{"id":1378,"date":"2012-02-02T12:05:00","date_gmt":"2012-02-02T11:05:00","guid":{"rendered":"http:\/\/jovespectacle.wordpress.com\/2012\/02\/02\/cronica-encuentros-te-veo-en-danza-barcelona-part-2-27-de-gener-mati"},"modified":"2012-02-02T12:05:00","modified_gmt":"2012-02-02T11:05:00","slug":"cronica-encuentros-te-veo-en-danza-barcelona-part-2-27-de-gener-mati","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2012\/02\/02\/cronica-encuentros-te-veo-en-danza-barcelona-part-2-27-de-gener-mati\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica Encuentros Te Veo en Danza, Barcelona. Part 2 – 27 de gener – Mat\u00ed."},"content":{"rendered":"

Seguim amb<\/b><\/i> les cr\u00f2niques dels ‘Encuentos Te Veo’ de la setmana passada. Despr\u00e9s de l’anterior post<\/a>, aquest lliurament correspon al mat\u00ed del divendres 27, on varem assistir a dues comunicacions i un espectacle. En vermell he posat els textos originals del programa, en castell\u00e0. La setmana vinent publicar\u00e9 el cap\u00edtol final<\/a>, la tarda del 27, amb una interessant taula rodona.<\/b><\/i><\/p>\n

VIERNES 27 DE ENERO 2012
LUGAR: EL GRANER
COMUNICACIONES
DOMINIQUE HERVIEU Y EMMA GLADSTONE
 <\/b><\/p>\n

<\/a><\/div>\n

<\/a>09:30 h. COMUNICACI\u00d3N 1
A cargo de DOMINIQUE HERVIEU, bailarina, core\u00f3grafa y directora de la Biennale de la Danse y de la Maison de la Danse de Lyon. Miembro activo del programa \u201cDanse au coeur’ Danse a l\u2019\u00e9cole\u201d.<\/b><\/p>\n

La Dominique Hervieu ha excusat la seva abs\u00e8ncia,i en el seu lloc, ha parlat Davide Venturini de la Cia TPO<\/b>, domicilada al Teatro Fabbrichino de Prato, al costat de Flor\u00e8ncia, i \u00e9s companyia resident al Teatro Metastasio Stabile della Toscana. www.tpo.it<\/a><\/b><\/p>\n

Us recomanem que aneu a la seva web i mireu primer els v\u00eddeos<\/b>, donat que amb paraules, pot ser una mica dif\u00edcil d\u2019entendre i explicar qu\u00e8 fa aquesta companyia. Ell m\u00e9s o menys ens ho va explicar aix\u00ed:<\/p>\n

TPO \u00e9s una companyia que fa espectacles i instal\u2022lacions per a galeries i museus, o b\u00e9 permanents per a organitzacions que treballen per a discapacitats. Un tret molt caracter\u00edstic seu \u00e9s que treballa amb les noves tecnologies i de forma interactiva entre el p\u00fablic, que alhora \u00e9s int\u00e8rpret, i aquesta tecnologia. Els seus components creuen molt en la forta relaci\u00f3 entre la dansa i la inf\u00e0ncia.<\/p>\n

Una caracter\u00edstica que pot cridar molt l\u2019atenci\u00f3 \u00e9s que no tenen core\u00f2graf, pr\u00f2piament dit. El seu paper no \u00e9s necessari, ja que per la seva manera de treballar, es recolzen en un heterogeni equip on hi ha, entre d\u2019altres, un director, m\u00fasic, fil\u00f2sof, autor, escen\u00f2graf, inform\u00e0tic, etc… que treballen junts, i que intenten imaginar quin seria el resultat visual final, al qual anomenen \u2018concept\u2019. Tota representaci\u00f3 parteix d\u2019aquesta idea inicial, amb parts variables, tot i que no \u00e9s en cap moment improvisada.
No \u00e9s una coreografia tancada, ja que \u00e9s important que els ballarins es sentin lliures, de la mateixa forma que els infants que pr\u00e8viament els ajuden a explorar les possibilitats de cada muntatge. <\/p>\n

Aquesta \u00e9s una caracter\u00edstica molt important: si han de treballar per a nens, \u00e9s necessari que s\u2019acostin al seu m\u00f3n. De fet, tot i que els nens no s\u00f3n (els) ballarins, s\u00ed que comparteixen caracter\u00edstiques d\u2019aquests, com ara la flexibilitat, l\u2019espontane\u00eftat, el moviment continu i la seva gran energia, i per tant, la seva gran qualitat expressiva.
Per aix\u00f2 en un primer moment treballen amb infants, als quals deixen experimentar amb total llibertat, i dels quals ells en van aprenent. Reconeix que normalment, els nens i nenes s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019exhaurir les possibilitats que els mitjans t\u00e8cnics i les premisses que cada treball t\u00e9 plantejades. Probablement millor que els mateixos ballarins. I a m\u00e9s, creen codis que no existeixen i que ells no havien imaginat.
Per exemple, en els assaigs, i perqu\u00e8 els nens-int\u00e8rprets es sentin m\u00e9s lliures, treballen dins d\u2019una cambra a\u00efllada, on hi ha instal\u2022lades unes c\u00e0meres que mostren tot el que hi est\u00e0 passant a dins.
I despr\u00e9s, els ballarins entenen i apliquen el que han creat els nens, procurant no canviar el llenguatge que aquells han emprat.
T\u00e8cnicament, el treball es realitza sobre una mena de \u2018catifa\u2019 sensible (t\u00e9 uns sensors) que pot provocar que s\u2019emetin uns determinats llums, imatges en v\u00eddeo i sons, que s\u00f3n variables en funci\u00f3 del que fan aquells que hi s\u00f3n al damunt. 
Quan van a l\u2019estranger, el llenguatge parlat no serveix per a la comunicaci\u00f3, per\u00f2 fan servir llenguatge corporal, que s\u00ed que \u00e9s universal.
Tornem a la part t\u00e8cnica:
Els sensors de sota la \u2018catifa\u2019, generen sons, per la pressi\u00f3 exercida sobre d\u2019ells. Tamb\u00e9 el ritme crea una variable dels resultats, segons sigui aquest. Fins i tot hi ha sensors que capten el moviment \u2018aeri\u2019, \u00e9s a dir, el que no pressiona directament, per\u00f2 travessa l\u2019aire que hi a per damunt la catifa. Com que es modula la intensitat, al\u00e7ada i velocitat de tots els moviments i pressions, es va creant la \u2018hist\u00f2ria\u2019 d\u2019imatges i sons…
…perqu\u00e8 hi ha una hist\u00f2ria, la que els ballarins ens expliquen.<\/p>\n

Aquesta relaci\u00f3 entre humans i enginys mec\u00e0nics \u00e9s molt propera a la que els infants tenen amb els ordinadors, videojocs, etc, per la qual cosa a ells els \u00e9s molt familiar, i el que fan aquests espectacles \u00e9s crear un ambient en el qual, aquestes experi\u00e8ncies no s\u00f3n totalment individuals, sin\u00f3 que es posen en com\u00fa amb els altres. Primer, amb d\u2019altres infants, i despr\u00e9s amb els ballarins de la companyia. Aix\u00f2 generar\u00e0 una experi\u00e8ncia ART\u00cdSTICA, m\u00e9s enll\u00e0 dels mitjans t\u00e8cnics usats.<\/p>\n

Un punt de partida habitual s\u00f3n els jardins, com ara el jard\u00ed japon\u00e8s o el jard\u00ed isl\u00e0mic, una manera d\u2019acostar els nens a elements naturals, com ara arbres i plantes, pedres, ocells, aigua, tot i que en entorns urbans.<\/p>\n

Aquesta creaci\u00f3 intu\u00eftiva, permet l\u2019accessibilitat a nens petits i a discapacitats, i permet que tinguin experi\u00e8ncies \u00faniques, que potser d\u2019altres maneres no podrien tenir. Un exemple s\u00f3n els cecs, que a banda de percebre els sons generats, de vegades perceben les \u2018ombres\u2019 molt subtilment.<\/p>\n

El Davide conclou que, aquesta tecnologia tan sofisticada \u00e9s molt important per a aconseguir aquests resultats.<\/p>\n

Els inicis de tot aix\u00f2, per resumir-ho, van ser a Lisboa, tractant amb nens amb d\u00e8ficit d\u2019atenci\u00f3. Com que no es podien comunicar amb paraules, per la barrera de l\u2019idioma, van comen\u00e7ar a treballar amb l’ordinador,. Els nens s’anaven movent, creant una coreografia indu\u00efda, on s’incorporaren sons, i m\u00e9s tard els ballarins els van imitar, perqu\u00e8 els nens s\u2019anessin incorporant. Aix\u00ed els nens es van identificar amb el teatre i la comunicaci\u00f3.
Al tornar a It\u00e0lia van demanar a un jove estudiant d’enginyeria, per aconseguir que la relaci\u00f3 amb les imatges fos interactiva. Aquest, un temps despr\u00e9s, va portar-los una catifa amb sensors rudimentaris, que produ\u00efen sons a trav\u00e9s d\u2019un sistema MIDI (el mateix que s\u2019utilitza en inform\u00e0tica musical i sintetitzadors), i per tant podien fer m\u00fasica amb la catifa. No s\u00e9 perqu\u00e8, em va venir la imatge de la pel\u2022l\u00edcula \u2018Big\u2019 de Tom Hanks, on el protagonista toca una melodia trepitjant les tecles un piano gegant.<\/p>\n

Per finalitzar, ens explica diversos projectes amb els quals han estat darrament o que estan preparant:<\/p>\n

–    TV musical, on els nens van creant melodies en com\u00fa, amb els seus gestos. A l\u2019haver-se de fer entre varis, se\u2019ls fa concients de la import\u00e0ncia de la coordinaci\u00f3, per exemple dins d\u2019una orquestra o una banda de m\u00fasica actual
–    Al Grec presentaran un treball sobre la vida de les ovelles a Isl\u00e0ndia.
–    A  Austr\u00e0lia, van fer un seguit d\u2019accions inspirades en la vida i la cultura dels abor\u00edgens, amb els e
\nscenaris del desert i la companyia sonora del didgeridoo (instrument tradicional abor\u00edgen).
–    Per finalitzar, reconeix que els espectacles i accions fetes fins ara eren per a molt poca gent, i que han rebut l\u2019enc\u00e0rrec de fer un espectacle per a uns 200 espectadors, en un teatre a la italiana.<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

DANZA EN LA ESCUELA 
10:30 h. COMUNICACI\u00d3N 2 al final a les 11 h.
A cargo de EMMA GLADSTONE programadora y productora Sadler\u2019s Wells, en el dept. Young audiences and work for young audiences in Sadler’s Wells Theatre
DE LA IDEA AL DISE\u00d1O Y DISTRIBUCI\u00d3N DE UN ESPECT\u00c1CULO PARA NI\u00d1OS Y j\u00f3venes<\/b><\/p>\n

L’Emma ens explica que l\u2019inici del seu inter\u00e8s pel tema li va venir de constatar que no trobava espectacles de dansa contempor\u00e0nia per dur a la seva filla. Aix\u00f2 va fer que comenc\u00e9s l\u2019any 2005, al Sadler\u2019s Wells www.sadlerswells.com<\/b><\/a>, Un centre de creaci\u00f3 i d\u2019investigaci\u00f3, amb v\u00e0ries sales i unes 1500 places, que ha comptat ja amb la resid\u00e8ncia d\u2019algunes formacions catalanes i espanyoles. El nombre de funcions anuals \u00e9s d\u2019unes 900.<\/p>\n

A part de les xifres, l’Emma ens ha comentat v\u00e0ries coses interessants:<\/p>\n