{"id":13244,"date":"2012-04-28T21:18:00","date_gmt":"2012-04-28T19:18:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/2012\/04\/28\/la-mostra-digualada-a-la-web-de-putxinelli\/"},"modified":"2012-04-28T21:18:00","modified_gmt":"2012-04-28T19:18:00","slug":"la-mostra-digualada-a-la-web-de-putxinelli","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2012\/04\/28\/la-mostra-digualada-a-la-web-de-putxinelli\/","title":{"rendered":"La Mostra d\u2019Igualada, a la web de Putxinelli"},"content":{"rendered":"

Es tanca la Mostra d\u2019Igualada<\/a><\/b><\/span><\/p>\n

abril 22nd, 2012 | Add a Comment<\/a><\/div>\n
Ahir es va acabar l\u2019edici\u00f3 d\u2019enguany de la Mostra d\u2019Igualada, Fira de Teatre Infantil i Juvenil<\/a>. Com cada any, ha portat a la capital de l\u2019Anoia un ventall ampl\u00edssim de propostes de tots els g\u00e8neres esc\u00e8nics i, pel que fa al teatre de titelles i d\u2019objectes, una pluralitat de registres que demostra abastament la riquesa que t\u00e9 actualment aquest tipus de teatre. Dels espectacles de tall netament tradicional, com Pinotxo, el nen de fusta<\/em>, de la companyia Sebasti\u00e0 Verg\u00e9s, passant per d\u2019altres basats en contes cl\u00e0ssics catalans per\u00f2 amb aportacions singulars en la composici\u00f3 dels ninots, com la versi\u00f3 que fa Titelles Naip de La flor romanial<\/em> o la de La rateta que escombrava l\u2019escaleta<\/em> de la Companyia B, fins arribar a propostes que segueixen l\u2019estela de les avantguardes, com Le miroir au fourmis<\/em>, de Pupella-Nogu\u00e8s, o M\u00fasica pintada<\/em>, l\u2019espectacle que Joan Baixas va presentar a l\u2019edici\u00f3 d\u2019enguany de la Mostra, o fins i tot Embrossa\u2019t<\/em>, d\u2019Addaura Dansa amb la implicaci\u00f3 de Teia Moner, del qual ja vam parlar recentment<\/a>, el conjunt demostra la salut envejable del llenguatge pels titelles. Per als menuts i per a tothom.<\/p>\n
\"Les<\/p>\n
Espectacle inaugural de La Mostra, ‘La Gigantea’, de Les Trois Cl\u00e9s.<\/div>\n<\/div>\n

Drama i reflexi\u00f3 per comen\u00e7ar<\/strong>
La companyia francobrasilera Les Trois Cl\u00e9s va inaugurar oficialment la Fira 2012 amb l\u2019espectacle La Gigantea<\/em>, dirigit per Eros P. Galvao i Alejandro N. Flores. Makou i la seva mare viuen en un paisatge \u00e0rid en el qual l\u2019aigua fa de motiu que els empeny cada dia a sortir de casa. Un dia, Makou \u00e9s segrestat per uns \u00e9ssers que s\u00f3n mig homes mig b\u00e8sties, dirigits per un tir\u00e0. Convertit en nen soldat, la seva vida es redueix a la mera superviv\u00e8ncia, en la qual sobreviu el somni de retrobar aquesta Gigantea que proveeix d\u2019aigua.
Estrenes: Joan Baixas i L\u2019Estaquirot<\/strong>
Una de les estrenes m\u00e9s sonades de la programaci\u00f3 d\u2019aquest any era sens dubte la de Joan Baixas,\u00a0que oficialment presentava M\u00fasica pintada<\/em>. Seguint composicions de Maurice Ravel i Claude Debussy, Baixas evoca l\u2019impressionisme per donar textura i color al so, servint-se de projeccions de llum i de pintura.<\/p>\n

\"M\u00fasica<\/p>\n
‘M\u00fasica pintada’, de Joan Baixas.<\/div>\n<\/div>\n

Amb un format i una concepci\u00f3 art\u00edstica \u2014est\u00e8tica\u2014 molt allunyats, la hist\u00f2rica companyia L\u2019Estaquirot Teatre tamb\u00e9 va estrenar a Igualada. Amb Els tres \u00f3ssos<\/em> van posar en escena el conte de La R\u00ednxols d\u2019Or<\/em>, que han volgut focalitzar en la vida dels amfitrions de la nena i la inesperada aventura de l\u2019\u00f3s petit, que empr\u00e8n un viatge per anar a buscar mel. L\u2019escenografia est\u00e0 constru\u00efda amb unes caixes de fusta que es van obrint, desplegant i transformant per crear els diferents ambients de l\u2019obra.
Sebasti\u00e0 Verg\u00e9s<\/strong>
Dins el grup de titellaires que han optat per versionar contes cl\u00e0ssics, no hem d\u2019oblidar l\u2019excel\u00b7lent aportaci\u00f3 de Sebasti\u00e0 Verg\u00e9s, que va portar a Igualada la seva adaptaci\u00f3 del Le avventure di Pinocchio<\/em> de Carlo Collodi: Pinotxo, el nen de fusta<\/em>. Interpretada per ell mateix i Montserrat Albalate, aquesta obra va rebre el premi Drac d\u2019Or Ara Titelles el 2011, un reconeixement al treball d\u2019una companyia fonamental per entendre i per viure la tradici\u00f3 dels putxinel\u00b7lis a casa nostra.
Companyia B<\/strong>
Jordi Palet i Pep Boada subverteixen tendrament el conte cl\u00e0ssic de La rateta que escombrava l\u2019escaleta<\/em>, i ho fan amb la complicitat de T\u00edteres 4 Caminos (construcci\u00f3 dels ninots) i de Jordi Regot (contribuci\u00f3 en l\u2019escenografia). Amb uns titelles fets amb objectes de merceria, la qual cosa for\u00e7a la proximitat del p\u00fablic, la Companyia B proposa una petita per\u00f2 significativa variaci\u00f3 del conte original: la rateta, per comptes de comprar-se un lla\u00e7 per a la cua amb el dineret que es troba tot escombrant l\u2019escala, decideix gastar-se\u2019l en un \u00e0pat.
Pengim Penjam<\/strong>
Amb El regal<\/em>, Josep M. Serrat, Merc\u00e8 Alemany, N\u00faria Mestres i tots els qui col\u00b7laboren amb la companyia, a Igualada s\u2019ha vist un altre espectacle constru\u00eft amb retalls i roba. Amb tot, cada companyia deixa una empremta molt personal en els seus espectacles, i el treball amb materials semblants no fa m\u00e9s que obrir les portes a multitud de possibilitats est\u00e8tiques. Un conillet de roba protagonitza El regal<\/em>: aquest ninot, que un dia va fer una \u00e0via per regalar-lo al seu n\u00e9t, \u00e9s despla\u00e7at per una joguina nova; des d\u2019aquell moment, el conill buscar\u00e0 la manera de recuperar l\u2019amistat del nen.
Titelles Naip<\/strong>
Tornant a les versions de contes tradicionals, \u00e9s important l\u2019aportaci\u00f3 que fa Titelles Naip versionant la rondalla mallorquina La Flor romanial<\/em>, que en el seu dia va popularitzar el cantant Xesco Boix. L\u2019argument \u00e9s de conte can\u00f2nic: un rei que \u00e9s ferit en una cama, tres fills que surten a buscat la Flor romanial que el pot guarir, en disputa, la successi\u00f3 al tron, i una lluita entre l\u2019avar\u00edcia i l\u2019honestedat amb elements m\u00e0gics.<\/p>\n

\"Naip\"<\/p>\n
‘La flor romanial’ de Titelles Naip.<\/div>\n<\/div>\n

Farr\u00e9s Brothers<\/strong>
Una altra pres\u00e8ncia destacada a la programaci\u00f3 de la Mostra d\u2019Igualada d\u2019enguany va ser la dels Farr\u00e9s Brothers, amb Jordi Palet a la direcci\u00f3, i Pep Farr\u00e9s, Ada Cusid\u00f3 i Mariona Anglada a la interpretaci\u00f3 i manipulaci\u00f3 dels titelles d\u2019Un bosc de cames<\/em>. L\u2019acci\u00f3 se situa en una estaci\u00f3, on una nena que esperava poder fer el seu primer viatge en tren, es perd i es veu envoltada de les cames dels adults, que porten pressa. En aquest \u201cbosc\u201d tan estrany, coneix diverses persones que l\u2019ajudaran a trobar el seu pare.<\/p>\n

\"Farr\u00e9s\"<\/p>\n
‘Un bosc de cames’, de Farr\u00e9s Brothers.<\/div>\n<\/div>\n

Txo Titelles<\/strong>
La proposta d\u2019aquesta companyia bascocatalana va de ratolins: Safr\u00e0 i Seraf\u00ed<\/em> \u00e9s el nom dels dos protagonistes, dos ve\u00efns que no s\u2019avenen fins que han de fer front a una nosa en com\u00fa: l\u2019arribada d\u2019un tercer que els vol ensarronar, la qual cosa donar\u00e0 valor a les coses que comparteixen.
Forani Teatre<\/strong>
Per\u00f2 dintre de les hist\u00f2ries que van escenificar a la Fira de Teatre Infantil i Juvenil, una de les de m\u00e9s complexes era Pau. La vida de Pau Casals<\/em>, de Forani Teatre. Amb tot, Enric Rovira, Denis Navarro i Arnau Colom proposen una adaptaci\u00f3 a trav\u00e9s de la m\u00fasica de violoncel del m\u00fasic d\u2019El Vendrell tocada en directe. Aix\u00ed, els episodis de la seva biografia s\u00f3n representats amb la tendresa i la sensibilitat que d\u00f3na el llenguatge universal de la m\u00fasica i titelles de tipus txec.
Pa Sucat<\/strong>
Finalment, una altra companyia veterana de l\u2019univers
\ntitellaire catal\u00e0: els Pa Sucat, que dintre de l\u2019espai d\u2019empresa GAAC, van representar L\u2019aventura del T\u00f2fol a la ciutat<\/em>. Aquesta \u00e9s versi\u00f3 revisada de l\u2019espectacle que van estrenar ara fa deu anys, amb el t\u00edtol El T\u00f2fol a la ciutat<\/em>, amb una est\u00e8tica inspirada en el m\u00f3n de les joguines capa\u00e7 de transportar l\u2019infant a un uivers que percep com a propi: la ciutat i la granja, els animals, les figures familiars\u2026
I encara\u2026<\/strong>
Efectivament, el llenguatge dels titelles i els objectes d\u00f3na per a molt, tal com han demostrat els programadors de la Mostra d\u2019Igualada. Per arrodonir-ho, hi havia encara dues propostes que cal ressenyar. La primera, la de la companyia italofrancesa de Giorgio Pupella i Jo\u00eblle Nogu\u00e8s, Le miroir aux fourmis<\/em> (El mirall de les formigues<\/em>) que, tot i ser un espectacle orientat clarament al p\u00fablic infantil, posa en escena una obra amb una dramat\u00fargia, un ritme i una est\u00e8tica que es combinen peculiarment al voltant del pas de les estacions de l\u2019any. I la segona, que no ens podem estar de remarcar, la de la Pep Bou, Cinc!<\/em>, amb els actors Isaias Antol\u00edn i Eduardo Telletxea, que, amb el personal\u00edssim llenguatge de les bombolles de sab\u00f3 i alguns objectes i m\u00e0quines, crea una obra optimista i, com \u00e9s habitual en les seves produccions, de joc amb all\u00f2 que \u00e9s fr\u00e0gil i desconegut.<\/p>\n

\"Pupella-Nogu\u00e8s\"<\/p>\n
‘Le miroir aux fourmis’, de Pupella-Nogu\u00e8s.<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n

Written by<\/span> Putxinel\u00b7li<\/a><\/h3>\n

<\/p>\n

\n
Visit Putxinel\u00b7li’s Website<\/a><\/div>\n<\/div>\n

Es tanca la Mostra d\u2019Igualada | Putxinelli<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Es tanca la Mostra d\u2019Igualada abril 22nd, 2012 | Add a Comment Ahir es va acabar l\u2019edici\u00f3 d\u2019enguany de la Mostra d\u2019Igualada, Fira de Teatre Infantil i Juvenil. Com cada any, ha portat a la capital de l\u2019Anoia un ventall ampl\u00edssim de propostes de tots els g\u00e8neres esc\u00e8nics i, pel que fa al teatre de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-13244","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-historic"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13244","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13244"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13244\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13244"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13244"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13244"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}