{"id":2209,"date":"2012-04-05T13:40:00","date_gmt":"2012-04-05T12:40:00","guid":{"rendered":"http:\/\/jovespectacle.wordpress.com\/2012\/04\/05\/critiques-pippi-langstrump-andreu-sotorra"},"modified":"2012-04-05T13:40:00","modified_gmt":"2012-04-05T12:40:00","slug":"critiques-pippi-langstrump-andreu-sotorra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2012\/04\/05\/critiques-pippi-langstrump-andreu-sotorra\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: Pippi Langstrump – Andreu Sotorra"},"content":{"rendered":"
<\/a>\u00abPippi Langstrump\u00bb, d’Astrid Lindgren. Traducci\u00f3 de Carles Moreno. Adaptaci\u00f3 del suec de David Devant. M\u00fasica original de Georg Riedel. Adaptaci\u00f3 de les can\u00e7ons de Ferran Gonz\u00e0lez. Escenografia d’Eloi Linuesa. Coreografies d’Ester Bartomeu. Il\u00b7luminaci\u00f3 de Carles Yag\u00fce. Vestuari de Pep S\u00e0nchez i Germ\u00e1n Miranda. Int\u00e8rprets: Meritxell Santamaria, Victor Arbelo, Cristina L\u00f3pez, Laura Sancho, Ferran Castells, Albert Alemany, Miquel Agell i alumnes de Lazzigags Teatre a les Escoles. Direcci\u00f3 musical de Llu\u00eds Cabal. Direcci\u00f3 de Teresa Devant. Companyia Lazzigags. Barcelona, Jove Teatre Regina, 21 juny 2008. Reposici\u00f3: Teatre Condal, 31 mar\u00e7 2012. Preu: 14 \u20ac. A partir 5 anys.<\/div>\n

Pippi Langstrump, creaci\u00f3 de l’escriptora sueca Astrid Lindgren (1907-2002), \u00e9s un dels personatges literaris m\u00e9s populars arreu del m\u00f3n i aqu\u00ed, sobretot, a banda de les novel\u00b7les, conegut a partir de la s\u00e8rie televisiva de la d\u00e8cada dels setanta. Astrid Lindgren en va publicar la primera hist\u00f2ria el 1945, just acabada la Segona Guerra Mundial, sense que abans no s’hagu\u00e9s lliurat de viure els habituals rebuigs editorials a obres destinades a ser cl\u00e0ssiques, com va passar amb J.K.Rowling i el seu Harry Potter. A finals dels anys quaranta, el Maig del 68 encara era molt lluny, per\u00f2 Pippi s’avan\u00e7a als temps i fa de la llibertat personal i la rebel\u00b7lia contra el sistema imposat pels adults la seva bandera particular. <\/p>\n

El musical basat en les aventures de Pippi Langstrump ha tingut, com les novel\u00b7les, tradu\u00efdes a m\u00e9s de 80 lleng\u00fces, diverses versions arreu del m\u00f3n. No \u00e9s casualitat que la Pippi Calcesllargues catalana hagi arribat de la m\u00e0 de la companyia Lazzigags i Teresa Devant. A la d\u00e8cada dels anys noranta, aquesta directora va treballar uns anys a Estocolm, al Var Teater, un espai esc\u00e8nic especialitzat en espectacles per a joves. L’espectacle, estrenat al Jove Teatre Regina el febrer del 2005, va tornar al mateix teatre el juny del 2008. I ara, coincidint amb el des\u00e8 aniversari de la mort d’Astrid Lindgren, s’ha reposat novament, per\u00f2 al Teatre Condal. <\/p>\n

Es podria dir que el personatge de Pippi \u00e9s relativament senzill de caracteritzar. Astrid Lindgren li va encolomar unes trenes de color carbassa i unes galtes pigades que la fan insubstitu\u00efble per una est\u00e8tica diferent. I Lazzigags ha tingut en aquests set anys, com a m\u00ednim, dues actrius protagonistes. De tota manera, ha estat amb Meritxell Santamaria que el personatge ha viscut una etapa que nom\u00e9s aconsegueixen els espectacles amb molt de rodatge. <\/p>\n

Meritxell Santamaria, sobre qui recau tot el pes del musical, \u00e9s una jove actriu molt vers\u00e0til que els bon fisonomistes identificaran de seguida amb qui va ser un dels personatges televisius m\u00e9s entranyables de la telenovel\u00b7la ‘El cor de la ciutat’. Es tractava de Neus, la n\u00f2via d’en Narc\u00eds que, com ell, t\u00e9 una petita discapacitat ps\u00edquica. <\/p>\n

Per\u00f2 no \u00e9s aquesta l’\u00fanica cara televisiva del repartiment. M\u00e9s amagat i m\u00e9s dif\u00edcil de descobrir que ella hi ha tamb\u00e9 l’actor Albert Alemany, el fot\u00f2graf estranger protagonista de la s\u00e8rie sobre la Catalunya de la guerra civil, ‘Els diaris de Pascal’. Entre els altres int\u00e8rprets, es troba Ferran Castells, un veter\u00e0 actor de musicals, amb la marca de la casa Dagoll Dagom, o Laura Sancho, una actriu que ha treballat sovint amb la directora Teresa Devant i que aqu\u00ed interpreta, entre altres, dos dels papers essencials de l’univers adult de la protagonista: la mestra d’escola i l’assistenta social del barri. <\/p>\n

Per\u00f2 el musical t\u00e9 una sorpresa que el fa molt pr\u00f2xim als petits espectadors: la incorporaci\u00f3 d’un cor de nois i noies que intervenen en diverses de les escenes i que fan que l’espectacle, com a bon musical que \u00e9s, prengui l’aire de gran festa esc\u00e8nica. El petit cor forma part de Lazzigags Teatre a les Escoles i demostra, lluny del que podria semblar una funci\u00f3 de fi de curs, com \u00e9s possible reunir i conjuntar int\u00e8rprets professionals amb l’espontane\u00eftat ben treballada de futurs int\u00e8rprets. <\/p>\n

El musical t\u00e9 el ganxo de les peces musicals que els fans del personatge de Pippi coneixen. El muntatge de la companyia Lazzigags es basa en diverses petites situacions i aventures extretes de l’univers literari d’Astrid Lindgren com ‘Pippi als mars del Sud’, ‘Els germans Cor de Lle\u00f3’, o ‘Ronja, la filla del bandoler’. Aix\u00f2 permet que alguns dels int\u00e8rprets facin el paper de diversos personatges: el for\u00e7ut del circ, els dos policies, els amics Tommy i Annika, el parell de lladres… Pippi, esclar, no se separa del seu cavall blanc i del mico que fa passar a tothom pel senyor Nilsson, amb qui viu. I les escenes que toquen m\u00e9s el cor arriben de la m\u00e0 del pare pirata (Ferran Castells) que reflecteixen la fusi\u00f3 de fantasia i realitat pr\u00f2pia d’Astrid Lindgren. <\/p>\n

No \u00e9s en va que el musical ‘Pippi Langstrump’ hagi superat anys i desenes de representacions. \u00c9s un dels espectacles familiars que fa la sensaci\u00f3 que no tingui data de caducitat. Ben representat. Molt dosificat. Un ritme que no s’alenteix en cap moment. I el que \u00e9s m\u00e9s important, tota la companyia s’hi aboca amb rigor i respecte pel p\u00fablic. <\/p>\n

Els potencials petits receptors del muntatge es renoven constantment. I a m\u00e9s, la majoria dels seus pares i mares estan situats a la franja de la trentena, \u00e9s a dir, dins de la generaci\u00f3 que encara va descobrir la Pippi Langstrump televisiva quan la imaginaci\u00f3 i la fantasia es barrejaven amb els somnis per fer realitat. I Pippi Langstrump \u00e9s, per damunt de tot, imaginaci\u00f3, fantasia i somni. Tres ingredients que el musical transmet i que els espectadors perceben a la pell. <\/p>\n

L’espectacle, una hora i deu minuts, t\u00e9 un seguit d’escenes protagonitzades sempre per la Langstrump que acaben configurant una imatge molt fidel del personatge. El risc del teatre, quan la literatura ja ha arribat a la pantalla, sempre \u00e9s m\u00e9s elevat \u2014que ho preguntin, si no, a la Colometa de ‘La pla\u00e7a del Diamant’\u2014 per\u00f2 en aquest cas, es pot dir que Meritxell Santamaria es fa seu el personatge, el modela i el fa arribar als espectadors amb l’avantatge que, si n’hi ha algun que encara no el coneix, acabar\u00e0 tenint ganes de con\u00e8ixer-lo millor, potser fins i tot a trav\u00e9s del seu primer suport: les novel\u00b7les d’Astrid Lindgren. Les t\u00e9 en cat\u00e0leg l’Editorial Joventut, un segell cl\u00e0ssic ple de cl\u00e0ssics. I totes garanteixen un bon recurs per llegir despr\u00e9s d’anar al teatre.<\/p>\n

Escrit per:<\/b>
Andreu Sotorra
www.andreusotorra.com<\/a><\/p>\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abPippi Langstrump\u00bb, d’Astrid Lindgren. Traducci\u00f3 de Carles Moreno. Adaptaci\u00f3 del suec de David Devant. M\u00fasica original de Georg Riedel. Adaptaci\u00f3 de les can\u00e7ons de Ferran Gonz\u00e0lez. Escenografia d’Eloi Linuesa. Coreografies d’Ester Bartomeu. Il\u00b7luminaci\u00f3 de Carles Yag\u00fce. Vestuari de Pep S\u00e0nchez i Germ\u00e1n Miranda. Int\u00e8rprets: Meritxell Santamaria, Victor Arbelo, Cristina L\u00f3pez, Laura Sancho, Ferran Castells, Albert …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-2209","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-historic"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2209","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2209"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2209\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2209"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2209"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2209"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}