{"id":18036,"date":"2013-03-17T10:52:36","date_gmt":"2013-03-17T09:52:36","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/?p=18036"},"modified":"2013-03-17T10:52:36","modified_gmt":"2013-03-17T09:52:36","slug":"critiques-la-dona-vinguda-del-futur-musical-pop-familiar-al-tnc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2013\/03\/17\/critiques-la-dona-vinguda-del-futur-musical-pop-familiar-al-tnc\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: ‘La dona vinguda del futur’, musical pop familiar al TNC"},"content":{"rendered":"

\"FotoPoca cosa a afegir a l’espl\u00e8ndida cr\u00f2nica que en fa la Teresa Bruna<\/a> a Teatral.net<\/a> i que varem publicar fa uns dies.<\/p>\n

Divendres 15 de mar\u00e7 vaig ser a una sessi\u00f3 escolar (\u00e9s on, normalment, m’agrada m\u00e9s veure com funciona un espectacle amb el seu p\u00fablic natural), pel mat\u00ed a la Sala Gran del TNC.<\/p>\n

La primera cosa que caldria dir \u00e9s la ja coneguda dificultat que aquesta sala ofereix en l’apartat ac\u00fastic, per\u00f2 que cal posar de relleu quan un creador tan fora de motlles com el Marc Rosich, ‘gosa’ proposar-hi una obra de teatre musical, on algunes parts del text costen d’entendre per aquesta causa. Cal dir, per\u00f2, que el resultat, entre el p\u00fablic, \u00e9s for\u00e7a engrescador.<\/p>\n

Sigui per la pres\u00e8ncia de la Beth (a la qual cal recon\u00e8ixer que no desentona gens al costat dels excel\u00b7lents int\u00e8rprets professionals que l’acompanyen) i el magnetisme de la seva veu quan canta, sigui pel magn\u00edfic plantell d’actors i actrius triats per a cada personatge, sigui pel trencador Jordi And\u00fajar que excel\u00b7leix amb el seu personatge femen\u00ed de la Professora Allright, sigui per les ‘enganxad\u00edsses’ can\u00e7ons del Guille Milkyway, que se’t queden a la ment quan surts de la sala, sigui perqu\u00e8 en aquesta ‘fam\u00edlia tradicional’ que ens dibuixa hi ha un noi i una noia que molts dels espectadors poden identificar amb ells mateixos o amb alguns companys seus….<\/p>\n

Sigui per aquestes raons o per qualsevol de les desenes que ens proposa la funci\u00f3, el p\u00fablic jove i adult troba coses per a enganxar-se a l’obra i gaudir-la.<\/p>\n

Un altre tema seria el p\u00fablic infantil, que s’alimenta de l’explosi\u00f3 de color, m\u00fasica i moviment que veu davant seu, ja que rarament entendr\u00e0 les ironies. Per a mostra, un bot\u00f3, quan diuen, m\u00e9s o menys:<\/p>\n

– Pot ser, freda, calenta, o natural, o com diuen en alguns llocs ‘del temps’.<\/p>\n

– Color verd Pistatxo… alg\u00fa corregeix ‘Festuc’… i la dona respon ‘En el futur, Pistatxo est\u00e0 acceptat’.<\/p>\n

Per tant, dir\u00edem que l’espectacle \u00e9s un d’aquells ‘per a tots els p\u00fablics’ per\u00f2 ben b\u00e9 a partir dels 10-12 anys especialment, ja que els m\u00e9s petits de 6 anys poden veure’l, segur, per\u00f2 est\u00e0 clar que no \u00e9s per a ells.<\/p>\n

Finalment dir, en honor a la veritat, que si b\u00e9 la durada de 80 minuts llargs, em sembla un p\u00e8l excessiva per a una proposta familiar, cal dir que els darrers 30 minuts, a partir de la irrupci\u00f3 de la bicicleta est\u00e0tica ‘Power wheel’ al menjador de la fam\u00edlia, s\u00f3n d’un ritme i una vivesa totals, en to d’aventures cient\u00edfico-futuristes, que faran que tots surtin contents, animats, i cantant les can\u00e7ons, que caldria que alg\u00fa edit\u00e9s i distribu\u00eds, com es fa amb qualsevol musical ‘comme il faut’ al nostre pa\u00eds, si no ho han fet ja.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Poca cosa a afegir a l’espl\u00e8ndida cr\u00f2nica que en fa la Teresa Bruna a Teatral.net i que varem publicar fa uns dies. Divendres 15 de mar\u00e7 vaig ser a una sessi\u00f3 escolar (\u00e9s on, normalment, m’agrada m\u00e9s veure com funciona un espectacle amb el seu p\u00fablic natural), pel mat\u00ed a la Sala Gran del TNC.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19,77],"tags":[],"class_list":["post-18036","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-critiques","category-historicnovaweb2016"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18036","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18036"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18036\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18036"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18036"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18036"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}