebé una hora a un somni compartit d’aventures?
Deixa un comentari