{"id":22807,"date":"2012-02-06T15:25:00","date_gmt":"2012-02-06T14:25:00","guid":{"rendered":"http:\/\/jovespectacle.wordpress.com\/2012\/02\/06\/critiques-reaccio-al-sat-de-barcelona"},"modified":"2012-02-06T15:25:00","modified_gmt":"2012-02-06T14:25:00","slug":"critiques-reaccio-al-sat-de-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2012\/02\/06\/critiques-reaccio-al-sat-de-barcelona\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: Reacci\u00f3, al SAT! de Barcelona"},"content":{"rendered":"<div class=\"separator\" style=\"clear:both;text-align:center;\"><a href=\"http:\/\/www.redescena.net\/temfiles\/fotos\/pq\/reaccion_1.jpg\" style=\"clear:left;float:left;margin-bottom:1em;margin-right:1em;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" border=\"0\" height=\"222\" src=\"http:\/\/www.redescena.net\/temfiles\/fotos\/pq\/reaccion_1.jpg\" width=\"320\" \/><\/a><\/div>\n<p>En un anterior post, <a href=\"http:\/\/jovespectacle.blogspot.com\/2012\/01\/joves-lazzigags-presenta-reaccio-al-sat.html\" target=\"_blank\">us explic\u00e0vem l&#8217;argument i tem\u00e0tica de Reacci\u00f3<\/a>, l&#8217;obra que es representar\u00e0 al <a href=\"http:\/\/www.bcn.cat\/santandreuteatre\" target=\"_blank\">SAT!<\/a> de Barcelona fins el proper cap de setmana.<\/p>\n<p>Una obra per a un auditori adult, per\u00f2 tamb\u00e9 Jove, ja que un dels protagonistes \u00e9s un adolescent a punt d&#8217;acabar la Secund\u00e0ria Obligat\u00f2ria (pensem que \u00e9s de <b><i><span lang=\"ES\" style=\"font-family:&quot;\">Lutz H\u00fcbner, <\/span><\/i><\/b>un autor alemany, no s\u00e9 en aquests moments coincideix exactament amb la nostra ESO), i l&#8217;altre una professora que li d\u00f3na classe de socials.<\/p>\n<p>Aquesta \u00e9s agredida un dia en qu\u00e8 aquell li exigeix que li pugi la nota per arribar a la mitjana que necessita. Lluny de denunciar-lo, la professora decideix intentar ajudar al noi amb classes particulars. Planeja durant una bona estona, fins a quin punt es pot interpretar aquest inter\u00e8s d&#8217;ella per ell com una certa atracci\u00f3, i com ambd\u00f3s, cadascun pel seu costat (en molts moments, l&#8217;obra \u00e9s m\u00e9s una successi\u00f3 de mon\u00f2legs alterns que un veritable di\u00e0leg) creu tenir el control de la situaci\u00f3, \u00e9s a dir, el poder. I com de mica en mica, van cedint a moments d&#8217;incertesa, de temors, de r\u00e0bia, trencant els rols del principi&#8230;<\/p>\n<p>M\u00e9s enll\u00e0 de les reflexions que es fan sobre la educaci\u00f3 a dia d&#8217;avui, i de cap a on va, la solvent direcci\u00f3 d&#8217;<b>Oscar Molina<\/b>, i sobretot les profundament cre\u00efbles interpretacions dels seus dos protagonistes, <b>Albert Carb\u00f3 i L\u00eddia Linuesa<\/b>, van fer-me reflexionar sobre dues tem\u00e0tiques que van m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n<p>De l&#8217;actitud de la mestra, un apropament a la forma de pensar i sentir de les dones (persones) maltractades, i de com un pot arribar a relativitzar el mal present i el risc del futur, pensant que pot &#8216;salvar&#8217; a l&#8217;altre de s\u00ed mateix.<\/p>\n<p>I de l&#8217;evoluci\u00f3 de l&#8217;alumne: de com hem criat i criem en la societat actual a petits tirans i tiranes, que ho han tingut tot en l&#8217;aspecte material, encara que clares mancances d&#8217;ordre i de vida familiar (un quadre t\u00edpic, bastant ben reflectit a l&#8217;obra en la veu del pare), i recolzat per un &#8216;estat de coses&#8217; a nivell social, que no ajuden precisament a la correcta educaci\u00f3 dels joves. Comen\u00e7ant pels mitjans de comunicaci\u00f3 (i els esperp\u00e8ntics personatges que hi <i>passen<\/i> per herois, acompanyats dels missatges publicitaris a l&#8217;estil &#8216;ets lliure, fes el que et doni la gana&#8217;) i acabant pel desistiment d&#8217;aquells que haurien de donar exemple, com ara pares, mestres, persones p\u00fabliques i autoritats.<\/p>\n<p>Per\u00f2 amb tot, i encara assumint que el final \u00e9s profundament depriment (el jove vol agra\u00efr l&#8217;atenci\u00f3 de la professora, cometent una barbaritat per protegir-la), ve a dir-nos que, to i ma ser de la forma que voldr\u00edem, tot el que sembrem de bo en un jove germinar\u00e0 en el futur.<\/p>\n<p>Contradictori, allunyat de t\u00f2pics. Vaja, que despr\u00e9s has de reflexionar&#8230;<\/p>\n<p>Em queda el dubte de com es quedaran els adolescents que tenen l&#8217;edat del protagonista. No de qu\u00e8 diran, de si els hi ha agradat o no.. no! De com es quedaran de deb\u00f2 davant de la cruesa del relat.<\/p>\n<p>A destacar, en l&#8217;aspecte t\u00e8cnic, la il\u00b7luminaci\u00f3 amb dos potents panorames a banda i banda de l&#8217;escenari, que permetia als actors anar a buscar la llum que els convenia&#8230; la utilitzaci\u00f3 d&#8217;un v\u00eddeo enregistrar amb adolescents reals d&#8217;un institut de Barcelona, que a m\u00e9s compleix la funci\u00f3 de &#8216;cr\u00e8dits&#8217; al final de la funci\u00f3, i manies meves, la banda sonora formada per Coldplay, tot i que seria altament recomanable abaixar una mica el volum.<\/p>\n<p>I el veritablement important en el teatre: com he dit abans, vaig entrar de cap a peus de l&#8217;espectacle perqu\u00e8 els actors me&#8217;ls vaig creure des del primer moment. <b>UNES ESPL\u00c8NDIDES INTERPRETACIONS.&nbsp; <\/b><\/p>\n<p>Tot plegat per recomanar-vos que no us perdeu alguna de les darreres funcions de l&#8217;obra. Alguns comentaris sentits del p\u00fablic al sortir, em van confirmar que no vaig ser l&#8217;\u00fanic a qui va agradar.<\/p>\n<div class=\"blogger-post-footer\"><img width='1' height='1' src='https:\/\/blogger.googleusercontent.com\/tracker\/5502246408003744617-4505493517116535773?l=jovespectacle.blogspot.com' alt='' \/><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En un anterior post, us explic\u00e0vem l&#8217;argument i tem\u00e0tica de Reacci\u00f3, l&#8217;obra que es representar\u00e0 al SAT! de Barcelona fins el proper cap de setmana. Una obra per a un auditori adult, per\u00f2 tamb\u00e9 Jove, ja que un dels protagonistes \u00e9s un adolescent a punt d&#8217;acabar la Secund\u00e0ria Obligat\u00f2ria (pensem que \u00e9s de Lutz H\u00fcbner, &#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-22807","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-historic"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22807","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22807"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22807\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22807"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22807"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22807"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}