{"id":13618,"date":"2012-12-18T18:04:50","date_gmt":"2012-12-18T17:04:50","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/?p=13618"},"modified":"2012-12-18T18:04:50","modified_gmt":"2012-12-18T17:04:50","slug":"critiques-viatge-a-la-lluna-al-tnc-el-nostre-pere-i-el-llop","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2012\/12\/18\/critiques-viatge-a-la-lluna-al-tnc-el-nostre-pere-i-el-llop\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: ‘Viatge a la lluna’, al TNC. El nostre Pere i el llop."},"content":{"rendered":"

\"ViatgeViatge a la lluna<\/strong><\/a><\/p>\n

Sobre un text de Josep Maria Espin\u00e0s, el compositor Xavier Monsalvatge va escriure una pe\u00e7a breu (20 minuts) amb una m\u00fasica descriptiva, i d’un estil que podr\u00edem anomenar com a contemporani. Segons sembla, es va interpretar a la manera del ‘Pere i el llop’ (orquestra i narrador) a finals dels 60s a Barcelona, per a p\u00fablic familiar.<\/p>\n

Fa un temps, i m\u00e9s de 30 anys despr\u00e9s, Murtra Ensemble va engegar el projecte de recuperar aquesta pe\u00e7a, tot presentant el projecte a una beca -ara desapareguda, lamentablement, per les dificultats econ\u00f2miques que tots coneixem- al s\u00ed del Temporada Alta.<\/p>\n

<\/p>\n

Aquest projecte, fa uns mesos es va presentar al director i dramaturg Pau Mir\u00f3, que amb la complicitat del mestre Albert Guinovart, insigne m\u00fasic i, com ell mateix manifesta, deixeble de Monsalvatge, es van proposar ‘allargar’ aquella curta pe\u00e7a de forma que en result\u00e9s un muntatge d’una hora de durada aproximada.<\/p>\n

I aquest \u00e9s l’espectacle que el passat dia 14 de desembre pel mat\u00ed, davant d’una audi\u00e8ncia de nois i noies de diverses escoles, i un servidor, varem poder gaudir a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya. Una de les primeres representacions, per cert.<\/p>\n

Cal posar de relleu la solv\u00e8ncia art\u00edstica de l’invent. En realitat, com ja apuntava al t\u00edtol i al principi, ens trobem davant d’un ‘Pere i el llop’ genu\u00efnament catal\u00e0. 14 m\u00fasics de Murta Ensemble i dos actors-narradors excepcionals en escena: la X\u00e8nia Reguant i l’Ivan Labanda, ens expliquen de forma amena, divertida, i de vegades espaordidora, l’aventura d’una colla d’amics (m\u00e9s o menys de les edats dels joves espectadors, \u00e9s a dir, entre els 7 i els 12 anys), que una tarda es proposen construir un coet i anar-se’n de viatge… a la lluna!!<\/p>\n

Clarament diferenciada la part original del duet Espin\u00e0s-Monsalvatge, de la continuaci\u00f3 moderna -cosa molt d’agra\u00efr-, l’espectacle ens ofereix, tanmateix, una continu\u00eftat prodigiosa en l’aspecte musical, on \u00e9s dif\u00edcil dir si qualsevol de les m\u00fasiques finalment \u00e9s de Guinovart o Monsalvatge. Tal \u00e9s la simbiosi, per l’admiraci\u00f3 cap al mestre, i la confessada experi\u00e8ncia que Guinovart t\u00e9 en la composici\u00f3 d’altres peces per a p\u00fablic infantil.<\/p>\n

Pel que fa a la posada en escena, el m\u00e9s destacable s\u00f3n les projeccions animades, protagonistes els primers 20 minuts, i usades com a tel\u00f3 de fons la resta de l’aventura, creades pel dibuixant Sebasti\u00e0 Serra, i posades en moviment per Jordi Caba: una de les joies d’aquest muntatge.<\/p>\n

A nivell narratiu, el text afegit difereix, necess\u00e0riament, d’un original que en s\u00ed mateix nom\u00e9s descrivia un ‘pensat i fet’ d’una colla d’amics. Aix\u00ed, l’aventura t\u00e9 moments feli\u00e7os i tamb\u00e9 t\u00e8trics, amb l’aparici\u00f3 d’un misteri\u00f3s personatge ombr\u00edvol, una persecuci\u00f3 i una reflexi\u00f3 final (el secret que els petits assistents no poden explicar a ning\u00fa), sobre la creativitat en temps dif\u00edcils. Un argument que va com anell al dit als nostres dies.<\/p>\n

I per tancar el cercle, en diversos moments apareixen els int\u00e8rprets cantant al m\u00e9s pur estil de Broadway (i per qu\u00e8 no, de Hollywood), en 3 peces fetes per a l’ocasi\u00f3, i aprofiten tamb\u00e9 per explicar instruments, i fins figures i estils musicals, que faran feli\u00e7os als mestres de m\u00fasica i als pares que trobaran en aquest espectacle una forma id\u00f2nia d’acostar als infants a la m\u00fasica a trav\u00e9s d’una dramat\u00fargia entenedora i ben encaixada. No me’n puc estar de taral\u00b7lejar la tornada de la jove i ‘picantona’ cambrera responent a la pregunta ‘com es fa… ?’, amb un ‘com es fa un pet\u00f3!’.<\/p>\n

Si hagu\u00e9ssim de trobar un per\u00f2, molt m\u00e9s des del punt de vista t\u00e8cnic-pr\u00e0ctic, seria que el desplegament, pel que fa a posada en escena (una enorme gelateria d’estil genu\u00efnament nord-americ\u00e0, i uns uniformes en conson\u00e0ncia), \u00e9s bastant irrellevant per a fer arribar l’ess\u00e8ncia de la hist\u00f2ria, basada gaireb\u00e9 al 100% en un gui\u00f3 ben fet, una direcci\u00f3 i uns actors notables, uns m\u00fasics inusualment part\u00edceps de l’acci\u00f3 (que han hagut d’aprendre’s la pe\u00e7a sencera, perqu\u00e8 no hi hagi cap partitura a la vista), una partitura que val el seu pes en or (ambdues) i unes projeccions videogr\u00e0fiques plenes de bellesa i sentit.<\/p>\n

Seria una ll\u00e0stima que l’aparatositat del muntatge (i per tant, els costos de gira) imped\u00eds o fes dif\u00edcil per a molts teatres el poder oferir aquesta proposta al seu p\u00fablic.<\/p>\n

Un, que no \u00e9s precisament aficionat a l’anomenada ‘m\u00fasica contempor\u00e0nia’ s’ho va passar fant\u00e0sticament gaudint de tant i tan variat talent espl\u00e8ndidament combinat, i en especial el musical, i desitjaria que molta gent pogu\u00e9s tenir-hi acc\u00e9s.<\/p>\n

Teniu tota la informaci\u00f3 a http:\/\/www.tnc.cat\/ca\/viatge-a-la-lluna<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Viatge a la lluna Sobre un text de Josep Maria Espin\u00e0s, el compositor Xavier Monsalvatge va escriure una pe\u00e7a breu (20 minuts) amb una m\u00fasica descriptiva, i d’un estil que podr\u00edem anomenar com a contemporani. Segons sembla, es va interpretar a la manera del ‘Pere i el llop’ (orquestra i narrador) a finals dels 60s …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19,77],"tags":[],"class_list":["post-13618","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-critiques","category-historicnovaweb2016"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13618","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13618"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13618\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13618"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13618"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13618"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}