{"id":13199,"date":"2012-05-04T12:04:00","date_gmt":"2012-05-04T10:04:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/2012\/05\/04\/joves-lentrevista-alex-serrano-teatralnet\/"},"modified":"2012-05-04T12:04:00","modified_gmt":"2012-05-04T10:04:00","slug":"joves-lentrevista-alex-serrano-teatralnet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2012\/05\/04\/joves-lentrevista-alex-serrano-teatralnet\/","title":{"rendered":"Joves: L'entrevista – Alex Serrano – Teatralnet"},"content":{"rendered":"
<\/div>\n
<\/a><\/div>\n

Publicat a www.teatral.net<\/a><\/b>
\u00a0<\/b> <\/b>
Alex Serrano<\/b><\/span>
Agrupaci\u00f3n Se\u00f1or Serrano<\/a><\/p>\n

Titelles del futur<\/i><\/b><\/span><\/p>\n

Parlem amb el director art\u00edstic d’una de les companyies catalanes que m\u00e9s actuen a l’estranger, darrerament han estat a Xina i a la Biennale de Ven\u00e8cia. I \u00e9s que els seus espectacles s\u00f3n diferents del que s’acostuma a veure per aqu\u00ed: utilitzen tot tipus de llenguatges esc\u00e8nics. Dansa,experiments, projeccions, objectes, joguines i fins i tot llaminadures conformen els seus espectacles. No obstant, haurem d’esperar al desembre de l’any que ve per veure el seu proper espectacle Domus a Barcelona.<\/b><\/p>\n

Vas rebre el premi d’escenificaci\u00f3 de l’Institut del Teatre, qu\u00e8 m\u00e9s n’has tret d’haver estudiat all\u00e0?<\/b>
Doncs ben poqueta cosa (riu). \u00c9s a dir, els dos primers anys van ser m\u00e9s o menys \u00fatils per\u00f2 els altres dos vaig treure’m els cr\u00e8dits sense assistir a classe. El tercer, perqu\u00e8 me’l vaig passar amb un Erasmus a Amsterdam i el quart perqu\u00e8 entregava els mateixos treballs que havia fet a primer i em posaven m\u00e9s nota que la que havia tret fent primer. Vaig aprendre com funcionava el teatre a nivell d’agendes, de fam\u00edlies i d’organitzaci\u00f3 i per altra banda, vaig aprendre el que no m’agradava, el que no volia fer.<\/p>\n

I qu\u00e8 era el que no volies fer?<\/b>
La pi\u00e8ce bien faite, el teatre enquilosat i les obres ordenades jer\u00e0rquicament en qu\u00e8 el director i el dramaturg van de la m\u00e0 (per\u00f2 que en el fons estan separats cadasc\u00fa a casa seva) en un pis inferior hi ha els actors, l’escen\u00f2graf. Vaig aprendre veient el que no m’agradava i per aix\u00f2 vaig buscar altres formes tant de producci\u00f3 com de llenguatge esc\u00e8nic.<\/p>\n

A l’Agrupaci\u00f3n Se\u00f1or Serrano no funcioneu jer\u00e0rquicament encara tu siguis el Se\u00f1or Serrano?<\/b>
No! (Riures) No hi ha una jerarquia, funciona com un col\u00b7lectiu, cadasc\u00fa \u00e9s responsable de la seva feina per\u00f2 ning\u00fa mana sobre el grup. Hi ha una veu que coordina, que s\u00f3c jo, per\u00f2 no com a gerent. Cada membre de la companyia \u00e9s aut\u00f2nom t\u00e9 un rol creatiu i un altre dins de la gesti\u00f3. En la creaci\u00f3 hi ha una idea inicial que normalment ve de mi o del Pau Palacios, per\u00f2 el funcionament \u00e9s s\u00faper horitzontal. Mana igual un actor que la B\u00e0rbara que porta la producci\u00f3.<\/p>\n

Si la teva formaci\u00f3 no ha estat gaire acad\u00e8mica, on t’has format?<\/b>
D’haver treballat molt en publicitat i despr\u00e9s en empresa privada sobretot en q\u00fcestions de nous formats, d’audiovisuals… El que sobretot vaig aprendre \u00e9s com aplicar tot aix\u00f2 a l’escena, la creativitat.<\/p>\n

De fet, abans de fer teatre vas estar en empreses de publicitat, ets dissenyador industrial, quan et va agafar la vena del teatre?<\/b>
Vaig entrar en una sala d’assaig per casualitat i em va picar el ver\u00ed, que se’t va escampant i escampant fins que no pots ja controlar-lo. Jo tenia una formaci\u00f3 de disseny industrial, d’inf\u00f2graf, de consultor en nous mitjans, de director de comptes de l’ag\u00e8ncia de publicitat… Per\u00f2 el virus aquest del teatre anava creixent i anava guanyant terreny. Al comen\u00e7ament tenia una mena d’esquizofr\u00e8nia i em vaig canviar el nom art\u00edstic perqu\u00e8 no volia que una cosa afect\u00e9s l’altra; al final vaig fer-ho conviure creant \u00c0rea Tangent, que \u00e9s una plataforma de creaci\u00f3 que fa uns anys agrupava la creaci\u00f3 alternativa a Barcelona i que depenia d’una ag\u00e8ncia de comunicaci\u00f3 que es deia Tangent, de la qual jo era soci. Al final el virus em va afectar tant que vaig haver de deixar l’empresa privada. Ho havia de fer o com a m\u00ednim ho havia de provar.<\/p>\n

Aix\u00f2 quan va ser?<\/b>
Vaig independitzar-me totalment de la privada el 2006. Vaig vendre les meves accions de l’empresa, amb el qual vaig comen\u00e7ar la companyia. Per\u00f2 va ser una cosa progressiva que va comen\u00e7ar el 2002.<\/p>\n

Des d’aleshores ha canviat la teva idea del que \u00e9s el teatre?<\/b>
No. Hi ha una frase de Beckett que diu: Has fracassat? \u00c9s igual. Fracassa una altra vegada, fracassa millor Des del comen\u00e7ament hem sentit que aquesta frase ens acompanyava, som una companyia abocada al frac\u00e0s. Sempre que fem alguna xerrada o confer\u00e8ncia ho diem. Tenim la idea que hem d’incorporar un risc a les nostres propostes perqu\u00e8 \u00e9s el que ens agrada i ens excita. Sabem que hi ha un risc de frac\u00e0s, les coses poden sortir b\u00e9 o malament. Amb la nova pe\u00e7a, Domus\/Brikman, estem fent coses que no hav\u00edem fet abans. Canvia la nostra forma per\u00f2 no el nostre fons i no tenim por de fotre’s la gran h\u00f2stia.<\/p>\n

Des del principi ja tenies la idea de fer un teatre no convencional?\u00a0<\/b>
Jo vaig entrar a una companyia amateur que dirigia el Llu\u00eds Fuster en una aula de la Pompeu Fabra i ja f\u00e8iem coses s\u00faper frikis. Se li anava la pin\u00e7a i a mi m’agradava la canya. Recordo que als exercicis de l’Institut del Teatre jo m’avorria i intentava canviar-los, per\u00f2 tampoc sabia qu\u00e8 estava fent. Vaig anar a un espectacle de Rodrigo Garc\u00eda quan anava a primer al Mercat de les Flors i va ser trencador per a mi.<\/p>\n

Hi ha altres artistes amb qui t’identifiquis?<\/b>
Jo parlaria de referents, poden venir tant de la literatura o la m\u00fasica com del teatre. Poden ser tan Spike Jonze com Jan Lauwers o el Houellebecq com el Rimini Protokoll o el Joseph Nadj.

Estem poc acostumats a veure companyies catalanes fent coses com les que feu vosaltres, com ara incorporar la ci\u00e8ncia als vostres espectacles.<\/b>
Quan era petit tenia el Quimicefa i per mi jugar \u00e9s investigar. Pots dir que \u00e9s molt innovador incorporar experiments qu\u00edmics a sobre d’un escenari, s\u00ed, per\u00f2 els nens tamb\u00e9 ho fan. El problema \u00e9s que a vegades al teatre hi passen coses que no ens passen a la vida real, que s\u00f3n una estilitzaci\u00f3 massa estilitzada.<\/p>\n

Es podria dir que feu una mena de teatre d’objectes o de titelles del futur…<\/b>
M’arribes a dir aix\u00f2 fa dos anys i… (riures) Per\u00f2, definitivament s\u00ed. Hi ha un dispositiu esc\u00e8nic en qu\u00e8 hi ha un joc d’escales que t\u00e9 molt a veure amb la miniatura. El tema \u00e9s que com que a les nostres obres no estem jugant amb una base de text, ni amb un actor que crea un personatge, doncs les eines que tenim s\u00f3n les m\u00e9s visuals: el moviment, l’audiovisual, els experiments, els objectes. No \u00e9s que ens agradi sin\u00f3 que ens veiem abocats a jugar amb aquestes eines. \u00c9s molt divertit perqu\u00e8 a uns ossets de gominola els pots fer totes les putades que vulguis. En canvi als
actors, no!<\/p>\n

Sou la companyia catalana de teatre contemporani que m\u00e9s actua a l’estranger i a la resta d’Espanya. Per qu\u00e8 creus que actueu m\u00e9s a fora que aqu\u00ed?<\/b>
Perqu\u00e8 aqu\u00ed no hi ha mercat, no hi ha festivals. La majoria de produccions catalanes estan pensades per fer en una sala concreta i a m\u00e9s es fan en catal\u00e0, cosa que dificulta actuar a fora.<\/p>\n

Heu rebut for\u00e7a premis arreu de l’Estat Espanyol, per qu\u00e8 creus que us premien?<\/b>
No ho s\u00e9, de fet cada vegada que ens donen un em pregunto per qu\u00e8 ens el donen a nosaltres. Potser perqu\u00e8 oferim coses diferents. Per\u00f2 \u00e9s clar, per a nosaltres oferir coses diferents \u00e9s el normal, perqu\u00e8 \u00e9s el que ens agrada.<\/p>\n

Tots els membres de la companyia compartiu una mateixa idea art\u00edstica?<\/b>
S\u00ed, tenim molt clar quin \u00e9s el teatre que ens agrada i qu\u00e8 \u00e9s el que ens agrada fer. Normalment no hi ha discussions a la sala d’assaig i a m\u00e9s tots tenim dret a veto per dir: \u201cAix\u00f2 \u00e9s una merda. Fora!\u201d. Tenim molt clar quina \u00e9s la l\u00ednia i com que els projectes conceptualment a l’inici estan molt clars, ja sabem cap a on hem de tirar.<\/p>\n

Tots teniu una formaci\u00f3 bastant variada: la majoria no han estudiat interpretaci\u00f3!<\/b>
No, no ha estudiat teatre ni D\u00e9u! El Diego Amido \u00e9s el m\u00e9s actor de tots, el Pau
\n ha fet pol\u00edtiques, el Mart\u00ed \u00e9s doctor en intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial…<\/p>\n

I aix\u00f2 qu\u00e8 us aporta?<\/b>
Ho fa molt m\u00e9s ric. El Mart\u00ed es passa el dia pel m\u00f3n parlant de rob\u00f2tica, el Diego t\u00e9 una formaci\u00f3 de ballar\u00ed, el Pau escriu novel\u00b7les… Quan ens reunim parlem poc de teatre.<\/p>\n

El p\u00fablic est\u00e0 molt present en els vostres espectacles, fins i tot se’n pot sentir esquitxat. Quina relaci\u00f3 voleu establir amb ell?<\/b>
Tremendament actiu per\u00f2 no interactiu, que no formi part de la pe\u00e7a. No volem que hi hagi quarta paret.<\/p>\n

Laura Pau\u00a0<\/b><\/p>\n

Teatralnet – Teatre a Barcelona i Catalunya – L’entrevista – Alex Serrano<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Publicat a www.teatral.net\u00a0 Alex SerranoAgrupaci\u00f3n Se\u00f1or Serrano Titelles del futur Parlem amb el director art\u00edstic d’una de les companyies catalanes que m\u00e9s actuen a l’estranger, darrerament han estat a Xina i a la Biennale de Ven\u00e8cia. I \u00e9s que els seus espectacles s\u00f3n diferents del que s’acostuma a veure per aqu\u00ed: utilitzen tot tipus de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-13199","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-historic"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13199","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13199"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13199\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13199"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13199"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13199"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}