{"id":14079,"date":"2013-01-03T12:03:42","date_gmt":"2013-01-03T11:03:42","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/?p=14079"},"modified":"2013-01-03T12:03:42","modified_gmt":"2013-01-03T11:03:42","slug":"darreres-critiques-dandreu-sotorra-viatge-a-la-lluna-grimegies-raspall-i-pastorets-superestel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2013\/01\/03\/darreres-critiques-dandreu-sotorra-viatge-a-la-lluna-grimegies-raspall-i-pastorets-superestel\/","title":{"rendered":"Darreres cr\u00edtiques d’Andreu Sotorra: ‘Viatge a la lluna’, ‘Grim\u00e8gies’, ‘Raspall’ i ‘Pastorets Superestel’"},"content":{"rendered":"

\"foto\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

http:\/\/www.andreusotorra.com\/teatre\/clipdeteatre\/enfamilia.html<\/a><\/p>\n

\u00abViatge a la Lluna\u00bb<\/span>. M\u00fasica de Xavier Montsalvatge i Albert Guinovart. Text de Josep Maria Espin\u00e0s i Pau Mir\u00f3. Dramat\u00fargia de Pau Mir\u00f3. A partir d’una idea de Murtra Ensemble. Int\u00e8rprets: Ivan Labanda i X\u00e8nia Reguant. M\u00fasics Murtra Ensemble: N\u00faria Andorr\u00e0, Bernat Bofarull, Xavier Castillo, Berta Garc\u00eda, Cristina Granero, Jordi Guasp, Cristina Membrive, Enric Monfort, Dolores Nycz, Joan Orpella, Daniel Ortu\u00f1o, Alba Pujals, Mireia Quintana i Pau Roca. M\u00fasics suplents: Enric Camarassa, Alejandro Ortu\u00f1o i Mique Vich. Escenografia i vestuari: S\u00edlvia Delagneau. Ajudant vestuari: Cristina Granero. Il\u00b7luminaci\u00f3: Maria Pons i Marco Rubio. So: Jordi Rot\u00e9s. V\u00eddeo: Paula Bosch i Eugenio Szwarcer. Il\u00b7lustracions: Sebasti\u00e0 Serra. Animacions: Jordi Caba. Coordinaci\u00f3 art\u00edstica: Igor Cortadellas. Ajudant direcci\u00f3: Cristina Granero. Direcci\u00f3: Pau Mir\u00f3. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 15 desembre 2012. Preu: d’11,20 \u20ac a 22,41 \u20ac. A partir 6 anys.<\/b><\/span><\/p>\n

L’any 1966, ni l’home ni la dona no havien trepitjat encara la Lluna. La famosa petjada de Neil Armstrong, retransmesa en blanc i negre per televisi\u00f3 una calorosa nit del 20 de juliol, no es produiria fins al 1969. Ja feia temps, per\u00f2, que les pot\u00e8ncies de la Guerra Freda jugaven a enviar coets a l’espai per veure qui descobria m\u00e9s aviat el que hi havia milers de quil\u00f2metres enll\u00e0 enmig de la gal\u00e0xia.Mentrestant, la humanitat es conformava a mirar la Lluna com un sat\u00e8l\u00b7lit que els feia llum de nit i que, a m\u00e9s de provocar en alguna de les seves fases la llegenda de l’home-llop, tamb\u00e9 servia per encolomar-li tota mena de romantismes tronats dels quals no s’escapa ni en Cyrano de Bergerac.No \u00e9s estrany que un conte musical que tenia de protagonista la t\u00edpica colla de mitjan segle passat que intentaven arribar a la Lluna amb un coet casol\u00e0 atragu\u00e9s l’inter\u00e8s de les criatures d’aquell moment i, per qu\u00e8 no dir-ho, tamb\u00e9 el dels grans que no s’atrevien a diagnosticar que a la Lluna no hi havia res de res.Amb la dist\u00e0ncia del temps transcorregut des de l’estrena de ‘Viatge a la Lluna’, gaireb\u00e9 cinquanta anys, i tenint en compte tot el que ha passat des d’aleshores en relaci\u00f3 a l’espai, el mateix conte ha de fer mans i m\u00e0nigues per esdevenir encara fantasi\u00f3s i cre\u00efble.La clau, esclar, \u00e9s partir de la base musical que va imprimir el compositor Xavier Montsalvatge (Girona, 1912- Barcelona, 2002) i el text que va escriure Josep Maria Espin\u00e0s (Barcelona, 1927), per\u00f2 ampliada amb la nova composici\u00f3 d’Albert Guinovart (Barcelona, 1962) i la continuaci\u00f3 de la trama a c\u00e0rrec de Pau Mir\u00f3 (Barcelona, 1974). Un di\u00e0leg, doncs, entre dues generacions de creadors per acabar confegint un espectacle que mant\u00e9 la ingenu\u00eftat de l’aventura de l’espai \u2014si ens oblidem del pioner Georges M\u00e9li\u00e8s i dels cineastes moderns que han tocat el m\u00f3n de les gal\u00e0xies amb efectes especials de tota mena\u2014 combinada amb la frescor del musical contemporani.La posada en escena de teatre musical amb una parella d’int\u00e8rprets-narradors, situats en una gelateria moderna, i la formaci\u00f3 de catorze m\u00fasics, es complementa amb una aportaci\u00f3 de l’il\u00b7lustrador Sebasti\u00e0 Serra, que pren forma animada en una projecci\u00f3 treballada per Jordi Caba. \u00c9s a dir, la projecci\u00f3 amplia, en llenguatge cinematogr\u00e0fic, all\u00f2 que a l’escenari s’insinua en forma de narraci\u00f3 cl\u00e0ssica, cosa que fa que els que ja saben que aix\u00f2 d’anar a la Lluna, avui en dia, \u00e9s pa sucat amb oli, vegin en l’animaci\u00f3 una transcripci\u00f3 de la realitat al m\u00f3n fant\u00e0stic, en clau de c\u00f2mic o dibuixos animats.Tot plegat, per\u00f2, per posar sobre l’escenari la carta amagada de Xavier Montsalvatge, i que tamb\u00e9 es fa seva Albert Guinovart, que \u00e9s un rerefons pedag\u00f2gic que doni a con\u00e8ixer de manera divulgativa no nom\u00e9s els instruments d’una orquestra, com han fet al llarg del temps altres compositors, sin\u00f3 tamb\u00e9 els diversos elements musicals d’una composici\u00f3 i la diversitat d’estils i g\u00e8neres musicals.\u00c9s per aix\u00f2 que els dos int\u00e8rprets combinen el di\u00e0leg parlat amb el di\u00e0leg cantat i la trama avan\u00e7a amb aquests dos registres durant l’hora de l’espectacle amb un ritme que va pujant de to, que tamb\u00e9 d\u00f3na un cert joc interpretatiu als catorze m\u00fasics, i que t\u00e9 el seu punt m\u00e9s animat en una pe\u00e7a que barreja des del tango al vals, passant pel flamenc, la sardana o la tarantel\u00b7la, i que no escatima una mirada preadolescent amb l’intent i les dificultats que comporta fer un pet\u00f3 per primera vegada.<\/a>Estrenat ja fa un any a Temporada Alta, l’espectacle va comptar en les seves primeres funcions amb el cantant Miquel Cobos i l’actriu Anna Moliner, com a protagonistes. En aquesta estada al TNC, Ivan Labanda i X\u00e8nia Reguant ocupen ara els dos papers principals aportant-hi la seva ja llarga experi\u00e8ncia com a int\u00e8rprets teatrals o de musicals.<\/p>\n

Tr\u00e0iler de l’espectacle ideat per Murtra Ensemble (1) i v\u00eddeo amb la interpretaci\u00f3 de l’estrena a Temporada Alta, de Miquel Cobos i Anna Moliner (2)<\/small><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abGrim\u00e8gies\u00bb<\/span>. Idea original de Tortell Poltrona. Pallasso: Tortell Poltrona. Assesorament art\u00edstic: Jaume Mateu i Claret Papiol. Escenografia i vestuari: Antonio Belart i Emma Escolano. Il\u00b7luminaci\u00f3: Quico Guti\u00e9rrez. Creaci\u00f3 sonora: Roc Mateu. Col\u00b7laboraci\u00f3 creaci\u00f3: Pepe Viyuela, Chacocachi, Arcadi Oliveras, Fanny Thollot i Montserrat Trias. Col\u00b7laboraci\u00f3 especial: Mario Gas. Cap t\u00e8cnic: Roc Mateu. T\u00e8cnic d’escenari: Ignasi Pujol. Artefactes: Nartzi Azkargorta. Direcci\u00f3: Jaume Mateu. Coproducci\u00f3 Centre d’Arts Esc\u00e8niques de Reus (CAER) i Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC). Teatre Lliure de Gr\u00e0cia, Barcelona, 19 desembre 2012. Preus: de 19,05 a 28 \u20ac. A partir 7 anys.<\/b><\/p>\n

empre s’\u00e9s a temps de descobrir la nova cara d’un pallasso. I mai no \u00e9s tard per comprovar com Tortell Poltrona, el \u00abcl\u00e0ssic\u00bb dels pallassos catalans \u2014ja seria hora d’anar encunyant-li aquest qualificatiu\u2014, \u00e9s capa\u00e7 de fer el salt de la pista a l’escenari convertint la seva llarga experi\u00e8ncia de clown en un actor que s’enfronta a un, diguem-ne mon\u00f2leg per ser convencionals, per\u00f2 que ell converteix en un di\u00e0leg obert amb els espectadors, fins al punt que la compenetraci\u00f3 \u00e9s tan intensa que aquests contribueixen en diferents moments de l’hora que dura l’espectacle a ajudar en algunes de les seves propostes i, d’una manera coral espont\u00e0nia, a taral\u00b7lejar la tonada de ‘L’hora dels ad\u00e9us’ \u2014fa la impressi\u00f3 que tothom nom\u00e9s en recorda la lletra de les dues primeres frases\u2014 quan ell la introdueix amb un n\u00famero de petit acordi\u00f3. <\/a>Tortell Poltrona parla amb subtilesa del viatge m\u00e9s segur que tenen tots els \u00e9ssers humans: la mort. I ho fa des de la ingenu\u00eftat del pallasso que rep l’av\u00eds que es vagi preparant per al llarg viatge que li ha tocat en un sorteig perqu\u00e8 des del moment que va n\u00e9ixer ja tenia tots els n\u00fameros i un dia o altre toca. <\/a>La met\u00e0fora la materialitza en una escalinata d’un aeroport que es perd per l’angle dret de l’escenari. Un sem\u00e0for li d\u00f3na l’av\u00eds de verd quan s’ha de posar en marxa amunt, sempre que el vermell no li barri el pas a mig cam\u00ed, cosa que passa en diferents ocasions. <\/a>En aquesta ambientaci\u00f3 d’aeroport celestial, Tortell Poltrona arriba al teatre per la part de darrere, carregat amb una bossa de m\u00e0 i un enorme estoig de violoncel de motxilla a l’esquena. El contacte amb els espectadors \u00e9s immediat i afable perqu\u00e8 Tortell Poltrona no necessita presentacions i \u00e9s conegut de tothom. Per tant nom\u00e9s li cal explicar amb alegria la not\u00edcia del seu viatge, on nom\u00e9s cal que vagi amb el que porta posat, tot i que ser\u00e0 llarg i no en tornar\u00e0 mai m\u00e9s. <\/a>L’humor que despr\u00e8n el seu relat arriba sense dificultats tant a espectadors madurs com primerencs, sempre que aquests \u00faltims, esclar, estiguin en la franja d’entendre el joc entre el viatge i el que representa (la corona de flors, els recordatoris, el ciri o atxa…). <\/a>Tortell Poltrona introdueix algun dels seus n\u00fameros m\u00e9s populars en el gui\u00f3, com el de la pu\u00e7a, que li permet entrar en el joc amb els espectadors o el n\u00famero del petit sax\u00f2fon interpretant la pe\u00e7a ‘Que entrin els clowns’, de l’obra ‘A little night music’, d’Stephen Sondheim. I de la bossa de m\u00e0 surten alguns elements en miniatura que recorden tamb\u00e9 la traject\u00f2ria del pallasso: dues cadires petites \u2014perqu\u00e8 les grans ja les trobar\u00e0 al lloc on va, diu\u2014; un flasc\u00f3 d’Aigua del Carme per al mareig dels viatges; una bossa plena de nassos vermells… <\/a>El punt \u00e0lgid de la representaci\u00f3 comen\u00e7a quan uns plors de nad\u00f3 interrompen el pallasso, que troba en un rac\u00f3 del teatre un cotxet de criatura que no t\u00e9 pares. Els efectes esc\u00e8nics dels plors, els borbolls i les rialles de la criatura del cotxet \u2014que en un moment donat rodar\u00e0 sol per control remot\u2014 compartiran des d’aleshores un di\u00e0leg entre el pallasso que se’n va ple de felicitat i el nad\u00f3 que arriba ploraner. La sorpresa \u00e9s descobrir, amb la t\u00e8cnica d’un titella, que el nad\u00f3 \u00e9s el pallasso petit que substituir\u00e0 a la Terra el pallasso que s’ha fet gran i que ha estat cridat a fer el gran viatge. <\/a>\u00c9s aleshores quan Tortell Poltrona destapa la seva cara solid\u00e0ria, ecol\u00f2gica, human\u00edstica i enrabiada… per un planeta que es perd, per una societat cada vegada m\u00e9s empobrida, per la fam al m\u00f3n, per les injust\u00edcies socials, per les guerres, pel tr\u00e0fic d’armes, pels genocidis… \u00abRebel\u00b7la’t, rebel\u00b7lat!\u00bb encomana al nad\u00f3. I, de passada, indirectament, tamb\u00e9 als espectadors que, de moment, nom\u00e9s es poden rebel\u00b7lar esclatant amb aplaudiments enfervorits. I vet aqu\u00ed com un espectacle sobre la mort es converteix, finalment, en un clam a favor de la vida. Deixem, per\u00f2, el vital The End made in Tortell Poltrona per a la descoberta dels espectadors.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00ab<\/b><\/span>Raspall\u00bb<\/span>, de Pere Calders. Dramat\u00fargia: V\u00edctor Borr\u00e0s i Gasch. Int\u00e8rprets: Francesc Masi Farreras i Maria Herv\u00e0s i Sol\u00e0. M\u00fasica: Oriols Canals i Dani Ferrer. Escenografia i objectes: Carme Sol\u00e9 Vendrell. Manipulaci\u00f3 objectes: Rene Baker. Direcci\u00f3: V\u00edctor Borr\u00e0s i Gasch. Companyia Teatre Nu. La Seca Espai Brossa, Barcelona, 16 desembre 2012. Preu: 9 \u20ac. A partir 3 anys.<\/b><\/p>\n

L’escriptor Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) va publicar el conte ‘Raspall’ dins el recull ‘Cr\u00f2niques de la veritat oculta’, a l’Editorial Selecta, el 1955, despr\u00e9s de guanyar el Premi V\u00edctor Catal\u00e0. Posteriorment, les reedicions d’aquest recull han estat diverses i, d’una manera especial, el conte en q\u00fcesti\u00f3 ha tingut algunes edicions il\u00b7lustrades, una el 1981, a Hymsa, amb les l\u00e0mines de Carme Sol\u00e9 Vendrell, i una altra, el 1992, que va obrir la nova Col\u00b7lecci\u00f3 Mars, de Rosa Sensat, i que va recuperar les mateixes il\u00b7lustracions de l’autora que ara ha estat tamb\u00e9 la responsable dels elements escenogr\u00e0fics i els objectes que apareixen en el transcurs de la representaci\u00f3 del conte a c\u00e0rrec de la companyia Teatre Nu. <\/a>La subtilesa de Pere Calders \u00e9s tan extrema que el conte ha superat fins ara totes les proves: la lectura en veu alta, el contacontes, la lectura en solitari, la il\u00b7lustraci\u00f3… Tamb\u00e9 l’adaptaci\u00f3 teatral se’n surt amb el matix bon resultat perqu\u00e8 el que compta \u00e9s el contingut del conte que, m\u00e9s que ser una mostra del realisme m\u00e0gic per als infants, \u00e9s una mirada al fant\u00e0stic i una crida a la llibertat de poder cobrir amb la imaginaci\u00f3 all\u00f2 que el m\u00f3n real no ho fa possible. <\/a>I \u00e9s que Pere Calders sabia tamb\u00e9, a l’hora d’escriure ‘Raspall’, que s’adre\u00e7ava a uns lectors en formaci\u00f3 i que, per tant, no podia estirar m\u00e9s del compte la corda del realisme m\u00e0gic. S\u00ed que, en canvi, podia entrar en el m\u00f3n de la fantasia a l’hora del joc dels infants que s\u00f3n capa\u00e7os encara avui \u2014malgrat les noves tecnologies, les joguines mec\u00e0niques i els luxes del sector del juguet\u2014 de convertir, si volen, un cordill i un pot de llauna en un tel\u00e8fon, una escombra en un cavall o, com \u00e9s aquest cas, un raspall en un gos. <\/a>Els dos int\u00e8rprets de Teatre Nu no s’aparten d’aquesta l\u00ednia caldersiana i la primera part de l’espectacle es basa a seduir l’atenci\u00f3 dels petits espectadors demostrant que es pot veure un gos on nom\u00e9s hi ha lladrucs. I es pot fer veure que es juga amb el quisso nom\u00e9s amb uns papers de diari rebregats o un barret estripat per les mossegades enjogassades de la mascota. <\/a>L’espectacle \u00e9s b\u00e0sicament de manipulaci\u00f3 d’objectes, tot i que els dos int\u00e8rprets es coverteixen tamb\u00e9 en personatges del conte, i va creant en progressi\u00f3 l’escenari dels fets: la cessi\u00f3 del gos Turc a la dona del jardiner, la solitud del protagonista del conte, les ganes de substituir la pres\u00e8ncia del seu gos amb una altra mascota, la taula de sopar amb pare i mare, les golfes amb les andr\u00f2mines arreplegades de la casa… uns petits Encants que s’acaben convertint en l’espai de somni i desig del personatge del nen Sala, absent f\u00edsicament, per\u00f2 present en la narraci\u00f3. <\/a>La versi\u00f3 explota especialment el paper dels pares \u2014dels adults, vaja\u2014, i la seva incredulitat per la imaginaci\u00f3 dels infants. De fer broma perqu\u00e8 el seu fill es conforma amb un raspall que segons ell borda, es belluga i es comporta com un gos, passant a defensar davant de tothom que el tal raspall ha alliberat el pare de les amenaces d’un lladregot que els havia entrat a casa, precisament en un barri que recupera una altra paraula del vocabulari que identifica Calders: la popular Antaviana. <\/a>Un espectacle delicat, adre\u00e7at als m\u00e9s petits, per\u00f2 tamb\u00e9 sense fronteres d’edat perqu\u00e8 en cap moment cau en la carrincloneria ni en la concessi\u00f3 a t\u00f2pics, ni en la concessi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, amb un respecte absolut pel text original de Pere Calders que no obvia all\u00f2 que el mateix escriptor va pregonar com a moralitat del conte, despr\u00e9s que els pares del nen Sala es convencin dels poders del Raspall convertit en gos, i que \u00e9s fer-li fins i tot una caseta al jard\u00ed amb un r\u00e8tol que ho arrodoneix tot: \u201cNo \u00e9s segur que ho sigui, per\u00f2 mereixeria \u00e9sser-ho\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00ab<\/b><\/span>Pastorets Superestel\u00bb<\/span>, de Ricard Reguant. M\u00fasica de Toni Oliv\u00e9. Int\u00e8rprets: Mariona Campos, Marcel Clement, Olga Fa\u00f1an\u00e0s, Gerard Flores, Maties Gimeno, Marc Miramunt, Roc Oliv\u00e9, Esther P\u00e9rez-Ferrer i Maria Agustina Sol\u00e9. Cos de ball: Ver\u00f3nica Carrecedo, Elisenda Casas, Alba Galimany, Alfredo Izquierdo i Patricia Villal\u00f3n. Vestuari: Jose Carrasco. Escenografia: Roc Oliv\u00e9. Il\u00b7luminaci\u00f3 i so: Francesc Campos. Direcci\u00f3: Maria Agustina Sol\u00e9. Companyia La Trepa. Jove Teatre Regina, Barcelona, 12 desembre 2010. Reposici\u00f3: 15 desembre 2012. Preus: 10 \u20ac. A partir 5 anys.<\/b><\/p>\n

Es diuen Pastorets, per\u00f2 la versi\u00f3 que reposa gaireb\u00e9 cada any la companyia La Trepa, extreta del seu repertori i que t\u00e9 com a autor Ricard Reguant, n’agafa els trets m\u00e9s importants per fer-ne una hist\u00f2ria nova que faci de pont entre la contemporane\u00eftat i dos milers d’anys enrere. <\/a>Els elements del present hi s\u00f3n representats per una parella d’immigrants que es refugien al metro a punt de tenir una criatura, per una ballarina de claqu\u00e9 que para el barret en un dels passadissos del mateix metro i per alguns ciutadans que van i v\u00e9nen atrafegats per sota els t\u00fanels. <\/a>Els elements fant\u00e0stics hi s\u00f3n representats, esclar, per la tropa de dimonis, el manaies Gran Tronera, el seu ajudant Forques i una colla de galifardeus amb cua, banyes i forca. <\/a>Els elements hist\u00f2rics i populars hi s\u00f3n representats pels pastorets de temps passats, per la gent que els envolta i per les situacions que la llegenda els atribueix. <\/a>Tres puntals dramat\u00fargics que tenen l’objectiu de comptar amb el que presumptament coneixen per tradici\u00f3 els espectadors, o el que fins ara coneixien, i que la companyia regenera i reactiva al seu gust en un musical que destaca, sobretot, per la trempera del cos de dimonis, que provoquen algunes corredisses, alguna hist\u00e8ria col\u00b7lectiva de la platea i que en algun moment la parella Gran Tronera i Forques converteixen en n\u00famero de clowns. <\/a>Hist\u00f2ria dins de la hist\u00f2ria. Del present al fant\u00e0stic. Amb intervencions musicals adequades a cadascuna de les situacions i amb naixement incl\u00f2s, per\u00f2 en versi\u00f3 laica \u2014\u00e9s a dir, sense portals de suro com els que hi ha les parades de Santa Ll\u00facia, sense bou i mula i sense Reis d’Orient\u2014 i refor\u00e7ant la trama amb la lluita entre \u00e0ngels i dimonis, personatges que, al marge dels Pastorets, han inspirat b\u00e0ndols i b\u00e0ndols de les s\u00e8ries de g\u00e8nere fant\u00e0stic en qu\u00e8 el conflicte de fons sempre \u00e9s la lluita entre el b\u00e9 i el mal. <\/a>Al costat d’una banda sonora amb peces originals, que \u00e9s en certa manera la base de tot l’espectacle, ressona de tant en tant alguna tonada de les can\u00e7ons m\u00e9s populars nadalenques: la del rabad\u00e0, la del fum, fum, fum… una manera de lligar el nou llenguatge amb la tradici\u00f3. <\/a>Els int\u00e8rprets m\u00e9s habituals de la companyia La Trepa alternen aqu\u00ed els seus papers amb el que podr\u00edem anomenar \u00abartistes convidats\u00bb, amb la qual cosa l’espectacle, amb una quinzena d’actors i actrius, ballarins i cantants, surt de les caracter\u00edstiques pr\u00f2pies de la temporada i es converteix en un musical que respira aire festiu encomanad\u00eds. <\/a>Per\u00f2, \u00bfun cop comprovat el que es pot fer de nou amb els Pastorets…?, com que els temps canvien i \u00faltimament ho fan amb una mirada rom\u00e0ntica i nost\u00e0lgica del passat per por al futur incert… \u00bfper qu\u00e8 no, en una altra ocasi\u00f3, fer un musical amb uns Pastorets de registre cl\u00e0ssic, d’aquells amb un Satan\u00e0s banyut, banyut, amb flames de l’infern de les que fan por de deb\u00f2 i amb pastorets sense certificat d’ESO per\u00f2 acostumats a tractar amb ramats de bens i amb samarra i una bona b\u00f3ta del rac\u00f3? <\/a>Una vegada, ja fa anys, parlo de l’ultim quart de segle passat, quan la irrever\u00e8ncia era a l’ordre del dia, en vaig con\u00e8ixer uns d’aparentment cl\u00e0ssics (\u00e9s a dir, Folch i Torres) que esclataven amb una sorpresa final: a l’hora del naixement, en lloc d’un nen Jes\u00fas… naixia bessonada! Ni la pobre Maria s’ho podia acabar de creure. I del bon\u00e0s d’en Josep, no cal que diguem el qu\u00e8. Prou feina t\u00e9, des de fa m\u00e9s de dos mils anys, a entendre el paper que en la com\u00e8dia m\u00e9s antiga de la humanitat li van atorgar de pare adoptiu.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    http:\/\/www.andreusotorra.com\/teatre\/clipdeteatre\/enfamilia.html \u00abViatge a la Lluna\u00bb. M\u00fasica de Xavier Montsalvatge i Albert Guinovart. Text de Josep Maria Espin\u00e0s i Pau Mir\u00f3. Dramat\u00fargia de Pau Mir\u00f3. A partir d’una idea de Murtra Ensemble. Int\u00e8rprets: Ivan Labanda i X\u00e8nia Reguant. M\u00fasics Murtra Ensemble: N\u00faria Andorr\u00e0, Bernat Bofarull, Xavier Castillo, Berta Garc\u00eda, Cristina Granero, Jordi Guasp, Cristina …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19,77],"tags":[],"class_list":["post-14079","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-critiques","category-historicnovaweb2016"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14079","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14079"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14079\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14079"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14079"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14079"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}