![](\"http:\/\/jovespectacle.files.wordpress.com\/2012\/03\/maduixa.jpg\")
<\/a><\/div>\n9.30, <\/span><\/b>16.30 y 18.00 h.<\/span><\/b> <\/span><\/b>Sala 2A. CCAI<\/span><\/div>\n
Maduixa Teatre <\/span><\/b>(Comunidad Valenciana) \/ <\/span>Consonant – <\/span><\/i>www.maduixacreacions.com<\/span><\/a> <\/span><\/div>\n
Per a mi, un espectacle senzillament magistral. I no nom\u00e9s en la utilitzaci\u00f3 de la projecci\u00f3 de v\u00eddeo, que combinada amb les ombres corporals, es sincronitza de forma precisa amb la feina de les dues actrius-ballarines: la perfecta utilitzaci\u00f3 de la dansa com a recurs expressiu, el no renunciar a la utilitzaci\u00f3 de la paraula, petites perles esc\u00e8niques com un joc de ‘mirall’ entre les dues int\u00e8rprets (per necessitat molt semblants f\u00edsicament), i sobretot, pel joc inacabable amb les lletres (consonants, com diu el t\u00edtol), donant lloc a un poema visual, que recorda l’espectacle antol\u00f2gic de Jordi Bertran i a Brossa. Per\u00f2 tranquils, que no \u00e9s una imitaci\u00f3. \u00c9s un espectacle -molt- original pensat per a nens i nenes, tamb\u00e9 de curta edat, encara que els que m\u00e9s poden gaudir-lo s\u00f3n aquells que ja saben llegir, i aquells que entenen tot el joc de transformar lletres en milers de coses diferents i insospitades. 45 minuts de precisi\u00f3 i creativitat a parts iguals.<\/span><\/i><\/div>\n
<\/div>\n
\n![](\"http:\/\/jovespectacle.files.wordpress.com\/2012\/03\/pasucat2.jpg?w=300\")
<\/a><\/div>\n
<\/a><\/div>\n11.00 h. <\/span><\/b>Teatro Jovellanos<\/span><\/div>\n<\/div>\n
C\u00eda. d\u2019Espectacles Pa Sucat <\/span><\/b>(Catalu\u00f1a) \/ <\/span>Pulgarcito – <\/span><\/i>www.pasucat.cat<\/span><\/a> <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Un espectacle de gran format sense cap dubte, on els 3 actors-manipuladors, van companyats d’una formaci\u00f3 orquestral de cambra que interpreta la m\u00fasica de Jes\u00fas Rodr\u00edguez Pic\u00f3, que acompanya tota la funci\u00f3, i que en la meva ignor\u00e0ncia classificaria com a contempor\u00e0nia.<\/span><\/i><\/div>\n
Tres membres d’una companyia ambulant de ‘Llanternistes’ (persones que anaven pels pobles fent espectacles que ara considerar\u00edem emparentats a les ombres xineses) arriben a l’escenari i ens proposen el conte del Polzet, i comencen amb aquesta antiga t\u00e8cnica, precursora del primer cinema. <\/span><\/i><\/div>\n
A partir d’aqu\u00ed, els actors escenifiquen \u2013dins d\u2019un gran desplegament escenogr\u00e0fic, ben constru\u00eft i ben il\u00b7luminat- el conte de Charles Perrault sense paraules, amb teatre gestual, fent-nos una proposta que qui us escriu va trigar a entendre, fins que van apar\u00e8ixer uns r\u00e8tols projectats que indicaven l’inici d’una escena, un altre espai o una acci\u00f3. En aquell moment, un pot deduir que est\u00e0 en una proposta de ‘cinema mut’, o m\u00e9s endavant, quan un dels actors canta, que la proposta deriva cap a la \u00f2pera. Per\u00f2 de fet no \u00e9s cap d’aquestes coses. Dif\u00edcil de valorar, per un costat hi ha coses molt interessants, com ara un desenvolupament de la vida ‘familiar’ de l’ogre i la tendra i divertida relaci\u00f3 que t\u00e9 amb les seves filles. Per\u00f2 de l’altre, vaig trobar a faltar m\u00e9s claredat per explicar certs aspectes claus de l’argument. I en definitiva, que per ser un espectacle infantil (en Polzet ho ha de ser necess\u00e0riament), la durada de 70 minuts em va semblar excessiva, fent que la sensaci\u00f3 final fos d’un espectacle un p\u00e8l feixuc en molts trams. Ara, els programadors que la van veure s\u00f3n els que diran la seva paraula final, que en llenguatge planer es diu contractaci\u00f3. I no s\u00f3n debades les retic\u00e8ncies que el mateix productor, Jordi Cartany\u00e0, ens va transmetre, sobretot en ra\u00f3 del volum i el cost d’aquest espectacle, sense cap dubte, de gran-gran format, com he dit al principi.<\/span><\/i><\/div>\n
<\/div>\n
\n![](\"http:\/\/jovespectacle.files.wordpress.com\/2012\/03\/luna2.jpg?w=300\")
<\/a><\/div>\n
<\/a><\/div>\n12.30 h. <\/span><\/b>Centro Municipal Integrado Pumar\u00edn Gij\u00f3n Sur<\/span><\/div>\n<\/div>\n
Luna Teatro <\/span><\/b>(Madrid) \/ <\/span>Cenicienta y las zapatillas de cristal \u2013 www.lunateatro.com<\/a> <\/span><\/i><\/div>\n
<\/div>\n
Un versi\u00f3 del conte cl\u00e0ssic, explicat mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques de dansa, teatre i titelles. Dues actrius-ballarines ens expliquen, mitjan\u00e7ant vestuaris i elements que tenen a la vista, escampats per tot l’escenari, la hist\u00f2ria de la jove \u00f2rfena, maltractada per la mare i les germanastres, i d’altra banda (una aportaci\u00f3 particular de l’espectacle a les innombrables versions ja fetes), la hist\u00f2ria del pr\u00edncep avorrit, qui per sortir del tedi de la seva vida reial, munta una festa. All\u00e0 coneix una noia que perd una sabata… no cal que segueixi, oi?<\/span><\/i><\/div>\n
En general, un espectacle bastant pla, amb la particularitat que en determinats moments, t\u00e9 espurnes d’originalitat, humor i talent (en un moment donat, les actrius canten ‘la reina de la nit’ de la flauta m\u00e0gica de Mozart com si res), que fan pensar en un espectacle qu
\ne amb el rodatge i l’esfor\u00e7 d’afegir m\u00e9s moments brillants, pot ser for\u00e7a interessant.<\/span><\/i><\/div>\n
\ne amb el rodatge i l’esfor\u00e7 d’afegir m\u00e9s moments brillants, pot ser for\u00e7a interessant.<\/span><\/i><\/div>\n
<\/div>\n
\n![](\"http:\/\/jovespectacle.files.wordpress.com\/2012\/03\/baldufa2.jpg?w=300\")
<\/a><\/div>\n
<\/a><\/div>\n16.30 <\/span><\/b>h.<\/span><\/b> <\/span><\/b>Sala 2B. CCAI<\/span><\/div>\n<\/div>\n
Companyia de Comediants La Baldufa <\/span><\/b>(Catalu\u00f1a) \/ <\/span>El Pr\u00edncipe feliz – <\/span><\/i>www.labaldufateatre.com<\/span><\/a> <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Adaptaci\u00f3 de Jorge Pic\u00f3 del relat d’O. Wilde, realitzada pels tres actors de La Baldufa, amb un veritable doll de bones i originals idees pel que fa a la posada en escena: projeccions fixes i en moviment, llums que s’acosten i allunyen per aconseguir efectes d’ombres in\u00e8dits, cases que es transformen en cares, objectes que es mouen per canviar els escenaris i les perspectives… una col\u00b7lecci\u00f3 d’idees que sembla no tenir fi. Tant aclaparador visualment, que de vegades potencia, per\u00f2 de vegades alleugereix, el to general de la interpretaci\u00f3, especialment del pr\u00edncep, que resulta d’una intensitat i dramatisme espaordidors, tant com el missatge que fa m\u00e9s d’un segle va inspirar l’autor irland\u00e8s.<\/span><\/i><\/div>\n
<\/div>\n
\n![](\"http:\/\/jovespectacle.files.wordpress.com\/2012\/03\/rogercanalsgaac2.jpg?w=300\")
<\/a><\/div>\n
<\/a><\/div>\n18.00 h. <\/span><\/b>Paseo de Bego\u00f1a<\/span><\/div>\n<\/div>\n
C\u00eda. Roger Canals y GAAC <\/span><\/b>(Catalu\u00f1a) \/ <\/span>Dia\u2019n\u2019swing – <\/span><\/i>www.gaac.info<\/span><\/a> <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Divertida i fresca acci\u00f3 de carrer, on un nost\u00e0lgic (per\u00f2 real) Citro\u00ebn Dyane 6, fa de suport a l’equip de so i altaveus d’aquesta orquestra de jazz i swing de carrer. La solv\u00e8ncia dels m\u00fasics i un repertori adient per a que tota mena de p\u00fablic es mogui al seu ritme, van fer d’aquesta acci\u00f3 un dels \u00e8xits ‘callejeros’ del present FETEN.<\/span><\/i><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n