{"id":18423,"date":"2013-03-23T15:51:44","date_gmt":"2013-03-23T14:51:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/?p=18423"},"modified":"2013-03-23T15:51:44","modified_gmt":"2013-03-23T14:51:44","slug":"darreres-critiques-dandreu-sotorra-des-de-un-bosc-de-cames-a-hansel-i-gretel-passant-per-la-dona-vinguda-del-futur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2013\/03\/23\/darreres-critiques-dandreu-sotorra-des-de-un-bosc-de-cames-a-hansel-i-gretel-passant-per-la-dona-vinguda-del-futur\/","title":{"rendered":"Darreres cr\u00edtiques d\u2019Andreu Sotorra: Des de ‘Un bosc de cames’ a ‘Hansel i Gretel’ passant per ‘La Dona vinguda del futur’"},"content":{"rendered":"

http:\/\/www.andreusotorra.com\/teatre\/clipdeteatre\/enfamilia.html<\/a><\/p>\n

\"foto\"<\/a> \"andreu<\/a><\/p>\n

<\/a>\u00abHansel i Gretel\u00bb. Basat en el conte dels Germans Grimm. Versi\u00f3 de Dani Cherta. Int\u00e8rprets: Jordi Gonz\u00e1lez, Roser Colillas, Anna Gras, Magda Puig i Cesc Cornet. Cor de Cambra Tornaveu: Daniel Diez, Xavier Pardo, Ignacio Mel\u00fas, Jordi Querol, Cristina Rizzo, Mireia Roca, Marta Carbonell, Vanessa Murcia, Magal\u00ed Amat, Agn\u00e8s Querol, Beatriz M. Rodr\u00edguez, Mar\u00eda G\u00f3mez i Natalia G\u00f3mez. Direcci\u00f3 del cor: Manel Cubeles. Escenografia: Ximo D\u00edaz. Vestuari: Georgina Vi\u00f1olo. M\u00fasica i audiovisual: Rams\u00e9s Moraleda. Coreografies i lletrista: Jordi Gonz\u00e1lez. Il\u00b7lustracions: Beatriz Iglesias. Direcci\u00f3 de Dani Cherta. La Roda Produccions. Teatre Poliorama, Barcelona, 19 abril 2009. Reposici\u00f3: Jove Teatre Regina, 16 mar\u00e7 2013. A partir 3 anys. Preu: 10,80 \u20ac.<\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ja fa temps que les madrastres han desaparegut de les versions modernes dels contes populars. I diria que tamb\u00e9 del llenguatge quotidi\u00e0. ‘Hansel i Gretel’, un conte de fonts orals recollit pels germans Grimm, responsables dels dos noms dels protagonistes, n’\u00e9s un exemple. A l’original, \u00e9s la madrastra qui envia els dos germans a buscar-se la vida al bosc. Per\u00f2 avui, parlar de madrastres \u00e9s crear un paral\u00b7lelisme perill\u00f3s amb les segones mares i el qualificatiu ha estat desterrat espont\u00e0niament pels canvis socials.I aix\u00f2 \u00e9s reflecteix en aquesta versi\u00f3 perqu\u00e8 els pares llenyataires s\u00f3n, els dos, els pares biol\u00f2gics, i Hansel i Gretel s\u00f3n ells, per iniciativa pr\u00f2pia, els que decideixen sortir de nit per buscar menjar i llenya. De la por de fons de l’original passem a la por de la pobresa i a una lectura actualitzada sobre la crisi econ\u00f2mica que assota a hores d’ara moltes fam\u00edlies.Per\u00f2 la riquesa d’aquest espectacle est\u00e0 en la combinaci\u00f3 d’actors i actrius acompanyats d’un cor de cambra que ocupa l’espai dels \u00e9ssers fant\u00e0stics i els follets del bosc. S\u00f3n aquestes escenes musicals les millors de tot l’espectacle, fins al punt que a un li dol que no s’exploti m\u00e9s la seva pres\u00e8ncia en el gui\u00f3, amb la qual cosa el muntatge guanyaria en espectacularitat i qualitat musical.Tamb\u00e9 les escenes de la casa de la bruixa, una casa de massap\u00e0, per cert, potser perqu\u00e8 la xocolata \u00e9s massa llaminera i fa cucs, on Hansel i Gretel arriben mal guiats per un cucut mesell de la bruixa \u2014vegi’s aqu\u00ed una espl\u00e8ndida m\u00e0scara i caracteritzaci\u00f3 del personatge\u2014, s\u00f3n les que tenen m\u00e9s efectes de llum, so i color perqu\u00e8 es veuen complementades amb unes peces gegants il\u00b7lustrades (el forn, el foc a terra, la cuina, els arbres…) que connecten molt b\u00e9 amb l’imaginari col\u00b7lectiu dels primers espectadors.Diu en veu baixa a la seva mare una petita espectadora d’encara no tres anys que seu a la butaca de davant meu, quan arriba el moment culminant del conte: \u00abLa bruixa no se’l menjar\u00e0 [referint-se a Hansel], la llen\u00e7aran al foc\u00bb. \u00c9s a dir, aqu\u00ed es compleix aquella norma tan essencial a l’hora d’assistir a la representaci\u00f3 d’un cl\u00e0ssic, que els espectadors coneixen el que ha de passar, el que no saben \u00e9s com passar\u00e0.Amb un personatge incorporat de nou, una fada rosada que fa el paper de mestra de cerim\u00f2nies, les escenes es van succeint pel m\u00e8tode de la introducci\u00f3 narrativa. I aqu\u00ed \u00e9s on sembla que cal advertir que el teatre, com el cinema, s’hauria d’explicar sempre per si sol. \u00bfCal, doncs, incloure un personatge narrador, com si estigu\u00e9ssim dins de la versi\u00f3 escrita?I no vol dir aix\u00f2 que la fada rosada no hi faci el seu paper, perqu\u00e8 aporta un to de dist\u00e0ncia entre la llunyania en el temps de la hist\u00f2ria de llenyataires i la realitat actual, amb un to dist\u00e8s i humor\u00edstic, que desengreixa el rerefons de por, per\u00f2 que un preferiria que els espectadors que s’hi troben per primera vegada, entressin en la trama pel seu propi peu o, millor dit, pel seu propi proc\u00e9s de creaci\u00f3 visual de les accions.<\/a>‘Hansel i Gretel’ t\u00e9 una trama lineal que ho permet i anar directament al gra, explotar a fons les possibilitats del g\u00e8nere fant\u00e0stic que ofereix el bosc i for\u00e7ar una mica m\u00e9s l’efecte esc\u00e8nic a l’hora de la casa de la bruixa que, si pot, es cruspeix les criatures, no hi faria cap mal.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a> <\/a>\u00abLa dona vinguda del futur\u00bb, de Marc Rosich. M\u00fasica de Guille Milkyway. Int\u00e8rprets: Beth Rodergas, Marc Pujol, M\u00edriam Punt\u00ed, Jordi And\u00fajar \/ Jordi Brunet i Gretel Stuyck. Escenografia de Sebasti\u00e0 Brosa. Ajudanta escenografia: Laura Clos (Closca). Vestuari: Merc\u00e8 Paloma. Il\u00b7luminaci\u00f3: Luis Mart\u00ed. Disseny animacions i videoart: Marta Puig (Lyona). Equip animacions i videoart: Mar Orfila, Aleix Pitarch, Gen\u00eds Rigol i Marc Torrent. Coreografia: Joan Maria Segura i Bernadas. Entrenament vocal: Elisenda Carrasco. Supervisi\u00f3 musical: Elefant Records. Adjunt direcci\u00f3: Jordi And\u00fajar. Direcci\u00f3: Marc Rosich. Coproducci\u00f3: TNC i La Troca. A partir d’una idea de Teatre Obligatori. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 10 mar\u00e7 2013. Preus: 11,20 a 22,41 \u20ac. A partir 5 anys.<\/b><\/p>\n

<\/a>Si a l’obra ‘El nom’, de Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patelli\u00e8re \u2014que ha fet temporada al Teatre Goya\u2014, hi ha la pol\u00e8mica familiar sobre la pronunciaci\u00f3 d’\u00c0dolf, amb accent a la A, en aquesta obra musical de Marc Rosich i Guille Milkyway, ‘La dona vinguda del futur’, una pol\u00e8mica semblant es reprodueix sobre la pron\u00fancia del nom de fonts \u00c0lbert, tamb\u00e9 amb accent a la A, que el jove setci\u00e8ncies de la fam\u00edlia protagonista, titllada de \u00abtradicional\u00bb segons canta la lletra del tema principal del muntatge, es vol fer dir en mem\u00f2ria del seu \u00eddol, el cient\u00edfic Albert Einstein, el f\u00edsic de la famosa fotografia de la llengua a fora, gest que tamb\u00e9 es veur\u00e0 en un moment donat de la representaci\u00f3. <\/a>Marc Rosich ha elaborat un espectacle que t\u00e9 com a base la ci\u00e8ncia en clau dom\u00e8stica, per\u00f2 que fa un salt cap al g\u00e8nere fant\u00e0stic, partint de la vida quotidiana d’una fam\u00edlia est\u00e0ndard, amb el suport musical i digital basat en la publicitat i la reflexi\u00f3 sobre la societat de consum i la destrucci\u00f3 ecol\u00f2gica i els recursos naturals del planeta. <\/a>Dit aix\u00ed, esclar, pot semblar que el muntatge sigui de tesi dura de pair. Res m\u00e9s lluny d’aix\u00f2. Ben al contrari, la posada en escena, el gui\u00f3 i la composici\u00f3 musical el converteixen en un espectacle de rerefons reflexiu, s\u00ed, per\u00f2 que flueix amb divertiment i que deixa el p\u00f2sit imprescindible per fer pensar sobre el que s’ha vist sense que se li noti la intenci\u00f3. <\/a>I una proposta aix\u00ed, apta per a tots els p\u00fablics, rabiosament contempor\u00e0nia, requereix que els int\u00e8rprets tinguin clar quin \u00e9s el seu paper: fer cr\u00e9ixer espectadors primerencs en l’h\u00e0bit per un teatre immers en la normalitzaci\u00f3 al marge del gueto en qu\u00e8 el sector esc\u00e8nic familiar es mou habitualment. <\/a>El resultat est\u00e0 garantit perqu\u00e8 parteix de l’experi\u00e8ncia d’un dramaturg acostumat a picar pedra de diferents textures com Marc Rosich (‘Mequinensa’, ‘Pedra de tartera’, ‘Mort de dama’, ‘Tirant lo Blanc’, ‘Hedda Gabler’ o ‘Don Carlos’) i acompanyat d’un m\u00fasic multifaceta (productor, publicista, mesclador, cineasta, radiofonista, Dj…) com Guille Milkyway \u2014vegi’s ‘La Casa Azul’ com a refer\u00e8ncia musical per als entesos en el gremi\u2014 o d’una experta en animaci\u00f3 i videoart o clips musicals com Lyona. <\/a>El repartiment se centra en la pres\u00e8ncia de la cantant i actriu Beth Rodergas (‘Tirant lo Blanc’, ‘Pels p\u00e8ls’, ‘Boeing boeing’), en el paper principal, el de La Dona vinguda del futur; la de l’actor i cantant Marc Pujol, en el paper del fill petit \u00c0lbert (actor que en aquest moment fa doblet amb l’espectacle ‘La flauta m\u00e0gica. Variacions Dei Furbi’, a La Seca, com a Papageno); la de M\u00edriam Punt\u00ed, en el paper de la filla Mina, actriu participant en nombrosos espectacles familiars de la companyia Teatre Obligatori; l’actriu Gretel Stuyck, en el paper de la mare, que va portar ‘Tirant lo Blanc’ de gira a M\u00e8xic i que ha treballat tamb\u00e9 a ‘El sopar dels idiotes’ amb Joan Pera; i l’actor Jordi And\u00fajar, el pare de la fam\u00edlia i, en un tranvestisme esc\u00e8nic, fent tamb\u00e9 de la professora All Right, un personatge que d\u00f3na molt de joc per al desenlla\u00e7 de la trama. <\/a>Escenari net, blanc nuclear, pantalles de monitors de televisi\u00f3 que superen la dotzena, i sofisticaci\u00f3 en la caracteritzaci\u00f3 dels personatges que els acosta a la imatge postmoderna de les s\u00e8ries televisives 3XL amb un peu posat en el tarann\u00e0 conservador i un altre en l’est\u00e8tica del c\u00f2mic i l’animaci\u00f3 pel que fa al vestuari i la imatge que transmeten. <\/a>I \u00e9s precisament aquesta caracteritzaci\u00f3 kitsch i acolorida el que acosta r\u00e0pidament els personatges als espectadors m\u00e9s joves i el que tamb\u00e9 pica la curiositat dels m\u00e9s granadets per l’oportunitat que els d\u00f3na de fugir, durant una hora i mitja \u2014molt millor encara si la trama es concentr\u00e9s i se n’escurcessin deu o quinze minuts\u2014 del costumisme excessiu o el realisme social del repertori teatral d’aquest moment. <\/a>\u00bfQu\u00e8 poden fer un pare i una mare amb un fill, carn d’escola, que vol ser cient\u00edfic i que empastifa la casa amb els seus experiments i una filla, carn d’institut, que nom\u00e9s llegeix novel\u00b7la g\u00f2tica i de g\u00e8nere fant\u00e0stic? \u00bfQu\u00e8 poden fer dues criatures excepcionals com \u00c0lbert i Mina davant d’uns pares que tenen conectades totes les pantalles dels televisors des del moment que sona el despertador de les vuit del mat\u00ed i que viuen a ritme del que els dicta la publicitat? <\/a>Doncs la conjunci\u00f3 dels dos pols oposats acaba provocant que un dia aparegui al mig del menjador un dels personatges d’un dels anuncis publicitaris del detergent, La Dona vinguda del futur, que si b\u00e9 no els canviar\u00e0 la vida s\u00ed que els trastocar\u00e0 una mica la rutina en la qual estan immersos pare, mare, germ\u00e0 i germana. <\/a>La Dona vinguda del futur \u00e9s tamb\u00e9 l’oportunitat d’or que t\u00e9 el petit \u00c0lbert, aspirant a cient\u00edfic, per aconseguir tornar a l’espai del m\u00e9s enll\u00e0, gr\u00e0cies a la combinaci\u00f3 d’unes quantes potingues, una tempesta de llamps i trons i una bicicleta est\u00e0tica tunejada i cablejada, la misteriosa protagonista de l’anunci del detergent que enyora la presumpta felicitat del seu parad\u00eds perdut on tot es paga amb targetes de cr\u00e8dit de diferents colors \u2014fins i tot els favors i els petons\u2014 i on el paisatge \u00e9s buc\u00f2licament contaminat amb arbres de ferralla industrial rovellada i boscos cendrosos. <\/a>A ritme de pop enganxad\u00eds, la cantant Beth t\u00e9 el protagonisme d’algunes peces en solitari (el muntatge en t\u00e9 una desena en conjunt si comptem el bis a l’hora dels aplaudiments) i, al seu voltant, la resta de la companyia alterna les escenes parlades amb les coreogr\u00e0fiques i les cantades a cor, amb la llepolia dels jingles publicitaris que, indirectament i en una coincid\u00e8ncia en el temps no buscada, podrien fer la compet\u00e8ncia a la popularitat de l’ara ja mig oblidat boom de la campanya ‘Env\u00e0s on vas?’, de les The Manzelles. Perqu\u00e8 en q\u00fcesti\u00f3 de publicitat, ben sabut \u00e9s que la mem\u00f2ria \u00e9s ef\u00edmera. <\/a>Per aix\u00f2, el musical de Marc Rosich i Guille Milkyway, amb els seus jingles sobre les del\u00edcies i efic\u00e0cia dels productes com el Power Wheel, el Power Tooth Shine, el Cerecau Instant Power o l’Oximotion White Splendor envia La Dona vinguda del futur… al Futur, on sembla que un es pot passar la resta de l’exist\u00e8ncia cantant i dient ‘Stop, Bye!, Bye!’ a les taques.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a>\u00abLava\u00bb. Idea i realitzaci\u00f3 de Martine Decroos, Philippe Van de Velde, Katrien Pierlet, Brenda Bertin i Dominique Van Malder. Int\u00e8rprets: Pol L\u00f3pez, Carla Rovira i Neus Umbert. Supervisor art\u00edstic: Marc Montserrat. T\u00e8cnic: Krishna Molina. A partir de la producci\u00f3 original de Studio Orka. Col\u00b7laboraci\u00f3 Zona 35-62 i CCHasselt Teatre Vrijthof de Maastricht. Coproducci\u00f3: Teatre Lliure i Imaginart amb La Sala\/Sabadell. Direcci\u00f3: Martine Decroos, Philippe Van de Velde i Brenda Bertin. Espai esc\u00e8nic: Carpa Pla\u00e7a Margarida Xirgu, Teatre Lliure Montju\u00efc, Barcelona, 28 abril 2012. Reposici\u00f3: 9 mar\u00e7 2013. Preu adults: 13,45 \u20ac. Preu fins a 12 anys: 10 \u20ac. A partir 5 anys.<\/b><\/p>\n

<\/a>Doncs ara resulta que, amb la pasta que ha costat, diu que volen enderrocar el Palau de l’Agricultura, la seu del Teatre Lliure a Montju\u00efc i, posats a fer, l’Institut del Teatre i el Mercat de les Flors. Aix\u00f2 \u00e9s, almenys, el que anuncia la directora financera d’un projecte de prospecci\u00f3 arqueol\u00f2gica que, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’Ajuntament de Barcelona, remena el subs\u00f2l de la Pla\u00e7a Margarida Xirgu de Montju\u00efc amb l’objectiu de fer els estudis pertinents per construir-hi un aparcament subterrani, un edifici de pisos, un supermercat de grans dimensions i un parc d’atraccions al damunt, si cal. <\/a>L’espectacle ‘Lava’ comen\u00e7a al carrer, a prop d’una petita carpa de fusta \u2014semblant a un igl\u00fa\u2014 on l’equip d’arque\u00f2legs que comanda la tal directora financera, format per ella mateixa, un arque\u00f2leg i una bec\u00e0ria en pr\u00e0ctiques, emmagatzema els resultats de les investigacions que fa sota terra. <\/a>L’equip, per\u00f2, ha descobert que al subs\u00f2l habiten uns \u00e9ssers diminuts que es refugien en velles maletes de viatge que, segons tots els estudis \u2014un secret molt ben guardat que els espectadors faran b\u00e9 de no escampar\u2014 hi ha en totes i cadascuna de les cases multiplicades per cadascun dels habitants que hi viuen. <\/a>L’espectacle de car\u00e0cter familiar permet que una quarantena d’espectadors com a m\u00e0xim entrin a la petita carpa i siguin coneixedors de la descoberta de l’equip amb mostres evidents que certifiquen la troballa: una maleta amb tota una casa en miniatura a dins, vestits min\u00fasculs, gorres de cent\u00edmetre, botes de dos cent\u00edmetres, americanes lil\u00b7lil\u00b7lil\u00b7liputenques… peces que l’equip ha conservat, catalogat i protegit en estoigs transparents perqu\u00e8 els espectadors els puguin veure de ben a prop. <\/a>A trav\u00e9s d’una c\u00e0mera de profunditat aconsegueixen tamb\u00e9 mostrar imatges en directe de com viuen els habitants descoberts al subs\u00f2l i, sobretot, de qu\u00e8 viuen: paper reciclat, draps i trossos de roba vella que de tant en tant, prenent aire i sortint a l’al\u00e7ada del carrer, alguns dels individus min\u00fasculs pispen dels contenidors de reciclatge, tot i que cal advertir-los, si no ho saben, que des d’un temps cap aqu\u00ed, a causa de la crisi, el paper i el cartr\u00f3 ha pujat tant de valor que no \u00e9s estrany veure pels carrers com se’l disputen els saquejadors il\u00b7legals fent de drapaires espontanis com les patrulles de la gu\u00e0rdia urbana que tamb\u00e9 hi tenen la seva part de benefici. <\/a>L’espectacle t\u00e9 la capacitat de fer entrar en un m\u00f3n fant\u00e0stic els petits espectadors \u2014i els grans que els acompanyen tamb\u00e9\u2014 creant, gr\u00e0cies a una actuaci\u00f3 dels tres int\u00e8rprets que no fa concessions gratu\u00eftes ni de llenguatge ni de tractament, una atmosfera estimulant sobre all\u00f2 que potser s\u00ed que se sap que \u00e9s irreal, per\u00f2 que, al llarg dels tres quarts d’hora, vistes les proves i tal com t’ho expliquen, acaba semblant real del tot. <\/a>Afortunadament, sembla que els presumptes arque\u00f2legs de la petita carpa estan m\u00e9s interessats en la descoberta de la vida que han demostrat que hi ha en el subs\u00f2l que no pas en el projecte immobiliari descrit al principi per la directora financera. Sempre que algun alcalde il\u00b7luminat, un conseller de Cultura o un pol\u00edtic amb les butxaques foradades no acabi pensant que fer pols el complex esc\u00e8nic de Montju\u00efc, on un dia hi havia d’haver l’anomenada i oblidada Ciutat del Teatre, rebaixaria d’una piconada el d\u00e8ficit cultural que, al pas que anem, potser s\u00ed que obligar\u00e0 a m\u00e9s d’una companyia a muntar una carpa al carrer, com ho ha fet la gent de ‘Lava’, un espectacle d’autoria belga, que sorgeix del Studio Orka i que aporta a la cartellera familiar catalana una proposta singular que fuig de totes les convencions vistes fins ara en aquest sector.<\/p>\n

1) Tr\u00e0iler de l’espectacle en catal\u00e0. 2) Tr\u00e0iler de l’espectacle en versi\u00f3 original del Studio Orka, de B\u00e8lgica.<\/i><\/small><\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a> <\/a>\u00abEl petit Dal\u00ed\u00bb, d’Anna Obiols i Subi. Adaptaci\u00f3 teatral: Anna Obiols i Benjam\u00ed Conesa. Composici\u00f3 musical: N\u00faria Juanet. Lletrista: Clara Ripoll. Arranjaments musicals: Eloi Artells. Int\u00e8rprets: Jaume G\u00f3mez, Cris Vidal, Ramon Balasch i Toni Figuera. Escenografia: Mateo Tikas i Natividad Gerboles. Vestuari: Montse Gr\u00e0cia i Leo Quintana. Il\u00b7luminaci\u00f3: Llu\u00eds Juanet. Maquillatge: Tere Afan. Construcci\u00f3 titelles: Carles Codina. Veu en off: Enric L\u00f3pez. Direcci\u00f3 esc\u00e8nica: Benjam\u00ed Conesa. Direcci\u00f3 art\u00edstica: Llu\u00eds Juanet. \u00danics Produccions. Teatre Poliorama, Barcelona, 26 febrer 2012. A partir 3 anys. Preu: 13,50 euros. Reposici\u00f3: 3 mar\u00e7 2013.<\/b><\/p>\n

<\/a>L’adaptaci\u00f3 d’aquest espectacle parteix de l’\u00e0lbum il\u00b7lustrat ‘El petit Dal\u00ed… i el cam\u00ed cap als somnis’, de Subi, com a autor de les l\u00e0mines, i Anna Obiols, com a autora del text, publicat l’any 2003, a l’Editorial Lumen, un \u00e0lbum publicat tamb\u00e9 en altres lleng\u00fces com l’angl\u00e8s, el franc\u00e8s, el neerland\u00e8s i l’hebreu. El mateix \u00e0lbum ja va servir de base tamb\u00e9 per a un primer espectacle sobre Dal\u00ed al mateix Teatre Poliorama. <\/a>La versi\u00f3 actual presenta el petit Dal\u00ed \u2014vestit de mariner d’\u00e8poca\u2014 quan encara no sap ni ell mateix que es convertir\u00e0 en una celebritat de les arts pl\u00e0stiques. Perseguit i amonestat de prop per la mestra particular, defuig tant com pot les obligacions escolars i sempre t\u00e9 el cap als n\u00favols, fins al punt que nom\u00e9s ell \u00e9s capa\u00e7 de veure i parlar amb una s\u00e8rie d’elements fant\u00e0stics que se li aniran apareixent en una fusi\u00f3 del que \u00e9s la fantasia alimentada per la imaginaci\u00f3 dels somnis que d\u00f3na com a resultat el que es coneix o es justifica amb l’etiqueta de surrealisme. <\/a>El petit Dal\u00ed troba a la platja una clau que li obrir\u00e0 el cam\u00ed cap a un viatge en el qual el personatge, malgrat ser el protagonista, es queda en segon terme, com un mestre de cerim\u00f2nies, que va donant entrada a un bestiari fant\u00e0stic que converteix l’espectacle en una proposta amb titelles gegantins i que reprodueix algunes de les imatges que han fet universal el pintor de Figueres: els rellotges tous, el pa de pag\u00e8s al cap, l’elefant de potes primes… <\/a>Des de l’aparici\u00f3 del sereno, muntat en un cargol, fins als n\u00favols portats per la tramuntana, el recorregut en una barca que vola pels aires i no pel mar, porta a con\u00e8xer en ple desert el xiringuito d’un cuiner i un marmit\u00f3 que li far\u00e0 truites de rellotge (rellotges tous) o els guardians de la torre, dos \u00e0lfils vestit maduixot amb pinta d’anglesos armats amb forquilla que s’enfrontaran a duel amb el petit Dal\u00ed perqu\u00e8 es guanyi el perm\u00eds per poder entrar al castell. <\/a>L’armari dels calaixos, vetllat per una mena de vell Gepetto (titella de dimensions mitjanes que manipula i hi posa veu l’actriu de la companyia), tancar\u00e0 el cercle del viatge dalini\u00e0 en el moment que troba la tecla negra que falta sobre el teclat del piano de casa dels Dal\u00ed aparegut enmig del somni. <\/a>L’espectacle no pret\u00e9n convertir-se en un cat\u00e0leg exhaustiu de l’obra pict\u00f2rica de Salvador Dal\u00ed, ni en una biografia del pintor, ni tampoc en un documental sobre la seva atzarosa vida que el va portar de Figueres al m\u00f3n i del m\u00f3n a Portlligat. Temps hi haur\u00e0, per als primers espectadors, de con\u00e8ixer els seus alts-i-baixos i la repercussi\u00f3 de la seva obra. <\/a>L’objectiu \u00e9s fomentar la riquesa del somni, la for\u00e7a de la imaginaci\u00f3 i la recompensa de la fantasia a trav\u00e9s d’un personatge que no va ser sempre el t\u00edpic home del gran mostatxo refistolat, amant d’excentricitats, sin\u00f3 una criatura com qualsevol altra, nascuda a casa d’un notari amb unes aptituds especials per inventar el m\u00e0rqueting i la comunicaci\u00f3 de masses molt abans que el m\u00e0rqueting exist\u00eds i les masses sabessin res de comunicar-se entre s\u00ed. <\/a>Les caracter\u00edstiques de l’espectacle, que exigeix un canvi d’escenes amb la mobilitat no sempre f\u00e0cil ni r\u00e0pida dels elements gegantins escenogr\u00e0fics, i nom\u00e9s amb quatre int\u00e8rprets que fan tots els papers de l’auca, provoca que es produeixen algunes breus pauses que alenteixen fuga\u00e7ment el ritme. Pel meu gust, uns deu minuts menys de durada en conjunt no farien cap mal i alliberarien l’actor que fa el personatge del petit Dal\u00ed (Jaume G\u00f3mez) d’una interpretaci\u00f3 que l’obliga a actuar bona part en solitari. <\/a>I, posats a dir, en el text, hi trobo a faltar almenys un dels estirabots ling\u00fc\u00edstics que el geni empordan\u00e8s va imprimir per a la posteritat, de resson\u00e0ncia fon\u00e8tica tan recomanable, i que ja forma part del cat\u00e0leg d’embarbussaments catalans: \u00abUna polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica \/ va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics. \/ Si la polla no hagu\u00e9s estat xica, pica, pellarica, camatorta i becarica \/ els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.\u00bb \u00bfAlg\u00fa s’atreveix a posar-hi m\u00fasica, ni que fos a ritme de hip-hop?<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a> <\/a>\u00abAladd\u00ed\u00bb. Basat en el conte de ‘Les mil i una nits’. Adaptaci\u00f3 de Marc Miramunt i Aitor Rodero. M\u00fasiques d’Eloi Ortells. Int\u00e8rprets: Miguel Angel S\u00e1nchez, Maria Berenguer, Gerard Flores, Meritxell Coma, Al\u00edcia Oliv\u00e9, Dami\u00e0 Capella, Marc Miramunt \/ Aitor Rodero. Disseny vestuari: Pyrobaby. Disseny escenografia: Aitor Rodero. Disseny il\u00b7luminaci\u00f3: Marc Puntos. Direcci\u00f3: Marc Miramunt. Coproducci\u00f3 del Jove Teatre Regina i Companyia El Petit Fant\u00e0stic. Sant Andreu Teatre (SAT), Barcelona, 20 novembre 2011. Reposici\u00f3: Jove Teatre Regina, Barcelona, 23 febrer 2013. Preu: 10,80 euros. A partir 5 anys.<\/b><\/p>\n

<\/a>Alad\u00ed \u00e9s un personatge de ficci\u00f3 oriental conegut per totes les generacions per la seva ll\u00e0ntia meravellosa. Per\u00f2, en aquest espectacle, qui es guanya la simpatia dels petits espectadors \u00e9s el geni que surt de l’estri rovellat despr\u00e9s que el seu amo el refregui sense ni adonar-se’n. <\/a>Muntatge musical, per\u00f2 que no obvia una trama de text, cosa que fa que els espectadors m\u00e9s petits dimiteixin aviat de seguir-lo atentament i que els que superen els cinc anys, en canvi, s’hi sentin m\u00e9s involucrats, sobretot quan la hist\u00f2ria refor\u00e7a el seu car\u00e0cter rom\u00e0ntic, i l’idi\u00b7li entre la princesa del sult\u00e0 i Alad\u00ed es converteix en una hist\u00f2ria d’amor que deixa molt clara dues maneres d’entendre la vida: que la princesa vol triar amb qui es casa i no es vol deixar vendre a canvi d’un grapat de tresors \u2014una manera de reflexionar sobre els matrimonis concertats de certes cultures\u2014 i que hi ha objectius que nom\u00e9s s’obtenen amb esfor\u00e7 i amb honestedat, sense tripijocs falsos. <\/a>L’Alad\u00ed d’aquest muntatge de la companyia El Petit Fant\u00e0stic \u00e9s una mica \u2014o un tros\u2014 galtes. Fins i tot la seva mare li retreu en diferents ocasions que \u00e9s un panxacontent i que vol que les coses li arribin regalades. Tamb\u00e9 la princesa del sult\u00e0 deixa anar, en un moment donat, que Alad\u00ed \u00e9s un dropo i ser\u00e0 molt f\u00e0cil pispar-li la ll\u00e0ntia quan la hi demana el dolent de la pel\u00b7l\u00edcula, el bruixot que havia utilitzat Alad\u00ed per fer-se amb la ll\u00e0ntia, amagada en una cova farcida de tresors. En certa manera, l’Alad\u00ed creat per la companyia beu de les fonts de la comoditat de la societat del benestar, cosa que el fa m\u00e9s real i contemporani. <\/a>Per\u00f2 si b\u00e9 al principi sembla que la intenci\u00f3 \u00e9s donar a entendre que, amb un cop de sort, la vida \u00e9s m\u00e9s regalada, la trama es va capgirant per acabar centrant-se en la moralitat de donar m\u00e9s import\u00e0ncia als sentiments i a la manera de ser interior que no pas a la falsedat i la ganduleria. <\/a>Deia abans que el geni \u00e9s qui s’emporta la millor part. \u00c9s aix\u00ed perqu\u00e8 la companyia hauria pogut optat per representar-lo d’una manera excessivament sobrenatural, per\u00f2 el que fa \u00e9s baixar-lo arran de terra i fer-lo m\u00e9s mortal, amb febleses i dubtes, amb desitjos i ganes de viure en llibertat i l’acoloreix amb unes subtils pinzellades de m\u00e0gia que gaireb\u00e9 ni es noten, per\u00f2 que hi s\u00f3n: els mocadors de colors, el bast\u00f3 que es tensa i es doblega, les llumenetes que salten d’una m\u00e0 a una altra… <\/a>La m\u00fasica de l’espectacle combina diferents estils, des del rock al soul. El muntatge no estalvia actuacions corals amb passos de ball que, amb el vestuari oriental, no es poden lluir gaire, i es desenvolupa en una ambientaci\u00f3 c\u00e0lida, emmarcada tan sols per una estructura escenogr\u00e0fica que tant serveix per crear el lloc on viu Alad\u00ed, fins al palau del sult\u00e0 o la cova dels tresors. Hi ha un personatge en off, la veu d’un anell m\u00e0gic que \u00e9s qui fa que Alad\u00ed pugui sortir de la cova i hi envi\u00ef tamb\u00e9 el maligne. <\/a>El repte d’adaptacions teatrals com aquesta \u00e9s no deixar-se influir per les versions cinematogr\u00e0fiques o televisives que han marcat la llegenda en els \u00faltims anys, des de l’antiga versi\u00f3 de Popeye del 1939, a les posteriors pel\u00b7l\u00edcules del 1945 i el 1970, fins a la producci\u00f3 m\u00e9s recent de Walt Disney Pictures del 1992, que ha desembocat en videojocs i altres aplicacions. L’Alad\u00ed de carn i os, en teatre, nom\u00e9s es pot mantenir fidel als seus or\u00edgens, com passa en aquest cas.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a> <\/a>\u00abLa gran A…ventura (hist\u00f2ria d’un pallasso)\u00bb, de Marcel Gros. M\u00fasica original: M du Midi. Int\u00e8rpretaci\u00f3: Marcel Gros. Il\u00b7luminaci\u00f3: Pere Montoro. Escenografia: M\u00e0 a m\u00e0. Construcci\u00f3 inflables: T&P Construcci\u00f3 T\u00e8xtil i Ultram\u00e0gic. Confecci\u00f3: Se\u00f1or. T\u00e8cnica: Maite Orriols. Direcci\u00f3: Marcel Gros. Companyia Marcel Gros. Teatre Poliorama, Barcelona, 10 febrer 2013. Preu: 13,50 \u20ac. Espectacle recomanat a partir de 3 anys.<\/b><\/p>\n

<\/a>Aquest espectacle \u00e9s la hist\u00f2ria d’un pallasso, s\u00ed. Per\u00f2 la hist\u00f2ria del clown Marcel Gros (Manresa, 1957) \u00e9s molt m\u00e9s allargada. S\u00f3n trenta anys de traject\u00f2ria, bona part dels quals, en solitari, a la pista o a l’escenari, com passa en aquesta ocasi\u00f3. <\/a>L’experi\u00e8ncia de Marcel Gros beu de diferents \u00e0mbits, tant per a primers espectadors com per a veterans, des de la seva faceta inicial de cantant (Orquestra Mandarina) fins a integrant dels primers grups d’animaci\u00f3 de carrer apareguts durant l’\u00faltim quart de segle passat, o com a fundador i creador d’espectacles de la companyia Teatre M\u00f2bil. <\/a>El solatge i la fusi\u00f3 d’aquesta experi\u00e8ncia \u00e9s present en aquest espectacle, ‘La gran A…ventura’, que captiva tots els p\u00fablics des del primer moment perqu\u00e8 Marcel Gros es proposa explicar una hist\u00f2ria des de l’\u00f2ptica del pallasso de vocaci\u00f3, per\u00f2 sense prescindir, subtilment de petits coneixements universals i educatius que, en una narraci\u00f3 amb ajudes interactives de l’auditori, mant\u00e9 l’inter\u00e8s permanent acompanyant-se d’elements tan senzills com efectius, per la seva m\u00e0gia, gr\u00e0cies als efectes de llum i de so i, sobretot, la imaginaci\u00f3 que Marcel Gros va activant progressivament en els espectadors. <\/a>Ell en diu \u00abespectacle multic\u00f2mic minim\u00e8dia\u00bb i aix\u00f2 podria fer pensar que utilitza recursos d’alta sofisticaci\u00f3 t\u00e8cnica. Ben al contrari. Les eines de Marcel Gros s\u00f3n tan artesanals com per exemple un gran rebrec de paper platejat que l’obre l’espectacle, una escombra que perd el raspall, un cubell m\u00e0gic d’escombraries, inflables que es converteixen en barret, en barba o en un sabre de faquir, una A maj\u00fascula que primer \u00e9s petits per\u00f2 que despr\u00e9s es fa gegantina i que serveix per fantasiejar un viatge des del fons del mar a l’infinit de l’espai, una camisa de s\u00fapertalla del pare on s’encabeix un Marcel Gros infant… i la for\u00e7a de la paraula sempre, durant una hora, amb aires po\u00e8tics com a colof\u00f3 de l’espectacle. <\/a>Marcel Gros respecta els seus espectadors, sobretot els que estan en proc\u00e9s de maduresa. Per\u00f2 no fa una distinci\u00f3 evident entre uns i altres. Fins i tot els tracta de \u00abvost\u00e8s\u00bb a tots, com si, en comptes de ser un pallasso catal\u00e0 nascut al Bages fos un pallasso nascut en un indret de Fran\u00e7a on el tracte de \u00abvost\u00e8\u00bb i de \u00abtu\u00bb marquen una barrera a vegades infranquejable. <\/a>A Marcel Gros, com tants pallassos de ra\u00e7a, nom\u00e9s li cal el nas vermell i la franquesa, una mica d’ingenu\u00eftat barrejada amb un pols de picaresca i una mica de salsa d’ironia que s’empara en picades d’ullet a l’actualitat present en la vida dels m\u00e9s grans: les retallades, la crisi, el do de tenir feina, les hipoteques, la caixa d’attrezzo per La Caixa, i tamb\u00e9 un joc ling\u00fc\u00edstic amb transcripci\u00f3 fon\u00e8tica com per exemple la tirallonga de top\u00f2nims de diverses ciutats nord-americanes transformades en significats catalans quotidians. Tinc la sensaci\u00f3 que tots, grans i petits, quan s’acaba, encara en voldrien m\u00e9s. Marcel Gros \u00e9s un d’aquests pallassos que, si el teatre catal\u00e0 no el tingu\u00e9s, s’hauria d’inventar.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a> <\/a>\u00abLa reina dels colors\u00bb, de Jutta Bauer. Adaptaci\u00f3 d’Eva Noell i Paul Olbrich. M\u00fasica original de Raoul Goellaen i Patrice Langlois. Int\u00e8rprets: Eva Noell i Paul Olbrich. Acordi\u00f3: Raoul Goellaen. Escenografia: Eva Noell i Paul Olbrich. Direcci\u00f3: Eva Noell i Paul Olbrich. Companyia Les Voisins. Espai Lliure, Teatre Lliure de Montju\u00efc, Barcelona, 3 febrer 2013. Preu fins a 10 anys: 3 \u20ac. Adults: 13,45 \u20ac. Recomanat a partir de 3 anys. <\/b><\/p>\n

<\/a>Teatre d’ombres, interpretaci\u00f3, m\u00fasica i intervenci\u00f3 pl\u00e0stica en directe, com si es tract\u00e9s d’un dels clips de la s\u00e8rie televisiva catalana ‘Una m\u00e0 de contes’, que barreja la hist\u00f2ria d’un autor literari amb l’actuaci\u00f3 en directe de la m\u00e0 del dibuixant, per\u00f2 amb l’avantatge de l’actuaci\u00f3 viva, a tocar dels espectadors. <\/a>En aquest cas, la companyia Les Voisins, establerta a la Bretanya francesa, per\u00f2 origin\u00e0ria d’Alemanya, formada pels marionetistes Eva Noell i Paul Olbrich, adapten un conte de la il\u00b7lustradora alemanya Jutta Bauer (Hamburg, 1955), guardonada fa tres anys amb el premi Hans Christian Andersen d’il\u00b7lustraci\u00f3 i autora de les il\u00b7lustracions de novel\u00b7les de Christine N\u00f6stlinger, a m\u00e9s de les l\u00e0mines de deiversos \u00e0lbums, com el publicat en catal\u00e0, ‘Per qu\u00e8 vivim als afores de la ciutat’ (T\u00e0ndem Edicions, 2008), amb text del su\u00eds Peter Stamm. <\/a>‘La reina dels colors’ \u00e9s una hist\u00f2ria escrita i dibuixada per la mateixa Jutta Bauer que t\u00e9 com a protagonista un petit personatge de la cort \u2014sense corona i a saber si hereva de cap tron\u2014, una criatura que viur\u00e0 un dia molt especial en haver d’escollir quin \u00e9s el color que li agrada m\u00e9s, i quin \u00e9s el color que vol posar a la seva vida, tot passant per moments de blanc i negre, per colors tristos, per colors tenebrosos, per un aiguabarreig de colors, per arribar a trobar l’harmonia entre els seus desitjos i el m\u00f3n real que l’envolta. <\/a>L’atractiu de l’espectacle, esclar, \u00e9s que els espectadors assisteixen presumptament a un joc d’ombres cl\u00e0ssiques \u2014Paul Olbrich \u00e9s el marionetista que s’amaga darrere la pantalla\u2014 i a la vegada tenen en primer pla, a l’escenari, el m\u00fasic acordionista (Raoul Groellaen) que posa banda sonora a cada escena, i la dibuixant, int\u00e8rpret i marionetista, Eva Noell, que per mitj\u00e0 de la c\u00e0mera reproductora de taula, s’encarrega de dibuixar els paisatges, el castell, les muntanyes i els colors i tamb\u00e9 descobreix algunes de peces de paper retallables que provoquen que l’acci\u00f3 tingui ple moviment, entre l’ombra de la petita reina i els elements amb qu\u00e8 es troba: una pilota, el mar, el sol, un arbre, unes flors… <\/a>L’espectacle fascina per la seva senzillesa enriquida al m\u00e0xim, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 la t\u00e8cnica de les ombres no abusa del g\u00e8nere sin\u00f3 que el revitalitza i l’actualitza sense prescindir ni de la m\u00fasica, ni de la veu narradora, ni del di\u00e0leg que s’estableix entre la protagonista, l’actriu dibuixant i l’acordionista. <\/a>Una petita joia que s’escapa de la recomanaci\u00f3 estrictament per a infants i que deixa tamb\u00e9 amb una sensaci\u00f3 de benestar els adults, per la picaresca de fons de la hist\u00f2ria i per com la interpretaci\u00f3. La companyia Les Voisins ha actuat internacionalment i, en aquest any de gira, ja ha portat alguns dels seus espectacles de repertori a teatres francesos i alemanys. Despr\u00e9s de les representacions de ‘La reina dels colors’, a Barcelona, els espera una breu temporada a Nova York (‘Queen of colours’) i al Canad\u00e0. Companyia, doncs, de vocaci\u00f3 universal, com ho demostra a l’hora d’actuar a Catalunya adaptant el gui\u00f3 en un catal\u00e0 en directe, harmonitzat per l’expressi\u00f3 i la fon\u00e8tica franco-alemanya dels mateixos int\u00e8rprets.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a> <\/a>\u00abLa Caputxeta Vermella\u00bb. Adaptaci\u00f3 lliure del conte de Perrault a c\u00e0rrec de Joan Guasch Carbonell. M\u00fasica i lletres: La Cop. Int\u00e8rprets: Ruth Guasch, Xavier Rojo i Joan Manuel Chilet. Vestuari: La Mamma. Escenografia: Tallers Guasch. Il\u00b7luminaci\u00f3 i so: Albert Doz. Direcci\u00f3: Joan Guasch Carbonell. Companyia El Borinot. Guasch Teatre, Barcelona, 2 febrer 2013. Preus: de 18 mesos a 3 anys: 9 \u20ac. A partir 3 anys i adults: 10 \u20ac. Espectacle recomanat a partir de 3 anys.<\/b><\/p>\n

<\/a>Probablement la Caputxeta Vermella \u00e9s un dels personatges de ficci\u00f3 que ha estat m\u00e9s adaptat, versionat, capgirat i recreat de tota la hist\u00f2ria. I \u00e9s que la criatura de la capa d\u00f3na per molt. Des de la moralitat per a infants que els ensenya que no et pots fiar ni de qui et regala un confit pel carrer, fins a l’advertiment a les \u00e0vies que viuen soles i que obren la porta al primer estrany que els truca amb malet\u00ed de venedor per aprofitar-se del seu petit cofre de joies i els estalvis de mis\u00e8ria. I aix\u00f2 sense passar per alt les connotacions que t\u00e9 el conte sobre el perill p\u00fablic dels violadors que tamb\u00e9 han inspirat c\u00f2mics, pel\u00b7l\u00edcules i relats de por per a adults. <\/a>En aquest muntatge familiar, del cl\u00e0ssic conegut per tots els petits espectadors, nom\u00e9s en queda pr\u00e0cticament el ritual de les preguntes famoses: \u00bfPer qu\u00e8 tens les orelles tan grosses? \u00bfPer qu\u00e8 tens els ulls tan grossos? \u00bfPer qu\u00e8 tens la boca tan grossa? I nyam, nyam. <\/a>Fora d’aix\u00f2, la trama \u00e9s una versi\u00f3 de text original \u2014amb acompanyament musical\u2014 que t\u00e9 com a punt de partida el refredat de nassos que t\u00e9 la mare de la Caputxeta i que li impedeix d’anar a veure l’\u00e0via. \u00c9s per aix\u00f2 que la petita s’ofereix a fer el cam\u00ed de ca l’\u00e0via. I \u00e9s aqu\u00ed on el presumpte llop apareix en escena per\u00f2 representat per un cantant de rock que t\u00e9 encaterinades totes les noies del poble i que, si no fos per les orelles i pel nom art\u00edstic (Justin Lobo) ning\u00fa no el relacionaria amb el gremi dels llops. <\/a>La transcripci\u00f3 metaf\u00f2rica, per\u00f2, funciona, i els petits espectadors entenen de seguida qui \u00e9s qui i qui t\u00e9 les de perdre o les de guanyar. El final \u00e9s tamb\u00e9 una versi\u00f3 lliure que guardarem per a la sorpresa dels espectadors. Diguem nom\u00e9s que, com en la majoria de versions, no hi ha ca\u00e7ador, ni gu\u00e0rdia rural ni res que se li assembli i que la cosa queda m\u00e9s que resolta entre la mateixa Caputxeta i l’\u00e0via. <\/a>Com en tants altres casos, no cal dir que qui s’emporta l’entusiasme de l’audi\u00e8ncia \u00e9s el llop-cantant. La Caputxeta, malgrat ser la protagonista, ja fa temps que queda sempre en un pla secundari. \u00c9s a dir, la maldat es reconeix i es demana just\u00edcia per fer-hi front, per\u00f2 no hi ha dubte que la seducci\u00f3 que originen els personatges dolents de la pel\u00b7l\u00edcula en els espectadors, des de molt aviat, \u00e9s evident. I amb un rentat de cara que faci pagar al maligne, ni que sigui nom\u00e9s els plats trencats, la vida continua fent conviure el b\u00e9 amb el mal. Potser perqu\u00e8 el mal continua tenint els ulls, les orelles i la boca molt grossa… per cruspir-se el b\u00e9 en un plis plas, esclar.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a> <\/a>\u00abPinotxo\u00bb. Basat en el conte de Carlo Collodi. Gui\u00f3 de Juli\u00e0 Farr\u00e0s. M\u00fasica de Manu Guix. Int\u00e8rprets: Enric Boixadera, Gemma Egea, Sergi Pardo, Ariadna Su\u00f1\u00e9 i Anna Ventura. Veu en off: Pep Anton Mu\u00f1oz. Escenografia: Juli\u00e0 Farr\u00e0s \/ Marc Garc\u00eda. Vestuari: \u00c0ngel Cazorla. Coreografia: Gemma Egea \/ Ariadna Su\u00f1\u00e9. Assessorament vocal: Ariadna Su\u00f1\u00e9. Direcci\u00f3: Juli\u00e0 Farr\u00e0s. Companyia Dreams Teatre. Jove Teatre Regina, Barcelona, 12 gener 2013. Preu: 10,80 \u20ac. Espectacle recomanat a partir de 3 anys.<\/b><\/p>\n

<\/a>Al conte ‘Antaviana’, Pere Calders va batejar amb el nom d’Abel el nen protagonista del seu conte que s’inventa la paraula que ha fet tanta fortuna. El protagonista d’aquesta adaptaci\u00f3 de ‘Pinotxo’ es diu tamb\u00e9 Abel. I el planteig inicial de la posada en escena, per la caracteritzaci\u00f3 dels personatges, els pares i els avis d’Abel, recorden tamb\u00e9 la posada en escena de l’adatpaci\u00f3 d\u00bbAntaviana’. No \u00e9s un retret, sin\u00f3 ben al contrari. La tradici\u00f3 es fa amb aquestes coincid\u00e8ncies, volgudes o no. I el que compta \u00e9s el resultat. <\/a>L’adaptaci\u00f3 de Dreams Teatre t\u00e9 una estructura que funciona perqu\u00e8 no es tanca en el t\u00edpic taller de Gepetto que construeix el titella de fusta que acaba tenint vida pr\u00f2pia, sin\u00f3 que comen\u00e7a en una fam\u00edlia m\u00e9s o menys actual, caracteritzada una mica amb look de La Cubana, i que celebra una festa al terrat per commemorar el des\u00e8 aniversari del fill \u00fanic de la parella. <\/a>L’Abel d’aquest ‘Pinotxo’ \u00e9s oportunament descarat. Dic oportunament perqu\u00e8 l’adaptaci\u00f3 no cedeix a fer, d’entrada, un personatge bon noi, educat i complidor, sin\u00f3 que en perfila el seu costat m\u00e9s entremaliat. Quan l’avi li regala unes boles de petanca i el pare, un titella petit de fusta que representa en Pinotxo, el noi ho accepta de mala gana. I la festa, amb past\u00eds incorporat, acaba com el rosari de l’aurora. Fins al punt que en una caiguda del patinet, l’Abel es propina un cop al cap que el porta inconscient a un altre m\u00f3n. <\/a>\u00c9s aqu\u00ed on el muntatge fusiona l’Abel contemporani amb el Pinotxo del cl\u00e0ssic de Carlo Collodi amb un seguit d’escenes i canvi d’ambientaci\u00f3 \u2014uns quants foscos sisplau per for\u00e7a que amb el rodatge de l’espectacle haurien de guanyar amb ritme\u2014 que una veu en off (Pep Anton Mu\u00f1oz) aprofita per situar la trama del conte que mant\u00e9 alguns dels passatges m\u00e9s importants del cl\u00e0ssic: la trobada amb la guineu i el gat que en realitat s\u00f3n uns pispes; la trobada amb la fada que el condemna a la llarg\u00e0ria del nas; el parad\u00eds dels jocs on fer el manta est\u00e0 perm\u00e8s; l’aparici\u00f3 del senyor Grill \u2014una de les sorpreses del muntatge\u2014; fins a arribar al vell Gepetto, un honorable personatge de barba llarga, a l’interior del ventrell de la balena \u2014tenint en compte que el taur\u00f3 vora\u00e7 original de Carlo Collodi ja va quedar bandejat per les adaptacions endolcides que n’ha fet Disney i els seus seguidors. <\/a>L’espectacle compta amb la composici\u00f3 musical de Manu Guix, amb diverses peces que imprimeixen una banda sonora de molt bon escoltar. Hi ha tamb\u00e9 un vestuari molt treballat i atractiu, sobretot el del senyor Grill, pel seu aspecte terror\u00edfic i, per descomptat, el del Pinotxo, amb el nas que creix i creix a cada mentida. Petites guspires de m\u00e0gia imprimeixen tamb\u00e9 efectes de fantasia al llarg de la trama. I els diferents elements escenogr\u00e0fics o decorats cl\u00e0ssics creen l’atmosfera adequada en cadascun dels paratges del viatge inici\u00e0tic que fa Pinotxo \u2014en realitat l’Abel de l’adaptaci\u00f3 convertit en Pinotxo\u2014 i que servir\u00e0 perqu\u00e8 la criatura del patinet dalt del terrat canvi\u00ef la seva manera de fer i d’actuar, tant en relaci\u00f3 amb el seu amic Xinxeta, com amb els pares i els avis. Una manera diferent de veure en Pinotxo i un espectacle que, pel seu contingut i concepci\u00f3, es mereix que tingui una llarga traject\u00f2ria a partir d’aquesta estrena.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a> <\/a>\u00abRapunzel\u00bb. Basat en el conte dels Germans Grimm. Adaptaci\u00f3 d’Albert Doz. Int\u00e8rprets: Karen Guti\u00e9rrez, Pau Doz, Txema Segura i Albert Doz. Escenografia: Xavier Rojo. Il\u00b7luminaci\u00f3 i so: Gabi Doz. Vestuari: La Paparra. Direcci\u00f3 esc\u00e8nica i musical: Albert Doz. Companyia L’Aplic. Guasch Teatre, Barcelona, 12 gener 2013. Preus: de 18 mesos a 3 anys: 9 \u20ac. A partir 3 anys i adults: 10 \u20ac. Espectacle recomanat a partir de 3 anys.<\/b><\/p>\n

<\/a>L’espectacle est\u00e0 estructurat en dues parts. A la primera, els pares i els avis de la criatura esperen la criatura que ha de n\u00e9ixer i que encara no t\u00e9 nom. Ni tan sols saben si ser\u00e0 nen o nena. I ni tan sols saben el que li passar\u00e0. Cosa que s\u00ed que saben la majoria d’espectadors que coneixen el conte cl\u00e0ssic, ja sigui a trav\u00e9s dels \u00e0lbums, les adaptacions o la versi\u00f3 cinematogr\u00e0fica. <\/a>Ja se sap que l’estat d’embar\u00e0s provoca gana. I aix\u00f2 \u00e9s el que li passa a la mare de la criatura. En una mena de fugida buscant un lloc on reposar. <\/a>La troballa d’un hort al mig del cam\u00ed \u2014l’acci\u00f3 passa en el temps indeterminat d’una \u00e8poca passada\u2014 tempta els pares perqu\u00e8 pispin un manat de raves dels crestalls (en alemany, rapunzel vol dir repunx\u00f3 o nap bord, una mena de rave, vaja). Per\u00f2 com que l’hort \u00e9s la nineta dels ulls d’una exvedet de music-hall amb aires de transvestit convertida en mala bruixa \u2014una picada d’ullet contempor\u00e0nia enmig d’un plantejament cl\u00e0ssic\u2014, el robatori els portar\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies. <\/a>Resolt el cas a trav\u00e9s d’un judici r\u00e0pid, el jutge aplica una sent\u00e8ncia salom\u00f2nica: posar preu a all\u00f2 que m\u00e9s estimen els pares i all\u00f2 que m\u00e9s estima l’exvedet. El nad\u00f3, doncs, i l’hort, entren en joc de bescanvi. I els pares estan condemnats a donar la criatura a l’exvedet quan Rapunzel neixi. <\/a>La segona part de l’adaptaci\u00f3 recorre als elements m\u00e9s coneguts de ‘Rapunzel’. La criatura ha crescut i, des del moment que va ser donada a l’exvedet-bruixa, ha estat tancada a la torre des d’on la cabellera rossa li ha crescut en una llarga trena que la bruixa fa servir per pujar i baixar. <\/a>Deixem el final per als espectadors. Per\u00f2 advertim que sense pr\u00edncep, no hi ha final feli\u00e7. I no hi ha final feli\u00e7 sense desfer el malefici. I sense pet\u00f3. Un muntatge b\u00e0sicament musical que reparteix nou personatges entre cinc int\u00e8rprets i que reposa sobretot en peces solistes en les intervencions de l’actriu Karen Guti\u00e9rrez, que interpreta els papers de la mare de Rapunzel i la jove protagonista del conte.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a> <\/a>\u00abLa camisa de l’home feli\u00e7\u00bb. Basat en el conte de Lle\u00f3 Tolstoi. Dramat\u00fargia de Ramon Molins. Composici\u00f3 musical: Antoni Tolmos. Int\u00e8rprets: Begonya Ferrer i Ramon Molins. Espai esc\u00e8nic: Zum Zum Teatre. Il\u00b7lustracions, animacions i curts: C\u00e8sar Samaniego, I+G Stop Motions, Ferran Blanch, Begonya Ferrer, Evelina Kolovon i M\u00f2nica Benabarre. Enregistrament musical: Folkincats. Vestuari: Fes-t’ho mirar i Pepa Piquer. Direcci\u00f3: Ramon Molins. Companyia Zum Zum Teatre. Jove Teatre Regina, Barcelona, 18 de mar\u00e7 2012. Reposici\u00f3: Teatre Poliorama, Barcelona, 13 gener 2013. Preu: 13,50 \u20ac. A partir 5 anys.<\/b><\/p>\n

<\/a>Dos personatges amb bomb\u00ed esperen en una estaci\u00f3 que arribi el seu tren. Ells dos i les seves pesades, atape\u00efdes i atrotinades maletes. Hi ha un arbre de branques pelades al fons. Entre dos pals que serveixen per fer d’estenedor amb una corda. Per\u00f2 els trens que hi arriben, nom\u00e9s passen de llarg. <\/a>La primera impressi\u00f3 que en traur\u00e0 l’espectador \u00e9s que els dos personatges podrien ser Vladimir i Estrag\u00f3, els dos rodamons que Beckett va fer universals a l’obra ‘Tot esperant Godot’. Si aquells dos parlen i parlen esperant no se sap ben b\u00e9 qu\u00e8, aquests dos tamb\u00e9 parlen i parlen \u2014de moment\u2014 per\u00f2 amb ganes d’aprofitar el temps. <\/a>I la millor manera de fer-ho \u00e9s imaginant una hist\u00f2ria com la d’aquell tsar de Lle\u00f3 Tolstoi que tenia el mal de la tristesa \u2014que no nom\u00e9s \u00e9s un mal propi dels tarongers\u2014 sin\u00f3 tamb\u00e9 d’aquells humans que, posseint-ho tot, els falta el m\u00e9s essencial: la felicitat. <\/a>L’espectacle compleix molt b\u00e9 els seus dos objectius. D’una banda, explicar d’una manera entenedora per als petits espectadors el conte de Lle\u00f3 Tolstoi, que la companyia ha adaptat molt adequadament i, de l’altra, crear una proposta multidisciplinar al voltant de la trama, la qual, malgrat que t\u00e9 molta import\u00e0ncia el paper en escena dels dos int\u00e8rprets, se serveix tamb\u00e9 de projeccions, animacions, efectes lum\u00ednics i escenogr\u00e0fics per donar vida a cadascun dels paratges que recorren els dos emissaris del tsar per trobar alg\u00fa que els doni una camisa, el remei que diuen que acabar\u00e0 fent feli\u00e7 el reiet\u00f3. <\/a>Amb aquest espectacle, la companyia ha estat premiada a la Fira Europea de Teatre de Gij\u00f3n d’aquest mateix any com a millor direcci\u00f3 a Ramon Molins i millor interpretaci\u00f3 femenina a Begonya Ferrer, una manera de recon\u00e8ixer en els dos int\u00e8rprets els valors en conjunt del muntatge que respira un al\u00e8 po\u00e8tic i que integra fantasia, m\u00e0gia i teatre en estat pur amb les intervencions actorals, les projeccions animades, ja sigui sobre pantalla o sobre les tapes de les maletes obertes, o el minicurt d’animaci\u00f3 amb titelles que fusiona els dos personatges en carn i os amb les seves representacions animades a la pantalla. <\/a>Amb un apartat de participaci\u00f3 dels espectadors \u2014per aconseguir un voluntari que els acompanyi durant una bona part de l’espectacle\u2014 la seriositat que es pot desprendre del rerefons del conte de Lle\u00f3 Tolstoi es compensa amb moments d’humor dels dos personatges que contrasten els l\u00edmits de la medicina, per molt c\u00e8lebres i internacionals que siguin els facultatius que visiten el tsar, amb la intu\u00efci\u00f3 popular del senzill trobador, capa\u00e7 de descobrir el mal de la falta de felicitat que pateix el monarca all\u00e0 on els experts no s\u00f3n capa\u00e7os de descobrir ni un vulgar constipat, mal que sigui auscultant amb l’estetoscopi. \u00bfPer\u00f2 qui t\u00e9 el remei \u2014ni que sigui pagant un euro per recepta\u2014 que consisteix a trobar una camisa d’alg\u00fa que sigui realment feli\u00e7? La moralitat de Lle\u00f3 Tolstoi \u00e9s evident: despr\u00e9s de buscar i buscar, l’home m\u00e9s feli\u00e7 del m\u00f3n \u00e9s, precisament, aquell que no t\u00e9 ni una simple camisa. <\/a>La companyia Zum Zum Teatre \u2014origin\u00e0ria de Lleida\u2014 ha creat en els \u00faltims quinze anys espectacles gaireb\u00e9 tots basats en contes d’autors cl\u00e0ssics. Per la seva contemporane\u00eftat \u2014en un moment d’incertesa social\u2014 aquesta versi\u00f3 de ‘La camisa de l’home feli\u00e7’ \u00e9s un dels que es mereix una llarga temporada de gira no nom\u00e9s pel seu contingut sin\u00f3 tamb\u00e9 per com l’han sintetitzat i teatralitzat els seus creadors.<\/p>\n

<\/a> <\/a>\u00abUn bosc de cames\u00bb, de Jordi Palet i Puig. Int\u00e8rprets: Mariona Anglada, Ada Cusid\u00f3 i Pep Farr\u00e9s. M\u00fasica: Jordi Riera Abad. Enregistrament musical: Pep Massana, Carlota Ortiz, Benet Palet, Montserrat Conejos i Stephen A. Alimonti\u00e7. Escenografia i titelles: Alfred Casas. Il\u00b7luminaci\u00f3: Jordi Llongueras. Vestuari: Fiona Capdevila. Ajudant direcci\u00f3: Ingrid Domingo. Direcci\u00f3: Jordi Palet i Puig. Companyia Taaat – Farr\u00e9s Brothers i Cia. Cicle El Lliure dels Nens. Espai Lliure, Teatre Lliure Montju\u00efc, Barcelona, 28 febrer 2012. Reposici\u00f3: 8 gener 2013. Preu fins a 12 anys: 10,00 \u20ac. Adults: 13,45 \u20ac. A partir 3 anys.<\/b><\/p>\n

<\/a>La traject\u00f2ria de la companyia Farr\u00e9s Brothers en la creaci\u00f3 d’espectacles per als primers espectadors \u00e9s una de les m\u00e9s solvents d’aquesta primera d\u00e8cada de segle XXI. Un dels espectacles m\u00e9s recents \u00e9s ‘La maleta de l’Agust\u00ed’, que recrea la vida i les perip\u00e8cies del fotoperiodista Agust\u00ed Centelles arran de la guerra civil. <\/a>Dins del cicle ‘El Lliure dels Nens’, la companyia ha estrenat un espectacle amb gui\u00f3 de Jordi Palet i Puig \u2014autor tamb\u00e9 d’un altre espectacle destacable d’aquesta temporada, ‘Llepafils’, que s’ha vist al Jove Teatre Regina\u2014. En aquesta ocasi\u00f3, l’autor dirigeix tamb\u00e9 la proposta que t\u00e9 un peu posat en el realisme i un altre, en la fantasia. <\/a>L’espectacle combina l’actuaci\u00f3 dels tres int\u00e8rprets-titellaires amb manipulaci\u00f3 de diversos titelles gegants i objectes relacionats amb la trama. En un escenari a peu pla, a tocar dels espectadors, per tant sense teatr\u00ed ni escenografia en c\u00e0mera negra que amagui els titellaires, ‘Un bosc de cames’ \u00e9s presenta com un conte per als primers \u2014o primer\u00edssims\u2014 espectadors, per\u00f2 amb el rigor i la qualitat per arribar igualment a espectadors en general sense que ning\u00fa es posi vermell. <\/a>Tot i que ha nascut per al teatre, ‘Un bosc de cames’ \u00e9s el gui\u00f3 del que podria ser tamb\u00e9 un \u00e0lbum il\u00b7lustrat. I ho dic perqu\u00e8, a banda dels tres int\u00e8rprets, que fan d’actors, de narradors i de titellaires a la vegada, els protagonistes del relat van apareixent en diferents reproduccions: la Guida, la nena protagonista, titella de mig cos; el cap d’estaci\u00f3, un cap gros nan que causa impressi\u00f3; i un grapat de parells de grans cames i sabatots que representen les cames dels viatgers adults de l’andana de l’estaci\u00f3, vistes des dels ulls petits de la Guida, des de baix, que fan m\u00e9s gran tot el que l’envolta. <\/a>El gui\u00f3 del muntatge no amaga la influ\u00e8ncia o fins i tot la semblan\u00e7a amb altres propostes liter\u00e0ries contempor\u00e0nies com l’\u00e0lbum ‘Dins del bosc’, d’Anthony Browne, publicat pel Fondo Cultura Econ\u00f3mica de M\u00e8xic, on tamb\u00e9 el petit s’adona mig perdut de l’abs\u00e8ncia del pare, o d’un altre \u00e0lbum, ‘El Mateu’, de Pau Carballeira i Peixe, editat per Kalandraka, on el protagonista tamb\u00e9 es perd entre les cames dels grans. L’aportaci\u00f3 de l’espectacle ‘Un bosc de cames’ beu, doncs, d’un dels sentiments m\u00e9s universals de totes les edats, la por, sentiment remarcable en l’etapa de formaci\u00f3. <\/a>El bosc, espai m\u00edtic de la literatura universal, pren forma en aquest muntatge entre els parells de grans cames \u2014arbres en clau de g\u00e8nere fant\u00e0stic\u2014 per on es perd la petita Guida, sense saber on \u00e9s el seu pare, i on troba la Caputxeta \u2014una senzilla bossa vermella\u2014, el llop ferotge \u2014una crinera de peluix\u2014 i un cavaller salvaprinceses que cavalca a llom d’una de les grans cames convertida en cavall. <\/a>La imaginaci\u00f3 mou muntanyes. Veus en off, picossada d’humor sobre els comunicats per megafonia del cap d’estaci\u00f3 que no ent\u00e9n ning\u00fa \u2014picada d’ullet adult a la desinformaci\u00f3 habitual d’una companyia tan q\u00fcestionada aqu\u00ed com Renfe\u2014, el pas per damunt del tel\u00f3 d’un trenet el\u00e8ctric i un altre de vapor, m\u00fasica original, tractament po\u00e8tic i una sensibilitat ling\u00fc\u00edstica en tot el text que no nom\u00e9s arriba amb fluidesa i riquesa als petits espectadors sin\u00f3 que els respecta tamb\u00e9 com a espectadors amb criteri.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

http:\/\/www.andreusotorra.com\/teatre\/clipdeteatre\/enfamilia.html \u00abHansel i Gretel\u00bb. Basat en el conte dels Germans Grimm. Versi\u00f3 de Dani Cherta. Int\u00e8rprets: Jordi Gonz\u00e1lez, Roser Colillas, Anna Gras, Magda Puig i Cesc Cornet. Cor de Cambra Tornaveu: Daniel Diez, Xavier Pardo, Ignacio Mel\u00fas, Jordi Querol, Cristina Rizzo, Mireia Roca, Marta Carbonell, Vanessa Murcia, Magal\u00ed Amat, Agn\u00e8s Querol, Beatriz M. Rodr\u00edguez, Mar\u00eda …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19,77],"tags":[],"class_list":["post-18423","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-critiques","category-historicnovaweb2016"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18423","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18423"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18423\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18423"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18423"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18423"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}