<\/p>\n
El soroll dels ossos quan cruixen de Suzanne Lebeau<\/span><\/p>\n Traducci\u00f3 de Sonia Espinosa i Guille Reyes. Direcci\u00f3: Quique Culebras<\/span><\/p>\n l’Obrador<\/strong> Dia 20: l’espectacle es presentar\u00e0 en la seva versi\u00f3 catalana.<\/span><\/strong> Aquest espectacle forma part de la programaci\u00f3 del Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona. M\u00e9s informaci\u00f3 aqu\u00ed<\/span><\/a><\/span><\/strong>.<\/p>\n <\/p>\n SINOPSI<\/strong> Despr\u00e9s de passar tres anys amb els rebels, i amb un fusell kalashnikov com a \u00fanic company, decideix fugir i endur-se amb ella en Joseph, un nen de vuit anys, nouvingut al campament. L\u2019El\u00edkia i en Joseph s’endinsen a la selva a la recerca de la salvaci\u00f3, amb l’objectiu d’arribar a Namba, el poblat d’en Joseph.<\/p>\n Les narracions d’aquesta fugida s’enllacen amb el testimoni de l’Angelina, la infermera que at\u00e9n els dos nens quan arriben a l’hospital. L’Angelina compareix davant un tribunal, que podria ser el de l’ONU, per explicar la historia de l’El\u00edkia, basant-se en el quadern que la nena escriu a l’hospital. Per\u00f2 aquest tribunal no est\u00e0 gaire disposat a sentir algunes veritats\u2026<\/p>\n PETITS FRAGMENTS DE L\u2019OBRA<\/strong><\/p>\n \u201cS’ha de saber. Ho han de saber\u2026 \u201cVull que els meus records siguin \u00fatils… \u201cJo tamb\u00e9…\u00a0 Jo estimava el meu Kalashinkov. \u201cCada dia veig els petits cossos embolicats en llen\u00e7ols blancs sortir per la porta del darrere, LA COMPANYIA<\/strong> Contacte: info@almaradas.com<\/a> <\/strong><\/p>\n L’autora <\/span><\/a><\/span><\/strong><\/p>\n
\ndel 20\/05\/13 al 21\/05\/13<\/strong><\/p>\n
\nDia 21: l’espectacle es presentar\u00e0 en la seva versi\u00f3 castellana.<\/span><\/strong><\/p>\n
\nContinent afric\u00e0. Guerra. L\u2019El\u00edkia \u00e9s una nena de dotze anys segrestrada de casa seva despr\u00e9s que el seu poblat fos arrasat. A ella la van salvar per convertir-la en una nena soldat i dona del cabdill dels rebels, en Rambo.<\/p>\n
\nQuan ho s\u00e0piguen, aturaran tot aix\u00f2.\u201d<\/p>\n
\nVull dir a aquells que fan la guerra
\nQue si el fusell mata el cos del qui t\u00e9 por
\nTamb\u00e9 mata l’\u00e0nima del qui el porta.\u201d<\/p>\n
\nEl portava sempre sobre les espatlles.
\nA la nit, em despertava per sentir-lo contra el meu pit.
\nSense ell, em sentia petita, tan fr\u00e0gil… Un ocell…
\nUn petit ocell a la m\u00e0 del qui t\u00e9 gana
\nAmb el soroll dels ossos quan cruixen.\u201d<\/p>\n
\nenlloc de veure els nens sortir per la porta del davant per tornar a l\u2019escola.\u201d<\/p>\n
\nLa companyia ALMARADAS (formada per Sonia Espinosa i Adeline Flaun) neix la primavera del 2011 arran de la creaci\u00f3 de l’espectacle El soroll dels ossos quan cruixen de la Suzanne Lebeau. Amb les seves creacions, ALMARADAS es proposa generar un espai teatral al marge de les exig\u00e8ncies del mercat i donar veu als sense veu, els desnonats, etc. Amb El soroll dels ossos quan cruixen, ALMARADAS porta als escenaris, amb un teatre per a tots els p\u00fablics, la problem\u00e0tica dels nens i nenes soldats com a material de reflexi\u00f3, den\u00fancia i esperan\u00e7a. Aquest espectacle convida l’espectador a acompanyar l’El\u00edkia i en Joseph, dos nens de 12 i 8 anys, en la fugida de l’esclavatge cap a la llibertat.<\/p>\n