{"id":2316,"date":"2012-04-16T18:02:00","date_gmt":"2012-04-16T17:02:00","guid":{"rendered":"http:\/\/jovespectacle.wordpress.com\/2012\/04\/16\/entrevista-a-jordi-monserda-em-considero-un-artesa-titellaire"},"modified":"2012-04-16T18:02:00","modified_gmt":"2012-04-16T17:02:00","slug":"entrevista-a-jordi-monserda-em-considero-un-artesa-titellaire-3","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2012\/04\/16\/entrevista-a-jordi-monserda-em-considero-un-artesa-titellaire-3\/","title":{"rendered":"Entrevista a Jordi Monserd\u00e0: "Em considero un artes\u00e0 titellaire""},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a><\/div>\n

\u00abLi vull donar al certamen valor afegit, amb espectacles dif\u00edcils de veure a tot l’Estat\u00bb<\/b><\/i><\/span>
Publicat a http:\/\/www.contrapunt.cat<\/a>
Divendres, 13.4.2012. 06:15 h<\/p>\n

Nascut a Mollet el 1970, Jordi Monserd\u00e0 ha dedicat la seva vida a les titelles. Forjat a l’\u00e0mbit del lleure infantil, de ben jove ja va apostar per l’animaci\u00f3 de carrer i els putxinel\u00b7lis, fins a convertir l’afici\u00f3 en el seu modus vivendi i fundar Galiot teatre fa prop de 20 anys, acompanyat de Meritxell Serrats. Fa set anys va comen\u00e7ar a gestar la Mostra de Titelles de Mollet, que arriba a la seva sisena edici\u00f3 amb un creixement espectacular. -per Montse Eras<\/p>\n

-La teva activitat l\u00fadica i cultural es va iniciar en el m\u00f3n del lleure infantil.<\/b>
-Vaig comen\u00e7ar a l’esplai Tuareg de ben petit fins que vaig arribar a l’etapa de monitor. Tota aquesta traject\u00f2ria fins a passats els 20 anys, ens va portar a un grup de nois de l’esplai a crear un grup d’animaci\u00f3. En aquells temps, just abans dels jocs ol\u00edmpics, es portaven molt les txanques. Aqu\u00ed va n\u00e9ixer la companyia L’Aixeta, quan Tuareg estava al passatge de la Pau, l’any 88.<\/p>\n

-I com va ser el salt al m\u00f3n titellaire?<\/b>
-Cap a l’any 92 vaig marxar de la companyia, perqu\u00e8 jo havia actuat per la Fura dels Baus, per Comediants, per Xarop de Canya, per molts grups d’animaci\u00f3 de carrer. Tocava moltes tecles de les arts esc\u00e8niques, per\u00f2 em vaig adonar que volia definir-me dins una vessant i em va agradar molt el putxinel\u00b7li. I amb dos nois m\u00e9s de L’Aixeta vam muntar un grup de titelles i vam fer un espectacle, La m\u00e0gia dels fruits blaus. Nom\u00e9s vam fer una actuaci\u00f3, vam omplir Can Gom\u00e0 amb una obra de titelles.<\/p>\n

-I aquestes primeres ja les vas fer tu?<\/b>
-S\u00ed, per fer-les vam tenir de mestre el Cesc Bas, que tenia un taller a Martorelles. Ens va ensenyar tot el proc\u00e9s. \u00c9s curi\u00f3s que, en el proc\u00e9s, hi va haver una titella que ens va sortir amb el nas una mica tort i la vam aparcar. L’any 2001 la vaig retrobar. El Cesc Bas ja havia mort i quan vaig veure aquella titella vam decidir fer-li un petit homenatge, i vam estrenar a la festa major de Gallecs El Quimet i el seu tricicle, amb el personatge principal que era aquesta titella del Cesc.<\/p>\n

-Aquest espectacle ja estava produ\u00eft per Galiot. Com va comen\u00e7ar la companyia, doncs?<\/b>
-Jo ja havia anat a Barcelona a estudiar amb diferents mestres, com el Jordi Bertran que enguany torna a la Mostra, i altres vinculats a l’institut del teatre. A partir d’aqu\u00ed decideixo crear la companyia amb una altra persona, per\u00f2 que als dos anys va marxar i vaig continuar sol, fins que va venir la Meritxell Serrats. Vam comen\u00e7ar amb contes a les biblioteques representats amb petites titelles i escenografies.Aquest va ser l’origen.<\/p>\n

-Ara porteu ja 18 anys.<\/b>
-S\u00ed, la traject\u00f2ria dels primers 9 anys la vaig haver de compaginar amb una altra feina, fins al 2001. Ho tenia com una afici\u00f3 i el cap de setmana ja era titellaire professional, per\u00f2 era la meva segona feina. Necessitava una feina estable per poder tenir el meu espai de creaci\u00f3.<\/p>\n

-I com va passar a ser la primera?<\/b>
-Portava 16 anys treballant a una empresa multinacional i un dia, en ple Nadal, vaig decidir deixar-ho tot i fer una canvi de rumb a la meva vida. Va arribar a un extrem que veia que cada cop dedicava m\u00e9s temps al teatre i tenia m\u00e9s taules. Va ser quan vaig plegar i vaig comen\u00e7ar de zero. Amb la Meritxell vam crear l’empresa i la infraestructura a Mollet, amb un espai esc\u00e8nic i un despatx darrera del parc de la Farinera. Li diem l’espai de creaci\u00f3.<\/p>\n

-Per\u00f2 tamb\u00e9 teniu un taller.<\/b>
-S\u00ed, perqu\u00e8 all\u00e0 no pod\u00edem aixecar estructures perqu\u00e8 estem a sota d’uns blocs de pisos. Casualitats de la vida, vam trobar un espai obert, amb pati, precisament al carrer de darrera d’on Cesc Bas tenia el seu taller. All\u00e0 tenim tota la part de construcci\u00f3. Quan ho tenim ho baixem a Mollet.

<\/b>
-I com \u00e9s el proc\u00e9s de creaci\u00f3 d’un espectacle de Galiot?<\/b>
-Comencem a pensar si hem de fer un cl\u00e0ssic o un espectacle de creaci\u00f3 pr\u00f2pia. Quan un dia surt la hist\u00f2ria, primer de tot escrivim la hist\u00f2ria, fem tot el guionatge, l’estructuro tota amb dibuixos, el llistat de personatges, quines t\u00e8cniques de manipulaci\u00f3 utilitzarem… A partir d’aqu\u00ed, anem a buscar tot el material i estem un mig any construint perqu\u00e8 ho fem paral\u00b7lelament amb la producci\u00f3 i escenificaci\u00f3 de la resta d’obres. Quan tot est\u00e0 acabat, arriba el director, si cal, i assagem durant uns tres mesos. Tot plegat ens porta un any.<\/p>\n

-I heu estat bastant productius.<\/b>
-Una companyia, per les exig\u00e8ncies del mercat, ha de crear un espectacle biennalment. Per\u00f2 no aparquem els espectacles. Actualment en tenim vuit en cartellera perqu\u00e8 penso que cada obra t\u00e9 el seu lloc, espai i p\u00fablic.

<\/b>
-I Galiot fa tots els formats, des d’espectacles petits per a escoles a animaci\u00f3 de carrer.<\/b>
-S\u00ed. Tot i que cada cop m\u00e9s demanem escenari per respectar el nostre espai. Fem de tot, per\u00f2, perqu\u00e8 crec que hem d’arribar a una escola bressol, amb 30 nens, i a un teatre amb aforament de 750 localitats, com Pinotxo. Tenim espectacles itinerants, fem espectacles a mida per a grans esdeveniments i tenim espectacle de format mitj\u00e0, tant d’interior com d’exterior.<\/p>\n

-Deies, per\u00f2, que et sents m\u00e9s c\u00f2mode en escenari. \u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil que es prengui m\u00e9s seriosament el teatre infantil?<\/b>
-S\u00ed, Encara costa que les institucions i el p\u00fablic valori la professionalitat del teatre infantil com el d’adults, malgrat els anys que portem lluitant. Es pensen que, com que som quatre nens, fem tres coses amb quatre cadires. I no \u00e9s veritat, perqu\u00e8 a vegades estem per sobre dels espectacles d’adults i mantenim circu\u00efts que ells no tenen.

<\/b>
-Sembla, per\u00f2, que s’havia avan\u00e7at en aquest sentit. Tamb\u00e9 amb l’ajuda d’entitats del foment del teatre com la Xarxa i Rialles.<\/b>
-Nosaltres fa molts anys que hem treballat amb la Xarxa. I fa
\nuns 10 anys semblava que hav\u00edem avan\u00e7at molt, per\u00f2 de fa quatre anys en\u00e7\u00e0 hem baixat tres pisos avall. Ara la cosa est\u00e0 molt prec\u00e0ria. Per aix\u00f2, cada cop em ve m\u00e9s de gust fer un espectacle per a una sala amb unes caracter\u00edstiques concretes. Tot i que ens costa molt dir que no i, ara m\u00e9s que mai, s’ha de fer de tot, sortir al carrer, actuar sense escenari… Has de donar molt per molt poc.

<\/b>
-I en tota aquesta traject\u00f2ria, quantes titelles deus haver constru\u00eft?<\/b>
-Doncs, ara que ens apropem als 20 anys, vam fer un inventari i n’hem constru\u00eft unes 400 documentades. Hem fet 12 espectacles amb una mitjana d’entre 6 i 12 titelles per a cadascun, m\u00e9s col\u00b7leccions diverses que tenim.

<\/b>
-Algunes es poden veure a l’exposici\u00f3 que ara est\u00e0 instal\u00b7lada a l’Abell\u00f3.<\/b>
-Quan vam decidir amb el Museu fer l’exposici\u00f3, vam trobar sis titelles de la col\u00b7lecci\u00f3 de l’Abell\u00f3 i la Pepa Ventura [gerent del Museu] em va dir ‘Jordi, per qu\u00e8 no portes alguna cosa’; i en vam trobar 60 titelles de tot el m\u00f3n. De tota la nostra col\u00b7lecci\u00f3, n’hi deu haver unes 200 de les que s’han de guardar.<\/p>\n

-Per al futur Museu de la Titella de Mollet?<\/b>
-Tothom m’ho diu, per\u00f2, de moment, tot aquestes fustes ens donen de menjar. Tenim molt clar que ho guardarem. Qu\u00e8 en farem? No ho sabem. Ara, la ciutat i l’Ajuntament saben que ens faria il\u00b7lusi\u00f3. Si tenim una mostra i una companyia amb un patrimoni tan gran -si desplegu\u00e9s tots els espectacles, ompliria set Mercat vells… aix\u00f2 et permet fer alguna cosa. El somni seria que tot aix\u00f2 es pogu\u00e9s ensenyar. Ara ho tenim empaquetat, fins i tot els carruatges de l’any 88 que es van inaugurar a la Fira d’Artesans.

<\/b>
-Hi has tingut sempre molta vinculaci\u00f3 amb la Fira d’Artesans.<\/b>
-S\u00ed, perqu\u00e8 jo em considero un artes\u00e0 titellaire. I cada any estrenava espectacle a la Fira.<\/p>\n

-I com se’t va oc\u00f3rrer que Mollet acoll\u00eds una mostra de titelles?<\/b>
-Ho recordem molt. Fa set anys torn\u00e0vem de Vigo, del Titirirua. Vam fer 12 hores de cam\u00ed i a les 7 de la tarda arrib\u00e0vem a Jaume I. Vam aparcar la furgoneta i vam baixar les escales de Sant Vicen\u00e7. Era festa major i ens vam trobar l’alcalde i el regidor de Cultura i els hi vam explicar d’on ven\u00edem. I all\u00e0 va sortir una frase: ‘Mollet, com n’\u00e9s de gran, i amb l’experi\u00e8ncia d’una companyia com Galiot, podria tenir una mostra de titelles’.<\/p>\n

-I dit i fet!<\/b>
-Aix\u00f2 va ser a l’agost i vam dir que en parlar\u00edem a l’octubre. Llavors hi vam portar un projecte que era una antologia de Galiot, perqu\u00e8 no vol\u00edem demanar res a l’Ajuntament, sin\u00f3 que vei\u00e9s que la gent responia i que s’ho podria estimar. Vaig fer cinc espectacles el cap de setmana i l’\u00fanic que va venir de fora va ser el meu mestre Jordi Bertran, amb una petita subvenci\u00f3.<\/p>\n

-I ja ha fet sis anys.<\/b>
-La mostra se l’estima tothom; tothom hi troba el seu espai. El calendari festiu de Mollet estava definit i encabir la Mostra era complicat. Ens van fer un vot de confian\u00e7a i als cinc anys l’alcalde va explicar que ens havia dit que plant\u00e0vem una llavor i que ja veur\u00edem qu\u00e8 naixia. I ha nascut una mostra que s’ha fet internacional i que si no fos per l’actual situaci\u00f3 econ\u00f2mica podr\u00edem anar m\u00e9s r\u00e0pid.<\/p>\n

-Per\u00f2 cada any hi ha novetats.<\/b>
-S\u00ed, aquest any \u00e9s la implicaci\u00f3 del comer\u00e7, amb els aparadors amb titelles.<\/p>\n

-La vostra experi\u00e8ncia a fires i mostres d’arreu us facilita, a m\u00e9s, la tasca de programaci\u00f3.<\/b>
-Tenim un gran avantatge \u00e9s que coneixem tot el mercat, les estrenes i la gent. Nosaltres quan truquem una companyia ens parlem de tu a tu. Nosaltres quan acaba la mostra, marxem a Igualada, despr\u00e9s a Lleida, despr\u00e9s a Viladecans… a totes com a programadors. Quan un espectacle ens encaixa en els aspectes t\u00e8cnics que tenim, cal un espai idoni, i el pressupost que, de moment, encara est\u00e0 per sota d’altres festivals. Amb tot, tenim una programaci\u00f3 i una imatge de cara en fora molt important.<\/p>\n

-I ha patit retallades el certamen.<\/b>
-S\u00ed, en els darrers dos anys. Per\u00f2 la Mostra no ha perdut, perqu\u00e8 hem negociat amb les companyies. A m\u00e9s, aquest any ens han ajudat les botigues de Mollet Centre Comercial. Cada any hem tingut menys diners, per\u00f2 estem fent una mostra m\u00e9s gran. Ens hem espavilat tamb\u00e9 a buscar patrocinadors i les companyies tamb\u00e9 s\u00f3n m\u00e9s flexibles.

<\/b>
-I cap a on ha d’avan\u00e7ar la mostra.<\/b>
-La mostra ja \u00e9s internacional, per\u00f2 nom\u00e9s ve una companyia de fora, perqu\u00e8 el cost \u00e9s important. En els propers dos o tres anys m’agradaria poder-ho ampliar. La meva il\u00b7lusi\u00f3 \u00e9s que, amb el mateix format, sigui un punt de refer\u00e8ncia en espectacles a nivell europeu. Vull que la mostra es diferenci\u00ef dels altres festivals i el valor afegit que li vull donar \u00e9s que hi vinguin espectacles dif\u00edcils de veure en tot l’Estat.

<\/b>
-Un exemple?<\/b>
-Enguany anava a venir un titellaire de l’\u00cdndia, que t\u00e9 un visat especial per anar pel m\u00f3n. Ho tenia mig lligat, per\u00f2 se m’ha escapat. Han de ser produccions peculiars, per exemple d’uns artesans de B\u00e8lgica que t\u00e9 unes titelles molt especials… \u00c9s important una estructura de mostra que arribi a tots els formats i edats. I ara nom\u00e9s ens falta aquest valor afegit. <\/p>\n

\u00abEm considero un artes\u00e0 titellaire\u00bb – Contrapunt<\/a><\/p>\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abLi vull donar al certamen valor afegit, amb espectacles dif\u00edcils de veure a tot l’Estat\u00bbPublicat a http:\/\/www.contrapunt.catDivendres, 13.4.2012. 06:15 h Nascut a Mollet el 1970, Jordi Monserd\u00e0 ha dedicat la seva vida a les titelles. Forjat a l’\u00e0mbit del lleure infantil, de ben jove ja va apostar per l’animaci\u00f3 de carrer i els putxinel\u00b7lis, fins …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[12],"tags":[],"class_list":["post-2316","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-aquesta-setmana-programacions"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2316","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2316"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2316\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2316"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2316"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2316"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}