{"id":17780,"date":"2013-03-12T22:44:24","date_gmt":"2013-03-12T21:44:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/?p=17780"},"modified":"2013-03-12T22:44:24","modified_gmt":"2013-03-12T21:44:24","slug":"critiques-el-soldadet-de-plom-de-festuc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2013\/03\/12\/critiques-el-soldadet-de-plom-de-festuc\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: &#8216;El soldadet de plom&#8217; de Festuc Teatre, pur teatre"},"content":{"rendered":"<p><img decoding=\"async\" class=\"alignleft\" alt=\"El soldadet de plom\" src=\"http:\/\/festuc.net\/filesimagina\/cataleg\/principal\/arxiu2\/soldadetPlom.jpg\" border=\"0\" \/>Diumenge 10 de mar\u00e7, per la tarda, vaig anar al <a href=\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/2013\/03\/07\/el-soldadet-de-plom-aques-diumenge-al-teatre-de-lloret-de-mar\/\" target=\"_blank\">Teatre de Lloret a veure &#8216;El soldadet de plom&#8217;<\/a> de la <a href=\"http:\/\/festuc.net\/\" target=\"_blank\">companyia Festuc<\/a> de Lleida.<br \/>\nL&#8217;espectacle s&#8217;inicia com un &#8216;conte dins d&#8217;un conte&#8217;, on veiem unes persones que viuen (si m\u00e9s no la major part del dia) al carrer: un m\u00fasic de poques paraules, que posar\u00e0 m\u00fasica durant tot l&#8217;espectacle amb el seu piano, un -possiblement en el passat- cantant d&#8217;\u00f2pera, no gaire talent\u00f3s, i una dona que regira les escombraries, tot queixant-se que ara tothom llen\u00e7a coses a les escombraries que podrien ser aprofitades de moltes formes.<br \/>\n<!--more-->A partir d&#8217;aqu\u00ed, sorgeix la m\u00e0gia del teatre, ens proposen d&#8217;explicar-nos la hist\u00f2ria d&#8217;una d&#8217;aquestes coses, que ning\u00fa no comprava a la botiga del seu constructor, que va anar a parar a la claveguera, i que va tenir una curiosa aventura, inclosa la tornada a casa: un soldadet de plom.<br \/>\nCal dir que tots -o gaireb\u00e9- els elements que intervenen s\u00f3n fets amb materials reciclats, reutilitzats, coses comunes que trobem a les cases.<br \/>\nDe forma c\u00f2mica, els sense sostre (qu\u00e8 bonica \u00e9s la paraula &#8216;pardulaire&#8217;, per\u00f2 no ve al diccionari!) van incorporant els personatges, ficant-nos a tots, petits i grans, en l&#8217;aventura de la joguina coixa, que s&#8217;enamora d&#8217;una ballarina -de paper-, que \u00e9s arrossegat a les clavegueres, i posteriorment al mar, on un peix se&#8217;l menja, i per casualitat apareix a la casa del seu jove propietari.<br \/>\nNo \u00e9s una versi\u00f3 completa: falten coses com el pallasso gel\u00f3s i possessiu amb la ballarina, rival del pobre soldadet, que \u00e9s qui el llen\u00e7a per la finestra. Per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 troballes interessants, com l&#8217;escena al fons del mar, feta amb bosses d&#8217;escombraries, o la de la llotja del peix, extraordin\u00e0riament din\u00e0mica i colorista.<br \/>\nComicitat, missatge ecol\u00f2gic i emotivitat (especialment quan els dos amants moren cremats, el soldadet per amor, donant pas a un cor de plom) a parts iguals, \u00e9s el que s&#8217;emporten els espectadors de totes les edats, que visiblement captivats pel que acabaven de veure, s&#8217;acostaven a l&#8217;escenari despr\u00e9s de la funci\u00f3, a parlar amb els actors i veure els curiosos objectes emprats. En resum dir\u00edem bon teatre, i una idea molt encertada de com encarar la hist\u00f2ria d&#8217;Andersen: si parlem de joguines que ning\u00fa no vol, les &#8216;coses que ja no serveixen&#8217; s\u00f3n el mitj\u00e0 natural per a explicar-la.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Diumenge 10 de mar\u00e7, per la tarda, vaig anar al Teatre de Lloret a veure &#8216;El soldadet de plom&#8217; de la companyia Festuc de Lleida. L&#8217;espectacle s&#8217;inicia com un &#8216;conte dins d&#8217;un conte&#8217;, on veiem unes persones que viuen (si m\u00e9s no la major part del dia) al carrer: un m\u00fasic de poques paraules, que &#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19,77],"tags":[],"class_list":["post-17780","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-critiques","category-historicnovaweb2016"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17780","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17780"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17780\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17780"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17780"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17780"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}