![\"putxinel\u00b7li\"](\"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/wp-content\/uploads\/putxinel\u00b7li.png\")
<\/p>\n<\/p>\n
Marzo 23rd, 2013 \/ Toni Rumbau<\/strong><\/em><\/p>\n Ha comen\u00e7at l\u2019edici\u00f3 del TOT Festival d\u2019aquest any amb l\u2019espectacle \u201cLa M\u00e0quina M\u00e0gica\u201d de la companyia Animamundi, una aposta del Poble Espanyol per aquest grup veter\u00e0 de l\u2019escena titellaire catalana, creat per l\u2019ombrista d\u2019origen suec Kerstin von Porat que des de 1988 es dedica a aquesta especialitat esc\u00e8nica a Catalunya. L\u2019obra es va representar el divendres 22 de mar\u00e7 a les 20h a l\u2019Espai Teatre, inaugurant aix\u00ed la programaci\u00f3 del Festival. S\u2019ha pogut veure tamb\u00e9 el dissabte 23 i el diumenges 24 a les 11h.<\/p>\n <\/p>\n \u2018La M\u00e0quina M\u00e0gica\u2019 de Animamundi.<\/strong><\/p>\n Per\u00f2 el m\u00e9s interessant del muntatge \u00e9s la manera en qu\u00e8 es va explicant la hist\u00f2ria, amb dos escenaris laterals per als titelles (de taula) i una pantalla al mig on a vegades es replica l\u2019acci\u00f3 dels ninots i a vegades \u00e9s simplement l\u2019escenari de l\u2019acci\u00f3 principal. Aquesta pantalla esdev\u00e9 el centre de l\u2019espectacle, amb un \u00fas molt divers i ric de les distintes t\u00e8cniques del teatre d\u2019ombres. Hi ha una combinaci\u00f3 d\u2019ombres directes i d\u2019ombres fetes des d\u2019un retroprojector, una t\u00e8cnica que la von Porat ha treballat profusament. Aquest pas d\u2019un registre, el dels titelles, al de les dues dimensions de les ombres, aconsegueix crear un ritme molt \u00e0gil a l\u2019espectacle, ben sostingut per les veus de les dues manipuladores, la mateixa Kerstin von Porat i Elisenda Ru\u00e9, veus molt ben posades i agradables, amb l\u2019entranyable i peculiar accent suec de la directora.<\/p>\n Les ombres grans que es combinen amb el cos de les dues manipuladores estan molt aconseguides i creen uns personatges que funcionen molt b\u00e9 en la pantalla d\u2019ombres. L\u2019espectacle, ple de color, ritme i bones m\u00fasiques funcionals, \u00e9s ideal per al p\u00fablic familiar. El t\u00edtol, \u201cLa M\u00e0quina M\u00e0gica\u201d, que fa refer\u00e8ncia a la mal\u00e8vola m\u00e0quina que trenca la conviv\u00e8ncia al poble, serviria tamb\u00e9 per definir l\u2019espectacle en si, ja que el sistema creat per la companyia de la pantalla central amb els dos petits escenaris laterals, constitueix de fet una mena de m\u00e0quina m\u00e0gica que produeix tots els efectes visuals que veu el p\u00fablic. Una m\u00e0quina de crear imatges i d\u2019explicar hist\u00f2ries senzilles i ben adre\u00e7ades als m\u00e9s petits.<\/p>\n \u2018Hansel i Gretel\u2019, de Trac Trac.<\/strong><\/p>\n El conegut conte dels Germans Grimm \u00e9s la base d\u2019aquesta obra per a una \u00fanica manipuladora, \u00c0ngels Valero, que la representa amb titelles de taula. La coneguda obra, ben estimada pel p\u00fablic oper\u00edstic gr\u00e0cies a l\u2019\u00f2pera amb el mateix nom de Engelbert Humperdinck, va atrapar al p\u00fablic de la carpa on es presentava l\u2019espectacle al Poble Espanyol. Amb un dramat\u00fargia senzilla que comen\u00e7a i acaba amb un gat a qui la manipuladora decideix explicar-li un conte, l\u2019argument es centra en dos escenaris: el bosc i la casa de xocolata de la bruixa. El bosc \u00e9s presentat amb tota una s\u00e8rie d\u2019animals que el poblen: un cargol, unes papallones, una abella que quasi b\u00e9 parla amb el p\u00fablic, fins que apareixen Gretel i Hansel, els dos germans que acabaran caient en mans de la Bruixa.<\/p>\n \u00c0ngels Valero desplega les seves dots vocals i manipuladores en una feina dif\u00edcil de solista en qu\u00e8 tamb\u00e9 fa anar els llums i el so. La hist\u00f2ria est\u00e0 explicada d\u2019una manera clara i senzilla, que \u00e9s sempre el m\u00e9s important, amb uns titelles que es deixen veure b\u00e9 enmig d\u2019una escenografia de trets estilitzats. Al final, el p\u00fablic ha aplaudit amb ganes i molts nens s\u2019han acostat a l\u2019escenari per veure de prop els titelles i con\u00e8ixer a la bruixa que malgrat haver desaparegut dins del forn, seguia sencera darrera l\u2019escenari.<\/p>\n![\"Animamundi\"](\"http:\/\/www.putxinelli.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/3-animamundi.jpg\" "\\"Animamundi\\"")
<\/a>L\u2019obra encaixa molt b\u00e9 amb l\u2019escenari que l\u2019acull, el Poble Espanyol, un espai com se sap dedicat majorment a l\u2019artesania, en presentar un poble \u201con tothom sap fer coses boniques i \u00fatils amb les seves mans\u201d. Dos s\u00f3n els protagonistes: el pianista Sim\u00f3n Fa-Sol i la Teixidora Aurora. S\u00f3n ve\u00efns i, quan ella treballa, li agrada sentir la m\u00fasica del Fa-Sol. Els altres personatges s\u00f3n artesans que viuen al poble i que mantenen entre tots una molt bona relaci\u00f3. La Pepa ceramista, l\u2019Edu fuster, la Dora bufadora de vidre, etc. Fins que un dia apareix una m\u00e0quina m\u00e0gica al centre del poble que fa totes les coses d\u2019una manera autom\u00e0tica, no sense haver cruspit abans les velles eines del treball amb les mans. L\u2019automatitzaci\u00f3 del poble acaba amb la conviv\u00e8ncia\u00a0 i la m\u00e0quina no fa m\u00e9s que portar desgr\u00e0cia i depressi\u00f3. Fins que al Fa-Sol se li desperten les mans i la m\u00fasica retorna el bon humor al poble \u2013i la caixa es migparteix.<\/p>\n<\/a>El que fa que la proposta sigui especial \u00e9s que en cap moment s\u2019obvien els costats foscos de l\u2019obra, tot i que el dramatisme queda convenientment ensucrat per les mateixes llaminadures de la donota del bosc i per un to que evita recrear-se en els costats m\u00e9s truculents de la hist\u00f2ria, cosa l\u00f2gica i sempre aconsellable en un espectacle infantil. Per\u00f2 la bruixa acaba caient al forn i de ben segur els nens m\u00e9s imaginatius deuen haver sentit la pudor de socarrimat del seu cos en cremar-se.<\/p>\n