{"id":22925,"date":"2012-03-01T12:45:00","date_gmt":"2012-03-01T11:45:00","guid":{"rendered":"http:\/\/jovespectacle.wordpress.com\/2012\/03\/01\/segona-jornada-a-feten-2012-dimarts-28-de-febrer"},"modified":"2012-03-01T12:45:00","modified_gmt":"2012-03-01T11:45:00","slug":"segona-jornada-a-feten-2012-dimarts-28-de-febrer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2012\/03\/01\/segona-jornada-a-feten-2012-dimarts-28-de-febrer\/","title":{"rendered":"Segona jornada a FETEN 2012, dimarts 28 de febrer"},"content":{"rendered":"

<\/a><\/p>\n

9.15 h. Sala 1. CCAI<\/b><\/span><\/div>\n
Dante <\/span>(Madrid) \/ <\/span><\/b><\/span>Blop\u2026! <\/span>– www.ejeproducciones.com<\/a><\/b><\/i><\/span><\/div>\n
 <\/b><\/i><\/span><\/div>\n

Espectacle sense paraules, amb recolzament visual, interpretat per una actriu, i de 25 minuts de durada.
Amb una posada d’escena acurada, i amb m\u00fasica cl\u00e0ssica de r\u00e8quiem\/missa de fons (caldria en tot cas discutir si \u00e9s la m\u00e9s adient) la int\u00e8rpret va fent un seguit de jocs gestuals, des de mostrar-nos el seu ventre il\u00b7luminat, fins a un joc a la sorra amb un petit ninot, que no articula a penes cap paraula, per\u00f2 s\u00ed que emet crits i onomatopeies. Aquest joc, arran de terra, seria la principal dificultat per seguir l’espectacle ja que, com en aquest petit espai de FETEN on ha tingut lloc la funci\u00f3,molts teatres tenen una mala visibilitat de tot el que es faci a terra, i fa que molts espectadors es perdin tot all\u00f2 que s’hi fa, o b\u00e9 es moguin inquiets d’un costat a l’altre, o fins i tot s’aixequin, com ha passat en la funci\u00f3 que us resumeixo. Bastants desercions de programadors, i un final que ning\u00fa no ha ent\u00e8s ben b\u00e9 que era el final, per aix\u00f2 no hi ha hagut aplaudiments. Cal dir, per\u00f2, que els pocs infants que hi han assistit, que s\u00ed que tenien bona visibilitat al ser al davant, han seguit atentament aquest ‘joc’ i al final, quan la int\u00e8rpret ha tret un cubell ple de petxines, no se n’han estat gens de jugar-hi, b\u00e0sicament amb la sorra de platja on minuts abans el petit titella caminava i vivia la seva particular aventura.<\/p>\n


<\/span><\/div>\n

<\/span><\/p>\n

<\/a><\/span><\/div>\n
11.00 h. Teatro Jovellanos<\/b><\/span><\/div>\n
La Quimera de Pl\u00e1stico <\/span>(Castilla y Le\u00f3n) \/ <\/span>El doncel del caballero<\/span> – <\/i><\/span>www.teatrolaquimeradeplastico.es<\/a><\/u><\/span><\/span><\/b><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n

Si aix\u00f2 fos cinema, que no ho \u00e9s, podr\u00edem enquadrar aquest espectacle en el g\u00e8nere de la ‘Seq\u00fcela’. En resum, la hist\u00f2ria ens explica uns darrers dies de Don Quijote, ja a casa seva, vell i malalt, i com un jove del seu poble, fascinat per les seves epopeies i per l’esperit de la cavalleria, intenta conv\u00e8ncer-lo que l’agafi com a escuder i vagin a tenir noves aventures.
Podr\u00edem dir que l’espectacle t\u00e9 dues parts ben diferenciades: les escenes en les que tots dos parlen (interromputs per una espl\u00e8ndidament interpretada Ama) i al jove se li encenen els ulls sentint les lli\u00e7ons del seu admirat cavaller. I la resta, que s\u00f3n diverses aventures (se suposa que imaginades) que ambd\u00f3s tenen. De les primeres, cal dir que estan molt ben escrites (per alg\u00fa que coneix molt b\u00e9 l’esperit de l’original de Cervantes), i for\u00e7a ben resoltes. De les segones, diria que no tant, potser excepci\u00f3 feta de l’escena en qu\u00e8 es troben uns comediants que els expliquen una aventura cavalleresca.
Per concloure, un espectacle de gran format, de 60 minuts de durada, amb un regust antic, gaireb\u00e9 ranci, per\u00f2 no exempt d’un cert encant. Combinen uns efectes sonors artesanals, fidels a com es feien en treatre antic (vent, trons, mar…), amb una escenografia transformable i movible i una pantalla on es projectaven diversos fons. Aix\u00f2, i un elenc de dues actrius i quatre actors, fan un espectacle que probablement mai far\u00edem a Catalunya, per\u00f2 totalment coherent si hi hagu\u00e9s, per exemple, un Centro Dram\u00e1tico Nacional per a infants i joves.<\/p>\n

<\/span><\/div>\n

<\/b><\/span><\/div>\n

<\/span><\/p>\n

<\/a><\/span><\/div>\n
12.30 h. Centro Municipal Integrado Pumar\u00edn Gij\u00f3n Sur<\/b><\/span><\/div>\n
Compa\u00f1\u00eda de Danza Fernando Hurtado <\/span>(Asturias)<\/span>\/ Charlie<\/span> – <\/i>www.ciafernandohurtado.com<\/a><\/u><\/span><\/b><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n

Un espectacle de 60 minuts aproximadament, amb tres ballarins i dues ballarines, com a tribut a la figura de Charles Claplin. La pres\u00e8ncia de l’artista es fa palesa en la pantalla que ocupa l’espai central de l’escenari, on es projecten, en primer lloc, escenes mudes que podrien resumir la vida de ‘Charlot’, per tot seguit anar reproduint escenes significatives de la seva obra cinematogr\u00e0fica. Moltes coreografies, alternant dansa contempor\u00e0nia i t\u00e8cnica cl\u00e0ssica (molt d’agrair, per mi), gest i balls m\u00e9s propis del teatre musical. En unes ocasions, sense cap m\u00e9s objectiu que fer coreografies de dansa, i en d’altres, potser els m\u00e9s agra\u00efts pel p\u00fablic, reproduint escenes-tipus de l’homenatjat.
Destacar, entre aquestes, la del policia i el vagabund, la f\u00e0brica de Modern Times, els enamorats al parc, i especialment, la lluita de boxa, un exercici delici\u00f3s, on l’escena es projecta a la pantalla simult\u00e0niament amb l’acci\u00f3 dels ballarins en directe, demostrant-nos que Chaplin no improvisava res, i que les seves pantomimes eren, abans que res, veritables coreogra
\nfies. Una proposta aquesta, no expempta del risc de que el p\u00fablic alterni la visualitzaci\u00f3 de la pantalla i els ballarins, per no perdre detall.
Del que no hi ha dubte \u00e9s de la gran i sincera ovaci\u00f3 que els joves espectadors van dedicar a la companyia al final. Tot un indicador.<\/p>\n


<\/span><\/div>\n

<\/span><\/p>\n

<\/a><\/span><\/div>\n
19.00 h. <\/span>Teatro Jovellanos<\/span><\/b><\/span><\/div>\n

<\/b><\/span><\/p>\n

Marcel Gros <\/span><\/span>(Catalu\u00f1a) – <\/span><\/span>La gran A\u2026ventura<\/span> – <\/span><\/i><\/span>www.marcelgros.com<\/span><\/a><\/u><\/span><\/span><\/b><\/span><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/p>\n


<\/span><\/div>\n

<\/span>
Un espectacle que ha agradat molt\u00edssim al p\u00fablic, que ha aplaudit a rabiar al final. El Marcel comen\u00e7a l’espectacle quan encara no ha comen\u00e7at, i des d’aqu\u00ed, ens va portant per llocs i situacions variad\u00edssimes, ajudat d’unes As de diverses grand\u00e0ries, proposant jocs als espectadors, fent par\u00f2dies i molts acudits, tant f\u00edsics com verbals. Fins i tot el seu marcat accent catal\u00e0 li jugava a favor perqu\u00e8 la gent ho trob\u00e9s m\u00e9s graci\u00f3s!! Un espectacle on poca cosa s’ha d’explicar, cal veure’l i gaudir de la llarga experi\u00e8ncia i talent d’aquest pallasso catal\u00e0, en 60 minuts de riures i somriures.<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

<\/a><\/span><\/div>\n
17.45 h. Sala de ensayos del Teatro Jovellanos<\/b><\/span><\/div>\n
Clair de Lune Th\u00e9\u00e2tre <\/span>(B\u00e9lgica) <\/span>\u2013 <\/span>Omelette<\/span> – <\/i><\/span>www.ejeproducciones.com<\/a><\/i><\/span><\/b> <\/i><\/span><\/b><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n

Dos actors-manipuladors, un d’ells fa la m\u00fasica amb varis intruments que ens presenten al principi, alguns d’ells totalment artesanals. L’altre manipula les ombres xineses, en una pantalla dividida en varis espais, i posa veu (onopatopeies) als personatges. La hist\u00f2ria \u00e9s molt simple: una nena, un pare i una mare i una gallina, i les penes que passa la gallina quan la tanquen i fuig per no ser sacrificada per la mara. En alguns moment molt plana, en altres divertida, in espectacle correcte per\u00f2 que en certs moments pot avorrir, per la falta de text i de ritme. A destacar tota la sonoritaci\u00f3 en directe amb veus i els instruments esmentats. 50 minuts de durada.
<\/span><\/p>\n


<\/span><\/div>\n

<\/span><\/p>\n

<\/a><\/span><\/div>\n
22.00 h. Sal\u00f3n de actos. CCAI<\/b><\/span><\/div>\n
Teatro Estatal de Marionetas de Varna <\/span>(Bulgaria) – <\/span><\/b><\/span>Fantas\u00edas folcl\u00f3ricas<\/span> – www.optimaproyectos.com<\/a><\/b><\/i><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n

Un espectacle on tota la banda sonora s\u00f3n balls i can\u00e7ons tradicionals b\u00falgares, amb t\u00e8cniques d’objectes i actors, dos homes i dues dones. Est\u00e0 totalment basat en la vida tradicional de la gent del camp en aquell pa\u00eds, i dels animals i personatges t\u00edpics de l’entorn rural. \u00c9s molt senzill, per\u00f2 a la vegada molt f\u00e0cil d’entendre per a tota mena de p\u00fablic. A mi personalment, em portava molts aires del m\u00f3n rural de la ve\u00efna Romania, que conec b\u00e9. I veient-lo, m’he adonat d’una cosa en qu\u00e8 no havia caigut mai: absolutament cap dels espectacles que he vist per a infants i joves est\u00e0 fet des de la perspectiva de la gent de camp (tant de camp, sobretot els int\u00e8rprets), de la cultura tradicional arrelada al tros i al corral, sent tots ells espectacles ‘urbanites’ en major o menor mesura. Nom\u00e9s per a aquesta reflexi\u00f3, evident al contemplar un espectacle genu\u00efnament rural, ha valgut la pena veure’l.
Despr\u00e9s, alg\u00fa que coneix b\u00e9 el teatre d’aquell pa\u00eds, m’ha comentat que l’espectacle es composa de molts dels exercicis que es fan a l’escola de teatre i titelles all\u00e0, especialment coordinaci\u00f3 entre diversos actors per manipular un sol titella. 50 minuts de durada aproximada.<\/p>\n


<\/span><\/div>\n

<\/span><\/p>\n

<\/a><\/span><\/div>\n
23.00 h. <\/span>Patio. CCAI<\/span><\/b><\/span><\/div>\n
C\u00eda. Antonio D\u00edaz <\/span><\/span>(Catalu\u00f1a) – <\/span><\/span>La asombrosa historia de Mr. Snow<\/span> \u2013 www.antonio-diaz.com<\/a><\/span><\/i><\/span><\/b><\/span><\/div>\n
  <\/span><\/i><\/span><\/div>\n

<\/span>
Un gran \u00e8xit de l’Antonio D\u00edaz. Un espectacle ‘diferent’ de m\u00e0gia. Mitjan\u00e7ant una entrevista-reportatge projectada en v\u00eddeo, coneixem la hist\u00f2ria d’un mag centenari, considerat per molts el millor mag de la hist\u00f2ria, que fou contemporani i amic de Houdini, i assistim a fragments de les seves actuacions abans de retirar-se. Per damunt de tot, Antonio D\u00edaz aporta una forma diferent de fer un espectacle de m\u00e0gia, farcida de petites bromes i efectes sorprenents, amb trucs in\u00e8dits, com l’adivinaci\u00f3 a trav\u00e9s d’un peix, o (i ho he contrastat amb v\u00e0ries persones) el millor truc de tots: la levitaci\u00f3 de les ombres. Li poso aquest nom, per no dir-vos res m\u00e9s, que us piqui la curiositat, i pugueu (o hagueu d’) anar-lo a veure, que encara \u00e9s a l’Alexandra i ja est\u00e0 fent gires per tot Catalunya.<\/p>\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

9.15 h. Sala 1. CCAI Dante (Madrid) \/ Blop\u2026! – www.ejeproducciones.com   Espectacle sense paraules, amb recolzament visual, interpretat per una actriu, i de 25 minuts de durada. Amb una posada d’escena acurada, i amb m\u00fasica cl\u00e0ssica de r\u00e8quiem\/missa de fons (caldria en tot cas discutir si \u00e9s la m\u00e9s adient) la int\u00e8rpret va fent …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-22925","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-historic"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22925","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22925"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22925\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22925"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22925"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22925"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}