{"id":1893,"date":"2012-07-18T13:04:53","date_gmt":"2012-07-18T12:04:53","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/?p=1893"},"modified":"2012-07-18T13:04:53","modified_gmt":"2012-07-18T12:04:53","slug":"andreu-sotorra-darreres-critiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2012\/07\/18\/andreu-sotorra-darreres-critiques\/","title":{"rendered":"ANDREU SOTORRA – Darreres Cr\u00edtiques"},"content":{"rendered":"

\u00abLa casa sota la sorra<\/a>\u00bb. Versi\u00f3 lliure d’Egos Teatre basada en la novel\u00b7la hom\u00f2nima i l’imaginari literari de Joaquim Carb\u00f3. Text i lletres de les can\u00e7ons: Rub\u00e8n Monta\u00f1\u00e1 i Toni Sans. M\u00fasica: Francesc Mora. Int\u00e8rprets: Anna Alborch, Lali Camps, Rub\u00e8n Monta\u00f1\u00e1, Albert Mora, Francesc Mora, Toni Sans i Maria Santallusia. Coreografia: Joan Maria Segura i Bernadas. Escenografia, vestuari i m\u00e0scares: Egos Teatre. Il\u00b7luminaci\u00f3: Luis Mart\u00ed. So: Sergio Sisques. So: Xavier Mestres. Caracteritzaci\u00f3: S\u00f2nia Monta\u00f1\u00e1 i Egos Teatre. Atrezzo: Egos Teatre i TNC. Enregistrament musical: Francesc Mora, Jordi Herreros, Xavi Molina, Joan Motera. Veus en off: Jaume Comas i Elisenda Roca. Direcci\u00f3 musical: Francesc Mora. Direcci\u00f3 esc\u00e8nica: Joan Maria Segura i Bernadas. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 21 febrer 2010. Reposici\u00f3: Teatre Borr\u00e0s, Barcelona, 28 juny 2012. A partir de 8 anys.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>Despr\u00e9s dels espectacles ‘Ruddigore o la nissaga male\u00efda’ i el m\u00e9s recent, ‘En Joan sense por’, l’encara jove companyia Egos Teatre ha tornat a posar l’ull a la bala \u2014mai m\u00e9s ben dit, en aquest cas de ‘La casa sota la sorra’\u2014 i ha incl\u00f2s en l’antologia teatral catalana un musical d’aquells de repertori que respira aire fresc, ironia dram\u00e0tica i lluminositat musical per tots els costats.
\nLa novel\u00b7la ‘La casa sota la sorra’, de Joaquim Carb\u00f3, publicada el ja lluny\u00e0 1966, ha viscut les perip\u00e8cies i turbul\u00e8ncies editorials de l’\u00e8poca sense que l’hagin aconseguit descavalcar encara avui de tenir nous lectors. La trama de ‘La casa sota la sorra’ t\u00e9 un registre clarament cinematogr\u00e0fic. Per\u00f2 tot i que se n’havia fet una versi\u00f3 en c\u00f2mic, el cinema no s’hi ha vist en cor, malgrat probablement algun intent frustrat. I ha estat el teatre, en una merit\u00f2ria iniciativa del TNC i la companyia Egos Teatre, el que n’ha extret els elements b\u00e0sics per construir un espectacle musical de primera l\u00ednia i incloure-hi, segurament per aquella influ\u00e8ncia de fons que esmentava, el cinema dins el teatre.
\nCal advertir d’entrada que els espectadors que coneguin la novel\u00b7la s’hauran de conformar a trobar en el musical els principals personatges: en Pere Vidal, en Henry Balua, en Hans, el malvat senyor Ti…, i l’ambientaci\u00f3 de l’aventura \u2014m\u00e9s cartr\u00f3-pedra que mai per circumst\u00e0ncies del rodatge de ficci\u00f3\u2014 que transcorre b\u00e0sicament a la sorra d’Egipte. Per\u00f2 no hi trobaran la recreaci\u00f3 de cap a peus de la trama original sin\u00f3 una trama renovada que es produeix a partir del rodatge que una productora cinematogr\u00e0fica sense gaires recursos fa sobre el terreny i que barreja els personatges de ficci\u00f3 de la novel\u00b7la amb altres personatges de ficci\u00f3 dins la ficci\u00f3 que els representen.
\nA m\u00e9s, per deixar clara la voluntat global de l’obra de la qual es parteix, l’adaptaci\u00f3 hi ha incl\u00f2s el detectiu Felip Marlot, un dels personatges de Joaquim Carb\u00f3 d’una altra s\u00e8rie seva. La participaci\u00f3 del detectiu en el musical, cridat per la secret\u00e0ria de rodatge, obeeix al fet que ser\u00e0 ell qui descobreixi un cas que s’ha produ\u00eft durant el proc\u00e9s del film de ‘La casa sota la sorra’ i que els espectadors del musical seguiran, aquest s\u00ed, amb plantejament, nus i desenlla\u00e7, amb constants flashbacks relacionats amb l’argument literari d’origen.
\nPer\u00f2, com en tot musical, no \u00e9s tan important all\u00f2 que hi passa i all\u00f2 que s’hi diu sin\u00f3 com es diu i com es transcriu, en lletra i m\u00fasica, a m\u00e9s de com s’il\u00b7lustren el vestuari, l’ambientaci\u00f3, la coreografia i la interpretaci\u00f3 que la companyia Egos Teatre salpebra amb picades d’ullet a t\u00f2pics de les grans vedets del cinema, a les manies i les vel\u00b7le\u00eftats d’alguns personatges que es mouen en aquest m\u00f3n, a escenes de cinema de terror, de g\u00e8nere fant\u00e0stic, de thriller d’espies i d’aventures amb l’inevitable embolic rom\u00e0ntic i a la incomprensi\u00f3 d’un personatge com Felip Marlot, que ve de fora del musical i que en un moment donat de la investigaci\u00f3, tip de tanta m\u00fasica, acaba cridant, hist\u00e8ric: \u00ab\u00bfPer qu\u00e8 no es poden dir les coses parlant com D\u00e9u mana que sempre s’han de dir cantant?\u00bb
\nResulta que la intenci\u00f3 era fer un espectacle per a joves. Molt b\u00e9. Admetem-ho aix\u00ed perqu\u00e8 \u00e9s aix\u00ed i amb aquesta filosofia com s’ha programat al TNC. Per\u00f2 que vagin posant-se al cap els responsables del xou que \u00e9s un espectacle, que si b\u00e9 t\u00e9 un registre juvenil, accepta tamb\u00e9 una mirada adolescent m\u00e9s madura per ser ent\u00e8s i que t\u00e9 el do de poder encandilar al mateix temps tant els m\u00e9s petits, ni que en principi i per si sols els costi desgranar-ne l’entrellat. Per\u00f2, \u00bfno s\u00f3n aquests els ingredients de qualsevol bon espectacle teatral que pot ser vist per tothom sense fronteres d’edat?
\nCal remarcar que Egos Teatre est\u00e0 creant un planter d’int\u00e8rprets que, partint de la disposici\u00f3 total i del tot terreny, s\u00f3n capa\u00e7os d’adaptar-se a les caracter\u00edstiques de cadascun dels seus espectacles. En aquest cas, malgrat que el protagonista de la trama \u00e9s en Pere Vidal, qui realment es menja l’escenari \u00e9s el tripartit femen\u00ed, encap\u00e7alat pel personatge de Hans que, en el rodatge ha estat canviat per una dona amb aires d’estrella de Los Angeles. Magn\u00edfica. Per\u00f2 no es queda enrere el paper del senyor Ti, tamb\u00e9 interpretat per una actriu, ni el de la secret\u00e0ria de rodatge que \u00e9s un dels casos que es veu afectada per la substituci\u00f3 de personalitat. Al costat d’elles tres, els personatges masculins juguen m\u00e9s al gat i la rata i a complir ordres de les tres dames que no pas a decidir res en concret sobre la trama.
\nAquest recurs de barreja i confusi\u00f3 entre els personatges \u00e9s una constant en tot el musical i, amb alguns d’ells, la trama juga molt amb la realitat i les aparences fins que arriba un moment que \u00e9s dif\u00edcil establir qui \u00e9s qui i on \u00e9s cadasc\u00fa en un moment determinat. Hi ha, doncs, una airada de m\u00e0gia encoberta, sense que es noti, segons en quines escenes. A m\u00e9s, els di\u00e0legs desprenen ironia en moltes escenes amb refer\u00e8ncies a la llengua, al folklore o els costums d’on \u00e9s Pere Vidal, un barcelon\u00ed de vint-i-set anys que un bon dia va acceptar un enc\u00e0rrec pagat per traslladar uns documents secrets al territori del desert i que es veu embolicat amb una organitzaci\u00f3 criminal. S\u00ed, han passat m\u00e9s de quaranta anys des de la creaci\u00f3 de ‘La casa sota la sorra’, per\u00f2 tot continua sent rabiosament contemporani. Potser ara m\u00e9s que abans i tot.
\nEl musical no nom\u00e9s ser\u00e0 un \u00e8xit d’aquesta temporada sin\u00f3 que els programadors ja es poden anar preparant per tenir-lo en reserva per a una altra temporada, si les pr\u00f2rrogues no s\u00f3n possibles. Hi ha musical per temps i per a tots els p\u00fablics. I no es pot desaprofitar una producci\u00f3 pr\u00f2pia que ha tingut l’encert de defugir de la nyonyeria del gremi i de fer una nova lectura atrevida on no hi falta una bona dosi d’humor i una desacomplexada mitificaci\u00f3 d’un heroi catal\u00e0 que, a m\u00e9s, parla en catal\u00e0, cosa gaireb\u00e9 excepcional en el temps que corren i tal com est\u00e0 el pati dels herois.<\/p>\n

\u00abEls racons de la mem\u00f2ria<\/a>\u00bb. Circ Cric. Creaci\u00f3 de Tortell Poltrona. Int\u00e8rprets: Luara Mateu, Tortell Poltrona, Montserrat Trias \u00abSrta. Titat\u00bb. Orquestra del Circ Cric: V\u00edctor Ammann, Pep Torres, Ignasi Pujol, Pere G\u00f3mez. Il\u00b7luminaci\u00f3: Quico Guti\u00e9rrez. M\u00fasica: V\u00edctor Ammann. So: Roc Mateu. Direcci\u00f3 esc\u00e8nica: Blai Mateu. Producci\u00f3 del Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC). Carpa Pla\u00e7a Margarida Xirgu. Teatre Lliure. A partir 3 anys. Barcelona, 4 octubre 2009. Reposici\u00f3: Carpa Font M\u00e0gica Montju\u00efc, Grec 2012, 4 juliol 2012.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>Despr\u00e9s de la temporada d’estiu a Sant Esteve de Palautordera, el Circ Cric ha muntat la carpa a l’esplanada de la Font M\u00e0gica de Montju\u00efc. I ho fa amb un espectacle que \u00e9s m\u00e9s Tortell Poltrona que mai perqu\u00e8 les intervencions del pallasso catal\u00e0 m\u00e9s emblem\u00e0tic fa un recorregut per la seva pr\u00f2pia traject\u00f2ria amb una s\u00e8rie de n\u00fameros que l’han fet popular entre els espectadors que el segueixen des de fa molts anys i els que s’hi han incorporat de nou.
\n\u00c9s enormement satisfactori comprovar que una s\u00e8rie de n\u00fameros com el de la pu\u00e7a, el del can\u00f3 amb miniparacaigudes, el del micr\u00f2fon i l’americana, el de les cadires volants (recuperat novament i redu\u00eft una mica quant a la c\u00e0rrega) i d’altres marca de la casa continuen funcionant com el primer dia entre els espectadors que viuen l’experi\u00e8ncia per primera vegada.
\n\u00c9s aix\u00ed com es fa un cl\u00e0ssic. I Tortell Poltrona ha aconseguit aquesta etiqueta per la seva tossuderia a no llen\u00e7ar ni la tovallola ni el nas vermell davant de les adversitats que han amena\u00e7at i amenacen encara els artistes de circ.
\nHo diu la Srta. Titat (Montserrat Trias), el pallasso blanc imprescindible de la companyia, en un moment donat de l’espectacle: \u00abHan passat m\u00e9s de 35 anys i encara hi som… i esperem ser-hi molt de temps m\u00e9s\u00bb. \u00c9s una declaraci\u00f3 de principis que s’ha de llegir entre l\u00ednies al costat de les constants reivindicacions de Tortell Poltrona i de les seves anades i vingudes entre projectes: des del seu centre estable a Sant Esteve, fins a la gira per poblacions catalanes escap\u00e7ada, des de la carpa actual per a un miler d’espectadors a un retorn a una carpa m\u00e9s redu\u00efda que n’encabiria nom\u00e9s uns 600, gaireb\u00e9 la meitat. Els del Circ Cric no volen perdre el contacte de tu a tu amb els espectadors i, sense caure en un circ de cambra, s\u00ed que no volen estavellar-se en un circ de gran pista.
\nLa nissaga Poltrona no s’acaba. Darrere seu hi ha els fills dels fundadors del Circ Cric, amb formacions diverses, que continuen mantenint la l\u00ednia de la fam\u00edlia d’artistes, posant ja a la pista la representant m\u00e9s petita de la tercera generaci\u00f3, que fa de mossa de pista en un paper privilegiat que la majoria d’espectadors que li ronden l’edat deuen envejar en silenci des de les grades.
\nL’espectacle ‘Els racons de la mem\u00f2ria’ comen\u00e7a amb la projecci\u00f3 d’un breu documental que recull les imatges dels \u00faltims m\u00e9s de 35 anys del pallasso, de les seves diverses i polifac\u00e8tiques iniciatives, tant de pista, com de m\u00fasica i televisi\u00f3. El documental acaba amb l’aparici\u00f3 de ‘Poltrona Express’, estripant la pantalla de paper, cavalcant damunt la seva vespa.
\nLa intenci\u00f3 de tota la funci\u00f3 ja est\u00e0 marcada. Tortell Poltrona va apareixent i desapareixent entre n\u00famero i n\u00famero dels artistes que integren el programa i acaba agafant un relleu molt personal amb les seves intervencions, configurant d’aquesta manera un espectacle que, a m\u00e9s de furgar en la mem\u00f2ria, furga tamb\u00e9 en les arts del circ i apunta sempre endavant. Tortell Poltrona \u00e9s fidel a un dels seus prop\u00f2sits: \u00abEl Circ que a mi m’agrada \u00e9s poesia. El Circ que a mi m’agrada \u00e9s alegria.\u201d<\/p>\n

\u00abEl Circo de los Horrores\u00bb. Concepci\u00f3 de Suso Silva. Coreografia de Raquel Maldonado. Escenografia: Atrezarte. M\u00e0scares i caracteritzaci\u00f3: \u00c1lvaro Aguado, Ferfecto FX i Fernando Aguado-Morboria Teatre. Vestuari: Menkes. So: Pepe Bel. Il\u00b7luminaci\u00f3: Kiko Planas. Material de m\u00e0gia: Magicus. Int\u00e8rprets, entre altres: Suso Silva, Raquel Maldonado, Sara Silva, Abelardo \u00d3scar Basden, \u00c1lvaro Aguado, Enric Golmayo, Cuca, Ignacio Moreno, Arturo Guevara, Javier \u00c1lvarez, Dolors Lloberas, Manuel Mirantesestre, Lorain Deacon i Lucy Deacon. Direcci\u00f3: Suso Silva. Teatre Vict\u00f2ria. Barcelona, 1 octubre 2009. Reposici\u00f3: Carpa Port Vell, Barcelona, 28 juny 2012. A partir 10 anys.<\/strong>
\nQuan una companyia que t\u00e9 les seves arrels en el circ integra en un espectacle les dues columnes vertebrals: pares i, en aquest cas, una filla petita, ja hi ha una bona part de continu\u00eftat garantida. Suso Silva, aquest clown gallec nascut a Orense el 1962, participant en els seus inicis en el Circo de los Muchachos, guardonat amb el Premi Nacional de Circ del 2003, ha evolucionat cap a un concepte de circ que barreja l’antic art de pista amb el teatre, l’humor, el cabaret, la m\u00e0gia i, de rerefons, el cinema.
\nDe tot plegat en surt un espectacle extraordinari com ‘Psicosis’ on els artistes, tots especialitzats i de primea l\u00ednia en alguna de les t\u00e8cniques del circ, es converteixen en m\u00faltiples personatges terror\u00edfics, monstruosos, freakies, tocats per la bogeria i, per aix\u00f2, tamb\u00e9 molt l\u00facids.
\nNom\u00e9s arribar al teatre, els espectadors es trobaran amb alguns d’aquests monstres que els esperen al vest\u00edbul. La platea est\u00e0 en la penombra i, com en una casa de la por, els personatges es mouen entre passadissos creant el primer estat de terror psicol\u00f2gic entre els espectadors i fent que aquests i els personatges de ficci\u00f3 entrin en un joc d’interrelaci\u00f3.
\nL’espectacle \u00e9s terror\u00edfic, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 molt suggerent, ple de sensacions. Sobretot perqu\u00e8 t\u00e9 un enorme treball d’efectes especials, de carotes, de m\u00e0scares, de vestuari, de so, de color, de m\u00fasica, d’aquesta m\u00fasica de pel\u00b7l\u00edcula de por, de sang i fetge. Tot passa en una escenografia que representa un antic cementiri del segle XIX, una mena de P\u00e8re-Lachaise, per\u00f2 no de Par\u00eds, sin\u00f3 del Paral\u00b7lel, en aquest cas.
\nA dalt, a l’escenari, g\u00e0rgoles, l\u00e0pides de pedra, creus, tombes esventrades, una portalada de ferro al fons, boira, molt d’efecte de nit de tempesta tenebrosa… en fi, el t\u00edpic ambient dels muntatges terror\u00edfics que m\u00e9s aviat es veuen en el cinema m\u00e9s que no pas en el teatre. I aquesta \u00e9s la gr\u00e0cia d’aquest espectacle del Circo de los Horrores: veure les m\u00e0scares, i una gran feina de maquillatge i caracteritzaci\u00f3, amb els monstres molt a prop teu, com si estiguessis en un plat\u00f3 de rodatge amb ells.
\nPrecisament, en la trama que uneix els diferents n\u00fameros de circ, hi ha refer\u00e8ncies a pel\u00b7l\u00edcules cl\u00e0ssiques, moltes del cine en blanc i negre, com ‘Nosferatu’ (1922), una de les m\u00e9s antigues del cinema mut \u2014sobre la qual el mateix Suso Silva fa una laboriosa i fidel caracteritzaci\u00f3 del personatge\u2014; ‘El fantasma de l’\u00d2pera’, ‘La ni\u00f1a del exorcista’, ‘Poltergeist’, ‘La matanza de Texas’… i tot molt en la l\u00ednia g\u00f2tica.
\nVaja, dues hores d’un gran espectacle on brillen d’una manera especial el vestuari del segle XIX i del m\u00f3n g\u00f2tic, les carotes i les m\u00e0scares dels monstres, i les actuacions circenses: malabarisme, acrob\u00e0cia, genet i cavall amb la senyora Mort de la dalla, la vampiressa de la serp blanca al coll, els pallassos de la guillotina, trapezistes, el llan\u00e7ament de ganivets al voltant d’un cos, un grup afric\u00e0 de dansa, i les intervencions del mateix Suso Silva, que fa de clown en un n\u00famero de cinema impossible de rodar sense la participaci\u00f3 d’uns quants voluntaris del p\u00fablic… o no tan voluntaris.
\nEl que Suso Silva fa en el seu espectacle \u00e9s transformar el terror en un element po\u00e8tic, que en realitat, com deia abans, pret\u00e9n subjugar els espectadors i reconvertir-los tamb\u00e9 en petits monstres, ni que tots, tret d’algun de primeres files \u2014qui avisa no \u00e9s tra\u00efdor\u2014 no es moguin de la seva butaca, esclar. Suso Silva juga tamb\u00e9 amb una met\u00e0fora compromesa: el circ \u00e9s mort, ressucitem-lo, doncs, a trav\u00e9s dels seus monstres i les seves \u00e0nimes en pena.
\nAl costat d’una companyia que compagina amb el mateix rigor la seva especialitat de pista amb els seus personatges de ficci\u00f3, es mereix una menci\u00f3 especial la petita int\u00e8rpret Sara Silva, nom\u00e9s 8 anys \u2014per\u00f2, que ja apunta molt amunt\u2014, la filla de Suso i Raquel, amb diverses intervencions tant parlades com tamb\u00e9 d’accions esc\u00e8niques que mantenen aquell lligam entre l’adult que ha oblidat la innoc\u00e8ncia i la innoc\u00e8ncia que no s’acaba de perdre mai.
\nLa pres\u00e8ncia de la filla del director del Circo de los Horrores a ‘Psicosis’ podria fer pensar que es tracta d’un espectacle per a infants. Cal advertir tamb\u00e9 que es tracta d’un espectacle per a tota la fam\u00edlia, per\u00f2 recomanable a partir dels 9 o 10 anys, sobretot perqu\u00e8 el realisme teatral exigeix que l’espectador, a partir de la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia, s\u00e0piga fer la transcripci\u00f3 entre la ficci\u00f3 i la realitat, el terror i la mentida.
\n‘Psicosis’ no pot decebre ning\u00fa. L’espectador, amant o no del g\u00e8nere del terror, experimentar\u00e0 una progressi\u00f3 esc\u00e8nica que va pujant de nivell i que aconsegueix el millor cl\u00edmax a la segona part, quan els monstres semblen menys monstres. O potser \u00e9s que els espectadors ja se n’han empeltat una mica i costa m\u00e9s trobar la difer\u00e8ncia entre els que hi ha dalt de l’escenari i els que hi ha asseguts a la platea.
\nLa nit d’estrena, el p\u00fablic va rebre un\u00e0nimement dempeus l’espectacle. Tot just unes hores abans, ja s’havia anunciat una pr\u00f2rroga de vuit dies mes dels previstos a Barcelona. Cosa que certifica que el Circo de los Horrores ha estat un dels millors encerts de la represa de la temporada.<\/p>\n

\u00abT’estimo<\/a>\u00bb, de Katxiporreta. Adaptaci\u00f3 catalana de David Lillo i Aran Zulaika. M\u00fasica: Xabi Zabala. Int\u00e8rprets: Bel\u00e9n Alonso, Arnau Gol, Elisenda Ru\u00e9, Noli Ramos i Virg\u00ednia Melgar. Coreografies: Izaskun Forcada i Leticia Castro. Escenografia: Julian Tokero i Katxiporreta. Vestuari: Rosaura Bravo. Direcci\u00f3 esc\u00e8nica: Virginia Melgar. Companyia Pitx, Potx i Mari Cuetes. Teatre Poliorama, Barcelona, 6 novembre 2011. Reposici\u00f3: 1 juliol 2012. A partir de 2 anys.<\/strong>
\n\"http:\/\/img.youtube.com\/vi\/lnsnAxEypbY\/0.jpg\"Hi ha pocs espectacles familiars que s’adaptin a espectadors absolutament primerencs, i aix\u00f2 vol dir de 2 a 4 o 5 anys, i que ho facin amb un contingut que els arribi d’una manera comprensible, atractiva, reflexiva, educativa i sense caure en la banalitat disneylandiana. Aquest n’\u00e9s un. I el m\u00e9s singular de la proposta, que forma part del programa Viu el Teatre d’\u00danics Produccions, \u00e9s que la versi\u00f3 catalana \u00e9s una adaptaci\u00f3 de l’espectacle d’\u00e8xit al Pa\u00eds Basc, ‘Maite Zatut’, de la companyia basca Pirritx, Porrotx eta Mari Motots, que aqu\u00ed es presenta com a Pitx, Potx i Mari Cuetes.
\nL’espectacle t\u00e9 cinc int\u00e8rprets, dos dels quals, els protagonistes Pitx i Potx, s\u00f3n els dos pallassos que fan de mestres de cerim\u00f2nies d’una trama de conte que passa per petites hist\u00f2ries que succeeixen al voltant d’una caravana ambulant del gitano Anacleto, un afilador de ganivets dels que no en queden, amb qui els dos pallassos planegen fer una festa \u2014que durar\u00e0 una hora ben bona amb bisos generosos\u2014 sense que l’avi Anacleto s\u00e0piga que els matussers Pitx i Potx n’hi faran m\u00e9s d’una.
\nL’excusa de tot el que hi passa \u00e9s entrar en una mena d’\u00e0lbum de contes a mig cam\u00ed dels coneixements o centres d’inter\u00e8s i el divertiment esc\u00e8nic. La m\u00fasica \u00e9s una part essencial\u00edssima de tot l’espectacle, amb can\u00e7ons de lletres tamb\u00e9 adequades a l’edat dels receptors, una m\u00fasica que per la seva capacitat engrescadora i enganxadissa no \u00e9s estrany que al Pa\u00eds Basc es convert\u00eds ja en un disc bestseller.
\nTemps enrere, quan anar al Pirineu era una epopeia excursionista i la reintroducci\u00f3 de l’\u00f3s encara no era ni tan sols imaginable, corria la brama que n’hi havia un d’amagat per la Vall Ferrera que algun privilegiat havia vist i que havia motivat escrits i especulacions de tota mena. En part, l’espectacle ‘T’estimo’ recorda aquesta vella llegenda del segle passat \u2014ara que la pres\u00e8ncia dels \u00f3ssos ja \u00e9s un fet\u2014 parlant de l’\u00faltim \u00f3s del Pirineu i enlla\u00e7ant la pres\u00e8ncia del plant\u00edgrad amb la tradici\u00f3 n\u00f2mada de les caravanes gitanes dels anys cinquanta i seixanta del segle passat que baixaven de l’Europa de l’Est amb \u00f3ssos com a atractiu de circ de carrer. En aquest cas, el gitano Anacleto i la seva n\u00e9ta, Mari Cuetes, una gitana amb dots de lectura del futur a les ratlles del palmell de la m\u00e0, acaben concedint que l’\u00f3s m\u00e9s petit vulgui viure a la muntanya amb la seva mare \u00f3ssa i no amb la fam\u00edlia gitana.
\nHi ha, doncs, un rerefons naturista, ecol\u00f2gic i de mirada positiva amb voluntat educativa, per\u00f2 sense que es noti la intenci\u00f3 did\u00e0ctica: un rusc d’abelles, la mel que serveix d’aliment a la mare \u00f3ssa, oficis gaireb\u00e9 perduts com el d’afilador de ganivets amb bicicleta i la mola, una torrada de castanyes, algun efecte de m\u00e0gia, un arbre de la vida que protagonitza una de les intervencions musicals i molta participaci\u00f3 entre els int\u00e8rprets i els espectadors.
\n‘T’estimo’, en la seva versi\u00f3 catalana, t\u00e9 un llenguatge que ha estat vigilat al mil\u00b7l\u00edmetre, tant en els di\u00e0legs com en les lletres de les can\u00e7ons, un llenguatge i un contingut catal\u00e0 que ning\u00fa no diria que ve del Pa\u00eds Basc, cosa que cal atribuir a una bona adaptaci\u00f3. Com a exemple, l’intent de cantar la can\u00e7\u00f3 popular de la castanyera i la sorpresa que bona part del teatre es posa a corejar \u2014com si fos una mena de ‘Boig per tu’\u2014, cosa que constata un fet innegable: la relaci\u00f3 important que s’estableix entre una escola catalana i la seva repercussi\u00f3 al carrer (en aquest cas al teatre). \u00bfEls petits espectadors se sabrien la can\u00e7\u00f3 de la castanyera si la tradici\u00f3 no form\u00e9s part d’una de les activitats escolars de l’escola catalana a hores d’ara en perill per roman\u00e7os pol\u00edtics?
\nL’espectacle ‘T’estimo’ deixa un bon p\u00f2sit de can\u00e7ons, coreografies, m\u00fasica, color, imatges i un intent d’aprendre a ser feli\u00e7 aprofitant les petites coses que atorga la vida. Una idea cada vegada m\u00e9s necess\u00e0ria atesa la caiguda del boom del benestar. Al final, apoteosi entre la platea i l’escenari, a ritme de rumba, com si fos el final dels Jocs Ol\u00edmpics. Els papers entre int\u00e8rprets i espectadors es fusionen per fomentar a la sortida un boca-orella ben merescut. L’\u00e8xit en catal\u00e0 del bestseller basc ‘T’estimo’ est\u00e0 m\u00e9s que garantit.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abEl follet valent a la ciutat<\/a>\u00bb. Idea original de Clara Ripoll, N\u00faria Juanet i Rosa Nogu\u00e9. Adaptaci\u00f3 teatral de Manel Cort\u00e8s. Lletrista: Clara Ripoll. Composici\u00f3 musical: N\u00faria Juanet. Int\u00e8rprets: Cris Vidal, Toni Figuera, Anna Capac\u00e9s i Jaume G\u00f3mez. Col\u00b7laboraci\u00f3: Coral Infantil Els Picarols del Cercle. Directores de la coral: Laia Jornet, Tanti Fabregat, N\u00faria Vilardeb\u00f3 i Gina Trani. Escenografia: Mateo Tikas. Vestuari: Neus Regada. Coeografia: Isabel Millan. V\u00eddeo i fotografia: Marc Garcia. Il\u00b7lustraci\u00f3: Carme Sol\u00e0. Direcci\u00f3: Llu\u00eds Juanet. Companyia \u00danics Produccions. Teatre Poliorama, Barcelona, 10 octubre 2010. Reposici\u00f3: Guasch Teatre, 7 juliol 2012. A partir 2 anys.<\/strong>
\n\"\"La cantata ‘El follet valent’ \u00e9s actualment una de les m\u00e9s habituals en \u00e0mbits musicals escolars i formatius. Se n’han organitzat, a m\u00e9s, concerts col\u00b7lectius en palaus d’esports i auditoris amb diverses corals infantils i el seu argument \u00e9s un dels contes de cap\u00e7alera des d’edats primerenques.
\nLa seva estrena absoluta va ser al Palau de la M\u00fasica Catalana fa vuit anys. Tamb\u00e9 se’n va fer un enregistrament a c\u00e0rrec de TVC Disc, Catalunya R\u00e0dio i el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. La companyia \u00danics Produccions, responsable del programa Viu el Teatre, que t\u00e9 lloc els diumenge al Teatre Poliorama de Barcelona, va debutar amb aquesta cantata en la seva adaptaci\u00f3 teatral, fa set anys i, des d’aleshores, la seva expansi\u00f3, tant pels Pa\u00efsos Catalans com per l’Estat espanyol no ha parat, amb m\u00e9s de tres-centes funcions en diferents espais.
\nLa reposici\u00f3 actual al Teatre Poliorama, dins la temporada de Viu el Teatre, compta amb l’atractiu a l’escenari de la participaci\u00f3 d’una coral infantil i juvenil, el Cor Els Picarols del Cercle de Gr\u00e0cia, una entitat m\u00e9s que centen\u00e0ria que ha treballat per l’impuls de l’educaci\u00f3 musical des de la base.
\nL’espectacle musical est\u00e0 pensat per a primers, atenci\u00f3, primer\u00edssims espectadors. El seu contingut did\u00e0ctic facilita que la faula sobre el concepte de l’amistat connecti de seguida amb tothom. I, de passada, la relaci\u00f3 de la inf\u00e0ncia amb els petits insectes els aporta un llenguatge que coneixen molt b\u00e9 a trav\u00e9s del registre audiovisual, s\u00e8ries animades de televisi\u00f3 principalment, on la fauna pren sovint car\u00e0cter personalitzat.
\nUna formiga, aqu\u00ed en forma de titella, un escarabat, una papallona i una abella, aquests tres personificats, viuen en un parc urb\u00e0 on una aranya terrible, tamb\u00e8 personificat, els t\u00e9 a tots sota el seu domini i amb el perill que si mai diuen la paraula prohibida (nens) se’ls cruspir\u00e0. El parc ha perdut la vida sense les criatures, per\u00f2 l’aparici\u00f3 d’un follet, primer sense saber ben b\u00e9 on ha anat a parar i despr\u00e9s trobant-s’hi integrat del tot, acabar\u00e0 enfrontant-se amb l’aranya menjafestucs fins a canviar la situaci\u00f3 d’assetjament i de r\u00e8gim dictatorial que pateixen. La gesta del nouvingut li valdr\u00e0 el t\u00edtol honor\u00edfic de Follet Valent, i l’aranya entendr\u00e0, ni que sigui a contracor, i salvant les difer\u00e8ncies, que tots plegats tamb\u00e9 poden continuar habitant el parc.
\nL’escenografia del muntatge aprofita per incorporar alguns elements de car\u00e0cter c\u00edvic: burilles gegants, en proporci\u00f3, esclar, a la pretesa mida dels insectes, una tifa considerable, papers de diaris i alguna llauna de beguda.
\nLes lletres de les diverses peces de la cantata van desgranant l’argument del conte. Els int\u00e8rprets combinen les intervencions parlades amb d’altres de cantades i, de propina, sobretot el personatge del Follet Valent (Cris Vidal) i el de l’escarabat \/ aranya (Toni Figuera) executen fuga\u00e7os n\u00fameros d’acrob\u00e0cia.
\nEl Cor infantil Els Picarols, una vintena de cantaires de diverses edats, forma, al fons de l’escenari, una mena de doble columna de personatges indefinits que es fusionen amb l’ambient m\u00e0gic de la hist\u00f2ria. Caracteritzats amb uns barrets punxeguts, com si fossin petits follets o tamb\u00e9 els impulsors de la colla del Follet Valent que la faula acaba creant, acompanyen les peces corals i aporten a l’espectacle un car\u00e0cter festiu i l\u00fadic que t\u00e9 l’objectiu d’educar sota l’ham de l’entreteniment teatral i musical.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abL’illa del tresor<\/a>\u00bb. Gui\u00f3 i adaptaci\u00f3 d’Albert Pueyo i Oriol \u00dabeda sobre la novel\u00b7la hom\u00f2nima de Robert Louis Stevenson. M\u00fasica i lletres de Ferran Gonz\u00e1lez. Int\u00e8rprets: Jordi Fornieles, Honofre Rojo, Ra\u00fal Moreno, Miquel \u00c1ngel S\u00e1nchez i Guillem Cirera. Mestre d’armes: Enric Ortu\u00f1o. Coreografia: Anna G\u00f3mez. Escenografia: Barrets & Pou. Vestuari: Anna Toro. Attrezzo: Nerea Gaya. So: David Marchador. Il\u00b7luminaci\u00f3: Irene Oriach. Direcci\u00f3 musical: Ferran Gonz\u00e1lez. Direcci\u00f3 esc\u00e8nica: Oriol \u00dabeda. Companyia Magatzem d’Ars. Jove Teatre Regina, Barcelona, 5 novembre 2011. Reposici\u00f3: 30 juny 2012. A partir de 4 anys.<\/strong><\/p>\n

\"\"L’adaptaci\u00f3 teatral d’un cl\u00e0ssic tan cl\u00e0ssic com ‘L’illa del tresor’, de Robert Louis Stevenson sempre comporta dificultats. \u00bfCom es pot reflectir en teatre l’ambient d’alta mar, el de l’illa i el del vaixell sense comptar amb el precedent de les imatges cinematogr\u00e0fiques que han superat fins i tot la imaginaci\u00f3 de la literatura?
\nLa versi\u00f3 de la companyia Magatzem d’Arts ho resol centrant-se m\u00e9s aviat en la relaci\u00f3 que s’estableix entre alguns dels principals personatges de la novel\u00b7la, per descomptat, els de Jim Hawkins i Long John Silver.
\nPer\u00f2 tot i aix\u00ed, i tenint en compte a qui s’adre\u00e7a l’espectacle, sembla que aix\u00f2 tampoc no \u00e9s el m\u00e9s important del muntatge sin\u00f3 que l’\u00e8nfasi es posa en l’aventura que s’hi relata, basada en els fets principals de l’original: hi ha un pl\u00e0nol que amaga un secret, el secret amaga un tresor, hi ha una expedici\u00f3 en un vaixell pirata anomenat La Hispaniola, i hi ha uns espavilats que es volen fer amb el tresor.
\n\u00c9s a dir, que sigui ‘L’illa del tresor’ o no, o que l’autor sigui Robert Louis Stevenson o no, \u00e9s m\u00e9s aviat secundari perqu\u00e8 la versi\u00f3 es converteix en una nova hist\u00f2ria. Tan nova que fins i tot Long John Silver, ull tapat de pirata, no t\u00e9 la t\u00edpica cama de fusta i no porta a l’espatlla el lloro de rigor.
\nEn clau musical, doncs, el muntatge explota a fons l’aventura i ho fa amb enfrontaments entre bons i dolents \u2014una classificaci\u00f3 que els primers espectadors tenen sempre molt clara, ja sigui per l’aspecte, la manera de parlar o per com actuen\u2014, amb algunes batalletes de bastons i espases que encanten els que ja tenen una certa experi\u00e8ncia en teatre d’acci\u00f3, i amb algunes escenes de po\u00e8tica esc\u00e8nica com el cel estel\u00b7lat fins a mitja platea, l’arribada amb un llum de ganxo en la foscor d’un dels personatges o la construcci\u00f3 i deconstrucci\u00f3 en dues peces del gran vaixell.
\nEls cinc int\u00e8rprets perfilen cadascun dels personatges, amaneixen l’espectacle amb les interpretacions musicals \u2014originals i enganxadisses en la l\u00ednia del compositor Ferran Gonz\u00e1lez\u2014, i tret d’alguna de solista, la majoria corals \u2014un troba que haurien de ser m\u00e9s freq\u00fcents enmig dels di\u00e0legs perqu\u00e8 en algunes escenes s’allargassen m\u00e9s del compte\u2014, ho arrodoneix un vestuari ben ambientat d’acord amb l’\u00e8poca i una il\u00b7luminaci\u00f3 i un so molt afinats que matisen cadascuna de les accions.
\nMentrestant, els espectadors primerencs es familiaritzen amb el jove fill de la posada del port, Jim Hawkins, amb el pirata Long John Silver o amb el doctor David Livesey, entre alguns dels protagonistes per si, quan en un futur remenin el fons del seu lector digital, com qui ara remena un iPod, hi troben un e-book sobre cl\u00e0ssic d’aventures del segle XIX que ja llegien els seus avis i els seus pares, al qual l’autor, un tal Robert Louis Stevenson, un bon dia, va titular ‘L’illa del tresor’, inconscient de la fortuna que faria al llarg del temps.<\/p>\n

 <\/p>\n

ANDREU SOTORRA – CATALAN WRITER AND JOURNALIST<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abLa casa sota la sorra\u00bb. Versi\u00f3 lliure d’Egos Teatre basada en la novel\u00b7la hom\u00f2nima i l’imaginari literari de Joaquim Carb\u00f3. Text i lletres de les can\u00e7ons: Rub\u00e8n Monta\u00f1\u00e1 i Toni Sans. M\u00fasica: Francesc Mora. Int\u00e8rprets: Anna Alborch, Lali Camps, Rub\u00e8n Monta\u00f1\u00e1, Albert Mora, Francesc Mora, Toni Sans i Maria Santallusia. Coreografia: Joan Maria Segura i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19,77],"tags":[37,38,44,52],"class_list":["post-1893","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-critiques","category-historicnovaweb2016","tag-barcelona","tag-circ","tag-musica","tag-teatre"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1893","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1893"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1893\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1893"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1893"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1893"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}