{"id":12729,"date":"2012-12-12T10:00:27","date_gmt":"2012-12-12T08:00:27","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/?p=12729"},"modified":"2012-12-12T10:00:27","modified_gmt":"2012-12-12T08:00:27","slug":"darreres-critiques-dandreu-sotorra-geronimo-stilton-i-llepafils","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2012\/12\/12\/darreres-critiques-dandreu-sotorra-geronimo-stilton-i-llepafils\/","title":{"rendered":"Darreres cr\u00edtiques d’Andreu Sotorra: ‘Geronimo Stilton’ i ‘Llepafils’"},"content":{"rendered":"

\"foto\"<\/a><\/p>\n

http:\/\/www.andreusotorra.com\/teatre\/clipdeteatre\/enfamilia.html<\/a><\/p>\n

\u00abLlepafils\u00bb, de Jordi Palet.<\/span> <\/strong><\/h5>\n

Int\u00e8rprets: Xavi Id\u00e0\u00f1ez i Txell Botey. M\u00fasica: Jordi Riera. Titelles: Txell Botey. Coreografia: Joan Maria Segura Bernadas. Escenografia: Forti\u00e0 Coromina. Vestuari i utilleria: V\u00edctor Peralta. Il\u00b7luminaci\u00f3: Jordi Llongueras. Assessorament en l’argument: Esteve Miralles. Direcci\u00f3: Joan Maria Segura Bernadas. Producci\u00f3 Teatre al Detall. Jove Teatre Regina, Barcelona, 11 febrer 2012. Reposici\u00f3: Teatre Poliorama, Barcelona, 2 desembre 2012. Preu: 13,50 \u20ac. A partir 3 anys.<\/strong><\/p>\n

<\/p>\n

\"\"Aquest espectacle representa el feli\u00e7 debut en l’\u00e0mbit del teatre familiar de la companyia Teatre al Detall, una companyia a quatre mans, les dues de Txell Botey i les dues de Xavi Id\u00e0\u00f1ez, que en la seva traject\u00f2ria, uns deu anys, ha ofert aportacions for\u00e7a singulars com la m\u00e9s recent, ‘El jard\u00ed de les del\u00edcies’, una proposta de teatre po\u00e8tico-er\u00f2tic que ha passat per Barcelona \u2014estrenat al Versus, en reposici\u00f3 al SAT\u2014 i que t\u00e9 prevista una gira destacable per diferents escenaris catalans aquesta temporada. Amb ‘Llepafils’, estrenat al Jove Teatre Regina (i reposat ara al Teatre Poliorama), la companyia obre una veta que li pot ser molt profitosa. Si un fos empresari o gestor cultural, malgrat els temps dif\u00edcils, correria a contractar l’espectacle per incloure’l amb els ulls clucs en les programacions familiars que hi ha escampades per tot el pa\u00eds. De fet, el tret de sortida donat pel Jove Teatre Regina es va consolidar la passada primavera a la Fira de Teatre d’Igualada, on la companyia el va representar al Teatre de l’Aurora. ‘Llepafils’ t\u00e9 \u00e8xit garantit perqu\u00e8 surt del que \u00e9s habitual en els espectacles que s’adrecen als primers espectadors, i sobretot perqu\u00e8 t\u00e9 un acabat que connecta de seguida amb els espectadors m\u00e9s petits perqu\u00e8 els interpel\u00b7la en el seu subconscient m\u00e9s lliure i rebel, per\u00f2 que progressivament va arrossegant tamb\u00e9 els d’edats m\u00e9s avan\u00e7ades fins a arribar a captivar els espectadors veterans. \u00c9s, doncs, un espectacle transfronterer, de contingut i d’edat. Tot passa en una cuina, molt ben ambientada pel que fa a l’escenografia. Estem en una casa bona, de les que, amb la crisi, ja gaireb\u00e9 no en queden, on una parella de cuiners \u2014de fet, una cuinera i un marmit\u00f3\u2014 tenen l’enc\u00e0rrec de preparar els \u00e0pats de la criatura de la casa, un nen malcriat \u2014Llu\u00efset, representat per un titella gegant\u2014 que nom\u00e9s es deleix per menjar bosses de patates fregides i que rebutja qualsevol dels bons plats que li preparen Ol\u00edvia, la cuinera, i Ll\u00f2fia, el marmit\u00f3. La trama va des de la desesperaci\u00f3 del parell de cuiners per mirar d’encertar el gust del llepafils fins a la moralitat final que recorda all\u00f2 tan sabut: \u00abSi vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit\u00bb. Aplicant aquest recurs a la cuina, la m\u00e0 esquerra dels dos cuiners aconsegueix que el tal Llu\u00efset acabi interessant-se pel men\u00fa del dia: amanida amb entrants, croquetes cruixents i un past\u00eds de xocolata, tres plats que hauran preparat tots plegats, per\u00f2 que, d’entrada, nom\u00e9s els podran tastar els cuiners. La prohibici\u00f3 fa venir la gana. L’amor de la feina feta amb esfor\u00e7 provoca el desig de tastar-la a pleret. Per\u00f2 el m\u00e9s enriquidor de l’espectacle s\u00f3n els elements parateatrals que integra: titelles \u2014a m\u00e9s del protagonista Llepafils, que causa sensaci\u00f3 entre els petits espectadors, hi ha un rap de la nevera de considerables dimensions, entre altres petits personatges de guant\u2014; un atractiu i treballat component ling\u00fc\u00edstic molt adequat per als m\u00e9s petits; algunes escenes pr\u00f2pies de clown; un humor intel\u00b7ligent perqu\u00e8 aconsegueix fer somriure els petits sense que se’ls menystingui; breus interpretacions musicals; peces r\u00edtmiques elaborades nom\u00e9s amb la sonoritat d’alguns dels estris de cuina; molta imaginaci\u00f3 convertint alguns dels estris en personatges fant\u00e0stics; i alguna escena que fuig del realisme, ja sigui amb la m\u00e0gia o per entrar en el m\u00f3n m\u00edtic de la cavalleria en un joc d’espases, molt matisat per la il\u00b7luminaci\u00f3, que protagonitzen Olivia i Ll\u00f2fia, en una ficci\u00f3 dins la ficci\u00f3 que marca un par\u00e8ntesi en l’acci\u00f3 del muntatge, que no sobrepassa els seixanta minuts est\u00e0ndard. ‘Llepafils’ \u00e9s un espectacle que parteix d’un text de l’autor Jordi Palet \u2014aquesta temporada estrena tamb\u00e9 el muntatge per a titelles, ‘Un bosc de cames’, dins la nova programaci\u00f3 familiar del Teatre Lliure, amb Farr\u00e9s Brothers i Cia.\u2014 i que compta no nom\u00e9s amb la capacitat multidisciplinar dels dos int\u00e8rprets \u2014l’actriu Txell Botey toca totes les tecles teatrals a banda de tenir de fons la base de la seva formaci\u00f3 en Hist\u00f2ria de l’Art\u2014 sin\u00f3 tamb\u00e9 amb la direcci\u00f3 i coreografia de Joan Maria Segura Bernadas, a qui els espectadors habituals poden situar ja en l’imaginari teatral contemporani com a una de les \u00e0nimes de la s\u00f2lida companyia Egos Teatre, amb espectacles tan celebrats com ‘Ruddigore i la nissaga male\u00efda’, ‘En Joan sense por’, ‘La casa sota la sorra’ o ‘El crim de Lord Arthur Savile’, en un recorregut que va des de la descoberta al Versus Teatre a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. M\u00e9s rod\u00f3, impossible. ‘Llepafils’ \u00e9s un espectacle de teatre per a llepafils de deb\u00f2.<\/p>\n

<\/h5>\n

\u00abGeronimo Stilton: el musical del Regne de la Fantasia\u00bb.<\/span> <\/strong><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Basat en la s\u00e8rie d’Elisabetta Dami. Gui\u00f3 d’Enric Llort. M\u00fasica de Manu Guix. Int\u00e8rprets: Marc Ayala, Lloll Bertran, Enric Boixadera, Enric Cambray, Maria Cirici, Anna Ferran, \u00d3scar Jarque, Marc Pociello i Marina Pastor \/ Diana Roig. Escenografia virtual: Soren Christensen i Tatiana Halbach (DSNIC Studio). Espai esc\u00e8nic: Carles Pujol. Espai sonor: Damien Bazin. Core\u00f2graf: Pedro del Rey. Il\u00b7luminaci\u00f3: Kiko Planas. Vestuari: Amadeu Ferr\u00e9. Caracteritzaci\u00f3: Toni Santos. Confecci\u00f3 vestuari i m\u00e0scares: Clap Realitzacions. Construcci\u00f3 escenografia: Taller Sant Cugat. Perruques: Damaret. Aromes: Akewuele. Ajudant de direcci\u00f3: Daniel Meyer. Direcci\u00f3 musical: Manu Guix. Direcci\u00f3 esc\u00e8nica: \u00c0ngel Ll\u00e0cer. Teatre Condal, Barcelona, 13 desembre 2010. Reposici\u00f3: Del 6 de desembre 2012 al 6 de gener del 2013. A partir 3 anys. Preus: 27 a 30 \u20ac (infants) i 33,50 \u20ac a 37,50 \u20ac (adults).<\/strong><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\"GeronimoHi s\u00f3n tots: Geronimo Stilton, el periodista de Ratalona, amb cua i musell de ratol\u00ed inclosos; Scribacchinus Scribacchius, el gripau i mestre de cerim\u00f2nies; la malvada bruixa Stria; Flordiana, la reina de les fades; el rei dels gnoms Boletus i la seva dona Fritil\u00b7l\u00e0ria; Alys, la valenta domadora de dracs; Thalassa, la reina de les sirenes; el follet Gingebre, el camale\u00f3 P\u00fastula, l’eixerida Provolinda… i el gegant Cor Fort, ni que d’aquest nom\u00e9s se’n senti la veu i se’n vegi la cama i el peu \u2014un senyor peu de conte cl\u00e0ssic de deb\u00f2\u2014 perqu\u00e8 els teatres no estan fets per a gegants d’aquesta mida. Per\u00f2 s\u00ed que estan fets per a creacions art\u00edstiques destinades a convertir-se, dins del seu \u00e0mbit, en un esdeveniment de la temporada.Manu Guix, \u00c0ngel Ll\u00e0cer i Enric Llort \u2014m\u00fasica, direcci\u00f3 i guionatge respectivament\u2014, han donat el tret de sortida a una producci\u00f3 musical d’autoria catalana que t\u00e9 tots els m\u00e8rits, la qualitat i el contingut per ser exportada internacionalment. El cam\u00ed ja est\u00e0 fressat: Geronimo Stilton \u00e9s el personatges de ficci\u00f3 d’aquesta primera d\u00e8cada del segle XXI \u2014acaba de complir deu anys\u2014 m\u00e9s conegut arreu del m\u00f3n a trav\u00e9s de les seves aventures. Milers de lectors el segueixen com si fos un germ\u00e0 a taula. I amb ell, la fantasia de sempre s’ha renovat i ha arribat a les nov\u00edssimes generacions amb un registre i un llenguatge que els \u00e9s quotidi\u00e0 i amable. \u00c9s a dir: entenedor i captivador a la vegada.Aquestes caracter\u00edstiques es reprodueixen en l’espectacle ‘Geronimo Stilton: el musical del Regne de la Fantasia’ que acaba de posar el llist\u00f3 molt, molt alt, en el cat\u00e0leg de produccions teatrals catalanes destinades, en principi, a un p\u00fablic familiar. Per\u00f2 cal advertir d’entrada que tamb\u00e9 \u00e9s un espectacle sense etiqueta predeterminada. Un espectacle per a tots els p\u00fablics, s\u00ed, per\u00f2 sense complexos, amb picades d’ullet per als que potser ja han perdut la innoc\u00e8ncia i amb p\u00f2lvors de fer seguir per als que encara creuen que la fantasia \u00e9s possible, ni que sigui nom\u00e9s durant un parell d’hores.I tot sense fals paternalisme, amb un treball rigor\u00f3s, respectu\u00f3s amb els espectadors nouvinguts, intentant no enganyar-los amb recursos f\u00e0cils sin\u00f3 donant-los ales per al desenvolupament de la imaginaci\u00f3 i el joc del teatre. El musical que ha aparellat una altra vegada Manu Guix i \u00c0ngel Ll\u00e0cer beu de les fonts de les quals en s\u00f3n hereus ells i molts dels int\u00e8rprets m\u00e9s joves que hi treballen i, a la vegada, fa un pas endavant en la fusi\u00f3 de recursos esc\u00e8nics i digitals per mesclar el registre literari de fons, que \u00e9s la base de la hist\u00f2ria, amb els registres teatral i cinematogr\u00e0fic. \u00c9s, sobretot, i cal dir-ho ben clar, un musical no-Disney. I, per aix\u00f2, singular, amb una personalitat pr\u00f2pia, que no vol dir que no pugui ser universal.Tant el gui\u00f3 com les composicions musicals configuren una trama que fa la impressi\u00f3 que ha estat pensada i repensada, feta i refeta, fins a trobar el punt just, no tant per \u00e9pater les petits bourgeois<\/em> \u2014mai m\u00e9s ben dit, aix\u00f2 de petits<\/em>\u2014 sin\u00f3 per aconseguir que la hist\u00f2ria de Geronimo Stilton se segueixi amb creixent intriga i tamb\u00e9 amb la dist\u00e0ncia suficient per entendre que el m\u00f3n de baix, a la platea dels espectadors, i el m\u00f3n de dalt, l’imaginari del musical, s\u00f3n la cara i la creu d’una mateixa mirada: all\u00f2 que som i fem i all\u00f2 que voldr\u00edem ser i fer.El musical t\u00e9 al seu favor el reclam d’aquest ambaixador literari provinent de Mil\u00e0 que \u00e9s Geronimo Stilton. Per\u00f2 t\u00e9 tamb\u00e9 un equip de cantants, actors i actrius que s’han empeltat de cadascun dels seus personatges. Nom\u00e9s s\u00f3n vuit a escena, per\u00f2 fa la impressi\u00f3 que en siguin tres vegades m\u00e9s. I aquesta pres\u00e8ncia esc\u00e8nica es refor\u00e7a amb un innovador treball digital que permet que tot el muntatge estigui dotat d’un gran dinamisme a trav\u00e9s de les imatges que es projecten i que canvien el paisatge, mouen el bestiari fant\u00e0stic que es faria dif\u00edcil de reproduir materialment i provoquen els efectes atmosf\u00e8rics o paisatg\u00edstics de cadascun dels set Regnes pels quals transita el viatge al Regne de la Fantasia. Aix\u00f2, a m\u00e9s, afegit a les diferents olors \u2014recreant aix\u00ed el que tamb\u00e9 s’ha fet entre p\u00e0gines amb les cinc edicions fins ara de la s\u00e8rie liter\u00e0ria dels Viatges\u2014 que, en cada moment determinat, s’expandeixen pel teatre creant una sensaci\u00f3 encara m\u00e9s viva entre els espectadors.\u00bfQu\u00e8 seria d’un musical de Broadway sense que algun dels int\u00e8rprets de la companyia no fos un actor o una actriu reconeguts per la seva llarga traject\u00f2ria? Repasseu mentalment qu\u00e8 fan els anglesos i els nord-americans quan es proposen posar en escena un dels seus musicals emblem\u00e0tics. Recorren a actors i actrius amb pedigr\u00ed. El pedigr\u00ed del musical Geronimo Stilton est\u00e0 representat per l’actriu Lloll Bertran, en el paper de la malvada bruixa Stria, el contrap\u00e8s de tots els altres personatges, la imatge de la dolenteria personificada, per\u00f2 una dolenteria que, amb una mica de m\u00e0 esquerra i una mica de subtil xantatge, s’esmicola de seguida i en alguns moments fins i tot s’entendreix.Lloll Bertran t\u00e9 pr\u00e0cticament un parell de grans escenes en solitari en qu\u00e8 el musical sembla que carregui bateries per continuar sense perdre pistonada en cap moment. Si l’actriu \u00e9s de les que ha tocat gaireb\u00e9 totes les tecles \u2014musical, cl\u00e0ssic, dram\u00e0tic, humor…\u2014, aqu\u00ed en toca una altra de nova i s’acosta a un sector tan delicat com el teatre adre\u00e7at als espectadors m\u00e9s petits, amb la creaci\u00f3 d’un dels personatges clau que provoquen la lluita de rerefons entre el b\u00e9 i el mal.Al voltant de la m\u00e9s veterana de la companyia, els altres int\u00e8rprets aporten a cadascun dels seus personatges el millor de tots ells: una suggerent interpretaci\u00f3 de registres variats d’Scribacchinus Scribacchius (Enric Cambray), el personatge que fa d’enlla\u00e7 entre Geronimo Stilton i tota la patuleia fant\u00e0stica que anir\u00e0 apareixent. Meritori treball esc\u00e8nic del mateix Geronimo Stilton (Marc Pociello), sempre camuflat \u2014fins i tot a l’hora dels aplaudiments per no trencar l’encanteri\u2014 dins el cap gros de ratol\u00ed-periodista, trobant aquell punt d’equilibri entre l’heroi i la feblesa humana plena de mod\u00e8stia que el caracteritza. Excel\u00b7lent troballa la del personatge Boletus, el rei dels gnoms (Enric Boixadera). Singulars representacions de bestiari i fauna fant\u00e0stica com a Gingebre i P\u00fastula, a c\u00e0rrec d’\u00d2scar Jarque. I tamb\u00e9 afinades intervencions de les tres actrius m\u00e9s joves de la companyia: Diana Roig (Alys), Maria Cirici (Thalassa, Fritil\u00b7l\u00e0ria i Provolinda) i Anna Ferran (Flordiana), amb intervencions en solitari tots \u2014Manu Guix s’ha fet un mapa de ruta per no deixar ning\u00fa al marge de les composicions\u2014, que converteixen el musical en una desfilada de bons int\u00e8rprets al servei d’una banda sonora de diferents registres que posa el color i el sentiment idonis a cadascuna de les situacions i amb un llenguatge, per acabar-ho de reblar, sense concessions gratu\u00eftes, que fa que tant les lletres de les can\u00e7ons, els breus mon\u00f2legs i els di\u00e0legs flueixin nets i entenedors en cadascuna de les escenes.El musical no passa per alt que est\u00e0 adre\u00e7at a un p\u00fablic molt divers. Barreja de grans i petits. Familiar, vaja. I per aix\u00f2 hi ha una bona balan\u00e7a entre picades d’ullet per a uns i per als altres. Petites imitacions de personatges populars que, posades en boca de segons qui i segons en quin Regne s\u00f3n una del\u00edcia \u2014hi apareix una breu declamaci\u00f3 estil Com\u00e9die-Flotats, per exemple\u2014 o una escena que fuig de qualsevol convenci\u00f3 del g\u00e8nere fant\u00e0stic, amb una apote\u00f2sica participaci\u00f3 col\u00b7lectiva del petit respectable, que representa un dels concursos televisius on, a base de resoldre enigmes, tot ho pots perdre i tot ho pots guanyar. Fins i tot la manera de trobar una de les portes que travessa el Regne de la Fantasia. No hi ha treva per a l’avorriment. Els peus s’enganxen al ritme del musical. I quan algun dels personatges salta a la platea per establir el contacte d’escalfor, de tu a tu, amb els petits espectadors, la complicitat \u00e9s absoluta.<\/a>Al Paral\u00b7lel dels lluentons ha nascut, un segle despr\u00e9s, una altra estrella: es diu Geronimo Stilton. Es mereix girar, com les aspes d’El Molino, durant molt de temps. I no nom\u00e9s girar a casa sin\u00f3 tamb\u00e9 girar pel m\u00f3n i, si conv\u00e9, tornar al Born, com deia aquell.<\/p>\n

\n