{"id":13225,"date":"2012-04-30T16:30:00","date_gmt":"2012-04-30T14:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/2012\/04\/30\/el-musical-sonrisas-y-lagrimas-brilla-cami-de-sant-cugat\/"},"modified":"2012-04-30T16:30:00","modified_gmt":"2012-04-30T14:30:00","slug":"el-musical-sonrisas-y-lagrimas-brilla-cami-de-sant-cugat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2012\/04\/30\/el-musical-sonrisas-y-lagrimas-brilla-cami-de-sant-cugat\/","title":{"rendered":"El musical \u2018Sonrisas y l\u00e1grimas\u2019, brilla cam\u00ed de Sant Cugat"},"content":{"rendered":"

L’austr\u00edaca fam\u00edlia Trapp puja les muntanyes cam\u00ed de la llibertat. Es nega a viure l’annexi\u00f3 del seu pa\u00eds a l’Alemanya nazi que portar\u00e0, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la p\u00e8rdua de la seva identitat nacional. Aix\u00f2 passava divendres passat a l’Auditori del Palau de Congressos de Saragossa, davant un p\u00fablic entusiasmat que aplaudia dempeus. Era l’escena final de Sonrisas y l\u00e1grimas<\/i>. <\/p>\n

Perdoneu que comencem pel final, per\u00f2 el sap tothom: fa 52 anys que Sonrisas y l\u00e1grimas<\/i> s’est\u00e0 representant arreu del m\u00f3n i, tot i que mai s’havia pogut veure a l’Estat espanyol fins ara, qui m\u00e9s qui menys ha vist la pel\u2022l\u00edcula hom\u00f2nima dirigida per Robert Wise i protagonitzada per Julie Andrews (1965). <\/p>\n

Tot plegat \u00e9s per anunciar als amants del gran musical, nost\u00e0lgics de la pel\u2022l\u00edcula i tothom que no l’hagi vist, que Sant Cugat ser\u00e0 la primera ciutat catalana que acollir\u00e0 aquest gran espectacle. I alerta que no ser\u00e0 per a una llarga temporada: ara estan de gira per diverses grans ciutats i al setembre s’estrenar\u00e0 a Madrid on es preveu que podria quedar-se el m\u00ednim d’un any. No hi ha cap garantia absoluta de que arribi a Barcelona almenys fins al 2014. Preneu, doncs, nota, per ser els primers. Podeu triar entre set sessions: <\/p>\n

Estrena al teatre Auditori de Sant Cugat el 24 de maig (21 h) <\/b>
Dies 25 i 26, sessions a les 18 i a les 22 h
Dia 27, a les 16 i a les 20 h. <\/b>

Venda d’entrades a Ticketmaster, FNAC, Carrefour Viajes, Halcon Viajes, La Caixa i a l’auditori: <\/b>http:\/\/tidec.tickadom.fr\/seances_liste.php?id_manif=42491&SESS_ID_INSTITUTION=525&PHPSESSID=cd468e9e704ed8756080b1930<\/a> <\/p>\n

D’excursi\u00f3 a Saragossa a veure el musical<\/b>
Donada la import\u00e0ncia d’aquestes set sessions \u2013les productores V\u00e9rtigo Tours i Drive Entertainment consideren Sant Cugat com una de les places m\u00e9s interessants per a l’exhibici\u00f3 de musicals- ens van convidar a veure l’espectacle en prim\u00edcia a Saragossa per tal que en podem parlar amb coneixements. Hem de dir que ha estat un viatge molt agradable amb l’AVE \u2013un dit i fet- i que la hist\u00f2ria dels Trapp ens va emocionar una vegada m\u00e9s, alhora que ens van deixar bocabadats per la magnitud del muntatge. <\/p>\n

Explica la hist\u00f2ria de George Von Trapp, un patriota vidu amb set fills, capit\u00e0 de la Marina del seu pa\u00eds. Els infants -tres dels quals s\u00f3n encara molt petits- necessiten una institutriu que estigui per ells. Per la casa en passen diverses, per\u00f2 els nois aconsegueixen espantar-les totes menys a una, la Maria, la protagonista de la hist\u00f2ria, una apassionada per la m\u00fasica i la natura. La noia anava per a monja per\u00f2 viu en un convent de monges for\u00e7a obertes i l’Abadessa l’envia a treballar a Can Trapp per tal que busqui el seu cam\u00ed i confirmi si la seva vocaci\u00f3 \u00e9s definitiva. <\/p>\n

All\u00e0 va, i r\u00e0pidament es fica la canalla a la butxaca ensenyant-los a cantar i a ballar. I es va enamorant del Capit\u00e0. Naturalment, una altra dona molt m\u00e9s rica i molt menys senzilla, tractar\u00e0 de impedir que la hist\u00f2ria tiri endavant. Per\u00f2 fracassa davant el carisma i la vitalitat de la Maria que de cop i volta passa a tenir set fills! <\/p>\n

Aquesta trama, aparentment ensucrada, t\u00e9 un rerefons pol\u00edtic-ideol\u00f2gic-nacionalista que interessa als catalans perqu\u00e8 ens \u00e9s for\u00e7a familiar. Els fets succeeixen poc abans de l’annexi\u00f3 de Austria a l’Alemanya i, al llarg de l’espectacle, van circulant alguns pro-nazis que ens avancen com acabar\u00e0 tot. Sobretot perqu\u00e8 el capit\u00e0 Von Trapp, un home lleial que estima la seva cultura i el seu pa\u00eds fins al moll de l’os, no vol perdre la seva identitat i decideix exiliar-se amb tota la fam\u00edlia. El musical transcorre, per\u00f2, sense ll\u00e0grimes per part del p\u00fablic \u2013emocions si, forces- i molts somriures. Els Trapp tenen temps de fugir i se sap que a Am\u00e8rica varen fer fortuna. Final feli\u00e7. <\/p>\n

El musical \u2013i la pel\u2022l\u00edcula, que en angl\u00e8s es diuen The sound of music<\/i>-, est\u00e0 basat en el llibre The Story of the Trapp Family Singers<\/i>, que va escriure la mateixa Maria. Les can\u00e7ons estan escrites per Richard Rodgers i Oscar Hammerstein II) i el gui\u00f3 \u00e9s de Ernest Lehman, L’adaptaci\u00f3 al gui\u00f3 espanyol l’ha fet Miguel Antelo sota la cust\u00f2dia dels propietaris dels drets, que no permeten tocar ni una lletra ni canviar els temes musicals. Al director, Jaime Azpilicueta, que t\u00e9 la ma trencada pels musicals (Jesuscristo Superestar, Evita, V\u00edctor o Victoria, Cabaret, My Fair Lady…<\/i>) si que li est\u00e0 perm\u00e8s imprimir els protagonistes d’un cert car\u00e0cter. No \u00e9s, per tant, una franqu\u00edcia al 100%. <\/p>\n

Recorregut entre bastidors<\/b>
Sonrisas y l\u00e1grimas<\/i> seria el prototip d’aquells musicals de Broadway, amb un desplegament de mitjans gegant\u00ed. El p\u00fablic que disfruta amb aquests gran formats, arribar\u00e0 al cl\u00edmax amb els seus espectaculars escenaris (22 canvis a la vista), un dels quals \u00e9s una espl\u00e8ndida sala plena de vitralls amb tota corrua de detalls. <\/p>\n

Veure el teatre per dintre va ser un privilegi, una il\u2022lusi\u00f3 permanent perqu\u00e8 an\u00e0vem descobrint tots els engranatges: una gespa que entra i surt mecanitzada, com diversos telons laterals que van sobre guies, tombes que s’amaguen sota les rajoles de la casa, tres fileres de muntanyes de diferents al\u00e7ades… Varem tenir la sort que ens acompany\u00e9s Joaqu\u00edn Rosell\u00f3, el regidor, un guia d’excepci\u00f3 que ens anava explicant tots els plans B que tenien previstos per si fallava algun recurs t\u00e8cnic. Fins i tot tenen una senzilla ampolla petita d’aigua penjada d’una corda, que els avisa d’un fals moviment. Un muntatge gegant\u00ed que s’ha de controlar al mil\u2022l\u00edmetre i que necessita 70 persones fora d’escena, entre t\u00e8cnics, maquillatge i perruqueria. <\/p>\n

Rosell\u00f3 ens va presentar l’orquestra, amagada darrere l’escenari perqu\u00e8 l’Auditori del Palau de Congressos de Saragossa no t\u00e9 fosa. El director, Julio Awad, ens va explicar que havia de dirigir a cegues les notes, que havien de coincidir amb els moviments dels nens, un treball extremadament dif\u00edcil i arriscat, per\u00f2 que l’experi\u00e8ncia del mestre fa que funcioni. Pep Tugues, director de l’Auditori de Sant Cugat, els va animar: No us preocupeu. Us prometo que a Sant Cugat ho podreu veure tot perqu\u00e8 tenim una fosa fant\u00e0stica!<\/b>, els deia. <\/p>\n

De fet, aquesta magnitud \u00e9s la que ha fet que les productores s’ho pensessin dues vegades abans de portar Sonrisas y l\u00e1grimas<\/i> a l’Estat espanyol. S’han assegurat primer de que el p\u00fablic s’acostum\u00e9s als musicals. Que hi hagi crisi no \u00e9s un motiu per pensar que la gent fallar\u00e0. Ara el musical ja t\u00e9 un p\u00fablic al que li agrada somiar i els muntatges gegantins els omplen d’optimisme<\/b>, asseguren. <\/p>\n

Marcos C\u00e1mara i Gonzalo P\u00e9rez \u2013responsables de les productores Drive i V\u00e9rtigo- ens van exposar la seva an\u00e0lisi del perqu\u00e8 a Madrid els musicals funcionen m\u00e9s que a Barcelona: L’oferta de la ciutat \u00e9s diferent. Madrid rep un p\u00fablic nacional, que ve de totes bandes en autocar per veure un bon espectacle i disfrutar de la gastronomia. Barcelona t\u00e9 una oferta diferent com a ciutat, la principal de les quals \u00e9s la platja i l’espectacle deixa de ser la primera prioritat<\/b>. Per\u00f2 no \u00e9s nom\u00e9s aix\u00f2. Els musicals necessiten molt de p\u00fablic i amb el de la ciutat potser no n’hi ha prou cada dia. Per aix\u00f2 s’organitzen els viatges. Per\u00f2 el turisme m\u00e9s nombr\u00f3s de Barcelona \u00e9s l’internacional per la seva proximitat amb la frontera<\/b>. Curiosament, per\u00f2, tot i haver platges, la pla\u00e7a que consideren millor del pa\u00eds \u00e9s Tenerife i va ser all\u00e0 on es va estrenar la versi\u00f3 espanyola. Sant Cugat \u00e9s tamb\u00e9 un lloc privilegiat. Crec que \u00e9s la capital dels musicals a Cat
\nalunya. L’auditori t\u00e9 un dels escenaris m\u00e9s grans d’aquest pa\u00eds, amb una excel\u2022lent ac\u00fastica. Fa sempre molt bones ocupacions (788 places)<\/b>. <\/p>\n

Estem, doncs, a punt de rebre a casa nostra el paradigma d’un espectacular esfor\u00e7: 26 artistes a escena, 10 m\u00fasics en directe, 140 vestits i 250 focus. Junt amb els escenaris i elements d’escena \u2013que viatgen en 6 tr\u00e0ilers de 30 tones- es necessiten quatre dies per al muntatge. Tot plegat amb un pressupost de 3.000.000 d’euros. L’Auditori de Sant Cugat, com organisme aut\u00f2nom, pot fer els acords directament amb la productora. <\/p>\n

Els nens de Sant Cugat<\/b>
Els papers dels tres nens m\u00e9s petits han de ser per llei interpretats per nens de les ciutats on es fa el musical. \u00c9s un problema molt gran perqu\u00e8 hi ha 17 legislacions diferents en aquest pa\u00eds! Per\u00f2 no es pot fer d’altra manera. Necessitem tres nens per a cada un dels papers<\/b>, expliquen. A Sant Cugat ja s’ha fet el c\u00e0sting. 140 nens i nenes es van presentar a l’Escola de M\u00fasica a finals de gener i fins passats uns 10 dies no van saber el nom dels 15 escollits. <\/p>\n

Tot i que els 15 nens ja saben que nom\u00e9s en fan falta 9 i que 6 aniran fora, han de participar tots en uns tallers: No n’hi ha prou amb que cantin b\u00e9, actu\u00efn o tinguin o\u00efda musical. Certament es posen menys nerviosos que els adults i normalment aprenen r\u00e0pid el paper. N’hi ha que fins i tot ja sembla que se’l s\u00e0piguen! Per\u00f2 no ens podem arriscar a un p\u00e0nic esc\u00e8nic. I aix\u00f2 se sap amb els tallers<\/b>. <\/p>\n

Aix\u00ed doncs, deixeu-vos portar per la il\u2022lusi\u00f3 i aprofiteu la vinguda dels Trapp a Sant Cugat per passar davant de moltes grans ciutats. M\u00e9s endavant us explicarem m\u00e9s coses que anirem sabent (nom dels nens, an\u00e8cdotes…) si \u00e9s que d’aqu\u00ed a all\u00e0 no hem hagut de fugir muntanya amunt, tamb\u00e9…<\/span><\/span><\/p>\n

Teatre Auditori de Sant Cugat <\/b><\/a>
Avinguda Pla del Vinyet, 48
08172 Sant Cugat del Vall\u00e8s
935 90 76 90<\/p>\n

Publicat a www.teatral.net<\/a><\/p>\n

Teatralnet Not\u00edcies: El musical \u2018Sonrisas y l\u00e1grimas\u2019, brilla cam\u00ed de Sant Cugat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’austr\u00edaca fam\u00edlia Trapp puja les muntanyes cam\u00ed de la llibertat. Es nega a viure l’annexi\u00f3 del seu pa\u00eds a l’Alemanya nazi que portar\u00e0, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la p\u00e8rdua de la seva identitat nacional. Aix\u00f2 passava divendres passat a l’Auditori del Palau de Congressos de Saragossa, davant un p\u00fablic entusiasmat que aplaudia dempeus. Era l’escena final de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-13225","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-historic"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13225","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13225"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13225\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13225"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13225"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13225"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}